CRONOLOGIA DE L'ISTORIA LITERARIA OCCITANA

 A MONTPELLIER E EN OCCITANIA

(-9500) campament epipaleolitic en riba de Merdanson a l'endrech de l'actuala estacion de tranvai Corum
503 Sant Cesari (470-543) avèsque d'Arle e fin presicador en lenga latina
718 razzià sarrasina de Al Horr en Septimania fins a Nimes
719 Zamà luoctenent dau calif Ielid, passa los Pirenèus e pren Narbona
720 ocupacion musulmana dau lengadòc fins 759
721 (721-735) establiment probable d'una fortalesa sarrasina a Montpelhieiret, atestat per d'inscripcions en caractèrs qofics trobadas en 1891 carrièira Montpelhieiret
721 Lo duc Eudes d'Aquitània vencís a Tolosa lo governaire musulman d'Espanha, El Samah
737 Carles Martèl fòrabandís los Sarrasins de Septimania
759 presa de Narbona sus los Sarrasins per Carles Martèl
780 fondacion de l'abadia d'Aniana per Sant Beneset
812 morís Sant Guilhèm, comte de Tolosa
821 defunta Beneset d'Aniana
884 defunta Sant Jòrdi avèsque de Lodèva
946 (946-1006) episcopat de Sant Frocan de Lodèva
960 lo manescrich de Boècis (pus vièlh tèxt en òc?)
980 "la passion de Clarmont"
985 fondacion de Montpelhièr sus la tèrras dau còmte de Mauguiò
987 coronament dau rei de França Hugues Capet (987-996)
996 coronament dau rei de França Robert le Pieux (996- 1031)

1031 coronament dau rei de França Henri 1° (1031-1060)
1060 coronament dau rei de França Philippe 1° (1060-1108)
1068 Guilhèm V (1068-1121) senhor de Montpelhièr
1097 Raimon IV de Tolosa mena la 1° crosada, majoritàriament occitana
1100 1100-1208: lo "Grand Sègle" de las letras d'òc
1102 Comte Amfós Jordan de Tolosa (1102 - 1148)
1108 coronament dau rei de França Louis VI ( 1108-1137)
1121 de 1121 a 1394 "edat d'aur" de la comunitat josiòla a Montpelhièr
1121 Guilhèm d'Aumelàs, paire de Rambaut d'Aurenga, ereta de son paire Guilhèm V dels fèus d'Aumelàs, Montarnaud, Popian, Sant Ponç de las Mascas e lo Poget
1121 Guilhèm VI (filh d'Ermessens 1121-1149) senhor de Montpelhièr
1122 nais Alienòr d'Aquitània (1122-1204)
1125 los Catalans aquesisson lo Comtat de Provença
1129 Azalaïs de Ròcafuòlh, darrièr cepon dau "prumièr ostau" dels Ròcafuòlhs, esposa Bernat d'Andusa
1130 Comença l'activitat poëtica dau trobador Jaufre Rudel. 1130-70.
1130 Comença l'activitat poëtica dau trobador Marcabrú. 1130-50.
1130 lo denièr melgorian moneda oficiala exclusiva de Montpelhièr (fins en 1273)
1132 Ponç de Leràs fonda l'abadiá de Silvanés
1134 Comte Raimon V de Tolosa (1134 - 1194)
1137 Mòrt de Guilhèm X d'Aquitània, filh dau trobador. I succedís sa filha Alienòr qu'a quinze ans de temps, e se marida amb lo rei de França Louis VII (1137-1180) coronat aitanlèu
1137 Raimon-Berenguièr IV de Barcelona esposa l'eretièira d'Aragon. Auràn per filh Amfós II, prumièr còmte-rei, rival tot d'un còp en poténcia dels capecians…
1140 (1140-1215) Bertran de Bòrn
1140 Comença l'activitat poëtica dau trobador Rigaut de Barbesieus. 1140-63
1141 "La revolucion consulara": revòlta urbana, lo senhor de Montpelhièr refugiat a Latas --> 1143
1147 segonda croisada (1147-1149) ont Alienòr engana son marit e lo ridiculiza, se dessepararàn
1149 Guilhèm VII (filh de Sibília: 1149-1172), senhor de Montpelhièr
1150 Activitat poëtica dau trobador Bernart Martí. c. 1150
1150 Comença l'activitat poëtica dau trobador Bernart de Ventadorn. 1150-80
1150 Comença l'activitat poëtica dau trobador Guilhem de Saint-Didier. 1150-1200.
1150 Comença l'activitat poëtica dau trobador Peire d'Alvèrnhe 1150-70
1150 Comença l'activitat poëtica dau trobador Raimbaut d'Aurenga 1150-73.
1152 Alienòr d'Aquitània pòt repudiar Loís e esposar Enric II Plantagenèst
1154 Alienòr coronada duquessa de Normandia e rèina d'Anglatèrra
1155 Alienòr ten una granda cort a Peitieus ont "rèina" sus l'Aquitània en sostenguent sos filhs contra son marit fins 1173
1156 Comte Raimon VI de Tolosa (1156 - 1222)
1157 nais Richart Còr de Leon (1157-1199)
1157 prumièr acte oficial ont se parla de Rambaut d'Aurenga: en Setembre a Montpelhièr "Raimun Guillelm de Pinnan, filz de Maltosa" fai omenatge a "Raimbault, fil de Tiborcs" per un fèu a Pinhan (Lib Instr Mem p 591)
1160 Comença l'activitat poëtica dau trobador Pèire Rogièr. 1160-1180
1160 Comença l'activitat poëtica dau trobador Raimon de Miraval. 1160-85.
1162 Començança dau reine dau rei-trobador d'Aragon Amfós II
1163 a Montpelhièr Rambaut d'Aurenga engatja Miraval a sa sòrre Tiburgeta ("Litburgaireta") per 6000 sòus mauguiolencs e un marc d'argent. (Libr Instr Mem p 526)
1166 Comença l'activitat poëtica dau trobador Giraut de Bornelh. 1166-1211.
1167 Rambaut d'Aurenga cedís a Pèire de Sant Martin sos dreches feudaus sus la vicinitat d'Aumelàs (Libr Instr Mem p 737)
1169 maridatge entre Raimon I de Ròcafuòlh e Guilhemeta, sòrre de Guilhèm VIII de Montpelhièr
1170 (1170-1230) Aimeric de Pegulhan
1170 Bernard VII d' Andusa (1170 - 1223)
1171 Comença l'activitat poëtica dau trobador Arnaut de Maruèlh. 1171-90
1171 Ermengaud de Pinhan fai omenatge a Rambaut d'Aurenga "fil de Tiborcg" dau castèl de Pinhan (Libr Instr Mem p 592)
1172 Guilhèm VIII senhor de Montpelhièr
1172 lo rei-trobador Amfós II d'Aragon ven a Montpelhièr e a Mauguiò (Decembre) amb dins sa comitiva Ponç de Mataplana que se desromp doas dents en tombant de chival, coma o cantarà Guilhèm de Berguedan dins "Cançoneta lèu e plana…"
1172 Rambaut d'Aurenga engatja per 10200 sòus totas sas possessions entre Les e Erau a levat de Miraval a Ademar de Murvièlh espós de sa sòrre Tiburgeta.
1173 Alienòr d'Aquitània embarrada dins un convent per son marit (fins 1189)
1173 En 1173-1174 Richart Còr de Leon se revòlta amb son fraire Enric lo Jove contra lo rei anglés son paire, Enric II
1173 mòrt de Rambaut d'Aurenga
1173 testament de Rambaut d'Aurenga (lo 10 de Mai) dictat a Corteson. Sos bens a l'Est dau Ròse los baila a Bertran dels Bauç, e los a l'Oèst d'aquel flume a a Ademar de Murvièlh espós de sa sòrre Tiburgeta.
1174 1174-1187: cort de Guilhèm VIII e de l'emperairitz Eudoxia
1174 Guilhèm VIII esposa l'"emperairitz" Eudoxia Comnèna
1175 Comença l'activitat poëtica dau trobador Raimbaut de Vaqueiras. 1175-1207.
1175 Comença l'activitat poëtica dau trobador Rambertino Buvalelli. 1175-1221
1178 confirmacion de la donacion de 1173 de Rambaut d'Aurenga a Bertran dels Bauç dabans l'emperaire Frederic Barbarossa
1180 1180 o 1184: mòrt de Ponç de Mataplana contra los mòros: inspira a Guilhèm de Berguedan son planh "consirós cant e planh'e plor…"
1180 Comença l'activitat poëtica dau trobador Arnaut Danièl. 1180-1210.
1180 Comença l'activitat poëtica dau trobador Folquet de Marselha 1180-95.
1180 Comença l'activitat poëtica dau trobador Gaucèlm Faidit. 1180-1202.
1180 Comença l'activitat poëtica dau trobador Peire Vidal 1180-1206.
1180 Comença l'activitat poëtica dau trobador Peiròl. 1180-1225.
1180 coronament dau rei de França Philippe Auguste (1180-1223)
1180 nais Pèire Cardenal
1181 Comença l'activitat poëtica dau trobador Bertran de Bòrn. 1181-94.
1181 edicte de Guilhèm VIII e de Joan de Montlaur qu'establís l'escòla de Medecina de Montpelhièr
1182 Maria de Montpelhièr (aprox. 1182, defuntada lo 12 d'Abriu de 1213)
1183 en 1183 Richart Còr de Leon reconciliat amb son paire met au plec los barrons aquitans
1184 Guilhèm de Berguedan luònh de Catalonha après son sirventés ""E fetz una mespreson" contra lo rei Amfós, es a Autafòrt en còde Bertran de Bòrn
1185 14 Abriu: entrevista a Najac de Roèrgue entre Richart Còr de Leon e Amfós d'Aragon ont Guilhèm de Berguedan tòrna en gràcia amb Amfós, e repren lo camin de Catalonha
1187 GuilhèmVIII de Montpelhièr repudia la molhèr "l'emperairitz" Eudoxia per se tornar maridar amb Agnès de Castilha
1187 testament de Guilhèm de Berguedan qu'es tornat dins sas tèrras, reconciliat per un briu amb lo rei Amfós II.
