Guiraut de Calanson

  (... 1200 ...) 

Vida : aquí tot çò qu'avèm:

Guirautz de Calanson si fo us joglars de Gascoigna. Ben saup letras, e subtils fo de trobar; e fetz cansos maestradas desplazens e descortz d'aqueilla saison. Mal abelivols fo en Proensa e sos ditz, e petit ac de nom entre'ls cortes.(Man.IK, cf. Dom Devic & Dom Vaissette Hist Gén Languedoc, X, 1885, p 257). 

De fach es pas una biografia, puslèu un reglament de compte entre letrats. Se lo biograf es Uc de Sant Circ, an pogut èsser en conflicte... E de fach sabèm quasiment pas res d'aqueste trobador. Lo ms ditz qu'es  "gascon" (??? ... mas en Gasconha i a ges d'endrech sonat Calanson...). Es estat publicat en 1930 per Ernst  (Die Lieder des Provenzalischen Trobadors Guiraut von Calanso. Ed. W. Ernst. Romanische Forschungen 44 (1930), 255-406.). Introbable cap e tot mas mercés a Pietro Malcovati podèm telecargar Guiraut sus son siti Arnaut's Babel. Se pot dire que lo trobador visquèt "als alentorns de 1200" vist que mençona tres personatges que visquèron dins aquela pontannada e aguèron l'astre de morir abans que la començança dau sègle  XIII non veguèsse l'estramàs de nostra civilisacion cortesa... N'avèm un desenat de pèças dont sièis cançons, un sirventés, un planh sus la mort de Ferdinand lo filh d'Amfós VIII de Castilha e dos descòrts.

 Guiraut a interessat mai que mai los istorians e exegètas dau trobar per l'aspècte "didactic" de son òbra ont coma Guilhèm Montanhagòl "teoriza" l'amor. E s'endeven que sa pus famosa peça aquí dessus ("Celeis cui am de cor e de saber") es dedicada a nòstre Guilhèm VIII:

A Monpeslier a-N Guillem lo marqués
T'en vai, chanso! fai l'auzir de bon grat
Qu'en lui a pretz e valor e rictat

Renat Nelli considera especialament aquesta peça que comenta dins son antologia dels trobadors: "la plus intéressante de ses chansons  a pour sujet "le tiers inférieur d'amour". La division ternària de l'amor es classica dins la filosofia antica (Ciceron: de     Amicitia) e en cò dels arabs d'Andalosia. Apassionèt los trobadors d'aquela pontannada coma Daude de Pradas ("amor m'envida e-m somo"). [Sus Daude de Pradas veire tanben l'interessanta pagina oèb de JP Fraisse que demòstra qu'èra "un trobador de primièira"].  Aquesta peça "montpelhieirenca" demorèt famosa, vist que mai de tres quarts de sègle puoi la vesèm largament comentada per Guiraut Riquièr ("Als suptils aprimatz") a la demanda d'Enric II de Rodés, un dels darrièrs protectors dau Trobar... Veire aquí dessús "Capusso Maria Grazia  L’Exposition di Guiraut Riquier sulla canzone di Guiraut de Calanson Celeis cui am de cor e de saber. Edizione critica, ampiamente introdotta ed annotata, del commento in versi di un trovatore ad un testo allegorico di un suo predecessore: un caso eccezionale di critica dall’interno della tradizione trovadorica. ". Veire tanben The Troubadours" an introduction (S Gaut and S Kay) Cambridge University Press (que se telecarga a gratis).

1. Los grieus dezirs que-m solon far doler

    Los grieus dezirs que-m solon far doler
Ai oblidatz, dompna ric' e valens,
Qu'enaissi m'es camjatz lo cors e-l sens
Que res no vuelh mas sol vostre voler,
E-ls mals d'amor que-m solon far languir
Pres de la mort, quant ieu amav' alhor,
Mi fai semblar ab joi plazen doussor,
Si quo-l solelhs fai la neu devenir
Aiga doussa, tant es dous sos resplandres.

Tot atresi com re no pot valer
Fuecs ni clartatz ni estela luzens
Contra-l solelh, m'es autres jois niens
Contra-l vostre, qu'el mon non puesc vezer
Neguna res, lai on pus m'o cossir,
Que de beutat, de pretz ni de valor
Ni de bos faitz, que-s tanhan a ricor,
Que sol apres de vos puesca venir
De la gran mar tro lai on cor Menandres.

