GLOSSARI OCCITAN FRANCES

segon lo lengadocian idiomatic parlat et escrich a Montpelhièr

(reprenent lo pichon lexic de Pèire Azemà reescrich en occitan normalizat amb d'apondons tirats dels tèxtes incluses dins aqueste siti, de Ròcaferrièr (ARF),Tortolon, Langlada, Loís e Lidia Xavièr de Ricard, Joan Fornèl, Pierquin de Gembloux, l’abat Favre, Max Roqueta, Edmond Teissièr, Gustau Therond...). I a de fautas, de tot segur, e mai o aguèsse relegit e recorregit vint còps. Mas rasseguratz-vos, es solament un document de trabalh qu'evoluïrà encar. Version dau 17/09/2006. I trobaretz ja un vocabulari basic e granat de 7820 mots, d’unes que i a que s’atròban enluòc mai… D'occitans de quanta part que siá dau país i poiràn trobar de mots interessants. I ai ajustat de citacions dels autors mai representatius per l'autenticitat de sa lenga e de provèrbis e expressions popularas. Veire tanben lo Lexic francés-occitan simetric d’aiceste (7500 mots).

A
a = à (loc.) "j'habite à Montpellier: demòre a Montpelhièr"
a bèl estròs = entièrement (à Sète)
a bèlas fes = parfois; par intervalles, par petites touches "diriatz, a bèlas fes, de monts que s'endavalan" ;" ne ven a bèlas fes de planhums";"E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sordís, a bèlas fes, un lamp d'entendement";"Per lo cristal e candeletas Que plan-plan a bèlas pausetas, La tèrra òbra de son sicap"(Langlade)
a braç e braç = bras dessus bras dessous
a còta malhada = réunis dans l'effort (Langlade)
a de reng (pron: adéré). = sans cesse, à la file
a de vèspre = ce soir
a fauta de = à défaut de "A fauta de buòu òm fai laurar l'ase"(prov)
a fauta de milhor = faute de mieux "a fauta de milhor m'acontentarai d'aquò"
a fiu de = en train de "soi a fiu", je suis en train
a flac = à verse, à flots "per repèu ara plòu a flac... " (Langlade)
a flòc = par paquets "Fai sordre e regisclar coma d'un fuòc de jòia De belugas a flòc, vola que volaràs " (Langlade)
a flòcs = déroute (en) "nòstra còla es a flòcs" (dezeuze)
a la fin se sauprà, quau a manjat lo lard = pot aux roses (on découvrira le)
a la parada = en garde (pour un combat) "s'es mes a la parada" (Langlade)
a la ponha, a la braça = force (à la) "conois pas que la ponha"
a mai, amai = même (voir : meteis, -eissa) emai el me ditz de messòrgas
a mai…. que serà = qu'est-ce qu'il/elle va être…! "S’aviatz vist quanta polida carn!... E roginosa, e plena!... amai tendra que serà !... " (G Therond)
a me digatz! = ah, si vous saviez!
a ne’n vòls aquí n’as = à n'en plus finir; tant et plus, à en veux-tu en voilà "Au collèga faguèt d’aculhs a ne’n vòls aquí n’as " (G Therond)
a ranc = abondamment (pleuvoir)
a tustas e butas = à l'aveuglette "Nadau de mai en mai estomacat dau biais de Nòstre-Sénher que semblava, a tustas-e butas, bailar marmanda als uns e als autres, barraca!" ( G Therond)
abadalhar = ouvrir largement, se crevasser "un volcan abadalhant sa maissa" (Langlade)
abadenc, enca = abbatial, -le (adj)
abarir = élever, nourrir (syn. apitançar)
abarquilhar = appareiller (une barque)
abarreja (adv) = mêlés ensemble "suça, abarreja en un solet ordòu Los nívols qu'embruman los aires " (Langlade)
abasimar = engloutir dans l'abîme
abastardir = dégénérer
abauca (= bauca) (s f) = graminées. (herbe).
abaunatge = désordre, pagaille (v. rebaladís)
abelha = abeille
abelhaire = apiculteur
abelhana = citronnelle
abelir = convenir
abeluc = pétulance
abelugat = pétulant, sémillant
abenar = user
abestit = imbécile, sot; syn.: caluc (o: cap-luc), tarnagàs, baujàs, beligàs, -assa
abet = sapin
àbet = ballot de fourrage
abeurar = abreuver "E son cervèl madur, uòi se n'abeura a romple " (Langlade)
abeure = boisson
abilhar = habiller
abilhatge = accoutrement, déguisement, tenue; vêtement; syn. Fardas
abissar = effondrer "sus un sòu que s'abissa" (Langlade)
abitar = habiter, v. demorar, estatjar
abocon (d') = prosterné
aboliment (sm) = annulation
abondar (s') = rassasier (se) "Torcís ta mostrosa carcassa, E fai-t-enlai ont poiràs t'abondar. " (Langlade)+D74
abonde (s.m.) = surabondance
aboquir = coucher (se) (pour parler d'épis de céréales mûrs)
aborgaliment = fait de se civiliser, d'être civilisé
aborgalir = civiliser, policer
aboriu (adj) = hâtif, précoce "lo fen serà pas aboriu" (Ch Bastida de Clausèl)
aborrir = désanchanter, désillusionner, gâter; détruire
aborrir (s') = dégénérer; syn. s'abastardir "la tèrra s'aborrís"
abosit, -ida (adj) = ventru
abotatz! = regardez! allons! Voyons! "Abotatz ! l'enòrme peçan"; "Abotatz ! Per qu'aquò finigue, Cau que l'ossalha se rosigue"
abotatz! foliá! = rire (vous voulez), vous n'y pensez pas!
abotatz, Monsur, = figurez vous, monsieur, que
abraç = étreinte
abracar = braquer "son det s'abraquèt en direccion de…"
abraçar = embrasser
abracat = fixe (regard) "tos dos uòlhs abracats" (Dezeuze)
abramat, -ada = avide, affamé "lo crit de la carn abramada" (Max Roqueta)
abrandar = incendier, allumer
abranlar = ébranler, mettre en mouvement "lo sòu s'èra abranlat" (A. Marqués)
abrar = allumer "Jòia ! lo flambèu es abrat";"Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la luseta" (Langlade)
abrasar = embraser "Quand los aubres dau bòsc an la tèsta enflambada Coma se l'incendilha abrasava los puògs ! " (Langlade)
abrascar = ébrancher
abreta = ablette " Estre regde coma una abreta." (Comparason populara clarmontesa)
abric = abri
abrigar = abriter
abrigat = abri "Als abrigats, dins la caforna" (Langlade)+D98
abrigat (-ada)de rama = ombragé (-ée) de verdure
Abriu = avril (mois) "Abriu abriva."(prov)
abriva (sf) = élan, poussée "amodèran son abriva; Sai que per forviar son abriva..." (Langlade)
abrivar = accélérer, hâter "Au trabalh que non s'abriva es de carronha tota viva. "(prov)
abrivar (s') en = gagner rapidement un lieu "en Pirenèu s'abriva" (Langlade)
abroscar = pencher
abroscar = descendre, s'abaisser "De nívols suspenduts, empilonats, enòrmes, / Dau pus aut de l'airat abróscan dòrs lo sòu " (Langlade)
abrumit = brumeux
abugament = imbibition
acabalat, -ada = équipé en matériel; achalandé, riche (en ressources, troupeaux, etc...)
acabar = finir, achever
acabrar = cabrer "d'un còp de tèsta / Dorda una cadelada, arrèsta / Còp sec son frau, aquesta s'acabrant " (Langlade)
acaçat/acapçat = élégant, attifé "los chins s’endevenguèron cap a cap emb’una chinòta, escarrabilhada que-tot-plen, acaçada coma una nòvia, polida coma un sòu, l’uòlh viu, nas retorcit" (G Therond)
acalhaudar = lapider
acampaire = rassembleur; économe "Après un acampaire ven un escampaire. "(prov)
acampar = amasser; réunir "s'acampa a son ostau coma fai cada jorn";"Se n'es acampat'n gròs molon "
acampar sas pelhas = baluchon (faire son… et s'en aller), prendre ses cliques et ses claques
acanhardar (s’) = se mettre au soleil dans un coin abrité 1’hiver.
acanhardit èstre = se dorer au soleil, fainéanter "Èstre acanhardit coma un chin." (Comparason populara clarmontesa)
acantonat = rencoigné
acapçadet, -eta (pron. acassadet, -eta = propre, bien mis(e), élégant, tiré(e) à quatre épingles
acapitar = s'affronter front contre front "los dos acorrents d'acapitan" (Langlade)
acapolar = couper à petits morceaux
acaptages (m pl) = couverture; fig: habits, vêtements.
acaptar (pron. "acatà") = border le lit "E tanlèu qu’agèron ben acaptat los manits dins son liechet, los parents a son torn s’empalhèron. " (G Therond)
acaptat, -ada = enfermé, recouvert.
acarnassit, -ida (adj) = acharné "E la lucha contunha, ardenta, acarnassida " (Langlade)
acarrairar = acheminer "Milòta s’acarrairèt devèrs Sant-Martin, gròs vilatjàs a tres oras de las Matèlas." (G. Thérond)
acasar (s') = caser (se), se mettre en ménage
acaurar = griller, accabler de chaleur
accident = accident
accion = action
acertenar = convaincre
achador (gall.?) = hachoir.
achar (pour: agachar) = regarder, dans les interjections familières "acha!"; "achatz!" "achatz de qu’es pas quand lo destin vòu virar? " (G Therond)
achivalat, -ada = califourchon (à)
achorrar (s') = s'afaisser "Vos sètz achorrats, escrancats jot lo fais"
acipador = pierre d’achoppement. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
acipar = heurter, rencontrer par surprise, attraper, achopper.; découvrir, surprendre "A la tèrra se'n pren per acipar la jaça Dau Cifèr, creator, lo rei dels elements ";"Acipa lo sicrès dau diamant, vei la vena que davala tot drech de vèrs lo fuòc central" (Langlade)
acivadar = avoine (donner une ration d'); fig. donner une ration de coups
aclapar = lapider "Per traitressa, los pròs morisson aclapats" (Langlade)
aclapassa (sf) = amas "un estèrle et naut planàs Onte se vei a bèles ròdols, D'aclapassas de ròcs, de còdols " (Langlade)
aclinar = incliner
acoblaire = entremetteur
acochonir, v. "acrochonir"
acocolar = dorloter; migeoter
acoidar = accouder
acolada (sf) = compagne intime
acomençament = prélude
acomolòfi = embouteillage (néologisme donné par le Dict. de Cantalausa)
aconseguir = rattraper
acoratjar = encourager
acordalhas = fiançailles
acordar (s') = s'accorder, s'entendre "S’acordar coma lo Magnifìcat a matinas.