1188 Richart Còr de Leon fai omenatge de sas tèrras continentalas a Felip August rei de França
1189 3e crosada (1189-1192) amb Felip August, Frederic Barbarossa et Richart Còr de Lion
1189 Richart Còr de Leon rei d'Anglatèrra a la mòrt de Enric II
1190 Aimeric de Pegulhan òste de Guilhèm de Berguedan vai amb el a la cort d'Amfós VIII de Castelha
1190 Alienòr d'Aquitània regenta dau reiaume de son filh Richart fins que tòrne en 1194
1190 Comença l'activitat poëtica dau trobador Guilhem Ademar. 1190-1200.
1190 Comença l'activitat poëtica dau trobador Guilhem de Peitieus. 1190-1126.
1190 Guiraut de Bornèlh (escriguèt entre 1140 e 1200)
1190 Nais a Lisbona Fernando Martin de Bulhoes dich Sant Antòni de Padoa
1190 Pèire VI de Bermond d'Andusa (1190 - 1215)
1191 Guiraut de Bornèlh en Orient fins en 1199
1191 los feus d'Aumelàs e son encontrada eretats de Rambaut d'Aurenga son transferits a Guilhèm VIII per Ademar de Murvièlh, espós de Tiburgeta
1191 Richart Còr de Leon prend Chipre et i esposa Berenguièira de Navarra (1191)
1194 Bernat de Ventadorn dintra monge a l'abadiá cisterciana de Dalon
1194 Maimonides escriu de Cordoba als Jasiòus de Montpelhièr una "letra sus la confrontacion entre fe e rason"
1194 Richart Còr de Leon es redemit, qu'èra presonièr de l'emperaire Enric VI
1194 Richart Còr de Leon fica una estiblassada a Felip August a Fréteval
1196 (1194-1196?) Guilhèm de Berguedan aucit per un peon
1196 Mòrt d'Amfós II d'Aragon e començança dau reine de Pèire II
1197 Bertran de Bòrn es monge a l'abadiá de Dalon
1198 - 1222 Gervais de Tilbury a Arles dins l'entoratge de l'avèsque Imbèrt d'Aiguieras e dels còmtes de Provença de soca Catalana (1191-1202)
1198 Inocent III elegit papa
1198 Richart Còr de Leon fica una estiblassada a Felip August a Courcelles
1199 reinatge de Joan Sens Tèrra
1199 Richart Còr de Leon tuat au sèti de Caslús
1200 Comença l'activitat poëtica dau trobador Gui d'Ussel. 1200-1250.
1200 Comença l'activitat poëtica dau trobador Peire Cardenal. 1200-78
1200 Folquet de Marselha (1150-1231) que cantèt tròp l'emperairitz?
1200 Guiraut de Calanson ("als alentorns de 1200")
1200 Pèire Raimon lo vièlh, trobador (1190-1222)
1200 Peiròl d'Auvèrnha (1185-1220)
1200 Perdigon (trobèt entre 1195 e 1220)
1202 4e crosada (1202-1204) e presa de Constantinòpol
1203 Pèire Bermond VII d'Andusa (1203 - 1254)
1204 morís Alienòr d'Aquitània
1207 1207-1223, Raimon de Ròcafuòlh engatjat als costats de Raimon VI dins la guèrra Albigesa
1207-1216 Gervais de Tilbury jutge de la comtat de Provença jot l'influénvia dau rei Aragonés Amfós II
1208 2 Février - Naissença de Jacme 1er d'Aragon
1208 mortalatge dau legat pontifical Pèire de Castelnòu: Innocent III proclama la crosada
1209 chaple de Besièrs (22 Julh)
1209 Debuta de la "Crosada contra los Albigeses" (1209-1229).
1210 cançons dau minnesänger Neidhart von Reuental (de1210 a 1240)
1210 Comença l'activitat poëtica dau trobador Aimeric de Belenoi. 1210-42.
1210 presa de Menèrba per los crosats (22 julh) 140 cremats sus lo lenhièr
1211 "Otia Imperialia" (lésers d'un emperaire" per Gervais de Tilbury (1150-
1212 16 Julh: victòria de las Navas de Tolosa sus los mòros, per Pèire II lo catolic
1212 Crosada dels enfants puòi 5e crosada (1212-1221)
1212 Gervasi de Tilburi: "Otia Imperialia" per servir de passatemps a l'Emperaire Oton IV
1213 (12 septembre) Pèire II d'Aragon, senhor de Mtp, morís a la batalha de Murèth
1213 morís a Roma Maria de Montpelhièr, reina d'Aragon
1213 Sant Francés d'Assisi, tornant d'Espanha, lòtja a Montpelhièr dins l'espitau de la pòrta de Latas, dich espitau d'Obilion.
1214 batalha de Bouvines
1214 Comença l'activitat poëtica dau trobador Daudé de Pradas. 1214-82.
1214 Contèstas entre Mauguiò e Montpelhièr. Los fraires Airra juran fidelitat a Guilhèm VI per lo castèl de la Roqueta d'òrtols dich de Beviure
1215 defunta Bertran de Bòrn
1215 Fondacion de l'òrdre dels Dominicans. Simon de Montfòrt intra dins Tolosa. Concili de Latran.
1215 Raimon II de Ròcafuòlh pren la paraula au concili de Latran per demandar au papa Innocent III de tornar son eretatge a Ramon VII de Tolosa "Sénher, rend li la tèrra, garda ta dignitat..."
1216 morís Innocent III
1217 Comença l'activitat poëtica dau trobador Uc de Saint-Circ. 1217-1253.
1218 la vision mistica de Pèire de Nolasca lo butant a fondar l'òrdre de la Mercé
1218 prumièr establiment dins Montpelhièr de l'òrdre de la Mercé.
1218 Simon de Montfòrt tuat au sèti de Tolosa
1220 (1220-1240) los dos fraires Raimon e Arnau de Ròcafuòlh aculisson de trobadors dins sa cort a Sauva
1221 prumièr noviatge de Jacme Ier
1222 Gervais de Tilbury se retira dins una clastra de Premontrats?
1222 morís Raimon VI de Tolosa.
1223 coronament dau rei de França Louis VIII le Lion (1223-1226)
1223 morís Bernat VII d'Andusa (1170-1223), protector dau trobador Guilhèm de Balaün
1224 fins a 1227 lo francescan fraire Antòni de Padoa presica a Montpelhièr
1225 (entre 1221 e 1229) Gausbèrt de Puèicibòt a la cort de Jacme I° d'Aragon (ont canta la reina Alienòr)
1225 Comença l'activitat poëtica dau trobador Sordel. 1225-1269.
1225 lo poëma epic de Jaufre, entre 1225 et 1228
1226 coronament dau rei de França Louis IX (1226 1270)
1226 Nòva crosada menada per Loís VIII. Presa d'Avinhon et conquista de las senescaliás de Beucaire et de Carcassona
1228 6e crosada (1228-1229)
1228 Arnau I de Ròcafuòlh esposa Beatritz d'Andusa
1229 Annexion dau Lengadòc / Tractat de Meaux-Paris entre Loís IX et Raimon VII
1229 Comença l'activitat poëtica dau trobador Peire Bremon Ricas Novas. 1229-40.
1229 presa de Malhòrca per Jacme Ier
1230 (1220- 1240) Visions misticas de Hadewijch d'Antwerp
1230 Apogèa de l'Art Gotic (Chartres, Amiens, Reims, Strasbourg, Beauvais, Mont-Saint-Michel).
1230 Arnaut Pèire d'Agange (?...1225-1238...? )
1230 Comença l'activitat poëtica dau trobador Bertran d'Alamanon. 1230-66.
1230 Comença l'activitat poëtica dau trobador Paulet de Marseille. 1230-1270.
1230 destruccion en plaça publica a Mtp dau "Guida dels Perplèxes" de Maimonides
1230 L'òrdre de la Mercé fondat per Raimon de Penyafòrt, Pèire Nolasca, e Jacme I° es reconegut per lo papa Gregòri IX
1230 s'acaba lo convent dels francescans a Montpelhièr
1230 Sirventés de Na Gormonda en repònsa a aquel de Guilhèm Figueira
1231 morís a Padoa Fernando Martin de Bulhoes dich Sant Antòni de Padoa
1231 morís l'avèsque sanguinós de Tolosa, ancian trobador, Folquet de Marselha
1232 naissença a Malhòrca de Ramon Llull
1233 Comença l'activitat poëtica dau trobador Guilhem de Montanhagòl. 1233-58.
1233 Daude de Pradas manda sa cançon a la cort dels Ròcafuòlh Andusa a Sauva.
1233 naissença de l'Inquisicion
1235 Comença l'activitat poëtica dau trobador Lanfranc Cigala. 1235-70. Il
1236 los Airras, castelans de Beviure, prenon las armas contra l'avèsque de Magalona Guilhèm d'Autinhac
1238 (28 de Setembre) presa de Valéncia per Jacme Ier: i son presents los dos trobadors Guilhèm Montanhagòl e Guilhèm Figueira
1240 (entre 1230 e 1250) "lo roman de Flamenca" per "Bernardet" (?) protegit dau "sénher d'Alga" es a dire sai que de Ròcafuòlh
1240 Mosheh de León (c.1240\c.1305): Sèfer Zohar, (=Libre del la resplendor)
1241 a Lunèl pacha "panoccitana" entre Raimon VII de Tolosa e Jacme I d'Aragon. Guilhèm de Montanhagòl i canta Jausseranda de Lunèl
1242 Revòlta dels Trencavèls: Mortalatge dels inquisitors a Avinhonet
1243 20 de mai. Nais Jacme II futur rei de Malhòrca e senhor de Montpelhièr
1243 Innocent IV papa
1244 Capitulacion de Montsegur (14 Març) après 1 an de sèti, lenhièr (16 Mars)
1246 1246-1248 Sant Loís bastís Aigas Mòrtas
1248 7e crosada (1248-1254) amb sant Loís.
1248 Albèrt lo Grand ensenha a París
1248 Construccion de la Sainte-Chapelle
1249 Mòrt de Raimon VII (27 de septembre), l'eretatge tolosan passa a sa filha Joana e a son marit Alphonse de Poitiers (fraire dau rei de França).
1250 (1250-1260) Ramon Llull preceptor dau prince eretièr de Malhòrca, futur Jacme II
1255 maridatge de Ramon Llull; naissença d'Arnau de Vilanòva
1257 Amfós X elegit emperaire
1258 defunta Sant Pèire de Nolasca (1182-25 Decembre 1258)
1258 Tractat de Corbeil. Jacme Ier abandona tota pretencion sus Occitània (a levat de Montpelhièr)
1260 Jacme de Voragina (Iacopo da Varazze), Legenda daurada ("Legenda aurea") (1255-1266)
1263 vision de Ramon Llull, conversion, romavatges, rescòntre amb Raimon de Penyafòrt
1264 "tençon de Paulet de Marselha : ""Senh’en Jorda, sie·us manda Livernos"" "
1264 Jacme Ier a Montpelhièr per los preparatius de la conquista de Murcia e de la crosada de 1269
1265 Tomàs d'Aquin: Soma teologica . Naissença de Dante Alighieri
1266 conquista de Murcia per Jacme Ier d'Aragon, ont s'illustran los futurs Jacme II e Pèire III
1268 1268-1290: activitat poetica de Guilhèm de Murs
1268 Guilhem de Montanhagol e Paulet de Marseilla a la cort de Jacme Ie e de son filh Pèire III
1269 la crosada en Orient de Jacme Ier s'arrèsta a Aigas Mòrtas, chaplada per la tempèsta
1270 8e crosada amb sant Loís que morí à Tunís
1270 coronament dau rei de França Philippe III le Hardi (1270-1285)
1271 lo Lengadòc annexat au domèni reial dau rei de França
1271 nais Santa Aisabèu (1271-1336), felena de Jacme I° lo Conquistaire, que serà reina de Portugal
1272 Lo roman de Flamenca
1274 1274-1304: Enric II de Rodés, protector dels trobadors Guiraut Riquièr, Guilhèm de Murs e Folquet de Lunèl
1275 morís Sant Raimon de Penyafòrt (1175-1275)
1275 Ramon Llull es sonat a Montpelhièr per lo prince Jaume e i sotmet sas òbras a l'analisi d'un expèrt franciscan, que las aprova.