Belhs Diamans devetz be nom aver,
Qu'aissi cum es bels dias resplandens
Clartatz del mon, dompn', etz vos onramens
D'autras dompnas, don deu om retener
Vostres rics faitz de vezer e d'auzir!
Et atressi cum en un mirador
Vezon li uelh manta belha color,
Pot om en vos tot autre ben chausir,
Per que-m plai mout lo lauzars e l'espandres.

E vos, dompna, avetz tant de saber
E valetz tant que ben etz conoissens
Que lai on plus val beutatz e jovens,
Don valon mais li do e li plazer!
E tug li pros, que-s volon far grazir,
Fan lurs belhs dos lai on pus an sabor!
E breus respos es loncs jois en amor,
Per que dompna non deu son joi fenir,
Cum fes Elis, la comtessa de Flandres.

Mas vos avetz en mi tan de poder
Que mil tans pus me seria plazens
Mort a sufrir que fos de ren jauzens
Qu'a vos fos grieus, si sabia per ver
Que tot lo mon agues al mieu servir!
Qu'ab vostres digz belhs e de gran onor
Avetz mon cor mes en tan gran ricor
Que bos pessars m'es, on pus vos dezir,
Jois e repaus e sojorns e remandres.

Tezaur e gaug e dompna e senhor
Fas tot de vos e lais los mals d'alhor,
Qu'anc non ac pus de son bel conquerir
Jois ni plazers Sesars ni Alissandres.

2. El mon non pot aver

El mon non pot aver
Nulh autre amador,
Que-ls grans plazers d'amor
Aia totz gazanhatz,
Qu'ieu de mon ferm voler
Mielhs no-m tenha pagatz
Quez el ab totz sos dos!
Qu'er viu rics e joios,
Dompna belh' e plazens!
Tan vos am leialmens
Ferms, de dopte partitz,
Cum perilhatz gueritz
A mala mar,
Quant a bon port lo mena belhs auratges.
E quar no pot valer
Pretz ni laus part onor,
En loc de prejador
Mi sui a vos donatz!
E en loc del jazer
Prenc l'amor e-l solatz,
Quar mout belhs guizardos,
Dona, m'eschai de vos,
Sol qu'ieu sia jauzens,
Quar uns belhs onramens
Val mais qu'un dos petitz!
E totz oms pros grazitz,
Ses trop prejar,
Fa mans belhs dos, quan es sos agradatges.
E-l vostre belh plazer
Son de tan gran doussor
Qu'ab rics faitz de valor
Vos faitz als pros prezatz
Onrar e car tener!
E-l pretz e la beutatz
Don man son envejos,
E dels onratz respos
Que faitz a totas gens,
E-l solatz avinens,
Adoncs rics e jauzitz,
Que vos fan a totz guitz
Als pros prezar,
Per que-us es datz de totz laus senhoratges.
Doncs si en bon esper
Estan li servidor,
Que servon bon senhor,
Non dei esser blasmatz
S'ab vos vuelh remaner,
On totz bes son pauzatz!
E non sia-n gelos
Maldizens enujos,
Ni-s cug que-m pas las dens
Uns motz descovinens
Mas bos chans luenh auzitz!
Que pretz e jois, los guitz,
Se fan lauzar
Per los melhors, lai on es fis paratges.
Doncs val mais, s'ieu dic ver
De vostra gran valor,
No fai mentir d'alhor
Cum mal gazardonatz
Qu'en re non pot caber!
E de bella vertatz
Non dei esser duptos!
Qu'aissi cum lo leos,
Uelhs ubertz, es dormens,
Dompna, tot eissamens
Vos ve mos esperitz
Vellan e adurmitz!
Al rissidar
Trassalh vas vos cum el solelh ombratges.
Belhs Diamans grazitz,
Thezaurs e gaugz complitz,
En vos amar
E obezir es trastotz mos coratges.

3. Una doussa res benestan,

Una doussa res benestan,
Belha e prezan,
Gaia e complida de totz bes,
Miralhs e flors
De dompnas e jois d'amadors
Mi saup panar
Tot mon cor ab sos belhs plazers,
Quar sembla vers
Tot so que dis, senes gabar!
Et ieu pres mais un belh mot ab ver dir
Que mil plazers lai on om vol mentir.