acordatz-vos, e faretz plòure = union (l') fait la force
acòrdi = accord "Avián fach acòrdi de pas se quitar, ni per òrre, ni per bèl." (Montel)
acorrent = courant marin "Mès quand engulha, en emplen, lo flumàs, los dos acorrents acapitan, l'un sus l'autre se percipitan" (Langlade)
acorsar (s') = courir avec excitation; accourir; s'échapper en courant "s'acorsan per venir veire";"Dins los carraus perduts que dralhan las cometas S'acorsant de l'escur, per baisar lo sorelh "
acostairar = accoster, approcher "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits, afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimèlas, l’acostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant d’ela anfin, totes la seguiguèron. " (G Therond)
acostuma (sf) = usages "volguèt metre Catarina a l'acostuma de l'ostau" (G Therond)
acostumar = habituer
acotar = attacher serré, caler, fixer
acotir = poursuivre; se succéder rapidement (F. D'Olivet); poursuivre à la course; pousser "que totes los vents acotisson"; "E los fièrs Majoraus dins l'aubeta rossèla, Fusan coma lo nívo' acotit per lo vent: ":"En quista dau grand tot, çò que tant nos pertòca, aquò qu'acotissem e d'anma e de coret " (Langlade)
acotratge = accoutrement
acrin = sommet de montagne, crête "e l'acrin dau Ventor encapelat de nèu" (A. Roux); "espiave l’acrin blu onte lo castèl se sorelhava coma una nisada d’aigla" (E Teissier)
acrinal = faîte
acrobat = acrobate
acrochonir/acochonir = accroupir "corissiái m’acochonir jost lo banc" (E Teissier)
acrochonit, -ida (adj) = accroupi, ratatiné.
acrompar = acheter (à Sète) v. crompar
actor = acteur
aculhs (faire d') = salutations (faire des)
aculpar (pron. "acupà") = blâmer
acupar (norm. ocupar) = occuper (norm. ocupar)
addicionar = additionner
adejà = déjà "Lo bardotàs parlava adejà de s’anar negar." (G Therond)
aderé , voir "a de reng" = sans cesse, à la file
adieu = bonjour
adjectiu = adjectif
admirar = admirer
adobar = arranger, réparer, adouber
adobatge = raccommodage
adobum = assaisonnement
adol = mélancolique, triste (syn. delanhós)
adolentit -ida (adj) = souffrant, douloureux, endolori
adosilhar = se mettre à couler; (fig) débarrasser "ma plaga s'es adosilhada e sagna tornarmai"
adracar = sécher
adralhar = frayer un chemin "m’agradava de las adralhar dins lo michant camin" (E Teissier)
adreça = adresse
adrech = sud
adrechar = dresser, relever, redresser; élever (une statue, etc…) "Es gandida just a la plaça Ont van l'adrechar d'ara-estant";" Cau que s'adrèche sus son sèti";"s'adrecha tot d'un còp" (Langlade)
adrechesa = adresse, habileté
adusadís, -issa = accessible
advèrbi = adverbe
aeropòrt = aéroport
afairat = affairé "Èstre afairat coma un ase per vendémias." (Comparason populara clarmontesa)
afalenat, -ada = essoufflé
afanar (s') = presser (se)
afardar = déguiser
afarelar (s') = affairer (s')
afatigat = fatigué Afatigat coma paure òme que cola sa trempa"(prov)
afeccion (amb granda) = de bon cœur "descaucelava sas vinhas amb granda afeccion"
afeccionat, -ada = zélé, appliqué, assidu ;impressionné, -ée "Cocomèla, que se resèrva per lo lebraud, fai pas que barjacar entrament que los autres son afecionats au trabalh de las dents. " (G Therond); "D'aquí tota la molonada, Camina, muda, afeccionada"(Langlade)
afectat, -ada = inquiet "Chut ! vai parlar. De fes d'una vòtz afectada / rusta, s'entrecopant e bracejant los mòts "
afermir = affirmer
afevar = inféoder
Afganistan = Afghanistan
afilhament = affiliation
afinchar (s') = appliquer (s')
afiscada = nymphomane
afiscament = passion, attachement intense, ardeur
afiscar = enflammer (fig); surexciter
afiscat = fervent, passionné
aflac de vent = rafale de vent
aflancar (v tr e r) = décourager; syn. descorar
aflaquir = affaiblir
aflat (sf) = grâce, beauté, charme «cantar vòstra aflat »
aflat (sm) = influence
aflata (sf) = gentillesse, propos aimables
afogar = attiser
afogat = pressé, enflammé de passion ou d'enthousiasme; passionné, ardent
afolatrit, -ida = agile, sautillant, gentiment affollé "E zo ! afolatrits, totes la seguiguèron. " (G Therond)
afolesir = affoler
afons, -onsa = aveugle "Aicí l'inmudadís, alai, vam, escorrida, movement, calor, fòrça afonsa" (Langlade)
aforèst, v. forèst "Puòi la codrilhada esmoguda Dins las aforèsts s'avalís. "; "traitosas aforèsts onte la sauvatgina s'amaga" (Langlade)
afortir = affirmer "pòde ben afortir que i’a pas un recanton que conogue pas" (E Teissier); "Escampats en tant d’escasenças ont se pòdon afortir, sens demesir l’idèa que nos fasèm, cadun, de nautres" (Max Roqueta)
afrairament = jumelage
afranquir = franchir "Zo ! totjorn escalem ...Tot aquò s'afranquís. (=tout peut être franchi) Zo ! totjorn ! " (Langlade)
afrau/frau = élan, essor
afrejolit = frileux, sensible au froid; syn. frejolut
afrescadet, -eta (adj) = aimable, accorte, empressé "E zo ! afrescadets, totes la seguiguèron. " (G Therond)
afretar = affréter
afriscaire = alléchant (v. "afiscaire"?) "de fruchas afriscairas" (Lydia X de R)
afrontar = provoquer, affronter
afustador = point de mire
afustat = affûté
agaça = pie
agach = regard fixe
agachar = regarder
agachar detràs = regarder en arrière "En vesent mon sinhau avètz quitat parada, Per venir m'atrobar sans agachar detràs. "
agacin = cor aux pieds
agafet = pin's
agairada (sf) = injure brandisson lo ponh de menaça, Emb agairada e grand bocan. "
agairatge = aggression, violence, guerre
agalancièr = églantier
agalancina = églantine
agalís (d') = en pente douce "lo ròc dau Puòg de Sant-Lop, vertadièira muralhassa sus la comba dau mas de Rigaud, davala mai d’agalís tirant daus Montpelhièr." (E Teissier)
agandir (v tr) = parvenir à, atteindre "avèm agandit Casavièlha" "Atraversem lo masatge de Sant-Matieu, agandiguem nos jusqu’au mas de Sant Aunés bastit en plen bòsc" (E Teissier)
agandit (èstre) = arrivé (être) "Son agandits au còp pròche de la piucèla " (Langlade)
aganit -ida (adj) = épuisé, exténué; étriqué, rabougri "Malur e venjadís mema tèsta aganida. " (traduit: méchant et rancunier, même tête étriquée) (Langlade)
agantar = attraper "s’aviái pas agut paur d’agantar una bòna rosta, podètz èstre segurs que ié seriái anat" (E Teissier)
agantar au galet = gorge (prendre à la) "l'enòdi l'agantava au galet"= la tristesse lui saisissait la gorge (Langlade)
agautar = embrasser joue contre joue
agir (s') = s'agir "s'agís mai que segur d’un trabalh de desfensa que quauques òmes podián aparar aisidament." (E Teissier)
agissença (sf) = agissement
agla (sf) = aigle "l’Agla tedesca, mostrosament gratificada d’un parelh de tèstas coma s’un bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn"
aglaçar = geler, glacer
agladir = gercer de froid, fendre, disjoindre
aglasir = plagier
aglasit, -ida (adj) = en lambeaux, fendu "son àbit raspat, aglasit" (Vivarés)
aglijat = fatigué, usé, exténué, rendu malade
Agonés = Agonès (village) "Anaz-vos'n en Agonés pan e peras i trobaretz; lo matin peras e vin; lo dinnar peras e pan; lo subrejorn peras totjorn; lo sèra totjorn peras. "(prov)
agorrinir (s') = fréquenter les lieux chauds
agostós, -osa = savoureux (syn: gostós) "la sauvatja natura N'a pas'ncara enfantat las floses, la parura Ni l'aucèl, ni l'abelh ni lo fruch agostós." (Langlade)
agotaire = poche de terre cuite pour ranger les cuillers
agradar = plaire; syn: plaire "aquò te plai? - òi, m'agrada"
agradatge = agrément
agradiu (adj.) (sin: galant -ta) = agréable
agranar = apprivoiser, attraper avec des graines "quau trobarà l'estèc d'agranar quel bestiari?"
agrassòl = groseille
agrejar = pousser sur un levier; placer à un endroit, avec un levier "(la lausa d'un dolmen) … l'an agrejada … sus sos sieis plòts"; "Agrejan e sans fòrça pena, Un blòt es lèu dessagrilhat " (Langlade)
agrelhonit = tiges (recouvert de) [se dit d'un arbre]
agremolir (s’) = s’accroupir.
agremolir/agromolir = se replier sur soi, se recroqueviller, blottir, vautrer, prostrer. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
agrevon = houx
agriòla = centauréede solstice (plante à piquants dont on faisait des balais rustiques) "lo bruch creis amont sus la còla, en bas trobariás l'agriòla" (A. Roux)
agriponar = accrocher, planter ses griffes "Sus los pins, sus los ifs a lòga d'aucelina Las ratapenadassa' agriponan sos cròcs " (Langlade)
agrir = aigrir "siás un consolador per l'arma que s'agrís" (Dezeuze)
agrofion (sm) = cerise agrofion (sm)
agromolir, voir agremolir
agropar = réunir, regrouper, rassembler
aguda (sf) = obtention
agudre, v. aver, avoir
agulha = aiguille
agulhetas (f., pl) = tours pointues du porche de la cathédrale de Montpellier. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
agusar = aiguiser
ai sai que mau comprés = je me trompe sans doute
ai! = hélas! "Ai que vai mau, quand la galina fai lo gau. "(prov)
aiçabàs = ici-bas; syn.: aiçaval
aiçai = ici "Un aiçai, un enlai la finicion se sarra"; "Quitant aiçai per sovenença Quauques estanhs d'instença istença Ont van trevar los mostres palusencs" (Langlade)
aiçamont = là haut "Entrement qu'aiçamont vengue trevar vòstra anma Anatz dire pertot çò que uòi avètz vist " (Langlade)
aiceste = celui-ci même
aicí = ici-même; syn: aquí meteis "ont siás? - soi aicí"
aïcion = (gallicisme pour asirança) = haine.