1275 seguida dau Roman de la rose de Guillaume de Lorris per Jean de Meung
1276 (27 de Julh) Mòrt a Valéncia de Jacme Ie, Senhor de Montpelhièr e rei d'Aragon
1276 coronament de Jacme II, rei de Malhòrca, senhor de Montpelhièr
1276 tençon de Pèire e de Guilhèm
1278 mòrt a Montpelhièr dau trobador Pèire Cardenal
1281 Arnaut de Vilanòva prumièr mètge de la cort dau rei Pèire III lo Grand
1283 (21 de març) Lo papa Martin IV ofrís la corona d'Aragon a Felip III. La "Crosada d'Aragon" fai fogassa.
1283 A Montpelhièr Ramon Llull escriu la novèla "Blaquerna", e una reelaboracion de son sistema de "l'Art demostrativa"
1284 (entre 1244 e 1284) Folquet de Lunèl
1284 Folquet de Lunèl: "lo Roman de mondana vida"
1284 Ramon Llull: "Lo llibre de amic e amat"
1285 Comença l'activitat poëtica dau trobador Bertran Carbonèl. 1285-1300
1285 Comença l'activitat poëtica dau trobador Guilhem de l'Olivier. 1285-1300.
1285 Lo rei francés Philippe III morís a Perpinhan en tornant de la "crosada mancada d'Aragon"
1285 Philippe IV le Bel (1285-1314) coronat rei de França
1286 Arnaut de Vilanòva (1245-1311) a Montpelhièr
1289 Ramon Llull a Montpelhièr; i legís son "art" e i escriu l'art Amativa e l'Arbre de Filosofia desiderat
1290 A Montpelhièr Ramon Llull simplifica e reformula son sistèma de "l'Ars inventiva veritatis". Reçap una carta de recomendacion dau general dels Franciscans, Ramon Gaufredi, que l'autoriza a ensenhar dins los convents d'Itàlia.
1291 casuda de Sant Joan d'Acre
1295 lo rei Felip lo Bèl s'apropria Lunèl
1296 Ramon Llull: "lo desconòrt"
1299 Arnaut de Vilanòva (1245-1311) ensenha a Montpelhièr
1300 "VIDA" de Peire Cardenal per Miquel de la Tor
1301 Arnaut de Vilanòva es a Roma: "fabricó allí barras de oro purisimo"
1302 Passa au mes de Mai a Montpelhièr Ramon Llull sus lo camin cap a Malhòrca.
1303 "De Fine mundi", d'Arnaut de Vilanòva, condemnat a París
1303 prumièrs estats generaus de la Lenga d'Oc
1303 Ramon Llull tòrna a Montpelhièr
1304 nais Petrarca
1305 A Montpelhièr Ramon Llulll escriu lo "Liber de ascensu et descensu intellectuse e tanben son òbra politica mai importanta, lo "Liber de fine". Vai a Barcelona durant l'estiu e en octòbre tòrna a Montpelhièr ont es present a l'entrevista entre lo novèl papa Clamenç V e los reis aragoneses e malhorquins. Puòi lo retrobam empresonat dins lo Magreb a Bogia, puòi fai naufragi en 1307 a Pisa ont lo retrobam en 1308...
1307 Procés dels templièrs
1309 A Montpelhièr Ramon Llull escriu una nòva òbra sobre la crosada, lo "Liber de acquisitione Terrae sanctae", una letra a Jaume II d'Aragon, e un fais d'autres tèxtes…
1311 Dante: "de monarchia"
1311 defunta Arnaut de Vilanòva (1245-1311).
1311 Ramon Llull tòrna a Montpelhièr
1314 coronament dau rei de França Louis X le Hutin (1314-1316)
1314 Execucion de Jacme de Molay, mèstre de l'òrdre dau Temple. Dante acomença sa "Divina Comèdia"
1314 Ramon Llull a Tunís (fins 1315) i escriu lo "Liber de Deo et de mundo"
1316 coronament dau rei de França Philippe V (1316-1322)
1316 mòrt de Ramon Llull
1322 coronament dau rei de França Charles IV (1322-1328)
1323 fondacion a Tolosa dau "Consistòri del Gai Saber"
1324 Raimon de Cornet: Doctrinal de Trobar
1326 calorassa seguida de carestiá e de rèbas
1328 coronament dau rei de França Philippe VI (1328-1350)
1335 data anonciada de la fin dels temps per Arnaut de Vilanòva
1339 episcopat d'Arnaud de Verdala (1339-1352)
1343 Arnau III de Ròcafuòlh declara la guèrra au rei de Malhòrca Jacme II e lo venç
1350 coronament dau rei de França Jean II le Bon (1350-1364)
1350 naissença de sant Ròc de Montpelhièr
1355 nais a Arle Bertrand Boisset( 1355-1415)
1356 fin de la produccion de la moneda melgoriana
1356 Guilhèm Molinièr: las Leys d'Amor
1362 la granda pèsta, que tuava 500 personas per jorn a Montpelhièr
1362 Urban V ("papa monsen G. Grimoart abat de Masselha, lo qual era nadiu de Grizac de Gavaldan" - ço ditz lo pichon talamus) elegit papa a Avinhon
1364 coronament dau rei de França Charles V (1364-1380)
1364 lo 27 de Mai lo costèl de Caravetas es arborat solemnialament amb procés e castic dau raubaire de lenha Joan Durand (tèxt en Oc inedich: "Baros, veias la justicia que fa far la cort de Caravetas dels senhors cossols de Monspelier…" (Arch Montpell. "Cabinet Doré liasse 13 (O382) N°3"
1367 sonat per Bregida de Suèda, Urban V vai demorar a Roma entre 1367 e 1370
1368 Sant Ròc aculit a Roma per lo cardinal Anglic de Grimoard
1372 la tempèsta tomba lo naut cloquièr de la glèisa Sant Firmin
1380 coronament dau rei de França Charles VI (1380-1422)
1380 mòrt de sant Ròc de Montpelhièr
1390 nais Loís Aleman
1408 Sant Vincenç Ferrièr (1357-1419) ven presicar a Montpelhièr
1415 las cridadas en òc dels barons d'Ièrla
1415 morís a Arle Bertrand Boisset( 1355-1415)
1418 Loïs Aleman, avèsque de Magalona de 1418 a 1423.
1420 terribla calorassa estivenca seguida de carestiá e de rèbas
1422 calorassa seguida de carestiá e de rèbas
1422 coronament dau rei de França Charles VII'(1422-1461)
1428 trespàs de Jacme Rebuffy "lo còmte dau drech"
1460 La senhoriá de Londres passa a Antòni de Lautrec, senhor e baron de la Roqueta
1461 coronament dau rei de França Louis XI (1461-1483)
1468: Antoni Soliniac, Vicari de Candilhargues, compila la Version occitana "C" de la Legenda aurea (manuscrit Bibl. Nat. f. fr 2494)
1473 calorassa seguida de carestiá e de rèbas
1483 coronament dau rei de França Charles VIII (1483-1498)
1483 cridadas en òc dels senhors d'Arsàs
1484 "las jòias del Gai saber"
1498 coronament dau rei de França Louis XII (1498-1515)
1506 grand freg: la nèu demòra un mes a Montpelhièr
1515 coronament dau rei de França François 1" (1515-1547)
1530 Rabelais s'inscriu a la facultat de Medecina de Montpelhièr jot lo govèrn de Joan Esquiron
1533 lo rei Francés I° a Montpelhièr, transfèrt de l'avescat de Magalona a Mtp
1533 nais Miquèl Eyquem dich Montaigne
1533 Rabelais: Pantagruel
1534 Joan de Ròcafuòlh (senhor de la Tor, Gremian e Cornonsec), descendent de la branca cabdèta dels Ròcafuòlh senhors de Versòls, esposa Anna de Vernhòlas e ereta antau de la baroniá de la Roqueta e de Londre, amb los castèls de la Roqueta e de Sant Esteve de Viòus.
1535 L'evèsque Guilhèm Pelissièr lo jove a Roma: i pren per mestressa Cassandra la Romana
1535 Rabelais: Gargantuà
1536 lo rei Francés I° a Montpelhièr
1536 tresena guèrra de Francés Prumièr contra CarlesQuint
1537 (17 de Decembre) rescontre de quatre plenipoptenciaris a Leucata per far la patz entre França e Espanha
1537 (28 Decembre) creacion a Montpelhièr per lo rei Francés prumièr dau "depaus legal" ....par des lettres patentes où il défend "à tous imprimeurs et libraires de mettre ni exposer en vente en notre Royaume soit en public ou en secret toutes les oeuvres nouvellement imprimées, sans qu'un exemplaire ne soit remis entre les mains de l'abbé Mellin de Saint-Gelais, ayant la charge et la garde de notre librairie étant en notre château de Blois". Dans ce même texte, François premier ordonnait "de faire retirer, mettre et assembler en notre librairie toutes les oeuvres dignes d'être vues qui ont été et seront faites, compilées, amplifiées, corrigées et amendées de notre temps pour avoir recours aux dits livres, si, de fortune, ils étaient ci-après perdus de la mémoire des hommes ou aucunement immués ou variés de leur vraie et première publication".
1537 Rabelais a Montpelhièr: i pren la boneta de doctor
1538 començament de manifestacions publicas dau calvinisme a Mtp
1538 lo 14 de Julh a Aigas Mortas dins l'ostau dau Rei se rescontran Francés Prumièr e Carles Quint per decidir d'una trèva de dètz ans. Francés Rabelais i èra.