Si tot al cor m'es trop pezan
Pel belh semblan
Amoros ab que m'a conques,
E ma folors
No sai si s'er mals o doussors,
Ni sai que far,
Pus que tan grans es sos poders
Que-l sieus vezers
Fa-ls amoros oltracujar
Ab sos plazers, don m'a dat tal cossir,
Quar tot lo mon pot de plazer complir.

E pus qu'es de valor tan gran,
No-m sia dan
Si del grieu mal li quier merces
Que-m don' Amors
Per lieis que passa las gensors
Ab gen parlar
Et ab lauzor et ab valers,
Quar lunhs avers
No m'aonda-l sieu pretz lauzar!
E de senhor conquier om son albir
Qui-l sap amar e lauzar e grazir.

Si-l plai, senes trestot enjan,
Vuelh que s'en an
Al bon rei dels Aragones,
Quar sa valors
Es tals que-ls sieus bos aips melhors
Pot om comtar
Cum las estelas, quant es sers,
E son aders
Per lui ben servir mout joglar,
Que res als sieus noi sabon avenir
Mas quan dizon: pros reis es, ses falhir.

A Na Maria de Ventadorn vai dir,
Chansoneta, qu'ieu sui al sieu servir

 

4. Si tot l'aura s'es amara,

Si tot l'aura s'es amara,
Don s'esclarzisson li branc,
Ges per aisso no-m estanc
D'un vers far en bella rima,
Per que sapchon li pluzor
Qu'ieu no vei bon trobador
Qu'ab mi no pogues apendre.

E pois quascus dezampara
Vers per chanso, ieu no-m planc
Lo dan que-l corr sobr' el flanc
E-l genh e l'art e l'escrima!
Mas l'us vol qu'om chant d'amor,
L'autre vol motz de folhor,
L'autre leu vers per entendre,

Per que belha razos cara
Se pert, que-l clop e li ranc
E-l gartz qu'estai sotz lo banc,
Qu'apres los autres razima,
Trobon e son chantador!
E-lh malvat entendedor
Lauzon so qu'om deu mespendre.

E quar om razo non gara,
Ab mains digz cars me remanc!
Quar so vei chazer el fanc
Que degr' aut estar el sima.
E calon s'en li melhor!
Tan son pauc li valedor,
Qu'om no pot ab totz contendre.

Mas una flors blanch' e clara
Mi te alques mon cor franc,
E s'enas no-m vol, tot blanc
M'aura cum en l'ora prima!
Mas si-m breuges ma dolor,
Be tengra-l joi per melhor,
Quar mais val donar que vendre.

Mas sa belha francha cara
No vei, per que no-m refranc
De-l greu mal don me complanc
Qu'ins el cor m'intra e-m lima.
A lei de fin amador
Dezir so don soven plor,
Qu'en als no m'en puesc enpendre.

E pero si no-m ampara
Non dei d'als pensar, ni anc
Ni es ni er ni fo anc
Autra per que ja-s refrima
Mon cor qu'ieu ja-l vir alhor,
Qu'a lei de bon jogador
Vuelh tot en un luec despendre.

De-l bon rei fauc ma lauzor
D'Arago, quar ab onor
Sap tot, quant elh fai, despendre.

 

5. Tan doussamen

 

Tan doussamen
Mi ven al cor ferir
D'un gran dezir
Amors que-m te jauzen,
Qu'ieu muer planhen
D'una doussa dolor
Que-m ve d'amor!
Per o si am e crei que sia amatz,
Que plus destrenh, on om n'es plus privatz,
Lo mals d'amor, quant om no-n pot aver
Lo domnejar ni-l baizar ni-l jazer.

Aman sufren
Pot d'enveja murir,
Al mieu albir,
Qui ve e re no pren,
Mas pur aten,
Cum ieu fauc la melhor
E la gensor
Qu'ieu sai ni vei entre totz los regnatz!
E am la tan e-m abelhis e-m platz
Qu'on plus mi fai d'amor e de plazer,
D'un dezir car mi fai trop plus doler.

So-m ditz soven
Amors, que-m fai languir:
Cum potz sufrir
Vist anc mais cors tan gen,
Tan avinen,
Ni tan fresca color
De nulha flor
Que-l sieu belh ris e la boca e la fatz,
Las blancas dens e-l sils voutz e delgatz
E-l dous esgar val trop mais per vezer
No fai en mar l'estela contra-l ser.