aiçò = ceci; v. aquò "aiçò durarà tres ans"
aièr = hier (syn: ièr)
aiga = eau "L’aiga passada fai pas virar ges de molins.";"Aiga e pan, vida de can"(prov)
aiga ferrada = eau ferrugineuse (Langlade)
aigacorrent = eau courante "Aigacorrent non es òrre ni pudent"(prov)
aiganha = rosée
aiganhau (sm) = averse "Aiganhau de Mai fai tot bèu o laid"(prov)
aigas fòlas = eaux d'orage "s'escola coma d'aigas fòlas"
aigasau = saumure; "eau-sel", plat sétois; "tastar un _", passer à la casserole
aigassa = eaux torrentielles (pluriel) L'aigassa a fach d'escavaduras (Langlade)
aigatge (sm) = rosée "l'aigatge beluguejava" (Montel)
aigatilha = couche d'eau à peine perceptible
aigueta = eau limpide; (fig.)suc d'un fruit
aiguièr, ièr = évier
ailaval = là bas en bas
aimable = aimable
aimacion = amour
aimar = aimer
aimegrat = volontiers
airal, ala (adj) = aérien, ne "dins son airala escorrida Escampilha detràs beluga', ulhauç, dardalhs" (Langlade)
airala escorrida = course aérienne
airat = airs, éther, azur "dau pus aut de l'airat, los nívols…" (Langlade)
airau = aire de battage du blé "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de l'airau e fusan per alin dins lo sorne infinit" (Langlade)
aire = air
aireta = terrasse de terrain, replat "D'a fons au bot d’aquela rancareda, batejada de Montferrand la crèsta s’aplanís coma una aireta." (E Teissier)
aise (a son); a son aiseta = à son aise, tranquillement, confortablement, en prenant son temps; voir aussi "d'aise" "soi a mon aise", "ne tornarem parlar a nòstra aiseta"
aisidament = aisément "s'agís mai que segur d’un trabalh de desfensa que quauques òmes podián aparar aisidament." (E Teissier)
aisidença (sf) = aisance
aisiment (sm) = aisance
aisina = outil (v. otís, esplech); ustensile, récipient
aisit ,- ida (adj) = facile; syn. : aisit ,- ida
aissable = espiègle
aissablitge = blague, bon tour, farce, niche, espièglerie
aissas = cris plaintifs "d'ausir siblar las aissas (dels aucèls) sus l'estanh"… (E. Vivarès)
aissejar = geindre sans motifs, se plaindre; désirer ardemment "m’agradava de las adralhar dins lo michant camin per las faire espinhar e aissejar" (E Teissier)
aissèl = essieu
aissèla; trauc de l'aissèla = aisselle
aitant = autant "Aitant còsta ben batut que mau batut. "(prov)
ajaçat = couché, vautré
ajaguda = accouchée, femme en couches; syn. jasent (sf)
ajoatar = opprimer, maintenir sous le joug, assujettir
ajocar (s') = hisser (se)
ajofar (v.tr et r.) = cerner une ville et la forcer (A. Marqués)
ajónher = ajouter, grouper, unir "En s'ajonhent, fèrme, detràs"; "sus l'auta montanha tabla de ne i ajónhe'una autra e benlèu mai ";"S'ajonhissent ensèms emb las autras planetas " (Langlade)
ajornar = éclairer; syn. clairejar "Au fons dau vau que res ajorna" ; "E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sordís, a bèlas fes, un lamp d'entendement" (Langlade)
ajuda = aide
ajudar = aider "En davalant Totes los sants ajudan." (Prov)
ajudasuènhs = aide-soignant; syn. : gardamalaut
ajust de mond = foule; syn ordòu, ardòu
ajustas (s.f.pl.) = les joutes (jeu) : las ajustas de Seta.
ala = aile
alabardir = hasarder
alabre = goulu
aladèrn = désigne deux arbustes: nerprun alaterne ou filaria à feuilles étroites, et filaria à feuilles larges, Phillyrea latifolia confondu parfois de loin avec le précédent. Aladèrn vient du latin alaternus, alterne (J Ubaud). Seul le nerprun (Rhamnus alaternus) a les feuilles alternes (et la face inférieure des feuilles vert jaune, et l’ourlet translucide au bord des feuilles regardées à contre-jour), tandis que Phillyrea latifolia a les feuilles opposées.
aladonc = ainsi donc "Aladonc, lo ròc dau Puòg de Sant-Lop, que se quilha a quatre lègas e mièja a vòl d’aucèl au nòrd de Montpelhièr, s’acaba tombant sus Sant-Matieu-de-Trevièrs pèr una rancareda escalabrosa de 294 mètres d’auçada. " (E Teissier)
alai = là-bas "Lo volcan damoçat, mut, se quilha Susprés, morgat que la montilha Retengue alai son amiga d'antan" (Langlade)
alaire (= araire) = charrue araire.
alanç = élan, enthousiasme, poussée, paroxysme; progrès "(la mar) "qu'en d'alanç furioses, bosiga la solièira" ;"A chaca ai ! fan tant d'alanç, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaça" (Langlade)
alandaire = fanfaron, hableur; v. bragard, briscambilha
alandar = ouvrir tout à fait; bluffer, exagérer, hâbler; étaler, fanfaronner "un vaissèu totas velas alandadas" (voiles dépolyées)
alandar la fenèstra = ouvrir la fenêtre
alandar sos braces = étendre ses bras
alanguis = tracasseries, soucis "vos espanhar las alanguis")
alapàs = datura
alargar = étendre, déployer "emb aquò puòi als quatre vents dau cèl alarga la man dèstra" (Langlade)
alargar (s') = éloigner (s'), prendre le large "S'alarguèron tot renegant/L’un a ponent, l'autre a levant"
alassar = fatiguer "aquesta besonha m'alassa"
Albania = Albanie
alecarèl = tentant, alléchant; syn.afriscaire
alegre = joyeux
alegret -eta (adj) = guilleret "aquí lo que ven tot fresquet e alegret"
alegretat = gaieté
alegria = allégresse
alen (prene d') = reprendre haleine "Aquí, prenguem d’alen sus un sèti de pèira pèr avudre lo vam d’acabar nòstra escorsa. " (E Teissier)
alen (pron: "alé") = souffle, haleine
alenada (sf) = souffle, respiration, haleine "per ne pompar las alenadas"; "Ai, coma (aquel pontichet de lum) fusa e lampa una alenada aurosa " (Langlade)
alenar = ventiler "coma un brasàs cendrós alenat per lo vent" (Langlade)
alencada = hareng (plat de) (v. arencada)
alendrit -ida (adj) = aimable
alentir = ralentir
alèrta (anar) = hardiment (aller)
alestir = apprêter, préparer "De qué dises, Tisana, s’anàvem veire d’alestir aquel lebraud?" (G Therond)
aleta = nageoire; syn.: nadadoira
aleta (faire l') = voltiger
aleugieirir (pron. alaugeirî) = alléger "Dins lo mes d’abriu, t’aleugieires pas d’un fiu. " (Prov)
aleugieirit = allégé
alfabet = alphabet
alhet = ail "Alhet e pan, repais de païsan, alhet e carn, repais de richard. "(prov)
alifat, -ada = dressé, en brosse (chevelure, crinière) "Qu'emb sas crinièiras alifadas, / Las prendriatz per d'ègas et garanhons" (Langlade)
alifrat, -ada = alléché, -e "E zo ! afrescadets, alifrats, totes la seguiguèron. " (G Therond)
aligança = alliance "Aligança per lo ben jamai portèt cap de ben. "(prov)
aliment = aliment
alin = au loin "Quand tot d'un còp dels puògs, qu'alin ara negrejan / Fusa una grand lusor que los uòlhs ne'n neblejan " (Langlade)
alisar = lisser en caressant (ex. les plumes ou la robe d'un chat); (fig.) embellir; repasser; v. estirar;caresser, cajoler "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits, afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimèlas, l’acostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant d’ela anfin, totes la seguiguèron. " (G Therond)
alispar = lutiner
alleloià = coupage de cheveux en quatre, pinaillage
allergia = allergie
allergic, -ica = allergique
alobadit, ida (adj) = sauvage et vorace comme un loup Jamai un vòl de gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles alobadits De vautors o de chinarasses (Langlade)
alongar dos pans de nas = grimacer "faguèron una intrada espectaclosa e trionfanta, entrament que sant Pèire alongava dos pan de nas." (G Therond)
alòngui = retard, contretemps
alòr (gall à rempl. par "alara", litt.); adonc (Anc.) = alors
alucadís, -issa = inflammable
alucar = allumer
alucat, -ada = enflammé "La bèla profetessa s'arrèsta, extasiada e los uòlhs alucats targa amont, en amont" (Langlade)
aludar (s') = allonger (s'); s'étendre à terrte, se vautrer
alumar = allumer "S’alumar coma un brutlòt"
aluònhtat, -tada = éloigné, e "se n'anèt breçar son tristum sus de mars aluonhtadas"
alupadís, -issa (adj) = qui a l'œil avide (F d'Olivet) "mirava alupadís las polidiás de son amiga" (F. d'Olivet)
alupar = dévorer des yeux avec concupiscence
alurat = déluré, adroit
alut, uda = ailé, ée
amacibrand = batailleur "ton enemic, lo fèr amacibrand" (Langlade)
amaçolar = assommer avec un objet contondant, massacrer Amai n'arriba, de cacilha: ... Mastodontes amaçolats. (Langlade)
amadurar = mûrir
amagar = cacher "Pecat amagat es mièg perdonat." (Prov)
amagat = caché , tapi
amagestrar = maîtriser
amaginar (norm. imaginar) = conjecturer, imaginer
amai = aussi; énormément, au plus haut point; bie que (+subj.) "Dins lo mes de mai, fai coma te plai, amai encara ren non sai. " (Prov)
amai se digue = quoiqu'on dise "amai se digue, los cordonièrs son pas totjorn los pus mau cauçats"
amairit, -ida (adj) = attaché à sa mère; attacher comme à sa mère. "aqueles vedèls son encara amairits"; “amairir una bèstia” = s’attacher une bête.
amaisar = calmer "Morís per requitar sa raça e n'amaisar l'esprit dau mau" (Langlade)
amaisat- ada = apaisé "la mar amaisada e somesa" (Langlade)
amalar = travailler dur, se tuer au travail "me soi amalat a estudiar"
amalit, -ida (adj) = courroucé -ée "sus la mar amalida "; "La tronada fug amalida / En rondinant de luònh en luònh" (Langlade)
amaluc = os iliaque
amalugar (v. tr. et r.) = briser les reins (se), se casser quelque chose, se faire mal
amalugat, -ada (adj) = meurtri, grièvement blessé
amanèl = paquet
amanelar = empaqueter; v. plegar
amansir = adoucir le caractère de qq.un ou d'un animal, dompter
amarejar = rendre amer
amarèla = cerise sauvage
amarèu = prunier de sainte Lucie, prunier mahaleb "l’amarèu, que trai las fèbres" (Max Roqueta)
amargalh = ivraie vivace
amargant = amer "Que beu amargant Pòt pas escopir doç." (Prov)
amargassat = (petit de la pie-grièche ; (fig imbécile). "Badar coma un amargassat " (Comparason populara clarmontesa)
amarina = osier
amarum (1) = amertume
amarum (2) = onde amère "emb l'amarum que borja a grand revòu" (Langlade)
amaserar = durcir
amassaire = ramasseur
amassar = ramasser
amatat = accablé "E lo lusèrp, per sòu, clena amatat" (Langlade)
amb (pron. emb, embé, emé, endé, end') = avec
amb aquò = cependant, néanmoins (pron. emb aquò, en d'aquò)
ambrenc = ambré
ambulància = ambulance
amelana/avelana = noisette "au temps onte vivián las fadas, d'una amelana sortissiá un prince, un castèl tot entièr…" ( A Guiraud)
amenanças = parade nuptiale, fête de mariage, approche, préliminaires sexuels
ameritar = mériter "nos empacha de retraire coma s'o ameritariá aquela istòria" (Azemà)
amermament = diminution
amermar = diminuer
amètla de damas = amande à coque mince "Aver d’uòlhs fenduts coma d’amètlas de dama " (Comparason populara clarmontesa)
amic, -iga = ami, -ie "A l'amic, lo segren, o lo regrèt. ";"Amic de cadun, amic de digús. "(prov)
amigar = se faire des amis
amiotar = témoigner de l'amitié
amistós = amical, affectueux
amoçar los caires = adoucir les angles "Mès dau temps que los esculptaires Bomban per amoçar los caires" (Langlade)
amochonar = chiffonner, froisser un papier, le mettre en boule
amodar = disposer, préparer
amodar (s') = prendre ses dispositions pour qqch
amoderar son còp; amoderar son abriva = retenir son élan (Langlade)
amoge, moge = ciste à feuille de laurier
amolaire = rémouleur, aiguiseur de couteaux
amolheirar (s') = prendre femme
amoliment = ramollissement
amolir = ramollir
amondaut = là-haut, par là-haut, loin au nord…
amont = en haut
amontèl = ammoncellement, monceau "d'amontèls de nèu" (Langlade)
amor (s.m & f.) = amour "L’amor es una perdicion" (G Therond)
amòr a (per amòr de) = à cause de
amora = mûre
amora rabalaira = ronce qui s'étend
amoras de bertàs = mûres sauvages
amorejar = faire l'amour
amoroset = voluptueux "lo jorn amoroset e tendre" (F. d'Olivet)
amoroset, -eta = glamour; syn: crocarèu, -èla "es crocarèla"; "es vesida d'un biais amoroset"
amorosiá (sf) = libido
amostelir = devenir fluet comme une belette, maigrir; fluidifier
amostelit = maigrichon
amotit = idiot "quante amotit…"
amplejar = élargir "l'embocadura s'es amplejada, es ara un estanhòu" (Langlade)
amplum = masse, étendue, capacité "(la tempèsta) desmarra tot son amplum" (Langlade)
ampola = ampoule
amusar = amuser ; Expr: " s'amusar coma un crostet tras una mala. " = s'ennuyer à mourir
amusatge = amusement, jeu (Sète), jouet d'enfant "enlevèt los amusatges qu’aviá portat la serviciala e, au grand estabosiment de Nadau, n'i’en metèt a la plaça de fòrça pus bèus" (G Therond)
an = an
anar = aller "Ont anaràs fai coma veiràs" (Prov)
anar a Vic cambiar d’èr = partir se changer les idées "Anar a Vic cambiar d’èr.