1540 calorassa seguida de carestiá e de rèbas
1542 lo rei Francés I° a Montpelhièr
1543 la pèsta
1543 nais Belaud de la Belaudièra (1543-1588)
1547 coronament dau rei de França Henri II (1547-1559)
1547 de Montmorency governaire de Lengadòc
1550 Fontanon "Practica medica seu de morborum internorum curatione" (obratge postum)
1550 procès de Guilhèm Pelissièr lo jove (ensengat per lo comte de Vilars)
1552 Fèlix Platter estudiant a Montpelhièr
1553 procès de quatre calvinistas, dont Guilhèm d'Alençon
1554 Guilhèm d'Alençon brutlat viu per eretgia
1554 nais lo poèta provençau Pèire Paul (1554-1615)
1556 calorassa seguida de carestiá e de rèbas
1557 lo Procès de Pelissièr vira a son avantatge contra lo clan Villars
1557 morís au castèl de Montferrand Guilhèm Pelissièr lo jove
1558 Pierre de Ronsard a Montpelhièr
1559 coronament dau rei de França François II (1559-1560)
1559 lo cult protestant clandestin organizat a Montpelhièr per Pasquièr dins "l'ostau dels Andrieus"
1560 coronament dau rei de França Charles IX (1560-1574)
1560 repression dels calvinistas per Villars que los vai campejar fins en Cevenas
1561 presa per los calvinistas de Nòstra Dòna de las Taulas rebatejada "Temple de la Lòtja", puòi ocupacion o destruccion de las glèisas e convents
1562 nais lo futur pamfletari nimesenc Guilhèm de Reboul
1562 sèti de Montpelhièr per Juèsa, contra la tropas dels reformats menadas per Crussòl
1563 patz d'Amboise: afortís de fach a Montpelhièr lo govèrn dels reformats
1564 grand carestiá en Lengadòc: se tròba pas pus de blat
1564 lo rei Carles IX a Montpelhièr amb la rèina-maire
1566 morís Rondelet (1507-1566)
1567 destruccion de la glèisa Sant Firmin
1567 Guilhem Ader (1567?-1638)
1567 la Miquelada de Nimes, mortalatge dels catolics de l'endrech per los calvinistas
1567 morís a Magalona Guilhèm Pelissièr lo jove
1567 morís Anne de Montmorency, conestable de França (1493-1567)
1568 tractat de Longjumeau confirmant la patz d'Amboise
1569 Juèsa fai rasar las muralhas de Puèg-Abon e d'Argelièrs
1572 lo pastor Gigòrd inaugura l'ensenhament de la teologia protestanta a Montpelhièr
1572 mortalatge de la Sant Bortomieu a París (3000 mòrts): a Montpelhièr Juèsa capita de manténer la patz e la seguritat per totes
1574 coronament dau rei de França Henri III (1574-1589)
1578 Odde de Triors, Les joyeuses Recherches de la langue tolosaine
1579 la pèsta, fins 1580: uòch mil mòrts a Montpelhièr
1580 "l'escalada de Montpelhièr": insurreccion catolica contra lo govèrn uganaud, lèu estofada
1580 Montaigne: "les Essays" (1° Ed que caup los dos prumièrs libres)
1583 nais Despuech-Sage (1583-1645)
1585 lo grand Temple de la cort dau Baile, "un dels pus bèus d'Euròpa"
1588 morís Danís Fontanon, umanista e mètge, amic de Rabelais, professor de 1502 a 1588 a la facultat de medecina
1589 coronament dau rei de França Henri IV (1589-1610)
1589 nais a Serinhan Guilhèm Cortet que morirà martir au Japon
1592 morís dins son castèl de Montanha (Dordonha) Miquèl Eyquem dich Montaigne
1595 "Obros e Rimos Prouvenssalos" de Belaud de la Belaudièra
1596 "la Cabale des Reformez tiree nouuvellement du puits de Démocrite. Par IDC. A Montpellier chez le Libertin, imprimeur juré de la Saicte Reformation", pampflet de G de Reboul en francés e en occitan
1596 "le Salmonée du sieur de Reboul", pamflet
1597 episcopat de Guitard de Ratte (1597-1602)
1598 edicte de tolerància de Nantas
1599 "Satire Menippoeae" novèl pamflet en francés e en occitan de Reboul vendut "au coing de la Loge"
1604 La Margalida gascoa et Meslanges de Bertrand Larade
1605 Despuech Sage se marida amb Francesa Descanavièr, veusa dau senhor d'Arsàs
1609 nais lo paire Amilhat de Tolosa (1609-1673)
1610 coronament dau rei de França Louis XIII (1610-1643)
1611 Pastorala gascoa sur la mòrt deu magnific e poderós Anric... de Pey de Garros
1612 nais Roudil (J): (1612-1689)
1614 morís a Agde Enric I° de Montmorency, conestable de França (1534-1614). I succedís Enric II
1615 Enric II de Montmorency esposa la princessa Maria-Felicia dels Ursins
1617 Lo Ramelet moundi de Pèire Godolin
1622 Sèti de Montpelhièr per Richelieu
1627 los Provèrbis de Rulman
1628 la pèsta
1629 Richelieu de passatge a Montpelhièr i establís los Jesuïtas
1630 la pèsta
1632 morís còltrencat a Tolosa Enric II de Montmorency, Amiral e marescal de França (1595-1632)
1632 Sant Joan-Francés Regís (1597-1641) ven a Montpelhièr ensenhar au collègi dels Jesuïtas, fins 1633
1633 "Les Amours infortunées de Léandre et d’Heron, tragi-comédie, dédiée à Mgr le Duc d’Allvin par le sieur de La Selve."
1633 intrada de Schonberg à Montpelhièr, saludada per Despuech-Sage e Roudil
1633 vòts de Sant Joan-Francés Regís a Montpelhièr, partís evangelizar lo Vivarés
1636 "Les Folies du sieur Le Sage" dédiées à monsieur de Valat, gouverneur du château de Montferran (1° Ed) chez Jean Pech
1636 granda rèba e mortalitat sus fons de calorassa e de pèsta
1638 nais a Albi la preciosa Antoinette de Salvan de Saliès (1638-1730)
1640 morís au castèl de Cambons pròche Viòus Joana de Ròcafuòlh
1643 coronament dau rei de França Louis XIV (1643-1715)
1645 morís Despuech-Sage (1583-1645)
1645 revòlta populara a Montpelhièr contra los excèsses dels ajudicataris de la bòrias reialas
1647 execucion per penjatge de las sediciosas Maria Chauffarde & Elisabèt Bouissonade
1648 naissença de Micolau Fizes (1648-1718)
1650 "Las Folies dau Sage de Mounpelie revistos e augmentados de diversos piessos de l'autur. Enbé son testamen obro tant desirado" (2° Ed deguda a Roudil)
1650 "Las obros mescladissos d'un baroun de Caravetos" per J Roudil
1656 naissença de Pierre Grégoire
1657 nais a Puèglaurenç la poetessa preciosa Suzon de Terson (1657-1685)
1664 nais Jacme Vanière que serà "un dels milhors poètas latins demest los modèrnes"
1673 morís l'istorian montpelhieirenc Pèire Gariel (1585-1673)
1676 John Locke (1632-1704) a Montpelhièr
1678 "l'operà de Frontinhan" de Fizes (1648-1718)
1678 moris Francés Lapeironia (1678-1747)
1678 patz de Nimègue, premièira reprasentacion d'un operà a Montpelhièr
1679 John Locke tornarmai a Montpelhièr
1680 "la fònt de Frontinhan, òbra galòia" de Micolau Fizes (1648-1718)
1680 l'Oda borlèsca: "Naissença de Pèire-Gregòri e son batisme".
1682 Fizes "appelé à enseigner les mathématiques et l’hydrographie"
1685 morís a Puèglaurenç la poetessa preciosa Suzon de Terson (1657-1685)
1685 revocacion de l'Edicte de Nantas, dicha "conversion generala"
1689 defunta Jacme Roudil (1612- 1689)
1690 Locke: "Essai sur l'entendement humain"
1691 Pierre Grégoire: "vers sur la patrouille de Montpellier compausats per P...G..."
1697 La Patz de Ryswyk met fin a la guerra de la Liga d'Augsborg qu'aviá opausat Loís XIV a las poténcias protestantas d'Euròpa.
1698 (3 de novembre) lo "predicant" protestant Glaudi Brousson, arrestat a Oloron en Bearn, es condemnat a la mòrt e executat a Montpelhièr
1700 Les folies du sieur Le Sage de Montpellier. Suivant la copie de Montpellier. A Amsterdan chez Daniel Pain. (3° Ed)
1701 Debuta la guèrra de succession d'Espanha (fins 1713)
1702 (24 de julh) l'assassinat de l'abbat du Chaila au Pont-de-Montvert, debuta de la guèrra dels Camisards (fins 1709)
1705 (abriu-mai) lo "complot de la Ligue des Enfants de Dieu", ont a Montpelhièr los Camisards temptan d'assassinar l'intendent Basville
1706 fondacion de la Societat Reiala de las Sciéncias de montpelhièr per Plantada e Lapeironia
1706 Vanière: "Praedium rusticum"
1709 nais Glaudi Peyrot a Milhau (Roèrgue)
1710 nais Pèire-Augustin Boissier de Sauvages (1710-1795)
1713 tractat d'Utrecht
1714 Castelhans e franceses aligats prenon Barcelona per la fòrça
1715 (1er de setembre) morís Loís XIV ; coronament dau rei de França Louis XV (1715-1774)
1716 "decreto de Nueva Planta" ont Catalonha dispareis
1718 mòrt de Micolau Fizes (1648-1718)
1719 Vanière: "Praedium rusticum", edicion augmentada
1724 (17 de mai) morís l'ancian intendent de Lengdòc Micolau de Lamoignon de Basville.
1726 Tèsi de doctorat de medecina de Francés Boissier de Sauvages (1706-1767) ont descriu l'amor "melancolia amatoria" coma una malautiá de l'èime que se sanariá per las erbetas.
1727 nais JOAN-BATISTA FAVRE (1727-1783)
1730 morís a Albi la preciosa Antoinette de Salvan de Saliès (1638-1730)
1731 Francés Lapeironiá fonda l'Acadèmia reiala de Medecina
1731 morís Esteve de Guilheminet, avocat a la Cort dels Còmptes, poèta occitan
1735 morís Joan-Batista-Josèp Brey (1654-1735) professor a la facultat de drech e escriva d'òc escolan de Rodilh e Sage.
1739 D'Aigrefeuille, Hist Ecclésiastique de Montpellier
1739 morís Vanière
1747 morís Francés Lapeironia (1678-1747)
1751 "Methodus foliorum", tractat de botanica per Francés Boissier de Sauvages (1706-1767)
1752 morís lo Paire Joan Martin, (1674-1752) Escrivan occitan besierenc famat, qu'escriguèt tanben en clapassièr una òda sus lo Printemps.
1755 nais a Sauva (Gard) lo fabulista francés Joan-Pèire Clarís de Florian
1756 "Dictionnaire Languedocien-François…" de Boissier de Sauvages (1710-1795), 1° ed.
1756 Dictionnaire Languedocien de l'abbat de Sauvages
1757 Joan-Antòni Guilheminet (1738-1792) curat de Joncèls. Partirà a París en 1766
1757 leiçon inaugurala de cirurgia a l'Ostau Sant Cosme
1762 lo parlament de Tolosa suprimís los Jesuitas dau Lengadòc e ne sequèstra los bens
1763 J. Casanova rescòntra a Londres la montpelhieirenca Joana-Maria Rudavèl
1766 nais lo mecèn Francés-Xavièr-Pascau Fabre
1767 nais Fabre d'Olivet
1769 (Janvièr) J Casanòva a Montpelhièr ont i retròba Joana-Maria Rudavèl esposa Latour ("la bèla Castèlbajac"), coneguda a Londres en 1763
1774 coronament dau rei de França Louis XVI (1774-1792)
1777 Faure compausa una arenga patoesa au còmte de Provença en 1777.
1777 nais a Montpelhièr Francés-Raimon Martin, fabulista e linguista, lo 27 de janvièr/genièr
1778 nais Jacme Azaïs de Besièrs
1780 "Las Vendémias de Pinhan" de A Rigaud
1781 "les Géorgiques Patoises" de Glaudi Peyrot (reed. 1855, 1886)
1781 calorassa seguida de carestiá e de rèbas
1783 calorassa seguida de carestiá e de rèbas
1783 morís JOAN-BATISTA FAVRE (1727-1783)
1785 segonda edicion dau "Dictionnaire Languedocien-François…" de Boissier de Sauvages (1710-1795)
1788 Joan-Pèire Clarís de Florian, de Sauva, fabulista (1755-1794) recebut a l'Acadèmia francesa
1790 August Rigaud legís "l'aristocracia chassada de Montpelhièr" a un acamp dau movement Girondin : "les amis de la Constitution". .