Lo cors me fen
D'ira, quar per ben dir
Vol dompn' aucir
Selui que no-s defen
E-s vai fenhen,
Tro fals lauzenjador
Fan lur clamor
Sol per cujar espandir ves totz latz!
Mas tal me ditz que no sui enjanatz
En lieis amar, que si m'o vol tener,
Mercei pot far e franqueza e dever.

Mas mal despen
S'amor e son servir
Qui pert jauzir
Per amar leialmen!
Car no-m es gen
Qu'estranh dompnejador
Per lur ricor
Ajo-ls belhs digz e-ls plazers e-ls solatz
Que valon mais c'us jazers car compratz!
E-l fis amans, que s'an de luenh sezer,
Pauc pot prezar Amor ni son poder.

De-N Peire-us dic de Gavaret que-m platz,
Quar per onor vol far tot son poder,
Qu'ieu no-lh truep par de bon pretz mantener.

6. Li mey dezir

Li mey dezir
E li mey pensamen,
Li dous talen
E tug li mey cossir,
Mos gaugz, mos bes,
Mos thezaurs e m'amors,
E ma valors
E-l bes que m'es promes
Etz, dona, vos,
Qu'als non ai retengut
En aquest mon
Qu'als majors ops mi tenha jauzion,
Mas sol de vos, cuy ai mon cor rendut,
Cuy am e lau e tem e ser e blandi.

E quan m'albir
Del vostre cors plazen,
Gay, avinen,
Los bes, qu'ieu no sai dir,
Cum es cortes
Ni quals es vostr' onors
E la ricors,
Adoncs consir e pes--
Tan suy joyos--
Que be m'es avengut,
Don'ab pel blon,
Quar tan vos am ni n'ai cor deziron
Del gensor cors qu'om sap vestit ni nut!
Doncs ben suy folhs s'autra-n quer ni-n demandi.

E pus chauzir
Me fes Amors tan gen,
Per chauzimen
No-m vulhatz far murir,
Qu'estranhs dols es
E salvatja dolors
E greus clamors,
Qui pert los ans e-ls mes
E reman blos
Del lonc joy atendut,
Quan no sap don
Aja mais be, tan l'eis del cor prion
Sa grans dolors, quar si eis a perdut.
Cest' ira tem, mas alhors la comandi.

Qu'ieu-s puesc plevir
Plus vos am leyalmen
Ab sufrimen
Que-l maritz ab jauzir!
Doncs, francha res,
Un dels cent bes majors
O dels menors
Volguessetz qu'ieu n'agues
Qu'us angoyssos
Dezirs m'a si vencut
Que-l cor me fon
De l'enveya que m'auci e-m cofon,
Quar ieu non ai amic que m'en ajut,
Mas sol de vos, qu'autra no-n prec ni-n mandi.

E doncs, si-m vir
Vas lo bon rey valen,
De pretz manen,
De Castella, no-us tir,
Car el a pres
Sobre-ls emperadors
E-ls reys forsors
E-ls princeps e-ls marques
Los pretz e-ls dos,
Qu'aissi-s perdon vencut,
Cum mars rescon
Los noms dels flums, tug l'autre pretz que son,
Lai on del sieu a sol ges mentaugut,
Per qu'ieu noy falh si-l retrac ni l'espandi.

E sal lo Dieus ad onor e l'ajut,
Quar es vas pretz tals quo-l vuelh ni-l demandi.

 

7. Celeis cui am de cor e de saber,

Celeis cui am de cor e de saber,
Domn'e seignor et amic, volrai dir
En ma chanso, si-l platz qu'o deign' auzir,
Del menor tertz d'amor son gran poder,
Per so car vens princes, ducs e marques,
Comtes et reis, e lai on sa cortz es
Non sec razo mas plana voluntat,
Ni ja nuil temps noi aura dreit jutjat.

Tant es subtils qu'om non la pot vezer,
E corr tan tost que res no-il pot fugir,
E fer tan dreg que res no-il pot gandir
Ab dart d'acier, don fai colp de plazer,
On non ten pro ausbercs fortz ni espes,
Si lansa dreit! e pois trai demanes
Sajetas d'aur ab son arc estezat!
Pois lans' un dart de plom gent afilat.

