Guilhem Magret

(contemporanèu de Amfos II e Pèire II)

 

un trobador galejaire (e gala bòn temps? ) que sap nos faire cacalassar  au travèrs dels sègles.....

 

"VIDA": Guillems Magretz si fo uns joglars de Vianes, jogaire e taverniers; e fetz bonas cansos e bons sirventes e bonas coblas. E fo ben volgutz & onratz, mas ancmais non anet en arnes, que tot quant gazaingnava et jogava el despendia malamen  en taverna. Pois se rendet en un hospital en Espaigna, en la terra d'en Roiz Peire dels Gambiros. (Man. I e K)"

 

Tot aquò fai pas grand causa per reconstituir l'istòria d'una vida. Segon Chabaneau, "Roiz Peire dels Gambiros" es Pedro Ruiz de los Cameros, senhor castelhan qu'un pròche parent sieu, Rodrigo Diaz de los Cameros, comandava una armada a la batalha de las Navas de Tolosa ont se venciguèt los Mòros. D'aquel trobador se conois 2 sirventés 5 cançons e 1 còbla. Una edicion critica (de mau trobar) es estada publicada per Fritz Naudieth : Der Trobador Guillem Magret, Halle 1914 (Beihefte zur Zeitschrift für Romanische Philologie, 52), pp. 135-140; Veire tanben : PILLET, Alfred. Ein ungedrucktes Gedicht des Troubadours Guilhem Magret und die Sage von Golfier de la Tors, Breslau 1911.

 

Mai recentament Rossella Bonaugurio donèt sus Rialto una nòva edicion de sa tençon famosa amb son compatriòta provençau Guilhem Rainòl d’At. 

 

Mas una autra peça de Guilhèm, "Ma domna·m ten pres (BdT 223.4)" permet de datar un moment de son activitat poetica. Aquela peça seriá estada escricha en 1204 quora lo rei Pèire II tornèt de Roma. Es per aiçò qu'aqueste trobador a sa plaça aicí. 

 

Se pòt donc considerar aproximativament que Guilhèm Magret escriguèt e cantèt als alentorns de 1200. 

 

La biografia çai subre es una allusion a la tençon umoristica (o puslèu francament e grassament galejaira) que donam çai-dejota. Los dos trobadors se trason au morre de criticas e d'injúrias que mancan pas de sau ni de pèbre. S'apren que Magret es un ibronha qu'aima mai lo vin que l'aiga (l'odor dau bròc milhor qu'aquela de la cistèrna). Aquò l'a rendut magre e a fach d'el un paure malurós. Las expressions emplegadas per aqueles dos trobadors son un delici e m'estone qu'aquesta peça siá pas milhor coneguda en Occitania. 

 

Rossella Bonaugurio considèra que lo biais d'aquela "tençon" la fai semblar a de peças mai tardièiras, dau temps de la "diaspora" dels trobadors exilhats detràs Aups o Pirenèus per escapar a la furor francorum. Lo biais d'aquelas composicions es de començar coma s'anavan parlar coralament e finament, e de finir dins la galejada grassa per far cacalassar tant e mai lo public. Lo cacalàs travèrsa los sègles: "pus lag que Caïn", "cara de boc de Bitèrna"... O trobatz pas polidament arrenjat, aiçò? 

 

Quau èra Guilhèm Rainòl d'Apt? La "vida" nos ditz: "Guillems Rainols si fo uns cavalliers de la ciutat d'At, la quals ciutatz es el comtat de Forqualquier. Bons trobaire fo de sirventes, de las razos que corian en Proensa entrel rei d'Aragon el comte de Tolosa. E si fez a toz sos sirventes sons nous. Fort fo tempsutz per totz los baros, per los cosens sirventes qu'el fazia.". Rossella Bonaugurio (Rialto) calcula que Rainòl deviá èstre mai jove que Magret vist que i ditz de "vièlh"... I a totjorn agut de contèstas entre los provençaus e los tolosans, fins 1271 ont Tolosa venguèt francesa. Mas la biografia poiriá tanben far allusion a las annadas d'abans la crosada ont un jòc complèxe d'aliganças e de rivalitats segotissiá l'ensèms occitan, amb las doas dinastias "catalanas", la de Barcelona e la de Provença, que se combatián, e combatián la montada en fòrça dels Raimons de Tolosa. Montpelhièr, entremitan, amb Lunèl e Andusa, ensajava de se tirar d'aquel jòc per una politica matrimoniala complèxa. La tençon nos presenta Rainòl coma un ancian monge qu'a tragut a las ortigas son fròc per venir poèta...

 

Lo tèxt en grafia originala amb aparelh critic es sus Rialto. Donam aquí una version "normalizada" un pauqueton. Lo vocabulari n'es ric. Ai mes çò qu'ai pogut ne trobar dins mon lexic

 

Magret, pujat m'es el cap
çò qu'ins el ventre no'm cap.
Bons ètz per listra e per drap,
mas qui be'us quèr ni'us estèrna,
trobar vos pòt, si no'us sap,
près del vaissèl ab l'enap;
qu'adés tendètz vòstre trap
lai ont sentètz la tavèrna.