1790 Jacques Durand cònsol de Montpelhièr
1791 letra d'August Rigaud a l'abat Grégoire datada dau 28 de Janvièr
1793 Jean-Pierre Scipion cònsol de Montpelhièr
1794 morís a Scèus pròche París lo fabulista francés cevenòl Joan-Pèire Clarís de Florian
1795 Pèire Montèls cònsol de Montpelhièr; la meteissa annada i succedisson a la comuna: Joan-Batista Dupy, Pèire Moulinier, Joan-Loís Maria Esperit Fargeon, e Antòni Bousquet (--> 1797)
1797 Joan-Antòni Galabert cònsol de Montpelhièr
1798 Carles Loís Dumas cònsol de Montpelhièr
1798 nais a Montpelhièr lo filosòf Auguste Comte
1799 Joan-Pèire Thorel cònsol de Montpelhièr; la meteissa annada i succedisson a la comuna: Josèp Bestieu, Andrieu Verdier,
1800 Joan-Antòni Poitevin du Bousquet cònsol de Montpelhièr; la meteissa annada i succesdisson a la comuna: Miquèl Nougier e Pèire-Loís Granier.
1801 nais Frederic Ròcaferrièr (1801-1883), autor d'un poëma Los atges de l'umanitat
1803 "Le Troubadour, poésies occitaniques" de Fabre d'Olivet
1805 Fables, Contes et autres Poésies patoises, par F.R. Martin fils, à Montpellier, chez Renaud, libraire à la Grand- Rue, de l’imprimerie Auguste Ricard. An XIII. 1805.
1805 morís Hyacinthe de Ratte, segretari perpetual de l'Acadèmia Reiala se Sciéncias (1722-1805)
1808 naissença a Viòls lo Fòrt dau presicador popular Andrieu Solàs 1808-1857
1808 naissença d'August Vivarés a Seta (lo 10 de Febrièr)
1812 FR Martin manda un memòri manescrich sus lo dialècte de Montpelhièr au ministre de l'interior de Bonaparte, Mr Coquebert de Montbret (Ms. NAF 5910, Bibl. Nat., « Patois de la France », f° 128 sqq., Correspondance Martin. Ms. NAF 5914, Recueil de poésies languedociennes tant anciennes que modernes en patois de Montpellier, 1812.)
1813 « Fables et Contes en vers patois de Montpellier » per August Tandon (1759-1824)
1813 nais Peiròtas a Clarmont d'Erau
1814 morís AA Touchy (1752-1814) que consagrèt a Napoleon Ier una òda triomfala
1815 Pierre-Louis Granier cònsol de Montpelhièr
1818 nais a Marsilhargues lo poèta patoesejaire Scipion Pigeaire
1818 naissença dau felibre Romanilha (1818-1891)
1819 defunta Eustaqui Bertrand-Benié (1776-1819) (dich tanben Bertrand o "Musica") lo poëta de Botonet: "los regrèts d'Estèla " ; "le retour du printemps"; "Lous plésis dau Peyrou"
1820 (14 Octòbre) nais Alexandre Langlade "d'una familha de mainatgieiròts"
1820 tresena edicion (postuma) dau "Dictionnaire Languedocien-François…" de Boissier de Sauvages (1710-1795) alestida per son nebot Louis Auguste Dhombres Firmas
1823 1823-24 "Récul de cansous patoisas" de Jean-Dominique-Benoit-Marie GAUSSINEL (1782-1825)
1823 nais a Montpelhièr lo píntor Alexandre Cabanèl
1824 defunta August Tandon (1759-1824) "discípol de l'abat Favre"
1824 defunta Joan-Ciril Rigaud (1750-1824)
1825 morís Fabre d'Olivet
1825 morís Jean-Dominique-Benoit-Marie GAUSSINEL (1782-1825)
1825 naissença de Bigot a Nimes (1825-1897)
1827 "Les loisirs d'un languedocien". per F. R. Martin Montpellier, Sevalle 1827
1829 nais Loís Roumieu (1829-1894)
1830 Louis-Michel Castelnau, puòi Zoé Granier cònsols de Montpelhièr
1830 naissença de Frederic Mistral (8 de Setembre)
1831 Jean-Julien Guinard cònsol de Montpelhièr
1831 nais Camille Chabaneau a Nontron (Dordonha)
1832 Paulin Deshours-Farel cònsol de Montpelhièr
1833 Joan-Salomon Desalle-Possel puòi Zoé Granier cònsols de Montpelhièr
1834 Alexandre Langlada quita l'escòla a quatòrze ans: "a ma sortida sabiái peraquí patatin pas res" - mas ne sabiá pro per èsser pres per la prusineta de legir de lònga…
1835 morís Jordan (Joan)(1863-1835) que revirèt lo Cant II de l'Eneïde.
1835 Pèire-Augustin Rigaud (1760-1835)
1836 "Carya Magalonensis" de A Moquin-Tandon
1836 nais Charles de Tourtoulon a Montpelhièr
1837 Langlada fachat amb son paire quita Lansargues per Lyon ont trabalha coma aprendís farmacian en cò de André son compatriòta
1837 morís lo mecèn Francés-Xavièr-Pascau Fabre
1837 mòrt dau mecèn Francés-Xavièr Fabre (1766-1837)
1839 De 1839 a 1842 Alexandre Langlada en Argeria dins lo 2° regiment d'infantariá leugièira que reprimís la revòlta d'Abd-El-Kader. Ne tornarà maucorat de çò qu'a vist far.
1841 1841-1843: publicacion de las "Leys d'Amor" per Gatien Arnoult que s'acontenta de signar lo trabalh de Moquin Tandon
1841 nais Frederic Bazille
1842 (1842-1844) Langlada en garnison a París trèva la Bibliotèca Nacionala e los musèus
1842 nais Antòni Roux de Lunèl Vièlh
1843 nais L Xavièr de Ricard
1844 "la volada de las focas" d'Eugèni Vivarés
1844 Albin Parlier cònsol de Montpelhièr
1844 nais Louis Alphonse Roque-Ferrier
1844 reedicion dau "Carya Magalonensis" de A Moquin-Tandon
1845 nais Jacint Verdaguer (1845-1902)
1846 "Fluretas" de Pierquin de Gimbloux
1846 "Histoira dé moun récul dé Fablas, ou galimatias en rimas." per FR Martin (editat gràcias a A Moquin-Tandon) Tolosa, impr A. Labouisse-Rochefort , 1846
1846 calorassa seguida de carestiá e de rèbas
1846 Raimon Broussonnet cònsol de Montpelhièr
1847 Langlada repren la proprietat familiala (pro endeutada) a Lansargues
1848 2nda Republica
1848 Alexandre Langlada pro actiu dempuòi 1847 sus lo frònt de la bolegadissa sociala fonda "l'Association Fraternelle des Travailleurs de la terre" (que serà enebida en 1851).
1848 fondacion dau jornau "le Messager du Midi"
1848 Hoche Saintpierre, puòi Joan Brun, puòi Teodòr Hipert, puòi Amadieu Estor, puòi Francés-Marc Vergnes, puòi Pierre Lenthéric, puòi Leon Chivaud cònsols de Montpelhièr
1848 morís Rovièira (Leon) (1810-1848): jornalista, cançonièr politic, e reviraire borlèsc de l'Eneïde
1848 naissença d'Augut Forés a Castèlnòu d'Ari
1849 Loís Parmentier cònsol de Montpelhièr
1849 morís Guiraud (August 1778-1849), autor de La Font Putanella ou Jacques Coeur à Montpellier peça jogada en 1808 au teatre de Montpelhièr.
1850 nais Lídia Wilson, futura Lidia de Ricard dicha Dulciorella (1850-1880)
1851 còp d'Estat de Napoleon III, Segond Empèri
1851 la "pacificacion bonapartista" exilha pro de republicans lengadocians en Africa. Langlada i escapa pas que d'un peu.
1851 morís d'apoplexia Martin (Francés-Raimon) (1777-1851), autor d'un diccionari dau lengatge de Montpelhièr e d'un volum de faulas patoesas (1805).
1851 prumièrs vèrses occitans de Langlada, dins la vena de Peiròtas
1852 Alexandre Langlada esposa Agathe Pouchet ("Pocheta") de Valèrgues. El a 32 ans e ela 22.
1852 Auguste Comte: "Catéchisme positiviste"
1852 Prospèr de Calvière, puòi Victòr de Bonald, puòi Juli Pagézy cònsols de Montpelhièr
1854 fondacion dau Felibritge a Font Segunha
1856 morís Jacme Azaïs de Besièrs
1857 morís a París Auguste Comte
1857 morís en odor de santetat lo presicador popular Andrieu Solàs (1808-1857) originari de Viòls lo Fòrt
1858 morís Peiròtas
1858 morís Peiròtas (Joan-Antòni) (1813-1858)
1858 mòrt a Montpelhièr dau poèta breton Brizeux
1859 I. Bigòt (1825-1897) "li boutoun di gueto" (faulas)
1859 Mistral: "Mirèio". Cap d'òbra que fonda la renaissença provençale (e panoccitana) dau sègle XIX)
1860 fondacion a París dau "Parnasse" per LX de Ricard e C Mendès
1860 naissença de Porspèr Estieu e Valèri Bernard
1861 "lo Portafulha de l'obrièr" per Ipolita Ròch
1861 Nais Antonin Perbòsc
1861 Scipion Pigeaire (nascut en 1818) : "Quauques peças de vèrs patoés lengadocians" (Nimes, Ed Roumieux)
1862 "Les chants de l'Aube" per LX de Ricard
1863 1863-1867: "Jacques I° le Conquérant", per C de Tourtoulon
1863 Ipolita Bigòt (1825-1897) de Nimes: "li bourgadieiro"
1863 morís Aufret de Moquin-Tandon (1804-1863).