Corona d'aur porta per son dever!
E no ve re! mas lai on vol ferir
No faill nuill temps, tan gen s'en sap aizir!
E vola leu, e fai si mout temer,
E nais d'azaut que s'es ab joi empres,
E quan fai mal, sembla que sia bes,
E viu de gaug e-s defen e-s combat,
E noi garda paratge ni rictat.

En son palais, on ela vai jazer,
A cinc portals, e qui-ls dos pot obrir
Leu passa-ls tres, mas no-n pot leu partir!
Et ab gaug viu cel qu'i pot remaner!
E poja i om per quatre gras mout les,
Mas noi intra vilans ni mal apres,
C'ab los fals son el barri albergat,
Que ten del mon plus de l'una meitat.

Fors al peiro, on ela-s vai sezer,
A un taulier tal co-us sai devezir,
Que negus om no sap nuill joc legir
Las figuras noi trob a son voler!
Et a i mil poinz! mas gart que noi ades
Om malazautz, de lait jogar mespres,
Quar li point son de veire trasgitat,
E qui-n fraing un, pert son joc envidat.

Aitan quan mars ni terra pot tener
Ni soleils par, se fai a totz servir!
Los us fai rics e-ls autres fai languir,
Los us ten bas e-ls autres fai valer!
Pois estrai leu so que gent a promes!
E vai nuda mas quan d'un pauc d'orfres
Que porta ceing! e tuit sei parentat
Naisson d'un foc de que son assemblat.

Al segon tertz taing franquez' e merces,
E-l sobeiras es de tan gran rictat
Que sobre-l cel eissaussa son regnat.

A Monpeslier a-N Guillem lo marques
T'en vai, chanso! fai l'auzir de bon grat
Qu'en lui a pretz e valor e rictat

 

8. Ab la verdura

Ab la verdura
Del temps qui meillura
Per bon' aventura
Mi pren ades cura
De joi e d'amor!
Car qui-s rancura
Ni trop mal s'aura,
Totz temps li pejura!
Doncs s'ieu ai ardura
Cobri ma dolor
E mostr' el gaug e rescondi lo plor.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Que-l fassa centura
Sotz sa vestedura
De mos bratz, mas dura
M'es del joi meillor,
Don ai frachura.
Mas pos m'asegura
. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mos cors que s'atura
Que no-m vir aillor!
Car trop es grieu qui perlonga labor

Preisan
Ploran,
Qu'ans a perduda sa vida
Cercan
Mudan
C'autra no-ll es escarida.
Mas dan
Noi blan
Car si tot no m'es aizida,
Pensan
N'ai tan
C'autra no m'es encobida.

E so que-n ai
Ten mon cor gai,
Per so car sai
Qu'el mon non a plus chausida!
E doncs, s'il plai,
Tolla-m d'esmai
Ab joi verai
E senes tota gandida.

Quar s'eu-m fi
En sa bella semblansa
Membres li
Sol de la benenansa!
Si m'auci
Sera desmesuransa!
Qu'en aissi
Ai en leis m'esperansa

Con pelegri
Outramari
Crezon en l'om de perdonansa!
Donc se-ls esdi
Anc mala vi
Mon Sen ni sa gaia semblansa

Mas non crei mia
De ma dous' amia
Que tan mala sia
Que-m laisses morir,
C'ab bon seignor se deu om enriquir.
E s'ieu n'avia
So que plus volria,
Ja mais non auria
De mort nuill consir,
Ni pueis nuill mal no-m poiria avenir!
E si-m crezia,
Ja mais no-m calria
Faire romaria
Per m'arma guerir,
Sol que m'aizis so qu'eu plus en desir.

Mas de-l vezer
Non ai poder
Soven
Que mon corage-l dia!
E qui de ser
Part son voler
Fugen,
Greu cobra pueis el dia!
Doncs s'ieu-n esper
Loc de lezer
Sufren,
Ma dousa car' amia,
Ja pueis doler
Per noncaler
No-m ren,
Ni-m fezes, si-us plazia!

Car sitot non ai lo dever,
Con de vos prezatz sia,
Fin' amor m'ajud' a valer:
Per totz jorns me castia

Que no-m vire
Ni-m n'aire,
Car bos sufrire
Es leu gauzire
Ab le rire
Prenden,
S'ieu consire.
Mais n'attire,
Mi dons, martire
Ab greu dezire,
Can remire
Vezen

Vostre cors, que deu-s conquerer.
Car Amors m'o afia,
Dompn', ab merce voil remaner
En vostra seignoria:
C'unz de comensar ses aver
En vos creis chascun dia.