anar per aiga = flotter sur les eaux "se vai per aiga, es una barca o un bastiment" (A Guiraud)
anar sans causa de res = aller sans but
anca (sf) = fesse, hanche “s’asseta res que sus una anca” (Max Roqueta); "aquela dròlla a de polidas ancas".
ancada = fessée
ancas = derrière (sm) "a un polit parelh d'ancas"
anchòia (sf) = anchois "fretar (quichar) l’anchòia” = écraser l’anchois (déjeuner).
ancora = ancre
andar = avancer, agir; progresser, marcher "t'ai vist andar" = "je t'ai vu à l'œuvre"; "De branca en branca andant, la charnèga monina A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina";"E lo filh, creator de tot çò qu'anda e viu " (Langlade)
andilhon = sillage
andion/andilhon = sillage "E tot en barrunlant, en astres se tremuda, en mondes, sorelhs de l'andilhon lusent " (Langlade)
Andòrra = Andorre
androna = ruelle en cul de sac
anèl = anneau
anèl de fiança = bague de fiançailles
anèla = anneau "una anèla a ajustar a la cadena d’istòria ben entanchada pèr nòstres davancièrs" (E Teissier)
anelat, -ada = entortilléé, -ée "Las banas en avant, la coassa anelada Lo còrp espectaclós d'escatas tot cobèrt " (Langlade)
anelon d'ai = bague de verre porte bonheur que l'on ramenait de la foire de Beaucaire
anem = allons
anequelir (s') = exténuer par manque d'aliments, tomber d'inanition; anéantir (s')
Angòla = Angola
angròla = lézard gris des murailles. "Se sorelhar coma las angròlas"
Anguilla = Anguilla (île des Caraïbes)
anhèl = agneau "soi coma las tèstas d'anhèl, rise de mon malur" (Azemà)
animau = animal
animauca = limace "Mai fai l’animauca que lo grilh quand sauta." (Prov)
animaudalha = règne animal "mai vai, fai lo rebors dau que mai ié revèrta entre l'animaudalha " (Langlade)
anitòrt (= nasitòrt) = cresson, salade sauvage “un grelhon d’anitòr” (Dezeuze)
aniversari = anniversaire
anjonèl = angelot "Adonc tota l'animaudalha, A travèrs camps, corrís, s'estralha";"espaordissiá l'animaudalha"; "Dins aquela espandida es aquí que s'atròban E varalhan sans fin d'immortals anjonèls." (Langlade)
anjoneta = petit ange
anma = âme
anma e de coret (d') = de toutes nos forces "En quista dau grand tot, çò que tant nos pertòca, aquò qu'acotissem e d'anma e de coret " (Langlade)
annadenc = année (de l')
annau, -ala = annuel
annegar = déshériter (syn. deseretar)
anombrar = dénombrer
anormenc, -enca = anormal
anqueta = petite fesse
anquièira = callipyge, aux fesses rebondies "diriás Vènus l'anquièira"
antar = greffer "Per sant Frocand de mai anta lo se te plai." (Prov)
Antartida = Antarctique
antau que = ainsi que "Dau caire dau nòrd, antau que vos ai dich totara, es d'a fons un barri de ròc de cinquanta mètres d’auçada per lo mens" (E Teissier)
antau, coma aiçò = ainsi, comme cela, de la sorte
anticalhas = antiquités
antifa (batre l') = vagabonder, partir en voyage à l'aventure sans destination précise; battre la campagne
Antigua e Barbuda = Antigua et Barbuda
Antilhas Païsbassòlas = Antilles Néerlandaises
aor, v. azur = azur
apais = pré, pâturage "Lo tropelet testard fugiriá la pargada e dins l'immens apais s'avaliriá benlèu " (Langlade)
apalhatge = paille épandue au sol, litière de paille
apalús = étang "soi estat pescar dins l'apalús"
apanatge = panache
apapaissonar = nourrir "apapaissonar sos ninarèls" (Lydia X de R)
aparar (1) = défendre, protéger
aparar (2) = tendre, présenter, parer
aparelh = appareil
apariar = accoupler; égaliser
apariment = apparition; syn: espelison, espelida
apartament = appartement
aparténer = appartenir
apasimar = calmer (v. amaisar)
apasturgar (v r) = rechercher sa pâture " la sauvatgina sortís orlanta de famina, per s'apasturgar" (Langlade)
apatussir (v.tr.) = pâturer (faire)
apausar (s') (+sus) = se reposer (sur) "sus una man sa tèsta s'apausava" (F. d'Olivet)
apautada (sf) = chute sur les mains; "pompe", exercice de gymnastique militaire "de bracejaments, d'apautadas" (Langlade)
apautar = agenouiller "Los que son ras d'ela s'apautan" (Langlade)
apegar = coller, afficher
apegat, -ada = collé, scotché "Èstre apegat coma un cigalon a’nd’ una platana.
apegós, -osa = pâteux, poisseux "l'ibronhàs parlèt d'una vòtz apegosa"
apelar (s'), se dire = appeller (s')
apensamentit, -ida = penseur, pensif
apetissat, -ada (adj.) = plein d’appétit “apetissat coma un cadèl de lop” = affamé comme un petit loup (Dezeuze).
apetugat, -ada = épris, -se (adj)
api = céleri
àpia (s.f.) = hache (syn.:destrau (sf), manaira)
apial = étai
apialatge = charpente (matériau de ch. : fustalha)
apielar = appuyer "E coma a Venécia per lo Lion apielat a la Bibla sus sa colona" (Max Roqueta)
apigrit, ida: (adj) = oisif, fainéant; v. fenhant, fuglòbra…
apinhalar = aligner, entasser "apinhalem las botelhas sus lo banc" (Dezeuze); "apinhalàvem de cauquilhatges"
apitançar = nourrir
aplanar = niveler "Aplanar los ròdols ronhós" (Langlade)
aplanhir = compatir (à cela: "i aplanhir")
aplanir (s') = devenir plan "D'a fons au bot d’aquela rancareda, batejada de Montferrand la crèsta s’aplanís coma una aireta." (E Teissier)
aplantar (s') = arrêter (s')
aplemponhar = pétrir à pleines mains
aplombar (v.r.) = prendre son aplomb, demeuere en équilibre Diriatz au premièr còp que tòmba Mai pauc-a-pauc mòla et s'aplomba (Langlade)
apoderar de (s') = pouvoir (prendre le)
apoderat = puissant, riche
apodessar (s') = exercer un poids trop lourd sur quelque chose; surcharger, appesantir, aggraver, alourdir "apodessant lo temps malaut" (Langlade)
aponchar = appointer "Aponchar de joncs amb una maça.
aponchar de joncs amb una maça = éléphant dans un magasin de porcelaine (être comme un)
aponchar pas un fus = n'avancer à rien, n'apporter rien de plus, être vain, oiseux, ne servir à rien, n'aboutir à rien. "De te negar t’aponcharà pas ’n fus, e ié seràs totjorn a temps" (G Therond); "– E tròn ! de se desconsolar, aquòs aponcha pas un fus ! " (G Therond)
aponcheirar = dresser (se) "Drechs, frònt au ròc aponcheirats " (Langlade)
aponchelar = appointer finement
apondre = ajouter, joindre, juxtaposer "la Federacion Latina que vai lèu-lèu apondre en un mème pòble, libre e frairal, totes los pòbles.." (LX de Ricard)
apónher = ajuster
apontament = convention
aprendrís = apprentis "siái ton umil aprendrís per la sabentariá" (Dezeuze)
aprene = apprendre, apprendre à connaître "Anem ! daut ! daut ! escala ! apren ton vesinat" (Langlade)
après la fèsta lo fòl rèsta = attention aux lendemains de fête
après la mòrt, lo mètge = arriver après la bataille
après pichet beurem folheta = qui a bu boira
après-dinnada = après-midi
aprestatge = préparation culinaire, recette de cuisine; syn: recèpta "ai pescat la recèpta als libres d'Apicius"
aprigondir = approfondir
aprimar = effiler; amincir, devenir svelte
aprivadar = apprivoiser "Una serpnassa aprivadada Se mòu au torn de son copet." (Langlade)
aprobacion = approbation
aprofitar = profiter
apromessa (sf) = promesse
aprometre = promettre "Tras l'abisme, lo luòc d'eternala alegressa apromés au crestian que morís sans pecats" (Langlade)
apropiar = rendre propre, nettoyer. (Dezeuze)
aprovesir = approvisionner "cau s'aprovesir de fartalha"
apugar = appuyer
aquari = aquarium
aquel que se muda Dieu l'ajuda = aide toi, le ciel t'aidera
aquel, aquela = celui-là, celle-là
aqueste, aquesta = celui-ci, celle-ci
aquí (1) = ici (Adv de lieu); syn: aicí
aquí (2) = voici (adv démonstratif) "aquí mai que mai çò que vese quora me rememòrie" (E Teissier)
aquí dessús = sur ce
aquí que = là où
aquí tot! = voilà tout, c'est tout "Quauques noms! Aquí tot! "
aquissar = exciter, héler un chien "coma de chinasses qu'aquisson Los lobatièrs sus un lop lèvacarn" (Langlade);“vos aquissetz pas” ! = ne vous excitez pas !
