Aimeric de Belenòi

(1210-1242)

N'Aimerics de Belenoi si fo de Bordales, d'un castel que a nom Lesparra, neps de maestre Peire de Corbiac. Clercs fo, mas pois si fez joglars; e trobet bonas cansos e bellas & avinens, d'una domna de Gascoingna, que avia nom Gentils de Rius, e per leis estet long temps en aquella encontrada. Pois s'en anet en Cataloingna, & estet lai entro qu'el moric. (man. ABIKERP). 

Era donc de Lesparra, pròche Bordèus. L'oncle d'Aimeric, Pèire de Corbiac, es conegut per aver escrich un poèma didactic titolat "Tesaur" e una peça lirica en l'onor de la Verges.La "domna de Gascoingna, que avia nom Gentils de Rius" es coneguda per un acte dau 11 de Mai de 1238 ont es sonada "Gentilis de Gentiaco" (Gensac sant Julian pròche Rius dins lo canton de Murèth) e son marit i es sonat "Ramundus de Benca" (Benca pròche Aurinhac dins lo canton de sant Gaudenç). (cf Camille Chabanneau, in: Dom Devic & Dom Vaissette Hist Gén Languedoc, X, 1885, p 257-258 e per Gentils de Rius ibid tòm VI p 706).  

A la pagina "Aimeric de Belenoi" lo siti http://histoire-ma.chez.tiscali.fr/troubadours mençona "Aimeric de Belenoi (1216-1242). Originaire de Bordeaux, il est clerc et troubadour. Grand voyageur, il fréquenta la cour de Ferdinand III dit ''le Saint''. Il se fixa et finit sa vie en Catalogne." Lo siti dòna un tròç de revirada de sa cançon 19: "Nulhs hom en re no falh" ("Nul d'entre nous ne se trompe..") dedicada a la "comtessa Beatris" e au "Senher N'Imo".

Se ne cresèm l'artcicle de l'Encyclopedia Universalis consagrat a Pèire Cardenal, quora aqueste arribèt en  1204 a Tolosa, la cort de Raimon VI aculissiá, ço sembla, Raimon de Miraval, Aimeric de Pegulhan, Aimar lo Negre, Gui de Cavalhon, Gausbèrt de Puèicibòt, e tanben Aimeric de Belenòi. Aimeric lo trobam donc jove, abans la crosada, trobador en tèrra tolosana. 

L'òbra d'Aimeric de Belenòi es estat editada en 1935 (Poésies du troubadour Aimeric de Belenoi. Ed. Maria Dumitrescu. Paris, Société des anciens textes français, 1935) e mai recentament en 1993-97 per  Andrea Poli (Aimeric de Belenoi . saggio di edizione critica ; (BdT 9.5, 9.9, 9.10, 9.21 e 16.13) - - Napoli: Ed. Scientifiche Italiane, 1993. XV, 183 S.. - (Studi di linguistica e romanistica ; 1). e A. Poli : Aimeric de Belenoi, le poesie . - Firenze: Positivamail Ed., 1997. 430 S.. - ed. crit. a cura di Andrea Poli). 

Se conois d'Aimeric 21 peças adreiçadas a de personatges divèrses de la començança dau sègle XII, pas solament en Gasconha e en Catalonha, mas tanben en Provença (N'Audiartz, peça 2) e benlèu en Piemont (Na Beatritz (=d'Est?) peça 19, N'Ainezina de Saluza peça 15?)... 

Se seguissèm Camil Chabanneau dins son introduccion saberuda au "Memorial dels Nòbles", Aimeric  nos interessa per sas relacions amb Pèire II d'Aragon (a quau dedica la cançon 4 ("Meravilh me cum pot hom apelhar"), e sa genta esposa Maria de Montpelhièr a quala dedica doas cançons (1. "Aissi quo - l pres que s'en cuja fugir"; 7: "Per Crist s'ieu crezes Amor"). S'adreiçant a Maria, Aimeric i ditz: "Chansos, vai t'en lai, en cel dous paes On la rein' a tan ric pretz conques, Qu:ab lieys val mais so que alhors es bo, Per qu'honra si e - l ric nom d'araguo."(peça 1) e "A la pro reina prezan T'en vay, chansos, e t'atura, Qu'ab lieys tota res melhura" (peça 7). Retendrem qu'amb "la pro reina" Maria creisson l'onor dau "ric nom d'Aragon" e quitament la valor de tot çò que tòca. Car Maria a "conqués tant ric prètz"(...) "qu'amb ela tota causa melhora"...  Tot aquò dòna l'impression que sèm pas luònh dau noviatge de 1204 que modifiquèt prigondament la geopolitica occitanocatalana dau temps... 