 

9. Ara s'es ma razos vouta

Ara s'es ma razos vouta
E mos cors camjatz e voutz
Vas leis c'a son tort m'a touta
S'amor, per qu'ieu li soi toutz,
Don sia de part mi souta,
Qu'ie-m tenc de part leis per soutz,
E prenga-n, si-s vol, destouta,
Qu'ieu soi per tostems destoutz

De leis e de son servir,
Quar tan l'ai sobreservida.

De la soa aspra companha
E en tal luec m'acompanh
On truep privada estranha
Dona ses fals cor estranh,
Que per sa merce s'afranha
Ves mi, s'ieu per leis m'afranh
Tan que sieus lieges remanha,
Pos mieus enaisi remanh.

Sieus soi ses part remazutz,
Que no-m es ges remazuda
De leis cui soi cor avutz
Plus fis qu'ill no s'es avuda,
. . . . .. . . . . . . . . . . . . . .
Per so-s n'es m'amor rompuda,
E pos lo tortz es mogutz
De leis e ill colpa moguda.

Eu soi sel, sol gen m'aprenda,
Que fort pauc de dan m'en pren!
E si no-m quer ni s'esmenda,
Lai, on li plassa, s'esmen
Enaisi s'es la fazenda
Camjada parlan fazen
C'a mi platz que ves tal tenda,
S'il coven, que-m ditz m'aten!

Qu'es totz aitals com ieu vueill,
E s'ill platz c'amar me vueilla,
Que un ser lai mi despueill
On sos gens cors si despueilla,
Fols serai, si del trefueill
Vau queren la carta fueilla.

S'atendre-m vol sol la bela
Que-m promes, quan li fon bel,
El vergier jos la novela
Flor ongan el tems novel,
E del mieu plag be-s capdela,
Pos a lieis vauc per capdel,
No sai dona ni piucela
Qu'engal d'un tozet piucel

No-m pogues latz si colgar,
Si sera sola colgada:
Tan m'en fan l'ueill azautar.
A qui es tan azautada
Doncs ja non o deu tarzar,
Quar amors, qu'es trop tarzada,
Non pot leu fina durar,
Pos om l'ac trop endurada.

Dona,-l meils que-us sai pregar
Vos prec: que siatz pregada
De mi, qu'el mieu meillurar
Seres, si-us platz, meillurada.

Papagai, de vos amar
Me lai, car sai qu'es amada
De tal que-us a fag camjar
Cor, per qu'ieu vos ai camjada.


10. Bel semblan

Aquesta peça es donada amb revirada francesa dins lo bèu siti de Dominique Bombaud. Aqui lo comentari dau oebmèstre que ne fai un exemple de "descor". "L'originalité même du descort est d'exprimer le désaccord. C'est en quelque sorte le contre-pied de la canso ; un ''contre-chant'' discordant des ''motz e sos e lengatges'', ainsi que le définit Raimbaut de Vaqueiras. Le troubadour veut “désaccorder” ce qui fait l'essentiel de la souveraine canso, les paroles, les mélodies et la langue, en y introduisant différents effets : désordre dans la structure métrique, rimes irrégulières ou emploi du plurilinguisme. 

C'est bien ce que fait le troubadour. Son poème n'est pas original ; Il constitue l'exemple frappant d'un assemblage des schèmes formels de la canso : pensées douloureuses, mort par amour, constance dans le service amoureux etc...

Ce désordre formel peut vouloir signifier un désarroi psychique et sentimental du troubadour, qu'il soit réel ou figuré."

 

Bel semblan
M'auran
Lonjamen
Donat dan
Pezan,
Que-ill turmen
M'ausiran
Pensan.
Donx, valen
Cors prezan,
No m'an
Tan volven

Vostre clar vis
E la fresca color
E-l bel dous ris,
Per que m'ausi Amor.
Que paradis
No volgr' aver meillor
Sol que m'aizis
Ab vos sotz cobertor.