aquò = ça, cela; syn: aiçò
aquò vos vai coma la pèira a l'anèl = cela vous va comme un gant
aquò's pas res = ce n'est rien
ara = maintenant
aradís, -issa = cultivable, labourable
ara-estant (d') = instant (à l') "d'ara estant vene de m'entreténer amb…" (Langlada)
aranha = araignée
arasat, ada = comblé à ras "lo fluvi arasat per la sabla" (Langlade)
arboç (s.m.) = arbouse (plur. arboces)
arbre baumat = arbre creux
arc de seda = arc en ciel
arca = arche
arca de sciéncia = puits de science "Arca de sciéncia voida de consciéncia. "(prov)
arcèli = clovisse (coquillage) "son d'arcèlis dau canau" (expr, sétoise)
arcèu = arcade, arc d'une voûte "los uòch arcèus dau monument…"
archichau (gall.) (voir: carchòfle) = artichaut
archimbèla = balance
ardelécia = hardiesse
ardelitge = audace
ardelor, ardença = ardeur, empressement, zèle
ardelós = audacieux
ardent = flamme "D'arpassas de dragon, d'uòlhs de ratapenada, largant au luònh d'ardents a chaca còp d'alada " (Langlade)
arderós = ardent
ardidament = hardiment "En cadièira dau prècha, ardidament se quilha "(Langlade)
ardidesa = hardiesse; syn: ausardiá "just en d’aquel ròdol s’auboran las torres clafidas d’ardidesa, maugrat son aroïnacion, dau castèl dau mèma nom" (E Teissier);"Per respòndre au sinhau encamba emb ardidessa dos grands flumes " (Langlade)
ardit! = vas-y! allons! Courage! "Ardit ! Ardit ! de mans, de braces" (Langlade)
ardòu = banc de poissons, foule; syn: "ordòu"
arechament = priapisme, érection pathologique irréductible
aregdiment = enraidissement de la verge débutant l'érection
arelenquir = exténuer
arena = sable
arenas (f pl) = guides, rênes, commendes "De ta govèrna pren las arenas daut ! daut " (traduit: assure tou de ta propre conduite) (Langlade)
arenc = hareng
arencada = v.: alencada
arenga = harengue "far l'arenga", faire l'éloge (Despuech)
aret = bêlier "s'acapitan coma d'arets ferons, desterminats" (Langlade)
areta = arête "Emb de còdols coma la tèsta, bacèlan bocinhòla, areta" (Langlade)
argelàs (pron. arjalàs) = genêt épineux
argelàs / arjalàs = genêt scorpion (argelàs, Genista scorpius)
argent = argent "Aver d’argent coma un chin de nièiras."(Comparason populara); "Argent de femna e ben de campana non florís ni non grana. "; "Argent fai pro mas ben passa tot. "(prov)
argentar = argenter, colorer d'argent "la mar argenta de sa gruma las sablas d'aur" (Dezeuze)
Argentina = Argentine
argent-viu (sm). = vif-argent “bolegueta coma d’argent-viu” = remuante comme le vif-argent (Dezeuze)
aritmetica = arithmétique
arjalàs v. argelàs
arma (1) = âme
arma (2) = arme
armanacs = complications, chichis "Quant d’armanacs !... " (G Therond)
armanhòla (sf) = lambin, empoté; fainéant "ne tiraràs pas res, es una armanhòla"
armari (pron. "armàzi") = armoire
armàs (sm) voir "ermàs" = lande "Tant au bòsc coma per l'armàs " (Langlade)
Armenia = Arménie
armeta (fig.) = revenant, âme de trépassé
arnesc/arnés (plur: arnesses) = harnais (pr.) "es un traça d'arnesses"= c'est un incapable
arnivés = jujubier
arpa (sf) = griffe; patte, serre, grappin; hoyau à 3 dents.
arpas d'estriganha = pattes d'araignée "sas lòngas arpas d'estriganha" (Langlade)
arpassa = griffe "D'arpassas de dragon, d'uòlhs de ratapenada" (Langlade)
arpatejar = agiter les mains, les pieds,ou les pattes (pr.), muser, lambiner (fig.), touchailler, triopoter, se débattre
arpian = huissier
arquet = arc "mèfi a l'arquet dels arquièrs"
arquet (2) = arc en ciel (Langlade)
arquetar (v tr) = contracter, arc-bouter, tendre comme un arc; façonner; v. gaubejar
arquetat coma un gal = fier comme Artaban
arquetat, ada (adj.) = bandé comme un arc; (fig.) falciforme, en forme de croissant ou d'arc; ajusté, ée, parée, "tiré (e) à quatre épingles "es arquetat coma un gal, es arquetada coma una galina"
arquièira = barbacane
arquièr = archer
arra = pomme sauvage
arrabugassit, -ida = rabougri comme un arbuste chétif, un "rabugàs"
arrancar = arracher (un arbre) "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraça, Entendes pas los espets, lo çaganh" (Langlade)
arrapar = attraper, saisir, agripper "[l'euse] …simbèl de nòstra antica raça Que s'arrapa au sòu quant tot passa..." (Dezeuze)
arregardar = regarder – Aquò t’arregarda ; ieu totjorn ié tòrne ; e tus, Niqueta ? – Fai tirar, te tendrai pè, vai ! (G Therond)
arregassar, v. regassar = écarquiller, ouvrir grands (les yeux)
arremarcar (v tr) = remarquer
arréner/arrenar = éreinter
arrengueirar (s') = prendre rang
arrenovelar = reparaître, renouveler "a-n-onte lo printemps chaca an s'arrenovèla" (Langlade)
arrestador = arrêt, station
arrestar = arrêter "Volètz arrestar un fòl? Cargatz-ié una femna al còl. " (Prov)
arribada = (1) arrivée; (2) ration alimentaire d'un animal "Degús sap pas son arribada, Coma ne'n sòrt, coma es intrada" (Langlade)
arribar (1) = arriver, parvenir
arribar (2) = nourrir
arrièr! = en arrière!
arrocassit = caillouteux "la dralha arrocassida"
arroïnacion = état de ruine "just en d’aquel ròdol s’auboran las torres clafidas d’ardidesa, maugrat son arroïnacion, dau castèl dau mèma nom" (E Teissier)
arroïnat, -ada = en ruines "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau que s’esperlònga au pè dau truc onte s’auboran las torres aroïnadas. (E Teissier)
arronze = ronce "los arronzes, per la garganta" (Max Roqueta)
arroquir = pétrifier
arrotinat, -ada = rusé, expérimenté, roublard "avián a faire emb una arrotinada que, aleiçonada coma cau, los menèt tot drech en infèrn"(G Therond)
art (sf) = art "lo musèu de las bèlas arts"
artemisa (sf) = armoise (plt)
article = article
article de tèsta = manchette (d'un journal)
arts (s m pl) = filets (s.m.pl)
asaigar = arroser
asard = hasard; syn. escasença
asard (a l’... de) = au risque de “a l’asard de veire petar la lop” (Max Roqueta)
asartar = hasarder
ascensor = ascenseur
ascla = fente ou crevasse de rocher “una ascla de ròc” (Dezeuze); "lo darnièr es una ascla grandassa que berca la rancareda pròche dau castèl." (E Teissier)
asclar (s’) = se fendre.
asclassa = grande crevasse "Dins lo granit badan d'asclassas " (Langlade)
asclat a vint destraus = fracassé
ase = âne
ase forres (l')… se = du diable si "l'ase forres se ié fau tant de còntes" (R Thérond)
ase negre = croquemitaine "Èstre vilèn coma un ase negre." (Comparason populara clarmontesa)
asenet = ânon
asengar = raccommoder
asenièr = propriétaire de l'âne "A rude ase rude asenièr. "(prov)
asenon = ânon
asimant = aimant
asondat = inondé
aspre, -pra = âpre, rude, dur, anguleux, caillouteux
aspresa = âpreté
assabentar = informer
assabentat = connaisseur
assaborar = (sens occ. général) assaisonner, donner du goût; à Mtp pour l'occ.norm. "saborar" = savourer
assassin (sm) = assassinat.
assedar = assoiffer, exciter la soif
asseguit de = suivi de
assegurar, segurar = assurer, certifier, affirmer
asserenar = rasséréner
assermat, -ada (adj) = séché
assetar (s') = asseoir (s')
assetons (d') = assis -ise
assimbelar = en faire accroire
assolidar = réunir solidement, consolider; affirmer, assurer. "deman a la velha s'assolida" (A. Marqués)
assornir = assombrir
assostat = caché "L'alen d'aquela bèla jorna / Vai reviudar los assostats" (Langlade)
assucar = assommer
assujetir (Al: assubjectir) = redresser "Las còrdas, mai, se retorcisson, E las quilhas s'assujetisson " (Langlade)
assupar (s') = heurter tête contre tête à l'improviste (syn.: se supar)
ast (sm) = broche ; lance.
asta = broche
astabordir = abasourdir; v. estabordir
aste = manche d'outil; broche à rôtir; lance "quau vira l'aste / non ne'n taste / quau lo remena / l'entamena" (Proverbe);"Lo lebraud es pelat e tot. Vau dire a ma maire de lo metre a l’aste" (G Therond)
asteroïde = astéroïde, v. estelon
astrada = destin
astram = firmament étoilé (syn. estelatge)
astrant = étoilé "lo cèl astrant" (ARF)
astre = astre
astrièr = gaufre
astrilhon, astrilhona = starlette, syn: esteleta
astronauta = astronaute
astronomia = astronomie
astruc, -uga = chanceux (adj.); veinard
astrugar = annoncer une heureuse nouvelle
asuòlh = horizon, panorama
atalatge = attelage, remorque
atanben (pron: atabé) = aussi "Es lo sol atanben que de la bèstia ruda, Quita la prima fòrma a bèles pauquetons " (Langlade)
atapar = couvrir; (paupières) clôre "m'atapa amb son mantèl"; "sa parpèla es atapada" (F d'Olivet)
atarit, ida = tari ("la sòrga atarida")
ataular = attabler "Niqueta, de l’aubèrja dau Lion d’òr, e Tisana, lo factor de las pòstas, atissats a-n-una partida de damas que jamai non finís, son los sols d’ataulats " (G Therond)
atebesir = attiédir "laissèt sa bièrra atebesida"
atemperat = modéré, modeste
atencionat, -ada = attentif
aterrat = planté solidement sur un support "aterrat sus ton ròc" (G Coulazou)
aterrir = atterrir
atessar = allaiter
atestir = exposer "atestir sas idèas"; "atestisson que volèm copar la França" (Tortolon)
ateunir = aténuer
atge (gall. pour: edat) = âge
atieirat, -ada = aligné, -ée "Dolmèns et menirs atieirats" (Langlade)
atifet = accessoires élégants
atindat = translucide; rendu translucide? (en parlant de l'esprit, de l'èime) Lydia X de R
atiradís (sm) = attraction
atissar = exciter, agacer "Niqueta, de l’aubèrja dau Lion d’òr, e Tisana, lo factor de las pòstas, atissats a-n-una partida de damas que jamai non finís, son los sols d’ataulats " (G Therond)
atissós, -osa (adj) = irritant "E ben, dau ridelàs atissós que l'alassa Per vautres vau sarrar los plecses negrejants" (Langlade)
atitolar = amadouer
atmosfèra = atmosphère
atrabalhit, -ida = laborieux, -euse
atrabalit/atrabalhit, -ida = laborieux, occupé, ardent au travail.