1863 morís Pierquin de Gemblós (1798-1863)
1865 morís Mèstre Prunac, lo poëta setòri (patoesejaire) de las "Fogassas"(=Jacme Liberat) (1787-1865)
1866 "Ciel, rue et Foyer" per LX de Ricard
1867 Calendau de Mistral
1868 Mistrau a Barcelona: i rescòntra Verdaguer encara desconegut, e reconois en el un grand avenir de poèta…
1869 fondation de la "Société pour l'etude des Langues Romanes"
1869 Gustau Ferrier cònsol de Montpelhièr
1869 morís Amfós Potingon autor de pèças carnavalescas
1869 morís Loís-Diogènes Guiraldenc (1840-1869)
1869 W.Bonaparte Wyse (1826-1892): "li parpaioun blu"
1870 "Prouvença" per Octavian Bringuièr
1870 Josèp Baldy, puòi Audoard Bertrand, cònsols de Montpelhièr
1870 Langlada mobilizat per las idèas de la Comuna, prepresenta lo canton de Mauguiò dins la delegacion dels republicans de l'Erau
1870 morís Frederic Bazille a Beaune-la-Rolande (Loiret)
1870 nais J. Carles-Brun (1870-1946)
1870 tresena Republica
1871 Carles Mion, puòi Audoard Betrand, puòi Leon Coste, cònsols de Montpelhièr
1871 morís Bautesar Floret (1791-1871), l'Anacreon Agatenc
1871 nais Francés Dezeuze dich l'Escotaire (1871-1949)
1872 morís Ipolita Ròch (1801-1872) poèta obrièr
1873 "La Viradòna" de Alexandre Langlada, transmés a Ch de Tortolon per M. Rivière, que fai conóisser lo poèta. Serà publicat en 1876 dins la "Revue des Langues Romanes"
1873 Alexandre Langlada descobrís la literatura renaissentista dels Felibres provençaus
1873 Alexandre Langlada membre dau burèu de la Societat de las lengas Romanas
1873 L. X. de Ricard ven a Montpelhièr
1874 "Les Folies de Daniel sage de Montpellier", Ed d'Aubert des Ménils (4° Ed)
1874 Frederic de La Combe cònsol de Montpelhièr
1875 fondation dau "Paratge de Montpelhièr"
1875 Fourès: "La Crois de l'Inondaciou"
1875 morís Bringuièr (Octavian 1829-1875)
1875 morís Chauvet (Josèp 1794-1875)
1875 morís l'abbat Leon Vinàs (1810-1875)
1876 "L'estanc de l'Ort" de Alexandre Langlada; "Le Fédéralisme" de L X de Ricard
1876 1873-1876. Ch de Tourloulon e O Bringuièr traçan la limita geografica entre òc e òil
1876 Alexandre Langlada "majorau dau Frelibritge"
1876 Frederic Ròcaferrièr (+1883) "Los Ages de l'umanitat", poèma en roman dau sègle XII
1876 Leon Coste cònsol de Montpelhièr
1877 Armanac "la Lauseta" (1877-1879) per L X de Ricard
1877 idilli entre August Fourès e Joana Wilson
1877 LX de Ricard: "Le Fédéralisme"
1878 "Lo Garda-Mas" de Alexandre Langlada
1878 (1878-1886) Mistral: "lou tresor dóu Felibrige", diccionari provençau-francés
1878 Alexandre Laissac cònsol de Montpelhièr
1878 edicion illustrada de JB Favre dicha dau centenari
1878 lo 24 de Mai: "las fèstas latinas de Montpelhièr"
1879 "Lous las d'amour" de Alexandre Langlada
1880 "Los guindons o mèstre Barlòco", carnavalada en dos actes e en vèrses de Alexandre Langlada, es jogada a Montpelhièr per lo Teatre Roman
1880 Antòni Roux: "Lo sord o l'amor caçaire" comèdia en 1 acte
1880 mòrt de la trobairitz Lídia de Ricard dicha Dulciorella lo 17 de Setembre
1881 "l'uòu de Pascas", Armanac
1881 1881-1884: l'iòu de Pascas, Armanac Rouman (4 numeròs pareguts)
1881 August Fourès se presenta a las eleccions legislativas
1882 Fourès crèa amb Prosper Estieu "La Poésie Moderne"
1882 LX de Ricard : "l'idée latine"
1882 LX de Ricard partis per l'America
1882 Pau Chassary "lo maselièr" (1859-1930) Poésies Languedociennes, sous-dialecte des environs de Montpellier (en collab. amb August Gautièr e Loïs Vèrnhe), Montpelhièr 1882
1883 la Revue du Monde Latin (per C de Tourtoulon)
1883 morís Frederic de Roque-Ferrier
1883 morís Gautièr (August , 1860-1883), l'autor de la Cendroseta
1883 Pau Chassary "lo maselièr" (1859-1930) "Louis Roumieux" (Gap, 1883)
1884 1884-86 edicion dau "Memorial dels Nòbles", cartulari dels Guilhèms de Montpelhièr per C Chabanneau & coll.
1884 entre 1884 e 1890 la rèina Elisabèt de Romania titolada a Montpelhièr "Rèina-emperairitz dau Felibritge"
1884 Morís Aimat-Enric filh de Alexandre Langlada, de "tempérament artiste et maladif". Lo poèta ne serà prigondament macat.
1884 nais a Bram (Aude) Loís Alibèrt (1884-1959)
1885 ereccion dau bust de l'abat Favre
1885 Loís Piat (1854-1942) publica a Montpelhièr sa "Traduccion dau promièr cant de l'Iliade"
1885 moris Victor Gelu
1885 quatren e darrièr numero de "La Lauseta"
1885 segonda edicion de la "Volada de las Focas" de A. Vivarés
1885 tòm X de l'"Histoire Générale du Languedoc" éd. Privat: Camil Chabanneau i ajusta pp 168-409 una monografia magistrala sus la literatura occitana medievala (ni qu'aguèsse pas tròp trabalhat sus l'establiment critic dau tèxt de las "vidas" dels trobadors)
1886 "La Atlàntida" poèma de Jacint Verdaguer, un dels tèxtes fondadors de la renaissença catalana dau sègle XIX
1886 (1885-86 segon JM Petit) "La Fada Serranèla" de Alexandre Langlada (se'n publicarà de tròces en 1893 e l'ensèms en 1889). Concebut en 1882 a la vision de la "Lausa Cobèrta" de Valhauquès e a la lectura de l'Atlantida de Verdaguer (encara inedicha?)
1886 nais Josèp-Sebastià Pons (1886-1962)
1886 nais Loís Abric (1886-1953)
1886 Ròcaferrièr fai venir Jacint Verdaguer a Montpelhièr a son retorn de tèrra santa per benesir la lausa de l'abat Favre "jot las vòutas carolingianas de l'abadiá de Cèlanòva".
1887 "Occitania" (seria editada per Ròcaferrièr)
1887 Esteve Benoît, "una partida de pesca"
1887 morís Carles Còsta (1830-1887) medecin de familha nascut e mort a Sant Andrieu de Sangònis, autor de "una vouès dai vilage" (publicat a Montpelhièr en 1877, reeditat en 1879)
1887 mòrt d'August Vivarés
1888 Bigòt (1825-1897) "li fueio toumbado"
1888 Fourès: "Les Grilhs"
1888 L X de Ricard: "Un poète national (Auguste Fourès)"
1888 Roqueferrier "demissionat" per Arnavièla e Romieu dau segretariat de la matenença de Lengadòc
1889 Alexandre Langlada obten un "bureau de tabac régie" a Lansargues per amòr a son títol d'ancian militar. Lo tendrà fins 1894.
1889 J Carles-Brun secretari de l’Associacion dels Felibres Montpellieirencs
1889 morís a París lo píntor montpelhieirenc Alexandre Cabanèl
1890 "Le Félibrige Latin" (1890-1903)
1890 "Mélanges de Critique Littéraire et de Philologie" (A Roque-Ferrier)
1890 (1890-1904) Ròcaferrièr president dau Felibritge Latin
1890 Fondacion dau jornau provençau "l'Aioli"
1890 marbre a la memòria de Jacme I° plaçat sus la Torre dels Pins per Ròcaferrièr
1891 "Chants d'Ephèbe", poèmas franceses per J Carles-Brun, qu'es en 1991 "cancelièr dau Felibritge Latin"
1891 Fourès: "Los cants dels Solelh"
1891 mòrt d'August Forés lo 4 de Setembre
1891 nais Pèire Azemà (1891-1987)
1892 fondacion de la "Campana de Magalona" (durarà fins en 1933 siá 437 numeròs pareguts...).
1892 Francés Baumel cònsol de Montpelhièr
1892 morís W.Bonaparte Wyse (1826-1892)
1893 Ferdinand Castets cònsol de Montpelhièr
1893 J Carles-Brun agregat de Letras; i vaudrà de montar a París
1893 Loís Piat (1854-1942) publica a Montpelhièr son "Dictionnaire Français-Occitanien"
1893 Pau Chassary "lo maselièr" (1859-1930) "Lous vis de l'Erau" (Montpelhièr 1893)
1893 tèsi de letras de JC Brun sus los "troubadours à la cour des seigneurs de Montpellier".
1894 "l'Alèrta", per Alexandre Langlada
1894 fondacion de "l'escòla de Seta" e de "l'Armanac Setòri"
1894 morís Loís Roumieu (1829-1894)
1895 "en Tèrra Galesa" (pròsas) de Pau Chassary "lo maselièr" (1859-1930)
1895 Antòni Roux: "Lo jogador", peça jogada amb grand succès lo 18 de Julh au grand teatre de Montpelhièr
1895 Antòni Roux: "Lo testament d'un sarra-piastras", peça jogada amb grand succès lo 30 de Mai au grand teatre de Montpelhièr
1895 morís Montabré (Eugèni : 1830-1895), lo poëta de la "Volada de las Focas"
1895 Onyx et Pastels, poèmas per J Carles-Brun
1895 Pau Chassary "lo maselièr" (1859-1930) Pecats mignots, douge poutous raubas à ma capouneta de musa (Mende, 1882)
1896 Alexandre Laissac cònsol de Montpelhièr
1896 Antòni Roux: "la cançon dau Dardalhon"
1896 Antòni Roux: "Los Caramans", peça jogada amb grand succès lo 25 de Junh au grand teatre de Montpelhièr
1896 ereccion dau bust de Moquin-Tandon per Ròcaferrièr
1897 Miquèl Vernière cònsol de Montpelhièr
1897 Mistral: "Lou pouèmo dóu Rose"
1897 morís a Nimes Bigòt (1825-1897)
1898 Pau Chassary "lo maselièr" (1859-1930) - son libre màger: "Lou vi dau mistèri" (1898) tirat a 525 exemplars numerotats.
1898: Meyer P. " La traduction provençale de la Légende dorée" in Romania XXVII (1898) pp 93-138
1899 Antòni Roux: "Campoul", recit en vèrs
1899 J Carles-Brun e L.-X. de Ricard concebon (en cò de Ricard) e elabòran lo projècte de " Fédération Régionaliste Française"
1899 morís Adèlf Espanha (1830-1899)
1900 (1900-1902) "còntes lengadocians dau Puòg de Sant Lop au Puòg de Sant Clar", de G. Thérond publicats dins la "Revue des Langues Romanes"
1900 Carles Brun fonda la Fédération Régionaliste Française
1900 defunta lo 5 de Febrièr Alexandre Langlada (1820-1900)
1900 Gustau Thérond: gramatica Cetòria. Lo manescrich premiat au concors de la Societat per l'Estudi de las Lengas Romanas serà pas estampat qu'en 2002
1901 Pau Molinièr de Marsilhargues (1875-1904) "lei sèt dolors de la pauressa"
1901 Paul Pezet cònsol de Montpelhièr: instituís las "poubelles" (="pesetas")
1902 Francés Dezeuze:"Lo grand operà de las sidolas" (teatre)
1902 morís Jacint Verdaguer (1845-1902)
1904 Josèp Briol cònsol de Montpelhièr
1904 Verdaguer: Eucarístiques (postum)
1906 "còntes lengadocians dau puòg Sant Lop au Puòg Sant Clar", de Gustau Thérond
1906 la Santa Estèla de Sèta
1906 nais Renat Nelli (1906-1982)
1906 tòm 1 de la Obras Completas d'Alexandre Langlada
1907 defunta a 31 ans Aimat Agussòl de Sant Andrieu de Sangònis (1875-1907)
1907 morís Colasor (German: 1828-1907)
1907 naissença de Max Roqueta
1907 trespàs de Roqueferrier
1908 Francés Dezeuze: Las tapèras dau maset (poèmas)
1908 morís Camille Chabaneau a Nontron (Dordonha)
1908 morís Loís Lambert 1835-1908
1908 Paul Pezet tornarmai cònsol de Montpelhièr
1909 "la crisi felibrenca de 1909"
1909 crisi de la Setmana Tràgica (Catalonha)
1910 Francés Dezeuze: sant Ròc (drama)
1910 nais Jan dis Engano (1910-1975)
1911 defunta Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860-1911) teorician de la "paraula viva" en poesia
1911 Josèp-Sebastià Pons, "Roses i xiprers"
1911 morisson Carles Gròs (1841-1911) e L Xavièr de Ricard (1843-1911): lo felibre roge
1912 Antòni Roux: "Pescalunetas"
1912 Francés Dezeuze:"lo Trapet, cònte impossible"
1912 nais Max Allier (1912-2002)
1912 Pompeu Fabra (1868-1948) "Gramàtica de la llengua catalana"
1913 "Le Sous dialecte bas languedocien de Clermont l'Hérault" per Louis Pastre (1863-1927)
1913 darrièr numerò de la tièira 1894-1913 de l'armanac setòri
1913 Josèp d'Arbaud (1874-1950) "lou lausié d'Arle"
1913 morís a Marselha C de Tourtoulon
1914 "Lo mont dau lum" de Joan Fornèl (1865-1941)
1914 mòrt de Frederic Mistral (25 de Març); mòrt d'A Glaize (1833-1914)
1915 morís a Serinhan dau Comtat en Vauclusa l'entomologista e poèta provençau d'origina roergassa Joan-Enric Fabre (1823-1915)
1915 morís Antòni Roux de Lunèl Vièlh
1916 morís lo poèta setòri Joan-Batista Vivarés (1846-1916)
1918 morís Joe Bousquet
1918 morís Malhet (J) dich Jorget de Pastorèl (1893-1918).