La data de 1238 que nos situa la dòna "Gentil de Rius" dins lo temps es pas en favor de l'ipotèsi de Chabaneau. Aimeric auriá alavetz cantada una esposa de Jacme Ier... 

Au rei (en Pèire II?) Aimeric dedica sa peça 4, ont i ditz en mandadís: "De - l nostre rei me plagra d'Araguo Que, per son sen, disses d'oc o de no, Aissi cum pretz o requier et honransa.". Aquò's clava una cançon d'amor convencionala per sa tematica.  Sembla que i a aquí un messatge que vai mai luònh, una allusion politica. Cau que lo rei d'Aragon s'engatge dins la politica occitana, que diguèsse "d'òc o de non"... Es una question d'onor (prètz o requièr e onrança)... 

Se Pèire es lo destinatari d'aquela cançon, lo consèlh i portèt pas bonur. Mas de trobadors que tavanejaràn a la cort de Jacme Ier per lo butar a desliurar los tolosans de l'opression francesa, aquò manca pas tanpauc e aquela peça pòt èsser dedicada au filh de Pèire II tant coma a l'eròi malurós de Murèth... Dins la peça 18 (veire mai bas) Aimeric s'adreiça tornarmai au "Francs reis gentils d'Aragon" e i ditz: "gran dezir, Hai qe - us veia gent las armas bailir; Qar Crestians, Sarrazis ne Juzeus Tan rics afars no - n sap far, bons e leus". Es una sonada pro vesedoira a prene la direccion de la guèrra (quanta guèrra?) amòr de sa valor militara reconeguda contra los sarrasins. Aquò, tornarmai, pòt s'adreiçar a Pèire o a Jacme. Se seguissèm los estudis mai recents de A. Poli es Pèire, a de bòn, e non pas Jacme: "Nella sua recente edizione delle Poesie di Aimeric de Belenoi (Firenze, Positivamail, 1997), A. Poli ritiene che il re d’Aragona dedicatario della canzone meravilh me com pot hom apellar (BdT 9,12) sia da identificare con Pietro II piuttosto che con Giacomo (cfr. p. 199). Per i rapporti di Aimeric coi signori catalani nella fase centrale della sua carriera cfr. ivi, pp. 11-13."(Bull rialc). 

Veirem mai bas una autra question que tafurèt Chabanneau tocant Aimeric de Belenòi: lo trobador manda doas cançons a la "comtessa de Sobiratz". E Sobeiràs es un castèl d'importància estrategica en bassas Cevenas, dins lo terraire d'influéncia de Montpelhièr, mençonat ço sembla tanben dins lo Memorial dels Nòbles". Mas i a d'endreches d'aquel nom en Catalonha e en Provença...

A. Las tres cançons dedicadas au coble reial d'Aragon, "la pro rèina" Maria e son espós En Pèire.

1

Aissi quo - l pres que s'en cuja fugir
Quant es estortz et hom pueys lo repren
E li dobl' om son perilos turmen,
Cugey ab genh de la preizon eyssir
D'amor, que m'a tan duramen repres,
Que per nulh gienh estorser no - lh puesc ges.
Anc mai no fuy en tan mala preizo
Que sens ho gienhs no - m pogues tener pro.

Per aital gienh mi fetz mos sens partir
De son pays, que no vis son cors gen --
Quays qu'oblit om so que no ve soven?
Mas anc mos sens no - ys poc tant afortir
Que - m giet de - l cor selha que m'a conques,
Don cug murir, si no - m socor merces:
Que mos cors m'es miralhs de sa faysso,
Per que - l fugirs no - m fa re, si mal no.

Que tot quan deu az Amor abelhir,
E tot quan tanh a leyal pretz plazen,
E tot quan platz a joy e a joven
Hi vey ades, on plus prim la remir!
E, quar non vey ab los huelhs so que - m pes,
Muer de dezir : qu'estranha dolors es
Qui fug asso, de que - lh sabria bo
L'aconsegres, mais d'autra re qu'anc fo?