atraire = montrer de l'empressement
atraversar = traverser "Atraversem lo masatge de Sant-Matieu, agandiguem nos jusqu’au mas de Sant Aunés bastit en plen bòsc" (E Teissier)
atricar = émotter
atrobar = trouver "Lo que ven dau miegjorn quita castèl e bòria, A-n'onte los planhents atròban nòble còr, " (Langlade)
atropelar = attrouper "los vesiá s’atropelar coma d’estornèls" (Favre)
atrussaire = destructeur
atuament = carnage
atubar = attiser, allumer "lo fuòc s'atubava"
atudar = éteindre; syn. damoçar, escantir
atupiment = prostration
atupir = réduire au silence, prostrer "la vida… atupida dejot la sorelhada immensa" (Dezeuze)
aturgament (s.m.) = joute; les joutes (jeu) : las ajustas.
au còp = ensemble "Son agandits au còp pròche de la piucèla " (Langlade)
au drech = en ligne droite "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. " (Langlade)
au galís = en ligne oblique "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. " (Langlade)
au luòc de = en guise de "Ne'n ven, a bèlas fes de planhums, de beladas, De siblaments de sèrp au luòc de bresilhadas" (Langlade)
au mai… au mai = plus… plus "Au mai mèrda òm bolèga, au mai pudís. "(prov)
au- per o-: audor per odor, aunor per onor, etc… prononciation locale à éviter dans l'écrit
au premièr còp = à première vue "Diriatz au premièr còp que tòmba " (Langlade)
auba (1) = aurore
auba (2) = peuplier blanc.
aubanòu, -òla = auroral
aubé (òc-ben) = certes
aubèca = aubier
aubèrga = auberge, syn. lotjada
aubergament = hébergement "la question de l'aubergament dels malautes"
aubeson = quartz opaque
aubeta = aube, pointe du jour "E los fièrs Majoraus dins l'aubeta rossèla, Fusan coma lo nívo' acotit per lo vent: " (Langlade)
àubia (s.f.) = broutilles, futilités, choses sans intérêt (syn. senserimbalhas s.f.pl.)
auborar = lever, dresser, élever, surélever "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau que s’esperlònga au pè dau truc onte s’auboran las torres aroïnadas." (E Teissier); "Dins l'auba lo quatren dòrs l'aupilha s'aubora Tot coronat de nèrta e de rams e de flors" (Langlade)
aubrada (ARF) = lieu planté d'arbres verts
aubram (sm) = arbres (m pl), futaie "l'ombra desparaulada dau vertuós aubram" (Langlade)
aubrariá = forêt; v. bòsc ; sèlva ; boscàs
aubre / arbre = arbre "Quand l’aubre es tombat Tot lo monde corrís a las brancas." (Prov)
aubre dau destrech = vis de pressoir
aubre de macabèu = arbre de macchabée "L'aubre de macabèu alanda Sa brancadura linja et canda " (Langlade)
aubrespin (s.m.) = aubépine
aubricòt = abricot
auca = oie
auça = dune "las auças que la mar a'mpilonat (Langlade)
auçada (sf) = taille, hauteur, grandeur "una rancareda escalabrosa de 294 mètres d’auçada" (E Teissier); "a doas fes l'auçada d'un òme"; "vran ! d'aquela auçada Se trai d'un vam au fons dau vau " (Langlade)
auçar = lever, élever, hausser
auçat, -ada = élevé; syn. autenc, a (adj)
aucèl = oiseau
aucelar (s') = hérisser (s')
aucelàs = oiseau de proie
aucelet = oiselet "Se l'aucelet piuteja e l'abelhon brusís" (Langlade)
aucelilha = oiseaux (les)
aucelina = oiseaux "Sus los pins, sus los ifs a lòga d'aucelina Las ratapenadassa' agriponan sos cròcs " (Langlade)
auciseire = meurtrier
auçura = coteau (v. sèrre, puòg, truc, costal, etc…)
auçura (l') = hauteurs (les)
audós (adj) = parfumé, e
auga = algue
augon = algue marine
aujolet = vieillard
aulesa = malice
aumelon = houblon sauvage
aumòina = aumône
aunit -ida = vitupéré, honni
aupilha (sf) = les alpille, les contreforts montagneux "Dins l'auba lo quatren dòrs l'aupilha s'aubora Tot coronat de nèrta e de rams e de flors" (Langlade)
aur = or "La clau d’aur dobrís totas las pòrtas." (Prov)
aura (sf) = vent
aurada = tempête
auragan = ouragan
auratge = orage
aurejar = venter
aurelha = oreille
aurelheta = pleurote
aurenc; -ca = vermeil
auret = zéphir "al doç auret la flor s'espelissiá" (F d'Olivet)
aurièira (ora de l') = aube, point du jour, heure de la rosée
aurin = doré
auripèla = érésypèle
auriscle = orage
auriu = fougueux
aurós, -osa = venteux, -euse "Ai, coma fusa e lampa una alenada aurosa " (Langlade)
ausadís = téméraire, qui ose beaucoup
ausar = oser "Es a cò de Jan de Cròia que n’ausa pas a sortir."(cançon)
ausard, -a = audacieux; syn. ardelós
ausardiá = audace, hardiesse; syn: ardidesa
ausida (d') = tout de suite
ausidor = tympan de l'oreille, oreille
ausir = entendre
ausit dire = on-dit, rumeur "Ausit dire vai pertot. "(prov)
aussent = absinthe
aut = haut (syn. naut); per d'aut quicòm: par dessus quelque chose, au dessus de quelque chose
autan = mirage sur la mer "ont en temps siaud vesiá lusir l'autan" (Langlade)
autar = autel
autbòi = hautbois
autciprés = cyprès
autenc, a (adj) = élevé; syn: auçat, -ada (adj)
autime, -a = souverain, souveraine (Chassary)
autís, v. otís
autobús = autobús
automobila = automobile
auton = automne
autonada = durée de l'automne
autonar = refleurir en automne "coma un aubre qu'autona e que fai quauque flor"
autorota = autoroute
autreg (prononcer"awtré") = octroi, poste de douane
autura = hauteur, massif montagneux "De qu'es aquò ? La mar aicí 'n aquela autura ? ";"...un sèrre, onte la natura a talhat, d'un costat, l'autura coma un paret"; "L'autre ven dau ponent, a escalabrat l'autura , l'autura espectaclosa ont i a d'etèrnas nèus" (Langlade)
auturas (las) = hauteurs (les) "l'aigassa au celèste et de las auturas " (Langlade)
auturós = hautain
auvari = adversité, accident, sinistre "avèm tengut tèsta a l'auvari" (Azemà)
auvaris = dégats "La (mar) maugrat quauques auvaris, lecava los barris (dau volcan)" "De qu'es aquò ? La mar aicí 'n aquela autura ? " (Langlade)
aval = là-bas (syn.: enlai); en bas
avalida (sf) = horizon lointain "espia l'avalida"
avalir (s') = disparaître, se disperser "Puòi la codrilhada esmoguda Dins las aforèsts s'avalís. ";"Lo tropelet testard fugiriá la pargada e dins l'immens apais s'avaliriá benlèu "De qu'es aquò ? La mar aicí 'n aquela autura ? " (Langlade)
avalisca (qu')! = zut
avalorar = évaluer
avançar = avancer
avanèl, -èla = coquet
avapor = vapeur
avar (s. m. et adj) = avare “avaràs coma un chin” (Dezeuze)
avaus = chêne vert épineux (Quercus coccifera chêne-kermès) petit chêne bas de la garrigue qui vous griffe les mollets; généralement désigné au pluriel: los avausses (m.pl) "Son nom latin botanique est Quercus coccifera, et semble faire l'unanimité des botanistes depuis longtemps : c’est bien le chêne "porteur de cochenilles". Son nom occitan le plus répandu est avaus (prononcez [avaous], et [abaous] en languedocien), tant en Provence maritime qu’en Languedoc (où il existe aussi la variante avals, prononcé [abals]). Il se nomme agarrús en Provence intérieure, et un autre nom languedocien répandu est celui de garrolha [garrouillo], à cause de son usage que nous verrons plus loin. Garrús est aussi un des noms de Ilex aquifolium, "le grand houx", aussi épineux que lui. Et nous avons vu que le nom latin de l’yeuse est ilex : autant en botanique qu’en langue occitane, on tourne en rond entre "chêne" et "houx"..." ( J Ubaud) "las pèiras li rodavan jos lo pè, e mai d'un còp, se n'anèt d'esquina volar dins una mata d'ars o d'avausses que sa rauba ne foguèt estripada e que la sang li veniá d'en pertot" (Max Roqueta). Expr: "una barba d'avaus" n’appelle pas le baiser sur la joue, et quelqu’un "d’agradiu coma un avaus", agréable comme un kermès, n’est pas d’un commerce agréable... (J Ubaud) "
avaussada, avaussièida, avaussièr, avaussièira = étendue de chêne kermés
avaussada, avaussièida, avaussièr, avaussièira = étendue de chêne kermés
avaussada, avaussièida, avaussièr, avaussièira = étendue de chêne kermés "Ces étendues de kermès sont nommées en occitan avaussada, avaussièida, avaussièr, avaussièira et ont donné de nombreux toponymes difficilement reconnaissables au premier abord, pour qui ne connaît pas l’occitan, car ils ont souvent été travestis dans la transcription française : Les Baussarèdes, La Valsière, Balsière, Les Abalsèdes, L’Avalsié. Comme on l’a vu plus haut, il y a encore mécoupure et La Valsière est en fait L’Avalsière " (J Ubaud)
avelana = noisette
avenar = sourdre
avencir = triompher, vaincre "e l'escur avencís "= l'obscurité triomphe; "L'escur es avencit, l'abisme ara es en ròia " (Langlade)
avencit, -ida = vaincu
avenença = grâce, amabilité
avenent (1) = gracieux, aimable
avenent (2) = futur "Per el las raças avenentas Saupràn las causas surprenentas Que s'es vist i a mil e mil ans. " (Langlada)
avenir = advenir, parvenir " i avendrà se res la tanca " (Langlade)
aventada (s.f.) = arrivée
aventura = aventure
aver (v. tr.) = avoir (local. avudre, avedre, agudre, etc..) "Que n’a, ne vòl." (Prov)
aver tengut de = cesse (n'avoir pas eu de cesse de) "nos an tengut de repetir aquelas messòrgas"(Azemà)
averacion = vérification
averar = vérifier, expertiser
avergonhar = humilier, faire honte "ton bresilhar avergonha los aucèls" (L X de Ricard)
avèrs = pente exposée au nord (syn. Ubac)
avertadar = constater, avérer
avion = avion
avís = avis; syn: vejaire, avejaire
avisa! = attention (interj.); syn: mèfi, gara "gara lo brutau", attention c'est un violent
avitalhar (v. tr. e r.) = nourrir
avivar = éveiller
avivat, ada = actif, plein de vie
avudre v. aver
avugle (Cantalausa propausa d'escriure etimologicament "abucle") = aveugle; v. bòrnhe; (littér.) cec ; òrb
azardós = aventureux "sa tropa de guerrièrs azardoses"
azurin, -ina = azuré "me'n vau tornar ben lèu dins lo brilhant fondàs / dins lo gorg azurin ont vòstre còr barbèla " (Langlade)
B
babinas = babines
baca (sf) = déversoir
bacanal = tintamarre "es lo moment de faire bacanal"(Dezeuze)
bacèl = battoir de lavandière; coup brutal
bacèla = jeune fillette
bacelar = frapper, cogner, battre; syn. : tustar, picar "Emb de còdols coma la tèsta, bacèlan bocinhòla, areta"; "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
bachàs = flaque, trou d'eau morte
bachuchada (sf) = bousculade, typiquement dans un jeu taurin camargais
badada (a la) = la bouche ouverte "Amai n'arriba, de cacilha: Crocòdils pres a la badada"
badadís = béant
badafiar v. badalhar (Langlade)
badaire = badaud
badalhar = bâiller; s'ouvrir "Badalhar vòl pas mentir : vòl manjar o dormir"(prov)
badar (1) = béer "Dins lo granit badan d'asclassas " (Langlade)
badar (2) = regarder en béant, ouvrir la bouche, béer, bader " Badar coma un cocut." (Comparason populara clarmontesa)
badar coma un agaçon = béer aux corneilles, être bouche bée
badas (de) = inutilement, pour rien
badassa = badasse (badassa, Dorycnium pentaphyllum)
badinaire, -ra = moqueur, plaisantin
badinam pas = ce n'est pas de la petite bière "Un lebraud ? mès badinam pas ! Chanjariái ben per mon gigòt." (G Therond)
badinatge = badinage
badòrca = tannière, trou béant
baga d'esposiu = bague de mariage
bagadèla = nœud coulant; nœud de ruban
bagassariá = débauche
bagassejar = fréquenter les lieux chauds
bagatges = bagages
baia = baie
bailar, balhar = donner; syn. : donar
baile = chef; surveillant, meneur, chef de groupe "Lo baile, orlant, sarra los ponhs" (Langlade)
bailejaire = dirigeant
bailens (m pl) = langes, couches-culottes pour bébé; v. braiòt
baissa = base, partie basse; pays bas, creux de terrain marécageux ou inondable "e la baissa en se sarrant dau sòu se biaissa";"Sus los nívols clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade)
baissau = basse plaine "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
bajocada = bizarrerie.