Guilhèm Rainòls, a mescap
metrai mos mots que ar rap
de tal luec, e tròp no'm gab,
ont non vuèlh lum ni lantèrna
e si eu a vilans escap,
si que negús no m'atrap,
donc tenc lo parlar per gab
e'n talant ai que'us esquèrna.

A penas i truèp que'i lim
mercé d'en Bernat Rasim,
Magret, que'us ten sec e prim
en estiu e quand ivèrna.
E'us ai vist un tal noirim:
los varons qu'avetz el cim
que'us fan plus lag de Caïm
e'us reverson la lusèrna.

Guilhèm, de la claustra'us vim
eissir ensenhs ab un vim
e s'ieu de vos no m'escrim
non vuelh mais beur'ab Maerna;
qu'anc, pus nos enjoglarim,
vos ni ieu, non çai ausim
tan bons mots ni qui mièlhs rim
com vos, dont l'arma s'enfèrna.


Adug vos an a desròc,
Magret, dat,  putans e bròc:
quascuns i fes çò que pòc,
e'l foudats que vos govèrna!
Joglar vièlh, nèci, badòc,
si mais volètz qu'òm vos lòc,
chantatz com l'autre mairòc
de Mainier e d'Audièrna!
Per nos laissetz vòstre flòc
et avètz el suc mant lòc,

Guilhèm, dont a mens man flòc,
cara de boc de Bitèrna!
E no'us cugetz que'us i tòc
qu'anc jorn pipidon no'n mòc,
que no i ac pel cui no'i plòc.
E tenètz dreg vais Salèrna!

Magret ben saup celh que'us mòc
del cendrièr detràs lo fòc
qual val mais : odor de bròc,
contra sabor de cistèrna!

Per çò no'us cugetz que'us tot
en Rossinièr, nas de cròc!
Mas tornatz en vòstre lòc,
on portavatz la lantèrna!

Enaissi m pren co fai al pescador,

Aquela cançon se tròba dins "le Parnasse Occitanien" de Rochegude, pp 173-74. Ortografia menimosament respiechada. 


Enaissi m pren co fai al pescador,
Que non auza son peis manjar ni vendre
Entro que l'a mostrat à son senhor:
Qu'en tal domna me fai amor entendre,
que quant ai fag sirventes ni canso,
ni nulla re que m pes que l sia bo,
Ieu lai tramet, per so qu'ilh en retenha
So que l plaira e que de mi l sovenha:
E pois ab lo seu remanen
Report m'ab la corteza gen.

Aissi co fan volpil encaussador
Encaus soven so que non aus atendre,
E pendre cug ab la perditz l'austor,
E combat so don ieu no m posc defendre.

Com batalhiers qu'a perdut son basto,
Que jai nafratz sotz l'autre campio
E per tot so l'avol motz dir no denha,
Que per son dreg a respieg que revenha,
Si fai, et es proat per cen;
Per que n'ai major ardimen.

Ardiment ai e sai aver paor,
E quan locs es tensonar e contendre;
E sai celar e gen sufrir amor,
Mas re no m val. Per que m cuja'l cor fendre,
quar d'eis son tort no posc trobar perdo
Ab leis que sab que seus serai e so,
qu'amors o vol, cossi qu'ilh se captenha,
Et ieu trop mais. Dieus do que be m'en venha !
Quar ses leis non ai garimen
Ni posc pojar s'ilh no dissen.

On mai la vei la tenon per gensor
Mei olh, que m fan enflamar et encendre;
Mas ieu sai be qu'ilh a tan de valor
Qu'aisso la m to, mas merces la m pot rendre.
Per que n'estau en bona sospeisso,
Et estarai tro sian oc siei no
E que baizan ab sos bels bratz me cenha
Qu'esser pot be qu'enaissi s'esdevenha,
Qu'autre blat ai vist ab fromen
Afinar et ab plomb l'argen.

Ses tot engan e ses cor trichador
M'aura s'ilh plai qu'aital me volha prendre.
E ja noi part paratge ni ricor,
Q'umilitat deu tot orgolh dissendre.
E pois ilh sab qu'anc no fei fallizo
Encontra leis ni l'ac talan felo,
S'aisso noi val cortezia noi renha,
Que tot bon pretz a qu'a domna convenha;
Et en tot bon comensamen
Deu aver melhor fenimen.

 

literatura occitana medievala

La cort de Jacme 1°

los trobadors a la cort de Pèire II e de Maria

Los trobadors a la cort de  Guilhèm VIII e d'Eudoxia

  pichon lexic de l'occitan medieval (4000 mots e expressions)

Retorn a l'ensenhador generau