Tant m'es a - l cor, que, quan de lieys cossir,
Selhs que parlon ab me ges no - ls enten,
Mas fatz lor en ab esguardar parven,
Et ab rire, et ab oc e non dir!
E pas entr'elhs, tristz, ab fin cor cortes,
Pessan de lieys, cum vezer la pogues :
Qu'ieu non ai joy, mas tant quant ab lieys so,
Ni l'aus vezer, tant en tem mal resso.

Als no puesc far, mas lai on puesc auzir
De lieys parlar, m'en tornarai corren!
Quar fis amicx pren gran refranhemen
Quant au sidons lauzar ni enantir,
Ni pot parlar ab selhs cuy platz sos bes :
Quar negus hom tant enemicx no m'es,
Si la - m mentau, qu'ieu no vuelha son pro --
Sevals d'aitan, cum dira sa razo.

Chansos, vai t'en lai, en cel dous paes
On la rein' a tan ric pretz conques,
Qu:ab lieys val mais so que alhors es bo,
Per qu'honra si e - l ric nom d'araguo.

4

Meravilh me cum pot hom apelhar
Amor sospirs e corals deziriers,
Ni cum pot hom de sa dolor chantar;
Mas, quar non puesc dire mon cor estiers,
Hieu chan forsatz, ab alques d'alegransa,
Per so que tals aprengua ma chanso,
Que la chan lai, don no - m part ni non so,
Ni descobrir non l'aus ma malanansa.

Tug li cortes que ren sabon d'amar
La devon dir de gaug e voluntiers,
Que quascus deu en si meteus pensar
Cum es grans mals paors de lauzengiers;
Qu'ieu era ricx de sola l'esperansa
(qu'anc, si - m sal Dieus d'als non aic sospeisso
Ni elha cor), tro lauzengier felho
Percasseron ma mort e ma erransa.

Aucir me fan doussamen, ses cuidar,
A la belha que - m tolh totz alegriers,
Que sa colors fresca, e - l dous esguar,
E - l guais solatz savis e plazentiers,
M'an e mon cor bastida una dansa
Que - m pren quan fug, e - m met en tal preizo,
Qu'issir no - n puesc, si mortz o amatz no --
E la mortz es ma majer esperansa

Tan quan puesc sols ad una part estar,
Me pays ab joy mos mortals cossiriers
(que m'a fait si autra ren oblidar,
Qu'en luec no vey domnas ni cavalhiers
Mas entorn lieys), que - m ten en remembransa
Son dous pays e sa guaya faisso.
Aquelh pessars me platz tant e - m sap bo,
Que ma dolors me par grans alegransa.

Pero, d'aitan li vuelh merce clamar,
Que, quan sera ab amans dreituriers,
Que - m denh mo nom ab son solatz mesclar:
Que tals m'en er nosabens messatgiers,
Que m'en fara a - l cor gran alegransa
Quan me dira d'aquel solatz, cum fo,
E grans plazers; c'us bels ditz, per raso,
Endreg d'amor engual d'un fait balansa.

De - l nostre rei me plagra d'Araguo
Que, per son sen, disses d'oc o de no,
Aissi cum pretz o requier et honransa.

7

Per Crist s'ieu crezes Amor,
Tornat m'agr'en la folhor
En que - m solia tenir:
Que pe - ls huelhs m'anet ferir,
Quant li obri mon coratge,
A - l cor, d'un amoros semblan
Que - m venc d'un guay cors benestan.
Mas ja mais, s'ab mi no - s jura
No - i poira intrar segura.

E pero, tan gran doussor
Ai a - l cor, d'una honor
Que - m fes silh -- quals non aus dir --,
Quan me vi de si partir,
Qu'entrubert tenc mon coratge
Per prendre tal joy, o plus gran.
Que, quan trays la man de son guan,
Frays de - l cor la serradura,
E - i mes per guarda Mezura.

Mas puois, quan ieu vinc d'alhor,
Mezura no - y ac valor:
Qu'ab plazers la - n fes yssir
Silh que - m pot, si - s vol, aucir,
E mes si e mon coratge
Tan fermamen, rizen joguan,
Qu'alre no ' l quier, ni no - l deman;
Qu'en lieys remirar s'atura
Mos cors, que d'als non a cura.

Regardan la vey gensor,
E pensan la truep malhor:
Qu'amar si fai e grazir
Per vezer e per auzir.
E si - l met Dieus en coratge
(que sol per merce fass' aitan),
Que - l plassa qu'ieu l'am ses engan,
Merces aura sa dreitura,
Et ylh amic ses falsura.