bajòco, -ca = stupide, absurde, très bizarre, farfelu (bajòc en occ. norm, bajòco en mtp)
bala = balle ; ballot de marchandises
balajum = brouhaha
balança = balance
balançadoira = balançoire
balandra = bascule
balar = danser
balarin = danseur
balarina = ballerine
balcon = balcon
balena = baleine
balèstra (sf) = arbalète.
balhar/bailar (v. tr) = donner; syn. : donar
bana = corne
banana = banane
banasta = panier
banastada = quantité (fig) ; (litt) contenu d'un grand panier "una banastada d'autres grands personatges" (Azéma); "De sovenirs, vos n’ai contat dos o tres, mès patiriái pas a vos n’escutlar de banastadas" (E Teissier) "
banaston (1) = corbeille
banaston (2) = porteur de seaux aux vendanges.
banatge d'un cèrvi = ramure d'un cervidé (Langlade)
banc = banc
banca = banque
bancada = masse nuageuse "lo nívol escala en bancadas fumosas" (Langlade)
bancau = gradin, banquette, replat du paysage "La mar, vista de nuòch dau suquet d'un bancau " (Langlade)
banda (de raubaires, de galapians) = bande (de voleurs, de garnements)
bandada = ivresse, cuite
bandat = enivré "Estre bandat coma una raqueta." (Comparason populara clarmontesa)
bandat = ivre, éméché
bandat a clau = ivre-mort
bandièira = drapeau
bandiment = déploiement
bandir = libérer, relâcher, bannir au loin; déployer, lancer au loin, laisser partir au loin exiler, "Maurice Faure, devengut ministre, bandirà sa circulària sus l'istòria locala ";"e, benlèu,(la viratòrça) seriá travirada, Sans la rufèga estreminada, Que d'en pus fòrt repren e la bandís"A bandit son chival dins la palun"; "A bandit la còla e camina" (Langlada)
banejar = monter les cornes "Banejar coma las cagaraulas quand tròna." (Comparason populara clarmontesa)
banh = bain
banhadoira = baignoire
banhar = mouiller "Que vòl de pèis que banhe l’arpa."; "Tota l’aiga que nos deu banhar es pas tombada" (Prov)
banqueta = canapé sans dossier
banqueta (sf) (2) = quai (syn. cai, trepador) "Quand agandiguèrem a Ceta,/ La fola, lòng de la banqueta/ S’amolonèt en galariá" (Vivarés)
banut, -uda = cornu (pr.); cocu (fig.)
baralh (en) = pêle-mêle "Percipita sos creis sus lo brasàs que rena / escopís e repoja e mes tot en baralh. " (Langlade)
baralhar sos patacs (faire) = payer en argent sonnant e trébuchant "mès cau que dins aqueste cas faça baralhar sos patacs" (Favre)
baranha (sf) = haie vive, clôture (syn. randissa); baratin, paroles oiseuses (ARF)
barba = barbe "Papièrs parlan, barbas calan." (Prov)
barba (far la) = se couvrir de moisissures filamenteuses
barbada = serment de vigne avec des racines pour la plantation.
barbarilhar = écumer "barbarilha coma un chin enrabiat" (Langlade)
barbassit = barbu qui a une grosse barbe (adj)
barbasta = gelée blanche
barbastar = gelée (faire la)
barbelar = palpiter, panteler, désirer "me'n vau tornar ben lèu dins lo brilhant fondàs / dins lo gorg azurin ont vòstre còr barbèla " (Langlade)
barbena = racine d'une fleur
barbòcha = barbu, vieille barbe
barbotinejar = bredouiller, balbutier
barbotir = bredouiller, chuchotter, marmonner. "barbotiguèt tres mots de desencusa"; "una vièlha sucèla barbotissiá entre sas dents" (Azemà)
barca = barque "A la femna coma a la barca, torjorn i a a faire quauque ren. "(prov)
barcada (s.f.) = vaisseau (contenu d'un)
bard = dalle de pavement
barda (sf) = bât "un asenet que pòrta estacats a sa barda dos barrius" (Dezeuze)
bardòt = mulet résultant du croisement d'une jument et d'un âne; âne non castré. Superlatif pour âne.
bardotàs = grand nigaud "Lo bardotàs parlava adejà de s’anar negar." (G Therond)
bargilhar = babiller (oiseau)
barjacar = bavarder à tort et à travers "Cocomèla, que se resèrva per lo lebraud, fai pas que barjacar entrament que los autres son afecionats au trabalh de las dents. " (G Therond)
barjaire = bavard, hableur
barjar = babiller
barnatge = fouillis (de végétation)
baron (sm) = ver du bois.
barquet = petite barque, chaloupe
barraca = bernique "Nadau de mai en mai estomacat dau biais de Nòstre-Sénher que semblava, a tustas-e butas, bailar marmanda als uns e als autres, barraca!" ( G Therond); "barraca ! i’aguèt pas plan de ié faire ausir una rason." (G Therond)
barral = tonneau de transport de vin
barral destapat (se n'anar coma un) = s'en aller à vau l'eau
barralet = tonnelet à vin de 1 litre
barralh = remue-ménage, voir varalh
barralièr = porteur d'eau " malur ! Lo grand roncaire De barralièr deven gelaire" (Langlade)
barrar = fermer
barrar boca = fermer la bouche, faire taire "per barrar boca als gents que parlan tròp" (Dezeuze)
barratge = barrage
barri = rempart ; (fig. par extension) faubourg, pourtour "Ben fin seriá lo que poiriá dire onte s’acaba lo ròc et onte començan los barris [dau castèl]" (E Teissier); "La (mar) maugrat quauques auvaris, lecava los barris (dau volcan)" (Langlade)
barricòt, barriu = baril
barrilh = baril "Quand tròna en abril prepara ton barrilh." (Prov)
barròsti = gros gourdin, massue (v. calòs)
barròt = gourdin, gros bâton (v. calòs) "prèsta-me ton barròt, que castigue aquel bardòt"
barrotlaire = vagabond.
barrotlar = rôder (var. barrutlar)
barrutlaire = rôdeur
barrutlament = roulement sonore "de barrunlaments de calada" (Langlade)
barrutlar = rôder; tournoyer "E tot en barrunlant, en astres se tremuda, en mondes, sorelhs de l'andilhon lusent " (Langlade)
barutelar = brailler, parler haut et mal
bas = bas
basa = base "lo vin es lo fondament de las ribòtas" (Dezeuze)
basacada (sf) = bouleversement "Davant parièira basacada, De festejar n'a pas lo vam. " (Langlade)
basacle = fatras, ammoncellement "de gibièr mòrt quante basacle" (Vivarès); "Ò raça de mon còr l'as fach lo grand miracle : as subrat dau passat l'espectaclós basacle " (Langlade)
basadic = basilic
bascar = jacasser
Bàscol = Basque
bassacat, -ada = entassé, -ée
bassaquetas = bourses, scrotum
bast = bât "Aquò vos vai coma lo bast a l'ase."(prov)
bastar = suffire "basta coma aquò"; "basta d'un colhon e tot vai de travèrs";"l’Agla tedesca, mostrosament gratificada d’un parelh de tèstas coma s’un bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn"(Max Roqueta)
bastard, a = bâtard, e
bastiment = bâtiment
bastir = construire
baston = bâton "Èstre aquí coma un baston vestit.
batanaire = foulon
batas (s.f.pl.) = sabots (d'animal)
batedís = panaris
bategar = palpiter
bateire = guerrier "Dins aquela entremièja un bateire estrangièr /desbarca emb son armada e coma un lop s'acorsa" (Langlade)
batejalhas (f. pl) = baptême (fête)
batejar = baptiser
batesons de còr = palpitations
batèsta = querelle, rixe, bataille
baticòr = battement de cœur, émotion
batièr = sonore "van s'espotir contra lo ròc batièr" (Langlade)
batifuòc = briquet
batisme = baptême (sacrement)
batissons = chaussons
batre = battre, parcourir "a batut tot lo país per lo cercar"
batuda (sf) = tâche, séance de travail; battue (chasse) "Sa batuda, antau marcada, la menèron d'aquel biais" (Azéma) "Dins lo bòsc van far la batuda Los autres emb lo majorau " (Langlade)
baubòcha = blague "m'anatz contar quauque baubòcha" (A Guiraud)
bauca = herbe graminée sauvage; prairie de graminées sauvages
baucadassa = couche de nuages "La baucadassa es tant fonzuda " (Langlade)
baucàs = lande épineuse
baudana = tripaille
baudor (sf) = joie; v. jòia ; gaug
baudufa = toupie "Virar coma una baudufa.
baug (pron. "baw") = fou, v. fòl, caluc, tímbol "A fauta d’un baug metem un savi en cadièira";"A gents baugs, campana de fusta. " (Prov)
baugina = personne folle "Onte vai aquela baugina ? "(Langlade)
bauginardàs = petit fou.