Ar dic folia,
Quar tan m'enans!
Donx, si-us plazia
Qu'ieu fos amans,
Complitz auria
Totz mos talans!
Donx, dous' amia,
No-m sia dans

S'ieu ai dit
Outracuidamen,
Quar languit
Ai tan malamen,
Per que-us crit
Merce umilmen:
C'un petit
De bel chauzimen

Acsetz de mi!
Que pos anc vi
Vostre bel cors dous e plazen,
No m'en parti,
Ans vos servi
De bon coratge leialmen.
Donx si m'ausi
Amors aisi
Per vos, ja no-us estara gen,
C'anc no-m parti
Ni non gurpi
De far vostre comandamen.

Servida
E grazida
-Us ai totas sazos,
Complida
E chauzida,
La genser c'anc fos.
Ma vida
Es fenida,
Si no-m faitz joios,
Delida
E perida
E no per razos.

Ans er pecatz,
Si m'ausizetz,
Qu'eu crei blasmatz
N'er vostre pretz!
E donx veiatz
Co-m destrenhetz,
Dona, si-us platz,
Ni co-m tenetz

Pres
E conques
Qu'ieu no-m puesc aillor rendre.
Ges
Grans merces
No vol en vos deisendre.
Fes
Mi valgues
Que per dar e per vendre
S'es
Mos cors mes
En far e en atendre

Tot se que-us plaia
Ni-us er bo!
Si tot m'esglaia
La greus preizo,
Voluntatz gaia
M'en somo,
Que que-m n'eschaia
C'a vos me do.

E si-m fauc ieu totz volontos
Ab fin cor gai et amoros,
Car trop vueill mai morir per vos
Que de nuill' autra poderos.

Al bon rei castela, N'Anfos,
Coman mon cors, don', apres vos.

11. Belh senher Dieus, quo pot esser sufritz

Belh senher Dieus, quo pot esser sufritz
Tan estranhs dols cum es del jov' enfan,
Del filh del rei de Castella prezan,
Don anc nulhs oms jorn no-s parti marritz
Ni ses cosselh ni dezacosselhatz!
Qu'en lui era tot lo pretz restauratz
Del rei Artus, qu'om sol dir e retraire,
On trobavan cosselh tug bezonhos.
Ar es mortz selh que degr' esser guizaire,
Lo mielhs del mon de totz los joves bos

Anc filhs de rei no fon vistz ni auzitz
Qu'en tan ric loc fos vengutz per semblan,
Don man dolen n'iran tostemps ploran!
Que plus es grans, quan degr' esser fenitz,
Lo dols de lui que quant es comensatz!
Quar elh era en tan ric loc pauzatz
Qu'anc non nasquet tan desastrucs de maire
Que lai no fos astrucs totas sazos!
Don paradis puesc dir, al mieu vejaire,
Qu'es aitals cortz que noi a sofraitos.

Ben degr' esser Ferran capdels e guitz--
S'a Dieu plagues que est mon ames tan--
Lo belhs e-l bos, a tot fag benestan,
Lo larcs e-l francs, lo valens e-l grazitz,
Don cujav' on qu'en elh fos esmendatz
Lo joves reis e-N Richartz, lo prezatz,
E-l coms Jaufres, tug li trei valen fraire
Cui semblava de cors e de faissos,
E de ricor e de totz bes lo paire,
Qu'er es dolors de proez' e de dos.

Anc joves reis no fon natz ni noiritz
Del flum Jordan tro al solelh colgan
Don fos tals dols, pus neguero-l jagan!
Quar li Franses ne fan dol e grans critz
E li Engles, tug silh d'ams los regnatz,
Li Alaman, totz sos rics parentatz,
Senhor del mon, e-l valen emperaire
E Samsuenha, Espanh' e Aragos,
Qu-el mon non es crestias de lunh aire
Que sieus liges o dels parens no fos.

Mas elh era sobre totz elegitz
El melhor loc, si visques mais un an
Servir a Dieu de cor e de talan,
Fons de belhs dos, murs contra-ls Arabitz,
Solelhs de mars, abrils renovelatz,
Miralhs del mon, ab cui pretz es renhatz--
Qu'en dirai pus que nulhs no sap retraire
Lo dampnatge que sest mons doloiros
A pres en lui! e Dieus, vers perdonaire,
Perdon a lui, pus venjatz s'es de nos

Ai quals dols es quar elh es chastiaire
A tot lo mon, als valens e als pros.

 

Los trobadors a la cort de  Guilhèm VIII e d'Eudoxia

literatura occitana medievala

retorn a l'index generau