La cançon de Ramon de Sant Gèli

 


"En s'appropriant la donnée générale de la "marche d'Arthur" et quelques traits du serment des colliers d'or après la bataille de Gergovie, l'auteur de "La cançon de Ramon de Sant Gèli" s'est proposé d'écrire une sorte de cantilène héroïque sur la période primitive de la croisade d'Urbain II et son éclosion à Clermont, en terre de langue d'oc.

Dans sa forme religieuse, ce grand fait restera la première manifestation de la confraternité latine de l'Occident.

Il est inutile d'ajouter que les erreurs et les anachronismes du discours adressé au Soudan de Babylone sont intentionnelles et voulues depuis la première jusqu'à la dernière. L'habitant d'Ascalon qui est mis en scène ne pouvait sans choquer la vraisemblance parler des Croisés avec la précision d'un professeur de l'Ecole des Chartes. Honni soit qui mal y penserait."

(A. Roque-Ferrier)

1.

Ditz au rei l'enfant d'Ascalon:
- veses-ti los crestians amont,
per amont sus lo frònt dau sèrre?

fan camin, druges e sarrats,
coma en Junh la poncha dels blats,
e son òst es pas que de fèrre!

A Clarmont, i aguèt uniment,
pacha granda amai armament
dels barons e de l'Apostòli.

Emperaires e ducs latins
per amòr dels sols Sarrasins,
an frairat sus lo Capitòli.

An aquí jurat una patz
que jamai se derompriá pas,
una liga coma n'i a gaire!

An dich que la veusa e l'enfant
dels soldats que los seguiràn
serián sauves de tot desaire ;

an promés que jòia emb amor
dessús eles seriá totjorn
e n'an fach la solemna dicha;

an promés que jamai debat
partiriá las mans qu'an signat
nòstra mòrt sus la crotz maudicha!

E dempuòi an menat combat
per conquèrre a sorelh levat
de son Dieu lo breç e la tomba!

Se non vòs que sus cent ciutats
cent reinatges e cent estats
te demòre pas una comba,

teva-te Sodan, vitament,
e comanda e fai armament
e rejista a las dents latinas,

e ten cap a quau trai la mòrt,
l'esclavatge e lo desconfòrt,
dessús mars e tèrras maurinas!

Te cau rompre Itale e Toscan
Peitavin, Gascon Catalan
e tanben enfants de Provença;

Te cau vencre uòi venicians
Genoveses, Flamencs, Pisans
e gents de Bordèus fins a Vença!

E non es lo solet Latin
qu'age l'òdia dau Sarrasin
auràs d'òmes de tota tèrra.

Cimbre, Gòt, Saxon, Alamand,
Irlandés, Escòt e Normand
gents de Gala e gents d'Anglatèrra!

Tota pèira vai au clapièr
tota aiga corrís au pesquièr
a la mar que jamai s'aglaça !

Los Latins an la podentiá
e solets ténon reng premièr
reng premièr dessús tota raça!

Antau n'es desempuòi cent ans
desempuòi mil ans e mil ans
sèt mil ans que lo monde es monde !

Antau n'es dels pòbles latins
sus Daneses e Norvegins,
e lo Russi que Dieu confonde !

Sus lo Grèc cobés amai fin
sus l'Ongarés, lo Valaquin
e l'Esclavi que los trompassa!

Lo que n'a govèrn es Ramon
qu'escrafa lo nom de Mahom
de per tota vila onte passa!

2

- S'aquò's l'òst de Ramon qu'as vist
l'òst grand de Ramon que corrís
amont sus la cima dau sèrre.

Zo! forviem la femna e l'enfant
e prenguem un glaive entre man
e sus nautres jutge lo fèrre!

seriam-ti milhor segurats
de perir que d'èstre sauvats
de tombar puslèu que conquèrre,

mostrarem que sèm d'òmes fòrts
qu'avèm totes e man e còrs
per sostar la causa mahoma;

E se cau morir d'en perfin
nos'n rirem, tèsta e pè de chin!
Nos'n rirem coma d'una poma!

3

Totescàs veniá de parlar
e sos òmes de rampelar
que l'armada latina davala;

totescàs veniá de s'armar
qu'entend l'òst dau Latin cantar
e'ndilhar rossin e cavala;

Rengs sarrats e lòngs, dos per dos
seguigent los drapèus bessons
los drapèus que lo vent bolèga ;

rengs sarrats e lòngs, tres per tres
au davant de l'òst mahomés
Ramon vai dessús sa bòna èga.

E'ntre veire son peu tot blanc
entre veire son penon grand
qu'a jamai fugit la batalha,

Provençaus, Franceses, Normands,
Lemosins, Gascons e Toscans,
gents que pican d'estòc e de talha

cridan totes d'un meme còr:
- Viva Crist qu'apara de mòrt
mai que fèrre e còta de malhas!

Viva Crist qu'aima lo Latin
e ié dòna un drech celestin
sus tèrra e sus gent sarrasina!

Viva Crist que sempre a reinat
ordenat, vincut, conquistat
sus los pòbles de l'escurina!

4

E tanlèu de tota nacion
de tot monde, tot pavalhon
s'aubora una grand clamadissa:

- Viva Urban qu'a dich a Ramon
de copar las mans a Mahom
e de faire reinar justíça

sus lo tòrt, lo faus, l'infidèu
sus las gents dau parlar crudèu
sus violénça, agairatge e tissa!

Tot çò qu'es batejat crestian
e conois lo Dieu tres còps sant
ò mon Crist! deu ara èstre libre!

tot çò qu'es de sa bòna part
siágue libre sus tèrra e mar
e per el que ma lama vibre!

S'on tirave lo camp de Belèm
emb aquel de Jerusalèm
d'entre mans de la Babilona,

s'ère pas sèt còps traversant
sèt grans còps rompent e forçant
lo frontau de la gent mahoma,

que ma man seque coma un bòi
que ma camba siá la d'un gòi
que ma lenga siágue copada,

s'oblidave que m'an armat
per far valer la crestiantat
e Paratge e sa renomada;

s'oblidave lo dich qu'ai fach
emb aquel qu'a drech de nosar
de faire rason e comanda,

de donar paraula e conselh
jot la raja dau bèu sorelh
que lusís per la tèrra granda!

***

Vai te'n cançon vers Carles-Brun
car solide t'auriá rimada
s'aviá viscut dins lo mesclum

e la grandor de la crosada
qu'a Clarmont avián ordenada
los òmes dau caratge brun!

Retorn a la pagina de Ròcaferrièr
Retorn a l'ensenhador de la literatura montpelhieirenca d'òc
Retorn a l'ensenhador de la literatura dau sègle XIX
Retorn a l'ensenhador generau