1918 morís sus lo frònt de guèrra Loís Bonfils dich Filhon (1891-1918)
1918 Pèire Azemà e Loís Bonfilh: "Jot un balcon" (farsejada)
1918 Pompeu Fabra (1868-1948) "Gramàtica catalana"
1919 morís lo poèta setòri Josèp Solet (1851-1919)
1919 Pèire Azemà: "lo bèu retorn" amb de bòsces gravats de Marcèl Bernard.
1919 Pierre Chazot cònsol de Montpelhièr
1920 Francés Dezeuze: Rabeloes a Mount-Pelié (comèdia)
1920 Francés Moulenq puòi August Gibert cònsol de Montpelhièr
1923 Francés Dezeuze:"l'apoticaire purgat"
1923 Francés Dezeuze:"lo carnaval dels novèls riches"
1923 Francés Dezeuze:"lo retorn fachós"
1923 Ismaël Girard fonda "Oc"
1925 Albèrt Billod cònsol de Montpelhièr
1925 Francés Dezeuze:"coma se ritz dau vidorle a l'Erau"
1925 Francés Dezeuze:"la femna muda e l'òme sord"
1925 Francés Dezeuze:"lo doctor Purgaminí o garit e pas content"
1925 Francés Dezeuze:"lo jutge de patz de Corcònas"
1925 Francés Dezeuze:"monsur Cocomèla professor de politica"
1925 Josèp-Sebastià Pons, "Canta Perdiu"
1925 Prospèr Falgairòlas elucida l'identitat de Despuech-Sage
1926 "La cabreta de Sant Esteve" de Gàbriel Garric de Casilhac (ed Occitania, Tolosa-París)
1926 d'Elly (Elie Rul, 1908-1959), "la cansoun di mirage"
1926 Josèp d'Arbaud (1874-1950) "la bèstio dóu Vacarès"
1926 Pèire Azemà: "Lo Ciclòpa"
1926 Pèire Azemà: "Tèrra d'òc"
1927 Morís a Montpelhièr Albèrt Arnavielle ("l'Arabi") (1844-1927)
1927 morís lo poèta provençau Màrius André (1868-1927)…
1928 Francés Dezeuze:"las caravanas de Zic l'Aisssablet"
1929 Benjamin Milhaud cònsol de Montpelhièr
1929 Francés Dezeuze: "Brancas d'Euse" (poèmas)
1930 Causson de l'Olivièr: "Vèrs la tèrra" (drama sociau)
1930 defunta Pau Chassary "lo maselièr" (1859-1930)
1930 Lo Novèl Lengadòc, movement estudiant renaissentista(1930-1934)
1930 Pèire Azemà : "A bolets roges, cronicas dau temps de la guèrra", cronicas
1930 Pèire Azemà : "Politica felibrenca", estudi
1932 "Florilègi de la Nacion Gardiana" alestit per Amfós Arnaut
1932 Eleccion dau 1° Parlament Autonòm de Catalonha
1932 Pompeu Fabra (1868-1948) "Diccionari general de la llengua catalana"
1933 acaba de paréisser la Campana de Magalona (siá 437 numeròs pareguts desempuòi 1892...).
1933 estatut d'autonomia de la Generalitat de Catalonha
1933 morís Loís Stehlé de Ganges dich per escais Delpònt de las Cabras (1882-1933)..
1933 Pèire Azemà : "Rabelès en tèrra d'òc", estudi
1934 "Secrèt de l'Erba" per Max Roqueta (dins "Oc")
1934 fondacion dau jornal "Occitania"
1934 Francés Dezeuze:"l'ase de l'oncle"
1934 Lluís Companys proclama l'Estat Catalan
1935 Ch. Camproux "Per lo camp occitan" (ensag)
1935 Francés Dezeuze:"Saveurs et gaietés du terroir montpelliérain"
1935 Josèp Sebastià Pons professor a la Fac de Letras de Tolosa (fins 1953)
1935 Loís Alibèrt (1884-1959) "Gramatica occitana" estampada a Barcelona
1935 Paul Boulet, professor a la facultat de medecina, elegit cònsol de Montpelhièr
1937 "Sòmnis dau matin" per Max Roqueta
1937 Joan Zucarelli cònsol de Montpelhièr
1937 Josèp-Sebastià Pons, "Cantilena"
1937 Max Roqueta: "Crounica legendària das Troubadours" (Ed Calendau)
1938 nais Joan Larzac
1939 morís Estieu, Prospèr (1860-1939) poèta arcaïzant e Albigeïsta, que celebrèt Montpelhièr l'Occitana
1940 Pompeu Fabra (1868-1948) en exilh demòra a Montpelhièr, Rue Boussairolles (1940-42).
1941 "Cansous dau pople" per Pèire Causse (Causson de l'Olivièr)
1941 morís Joan Fornèl (1865-1941)
1941 morís Tellier (Josèp) (=lo cigalon de la Ramassièira) (1879-1941)
1941 morís Thérond, Gustau(1866-1941) (dich "Biscam pas")
1941 Paul Rimbaud cònsol de Montpelhièr
1942 Renat Nelli: "Entre l'espèr e l'abséncia" poèmas
1942 Sòmnis de la nuòch per Max Roqueta
1943 Francés Dezeuze:"Nòstras figuièiras"
1943 mòrt de Folco de Baroncelli (1869-1943)
1944 defunta Loïs Formaud (1888-1944).
1944 Emili Martin cònsol de Montpelhièr
1945 "Aquarela", poèmas de Leon Còrdas
1945 morís Paulin Vaissada (1864-1945) lo poëta cec de Clarmont d'Erau
1945 Paul Boulet tornarmai cònsol de Montpelhièr
1945 procès Bach: Loís Alibèrt denonciat coma collaborator dels alemands.
1946 jornal "l'Ase Negre" (1946-1947)
1946 Loís Alibèrt condemnat a l'indignitat nacionala e a cinc ans de preson per opinions prò-vichystas e amòr de las activitats de denóncia de sa femna. Farà sa prison e acabarà sa vida a Montpelhièr.
1946 morís Joan Carles-Brun (1870-1946)
1948 morís Tulet (Renat, 1868-1948) autor de teatre popular
1948 Nais Felip Gardí
1949 defunta Francés DESEUSE dich l'Escotaire (1871-1949)
1950 "Concert d'été" de Josèp-Sebastià PONS (1886-1962)
1950 "Conversa" de Josèp-Sebastià PONS (1886-1962)
1950 morís a Carcassona Joe Bousquet
1950 morís Monlobois (Felip August Maria Justin Pèire dich ..., 1875-1950)
1950 nais Joan-Glaudi Forêt; nais Irèna Còstacalda
1951 A la raja dau temps (poèmas) per Max Allier
1951 defunta Pèire Causse dich "Causson de l'Olivièr" (1883-1951)
1951 Josèp d'Arbaud (1874-1950) "Li cant palustre"
1951 morís a París Josèp Lobet (1874-1951)
1952 nais Jaume Landièr
1952 Renat Nelli (1906-1982): "Arma de Vertat" (Poèmas)
1952 Walter T. Pattison publica a Minneapolis la prumièira edicion critica de Raimbaut d'Aurenga: "the life and works of the troubadour Raimbaut d'Orange" (the University of Minnesotta Press, 224).
1953 Francés Dezeuze: Contes d'un pécheur de lune
1953 Joan Zucarelli tornarmai cònsol de Montpelhièr
1953 morís Loís Abric (1886-1953)
1954 nais Joan-Maria Pièire
1954 Pèire Azemà : "La crisi felibrenca de 1909", estudi
1955 Los espèrs e los jorns de Marcèl Barral (1913-1997)
1956 El Llibre de les Set Sivelles de Josèp-Sebastià PONS (1886-1962)
1956 nais a Montpelhièr Joan-Frederic Brun (06/02)
1957 Robèrt Lafònt "Dire" (poèmas)
1959 Faula d'Orfeu de Josèp-Sebastià PONS (1886-1962)
1959 Francés Delmàs cònsol de Montpelhièr
1959 morís a Montpelhièr Loís Alibèrt (1884-1959)
1959 morís d'Elly (Elie Rul, 1908-1959),
1961 Mòrt de Sully-André Peyre (nascut en 1890).
1961 Verd Paradís 1 per Max Roqueta
1962 morís Josèp-Sebastià Pons (1886-1962)
1962 Renat Nelli: "Vesper o la luna dels fraisses" (poèmas)
1963 "La pietat dau matin" per Max Roqueta
1963 Renat Nelli (1906-1982) l'érotique des troubadours.
1965 Loís Alibèrt (1884-1959) Dictionnaire Occitan-Français"
1965 l'Ora de Paciéncia per Felip Gardí
1965 prima de 1965: prumièr numerò de "Viure", "revista occitana trimestrala" (--> 1973)
1966 Laberint per Felip Gardí
1967 morís Pèire Azemà (1891-1987)
1968 Cantas rasonablas per Felip Gardí
1969 Caramentrant au mes d'agost per Felip Gardí
1969 Fèlix Castan fonda la Mòstra del Larzac
1969 Solstici (poèmas) per Max Allier
1970 Nouvelle Histoire de la Littérature Occitane, de Robert Lafont et Christian Anatole
1971 morís Edmond Teissièr (1904 -1971) de Valflaunès, istoriograf dau castèl de Montferrand en òc....