S'ieu no suy a ssa ricor
Pro ricx per fin amador,
Mi pot sivals retenir:
Qu'ieu sai celar e suffrir
Franchamen, de bon coratge,
So que tanh a leyal aman,
E port a lieys honor tan gran:
S'ab sa ricor la mezura,
Ricors li fara franchura.

A la pro reina prezan
T'en vay, chansos, e t'atura,
Qu'ab lieys tota res melhura.

B. Las doas cançons dedicadas a "la comtessa de Sobiratz" 

Pros comtessa, lo noms de Sobiratz Es loing auzitz e per totz enanssatz; Per qu'eu no - m part de vostra seignoria, Ni o farai, aitant cum vius estia.

La contessa de Sobiraz sab dir E far plaszer, per q' hom no - s deu soffrir De sa lausor: tan l'ha onrada Dieus, Qe toz prez val, mais de midonz, lo sieus.

Quane Sobiratz? Sabèm qu'Aimeric de Peguilhan cantèt tanben una comtesa de Sobeiratz, qu'es identificada amb Elvira de Subirats, esposa dau comte Ermengol VIII d’Urgell (1184-1209). Aimeric de Belenòi pòt aver cantada aquela dòna dins sa pontannada catalana. 

La vilòta de Subirats, en Catalonha, s'atròba entre Santa Fe del Penedès e Vallirana. Anticament la familha de Subirats, qu'aviá demorança a Montblanc pròche Tarragona, s'escriviá tanben Sobirats o Subiracs. Los Subirats son en relacion amb los còmtes de Barcelona. Guilhèm de Subirats (etestat entre 1139 e 1146) es testimòni d'actes oficiaus en companhiá de Ramon-Berenguièr IV de Barcelona, que n'èra un conselhièr...

Crese qu'Elvira es la sola "comtessa" de Sobiratz plausibla...

En Provença rodanenca se retròba tanben un toponim de Sobiratz ligat a de familha nòblas. I a un musèu Sobirats a Carpentràs, e retrobam un aimable gentilòme, lo "chevalier François de Sobiratz" coma correspondent de la comtessa Louise d'Albany (1752-1824) a quala escriu sos viatges en Itàlia en 1808. Es originari a bèles uòlhs vesents de Vauclusa. 

17

Fins e leials e senes tot engan,
Aissi cum cel cui a conquist Amors,
Aurai en patz sofertas mas dolors,
Qu'anc no m'anei plaignen ni rancuran,
Et ai amat longamen desamatz
Vostre gen cors, domna, cui me sui datz.
E, pois merces ab vos ren no - m valria,
Partirai m'en --eu non, que non poiria.

Anz atendrai sofren e mercejan,
Tro que de vos aia calque socors:
C'a tot lo meins m'er l'atendres honors,
Bona dompna, si be - m trac greu affan;
Car pro val mais rics esperars honratz
C'us aunitz dos, don hom non fos pagatz;
Per q'ieu serai tant amics ses feunia,
Tro qe - us apel, senes mentir, amia.

Bella dompna, foudat fatz, per semblan,
Car en chantan retrac vostras lauzors,
Ni las beutatz don sobratz las gensors;
Ops me fora qe - us anes oblidan:
C'orguoills vo - n creis e - us merm' humilitatz
On plus vos vau membran vostras beutatz
Ni la ricor q'es aut sobre la mia.
--Dir n'ai doncx mal-- eu non, que mentiria.

Mil vetz m'aurai acordat en penssan
Cossi - us pregues -- pois reten m'en paors --
Car oblidar me fai vostra valors,
Si con hom fai dinz lo tertre camjan,
Que s'oblida so don plus es membratz:
Qu'eu, qand vos vei, sui de - l tot oblidatz.
Mas per so - m plai, car faillimens seria
S'ieu, pe - l deman lo bel solatz perdia.

Dompna, ben sai q'a vostra valor gran
M'aonda cors e sofraing mi ricors;
E si de - l plus podetz fairs clamors,
Vos et Amors en siatz a mon dan--
E si per so, dompna, m'ocaisonatz,
Car non sui rics, sera tortz e pechatz:
Car tant non val neguna manentia,
Endreich d'amor, cum fis cors sez bauzia.