1972 de Jan dis Engano (1910-1975) "Li record de Paire-grand"
1972 Renat Nelli (1906-1982): "Beatritz de Planissòlas" (Operà)
1972 Renat Nelli: la poèsie occitane (antologia bilingüa)
1973 defunta Amfós Arnaud, ancian cònsol, ancian manadièr e capitani de la Nacioun Gardiano, autor lengadocian e provençau (1888-1973)
1973 defunta lo majorau Josèp Ricòme (1901-1973)
1973 La revista descolonizaira "Viure" acaba de paréisser amb son numerò 30
1974 Anthologie des baroques occitanes de Robert Lafont
1974 morís a Montpelhièr Olivièr Alle (1909-1974) que bailegèt las revisas gavaudanesas "Lou Païs" e "Armanc de Louzero"
1974 Verd Paradís 2 per Max Roqueta
1975 "Boca clausa còr" per Felip Gardí
1975 Lenga muda (pròsas) per Max Allier
1975 morís Emili Valeta (1898-1975) de Lansargues
1975 morís Jan dis Engano (1910-1975)
1975 morís Joan LESAFFRE (1907-1975)
1976 "lo movement politic occitan condemnat cap a el meteis" (R. Lafònt)
1976 1976 e 1977 granda manifestacions catalanas per "la Diada" dau 11 de Setembre, per demandar l'Estatut d'Autonomia. Mai d'un milion de manifestaires.
1976 Francés Dezeuze:"le philosophe du maset"
1977 Joan-Maria Pièire "Los papagais" , nòvas
1977 Jòrdi Frêche cònsol de Montpelhièr
1977 l'Emperau (pròsas) per Max Allier
1977 restauracion de la Generalitat de Catalunya
1978 "Aicí e Ara, revista trimestrala independenta" fondada a Montpelhièr per Romièg Pach (--> 1983)
1978 1978-1984 pontannada "montpelhieirenca" de "Oc" jot lo govèrn de Max Roqueta e Max Allièr
1978 manifèst "mon país escorjat"
1979 "Histoire d'Occitanie" (950 pp) per A. Armengaud e R. Lafònt encò de Hachette (París). Controversiat, mas un eveniment de tot segur.
1979 "Raimon de Miraval: du jeu subtil à l'amour fou", de Renat Nelli (1906-1982)
1979 creacions de las escòlas militantas dichas "Calandretas"
1979 Francés Severac: "Tempses"
1979 J.F. Brun: "Estius e Secaresas", poèmas
1979 lo rei Espanhòl Juan-Carlos dòna a Catalonha l'Estatut d'Autonomia
1980 doctorat en medecina de J F Brun, sus las "Autotransplantacions de teissut pancreatic endocrin sus l'animau e sus l'òme" jot lo govèrn dau professor A. Orsetti e dels professors Mirouze, Macabies, Bureau
1980 Eleccion dau 2° Parlament de Catalonha amb Heribert Barrera au Conselh e Jòrdi Pujòl coma President
1981 François Mitterrand elegit president de la republica francesa: anequeliment rapid de l'occitanisme politic desmobilizat per aquela "victòria"
1981 representacion de "Daphnis e Alcimadura" en occitan au teatre de Montpelhièr (3 de Julh)
1982 "Lo Païsatge endemic" per Felip Gardí
1982 Francés Dezeuze:"Cronicas de Caravetas"
1982 maridatge de JF Brun amb Aisabèu Micallef a Mauguiò-Carnon (Erau) celebrat per Xavièr Azemà
1982 morís Gaston Lostau, manadièr de bovina e paire esperitau de la renaissença camarguenca en riba drecha de Vidorle e fin a la bocas de l'òrb...
1982 morís Renat Nelli (1906-1982)
1983 "(entre 1981 e 1983) lo movement politic occitan dispareis" (R. Lafònt)
1983 "Aicí e Ara, revista trimestrala independenta" fondada a Montpelhièr per Romièg Pach (--> 1983) acaba de paréisser
1983 morís Firmin Bonnefoy (1909-1983)
1983 Robèrt Lafònt "La Fèsta"
1985 "Dançars dau pofre" per Felip Gardí
1985 Felip Gardí desvolopa una estranha teoria sus lo montpelhierenc "langue introuvable" e sus "l'invention du montpelliérain". Sabèm pas de qué l'egrègi cercaire aviá begut o fumat aquel jorn.
1986 Verd Paradís 3 "lo grand teatre de Dieu" per Max Roqueta
1987 - René Merle [ "Aoutân n’émporta lou ven" - (Quelques données nouvelles sur François-Raymond Martin, auteur occitan de Montpellier) Revue des Langues Romanes - Tome XCI - 1987 - n°2 quauques entresenhas interessantas sus l'aparaire solitari dau montpelhieirenc dins la pontannada 1810 que tròba pas gaire de gràcia als uòlhs de l'egrègi cercaire
1987 J.F. Brun: "Lo retrach dau dieu negre", roman
1987 morís Cristian Anatole (1937-1987) egrègi istorian de las letras d'Oc, autor de la principala monografia sus DESPUECH-SAGE
1987 morís Leon Còrdas (1913-1987)
1987 Verd Paradís 4 "l'uòlh dau cat" per Max Roqueta
1988 "Lo maucòr de l'unicòrn" poèmas, per Max Roqueta
1989 "The Cansos and sirventes of the troubadour Giraut de Borneil: a critical edition" per Ruth Verity Charman, Cambridge: 1° edicion dau mèstre dels trobadors, assenhalada per digús en Occitània!
1989 creacions de classas bilinguas dins l'ensenhament public
1990 "La Pèira d'Asard" per Joan-Glaudi Forêt
1990 l'occitan lenga oficiala dins la Val d'Aran
1990 morís Gustau Fornièr (1903-1990).
1990 Verd Paradís 5 ("las Canas de Midàs") per Max Roqueta
1992 Modificacion de la constitucion francesa abotiguent a far dau francés "la langue officielle de la République", finicion e cimèl treslusent de dos sègles de jacobinisme
1992 creacion d"un concors per lo certificat d'aptitud a l'ensenhament de l'occitan dins lo segond gra (CAPES d'Occitan)
1992 Solelhada (roman) de Jaume Landièr
1994 "infèrn roge", nòva en montpelheirenc, per JC Forêt
1994 defunta Carles Camprós (1908-1994)
1994 J.F. Brun: "Setembralas", roman
1994 morís Onorat Durand, ancian cònsol de Rògas sus lo causse de Blandàs e escrivan d'òc (1913-1994)
1995 Monika Tausend: "Die altokzitanische Version B der Legenda aurea Ms. Paris, Bibl. nat., n. acq. fr. 6504" editor: Niemeyer
1997 defunta Marcèl Barral (1913-1997)
1998 "Lo libre dels Grands Nombres" per JC Forêt
1998 Caroline CENNAC "LA TRADITION DES VIES DE SAINTS EN LANGUE D'OC : ETUDE DU MANUSCRIT, PARIS, B.N.FR 24945. EDITION PARTIELLE, COMMENTAIRE LINGUISTIQUE ET LITTERAIRE." Tèsi Universitat Paris 4 (371 pages) portant sus lo manescrich de 1468 dau vicari de Candilhargues Soliniac
1999 "Rai la mòrt" de Joan-Maria Pièire (reculh postum de nòvas)
2001 "Lo riu d'Adriana" (roman) de Jaume Landièr
2002 l'obratge collectiu "Caminant"
2002 morís Max Allier (1912-2002)
2003 "Diccionari general occitan" unilingüe de Cantalausa (mau aculit per los sabentasses… e pasmens irreprochable sus lo plan de l'autenticitat dau lengatge…) L'autor, nascut dins l'Erau e vivent en Roergue, defuntarà en Setembre de 2006.
2003 "lo doç esmai" (tsubas anonimas en Montpelhieirenc)
2003 Verd Paradís 6 "Lo corbatàs roge" per Max Roqueta
2004 Alargament a 25 païses de la Comunitat Europèa (lo 1/4); elaboracion d'un projècte de constitucion a minima (18/6/04)
2004 Elena Mandroux-Colas prumièira femna cònsol (=consola?/consolina?) de l'istòria de Montpelhièr; Frêche president de la region subran rebatejada "Septimania". Gel de tota la politica culturala regionala. Saupre s'el farà tant coma Jacme Blanc ne faguèt per los occitans? Comença mau amb la supression dels drapèus occitan e catalan sus l'ostau de la region rebatejada "Septimania" e mai que mai la supression remarcada dau "Centre Regional de las Letras" au castèl de Castrias. Mas un acòrdi amb Barcelona dessenha una interregion occitanò-aragò-catalana amb Miegjorn-Pirenèus, Aragon, Principat de Catalonha, Malhòrca e benlèu Valéncia que tòrna una existéncia a l'espaci geopolitic imaginat au sègle XII per Amfós II e Pèire II...
2004 JF Brun: Tres poèmas d'Edgar Poe revirats en occitan (tiratge limitat XX exemplars)
2005 "Lo temps Clar de las Encantadas" per JF Brun
2005 "Sang e Saba" per Joan-Claudi Forêt
2005 (Junh) morís Max Roqueta (1907-2005) un mes après l'immens escrivan landés de lenga occitana Bernat Manciet…
2005 La França refuda per referendum la constitucion europèa. Retorn trionfal e rabiós dau centralisme jacobinista uniformizaire que n'aprofiècha per escopir coma o sap far sus nosautres, un còp de mai...
2006 "Luònh" de JF Brun en cò dau "Trabucaire"
2006 Sembla pas verai. Sembla de pantais cap e tot. Un rai de sorelh ? Sortiriam dau traucàs? I ause pas encara crèire aitanben. Octobre de 2006: "total festum!".Un eveniment istoric : L’afirmacion de l’engatjament de la Region Lengadòc-Rossilhon per la cultura occitana. E milhor encara! Lo Rector de l'Académia de Montpelhièr Christian NIQUE a rendut public lo 14 de març de 2006 un plan de desvolopament per l’ensenhament de l’occitan dins lo servici public. Veire lo siti dau rectorat http://www.ac-montpellier.fr/
2008: Jacme Landièr: "Als Baugs"
2008 (Mai) debat a l'Assemblada Nacionala per crear un quadre legal vertadièr per las "Lengas regionalas". Au Senat lo grand jacobinista JF Melanchon s'esbramassa. E l'Assemblada nacionala a votat aqueste dijòus 22 de Mai de 2008, a la quasi-unanimitat, un amendament suspresa au projècte de lei sus la réforma de las institucions amb per tòca d'inscriure la reconoissença de las ""lengas regionalas" dins la Constitucion.""Las lengas régionalas apartenon au patrimòni"" de la Nacion, aquò's çò que prevei l'amendament presentat per lo president UMP de la commission de las Leis, Jean-Luc Warsmann e que completarà l'article 1 de la Constitucion. Sabe pas se sómie, mas se sómie lo sòmi es polit. Fins ara res laissava pas augurar tala traucada, deguda au combat dels Mistral, Ròcaferrièr, Carles-Brun, Max Roqueta, Carles Camprós, Robèrt Lafònt... e tant d'autres que s'entreveson dins las paginas de mon siti! "
2008 E puòi aladonc… cap a la renaissença treslusenta dins l'encastre europèu, o l'escanament finau jot una darrièira agairada de l'arpa jacobina sempre renadiva ?????