Pros comtessa, lo noms de Sobiratz
Es loing auzitz e per totz enanssatz;
Per qu'eu no - m part de vostra seignoria,
Ni o farai, aitant cum vius estia.

18

Ja non creirai q'afanz ni cossirers,
Ni greus sospirs, ni plagners, ni plorars
Ni granz trabails, ni fortz maltraitz sobriers,
Ni loncs dezirs, pauc durmirs ni veillars
Aion poder de nul home aucir,
Ni per amor puesca nuls hom murir:
Car ieu non muer, et mos mals es tant greus,
Per qu'eu non crei q'anc en muris N'Andreus.

Qu'anc nuls amanz ni nuls penedenciers
Non trais lo mal, ni la dolor, ni l'ars
Qu'eu ai suffert plus de cinc anz entiers
Per leis, a cui amors ni mercejars
No - m val, sivals d'aitan, qe no m'azir
Lo seus genz cors, quar eu m'aus enardir
De leis amar, e voil mais esser seus,
Que senes leis lo monz sia toz meus.

Qar tan m'es dols de leis lo desirers
Plus qe d'autra lo jazers ni - l baisars,
Qu'eu m'estauc sai, sos paubres soudadiers,
E - n lais ma terr' e mainz de rics afars;
Qar senes leis non puesc rics devenir,
Mas, si - l plagues, ela - m pogr' enreqir:
Qalqe ric joi de s'amor mi don Dieus--
Lo reis Filips tenria pois mos feus

Tant es sos prez verais e drechurers,
E - l seus gais cors honratz e fins e cars,
Qi - n parlava semblari' ufaniers:
Q'aissi con coil totas aigas la mars,
Sap totz bos prez retener e chauzir;
Et en tos temps hom non poiria dir
La gran beutat, ni escriur'en uns breus,
De - l seu cors clar plus qe roza ni neus.

Dona - l vostr'om liges endomengiers
E - l vostre sers humils en totz honrars
E - l vostr'amics lials e vertadiers,
Qu'en ben amar no - il her ja trobatz pars,
Vos qier, per Dieu, destregz ab gran desir,
Qu no - l fazatz plus desiran languir;
Quar meiller es honrada mortz e breus,
Qe loncs dezirs en trebails fortz e grieus.

Domna, per Dieu, non crezatz lauzengiers,
Ni - m tenga dan ab vos lo devinars;
Qu'eu no sui ges d'aqels amanz leugiers
Qi - s van gaban, a cui noz trop parlars;
Anz voil mon cor tant celar e cubrir,
Que, s'ieu tot muer, car no - us vei ni remir,
Pe - ls fals desfaitz pejors qe Canineus
M'estrag de vos, e muou ves autres treus.

Bona domna, per vos plaing e sospir;
E quan de vos mi coven a partir,
Non pres un ou tot lo contat d'Angeus,
Anz voil anar per vostr' amor romeus.

Francs reis gentils d'Aragon, gran dezir,
Hai qe - us veia gent las armas bailir;
Qar Crestians, Sarrazis ne Juzeus
Tan rics afars no - n sap far, bons e leus.

La contessa de Sobiraz sab dir
E far plaszer, per q' hom no - s deu soffrir
De sa lausor: tan l'ha onrada Dieus,
Qe toz prez val, mais de midonz, lo sieus.

 

Totas las cançons d'Aimeric de Belenòi son sus "Arnaut's Babèl". 

 
Aissi quo - l pres que s'en cuja fugir
Aissi cum hom pros afortitz
Ara - m destrenh Amors
Meravilh me cum pot hom apelhar
No - m laissa ni - m vol retener
Nulhs hom no pot complir adrechamen
Per Crist s'ieu crezes Amor
Pos Dieus nos a restaurat
Puois lo gais temps de pascor
Selh que promet a son coral amic
S'a midons plazia
Ailas per que viu lonjamen ni dura
Domna, flor
Anc, puois qe giois ni canc
Tant es d'Amor honratz sos senhoratges
A'l prim pres de'ls breus jorns braus
Fins e leials e senes tot engan
Ja non creirai q'afanz ni cossirers
Nulhs hom en re no falh
Pus de Joy mou e de Plazer
Can mi perpens ni m'arbire
Consiros, cum partitz d'amor

 


Los trobadors a la cort de  Guilhèm VIII e d'Eudoxia

literatura occitana medievala

retorn a l'index generau