baujàs = imbécile; v. abestit, caluc, tarnagàs, beligàs
baujolar = câjoler
baujum = vanité
bauma = grotte
baumèl = troglodyte, habitant des cavernes "Los baumèls an fach sa sortida"(Langlade)
baumelut = caverneux
baumum = réseau de cavernes "S'entrauca fins a la bolnada, Per los baumums qu'a sos flancs se dobrís" (Langlade)
bausa = pierre sommitale, pierre de l'âtre "Agèt un pichòt ferniment, / De sa fondamenta a la bausa"(Langlade)
bauseta = ecroquerie
bausiòl, -iòla (adj) = fallacieux
bavarèl (sm) = bavette
bèba = moue
bèba (far la) = faire la moue
bèc de gas = lampadaire
becada = becquée
becar = becqueter
becatge = becquée
bechet = brochet
bechigós/bechicós, -sa = difficile, fantasque, susceptible, haineux
bediga = brebis
bedòs = bègue
bèla (faire la) = se pavaner
bèla òsca = abîme (il y a un abîme entre…) "i a una bèla òsca entre Joan e Monsur Joan" (Prov.)
belada = bêlement "Ne'n ven, a bèlas fes de planhums, de beladas, De siblaments de sèrp au luòc de bresilhadas" (Langlade)
belam (s.m.) = parures (f.pl.)
bèlas fes (a) = par saccades, en rafale, par intervalles "los mòts que van a bèlas fes coma una folastrada " (Langlade)
bèles paucs (a) = peu à peu
bèles pauquetons (a) = peu à peu, très lentement "Es lo sol atanben que de la bèstia ruda, Quita la prima fòrma a bèles pauquetons " (Langlade)
bèles ròdols (a) = sur de larges étendues "un estèrle et naut planàs Onte se vei a bèles ròdols, D'aclapassas de ròcs, de còdols " (Langlade)
belesa (1) = beauté
belesa (2) = parure "Pòrta au còl, per tota belesa, Un torn de cauquilhon de mar" (Langlade)
belesas = illusions
beligàs, -assa = imbécile; v. abestit, caluc, tarnagàs, baujàs
belòt = bel enfant
belòta = belle fille "voliá m'enclausir ma belòta"
beluga ; belugueta = étincelle
belugan = grondin "bolega lo belugan!" (cri de poissonnières sétoises)
belugat = les étincelles "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. " (Langlade)
beluguejar = étinceler, scintiller " Beluguejar coma l’estèla au cèl." (Comparason populara clarmontesa)
beluguet, -ta (adj) = sémillant; auréolé de lumière "beluguet e creissent la mitat de sa corsa ";" [las cometas] rabinan en passant, caps, neblosas facietas, Cabeladura d'òr, e fugent, beluguetas" (Langlade)
belugueta = étincelle "L'esprit subtièr, l'esprit dels reires, beluguetas Non vesentas a l'uòlh, tant que son menudetas Parpalhejan dins l'aire e l'immensa claror." (Langlade)
ben (pron. "bé") = bien "Qu’a de ben, ne pèrd. Que n’a pas, ne ganha." (Prov)
ben vesiat = bon ami "Gramecís ! ben vesiats, de vòstra aimabla prèissa" (Langlade)
benàs = richesse, biens; v. cabau, aver
benastrugar = féliciter "quand fasètz quicòm, vos benastrugan, mas, se demandatz de sòus, n'i a pas gaire"
benedicieta! = Dieu soit béni! "ò ! iça là ! benedicieta Lo peçan ròtla sus sa sieta " (Langlade)
benestant = seyant
benet, ta (adj) = benoît,-te, guilleret, -tte; v. alegret
benlèu (pron. bélèw) = peut-être
benurança = béatitude
benurat, -ada (adj) = fortuné
benurós, -osa (adj) = bienheureux
bercar = fendre, ébrêcher "... una ascla grandassa que berca la rancareda pròche dau castèl."
bercat = ébrêché
bericles = bésicles.
berland = tripot, maison close
bertàs = buisson d'épineux
besau = rigole
bescle = foie "prendrai tres lescas de bescle de vedèl per dinnar"
besonh = besoin; "j'ai besoin de= ai de besonh de" "Es pas de besonh de dire se se faràn esperar longtemps, nòstres galapians. " (G Therond)
besonha = besogne "A fach besonha de monina: pauc e mau."(prov)
besonhassa = forfait; syn: còp de desespèr
besonhós = nécessiteux
besson = jumeau
bèstia (sf et adj) = bête (animal);(fig) imbécile "Bèstia me l’avètz bailat, bèstia vos lo rende." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
bèstia ruda = brute "Es lo sol atanben que de la bèstia ruda, Quita la prima fòrma a bèles pauquetons " (Langlade)
bestialon = bestioles (les) "lo bestialon dau bòsc e de las rasas" (dezeuze)
bestiassa fèra = bête sauvage "As ton plen d'enemics que te fan rusta guèrra / desempuòi l'insecton, a la bestiassa fèra. " (Langlade)
bestiassitge = bêtise (grosse)
bestiau = bétail
bestirar (se) = disputer (se) "Sans [l'estèla polara] los tres buòus se bestirarián lèu" (Langlade)
besuquet -eta (adj) = délicat
beta = barque
betum = mortier, béton
bèu (fém : bèla) = beau, belle
bèu a (aver) = avoir beau "auràn bèu a bofar sus l'ardenta calelha " (trad: ils pourront bien souffler sur le flambeau ardent" (Langlade)
bèu darrièr / bèu prumièr = tout dernier (ultime) / tout premier "Aquí lo bèu darnièr que cabana debàs " (Langlade)
beulòli = hibou; v. chòt
beure (prononcer: boewre, béwre) = boire "Beure coma un embut." (Comparason populara clarmontesa);"Cal pas jamai dire : D’aquela aiga non beurai."(prov)
beure au gorgosson = têter (familier)
bèus arnèsses (de) = c'est un bon à rien
bevedís, bevedor = potable
bevenda = breuvage
biaça = besace, ou provisions qu'elle contient; sachet-repas
biais = manière, procédé, astuce, truc ; allure, dégaine, genre "o sap ben faire, a lo bòn biais per aquò"; "a marrit biais, marca mau";"Aquò's son biais coma botelha quand bava"(prov); "Aver de biais coma una fusta." (Comparason populara clarmontesa)
biaissadura = habileté
biaissar (se) = s'incurver "e la baissa en se sarrant dau sòu se biaissa" (Langlade)
biaissut = adroit
bialar = bêler; bâiller devant quelqu'un; s'extasier
bibliotèca = bibliothèque
bica (sf) = verge
bicafreja = impuissant
bicicleta = bicyclette
bidorsar = tortiller
bièrra = bière
bigòs = pioche, houe à deux dents
bigòt = binette, hoyau
bigotàs = tartuffe
bijut = holoturie, "violet" (fruit de mer)
bilha = gourdin, gros bâton (v. calòs) "Cauca que caucaràs l'ega s'escarrabilha ..sens que siágue besonh dau ponchon, de la bilha " (Langlade)
bilhar = attacher très serré, garroter "bilha-lo ben, qu'escape pas"; "los chivals los cau pas bilhar coma d'escarpas"
bilhar au perfièch = attacher parfaitement
bilhet de favor = billet gratuit "aquela paga sa plaça quand pòt pas aver un bilhet de favor" (Azemà)
bilheta (sf) = billet
bilhon = menue monnaie, dernières ressources (Despuech)
bilhòt = trique
bisar = souffler (bise).
biscar = râler, s'irriter, se mettre en colère "lo marrit còp qu'i faguères l'autra setmana l'a fach biscar"; devise de Sète (et de Montpellier ): “Aicí biscam pas”.
bisquèrla = discorde, fâcherie
bissana = clématite flammette (bissana, Clematis flammula)
bistoqueta = verge
bistorn = détour
bistortièr = rouleau à pâtisserie
blaca = jeune rejet de chêne vert (euse) "Les jeunes rejets sont nommés blaca, qui selon les lieux désignent soit l’arbre directement, soit un bouquet de plusieurs de ces arbres, sous lequel les troupeaux viennent chomer (chorrar en occitan) aux heures chaudes. Ailleurs en Cévennes, blaca peut désigner de jeunes rejets de châtaigniers ou dans l’arrière pays, le chêne blanc : le dictionnaire de bas-latin le confirme, blaca signifie plus généralement un baliveau." (J Ubaud)
blacàs = chêne vert jeune
blada = céréales (graines)
blagar l’escòla = faire l’école buissonnière.
blaimar = faire pâlir, atténuer l'éclat "lo ridèu blaima la clartat dau jorn" (F. d'Olivet)
blaïn (sm) = ondée (sf)
blaïna = bruine
blaïnada = crachin, petite pluie "e non, plòu pas, es pas qu'una pichòta blaïnada"
blanc, a = blanc "Èstre blanc coma l’èli." (Comparason populara clarmontesa)
blanca (faire) = chou-blanc
blanda = salamandre "la blanda viu de pur fuòc"
blanquejar = se teinter de blanc, émettre une lueur blanche "Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la luseta" (Langlade)
blanquesir = blanchir "blanquesit per lo sorelh"
blanquinejar = blanchir, devenir blanc.
blaquièira = chênaie blanche(voir rovièira) "Le collectif blaquièira (ou plus au nord blachièira) semble désigner plutôt une chênaie blanche, car toujours employé dans les zones de l’arrière-pays (pied du larzac, Larzac, Haute Provence) ou les toponymes dérivés abondent." (J Ubaud)
blat = blé
blau de trabalh = bleu de travail; syn. blaudrap
blau, blave (fém: blava) = bleu pâle; bleu
blaudrap = bleu de travail
blesejar/blessejar = bégayer
blesta = talc opaque des Cévennes
blet = mou, faible
blocas = boucles
blond (en tirant sur le roux) saur, saurin = blond "la polida blonda dau peu sorelhós"
blondin, -ina = blondin "Un ven d'en país d'aut: un bèu grelh de joinessa Blondin coma l'espiga e brausent d'estrambòrd. " (Langlade)
bloquièr = bouclier
blos = pur, clair, limpide "una jornada blosa"; "car lèu de l'espaçada blosa sordís quatre malhòus per respòndre a l'apèl" (Langlade)
blòt = bloc "Agrejan e sans fòrça pena, Un blòt es lèu dessagrilhat " (Langlade)
blu = bleu : cf.(litt.) blau, blave (ARF) "espiave l’acrin blu onte lo castèl se sorelhava coma una nisada d’aigla" (E Teissier)
bluginós = bleuissant sur l'horizon "la serrana bluginosa"
boca = bouche "A boca barrada non intra mosca."(prov)
bòça = bosse
bocada = bouchée
bocadar (se) = rouler (se), se vautrer
bocan = invective brandisson lo ponh de menaça, Emb agairada e grand bocan. " (Langlade)
bocau = goulot
bocejar = élever, faire saillie "Ont bocejavan de costièiras " (Langlade)
bochard = barbouillé, malpropre
bòchas = boules (pétanque).
bochòrla = bouton aux lèvres, herpès
bocinhòla = saillie "Emb de còdols coma la tèsta, bacèlan bocinhòla, areta" (Langlade)
boçut (2) = café noir additionné d'alcool, pris typiquement le matin
boçut, -uda (1) = bossu
bodena = embonpoint
bodenflar = gonfler
bodenfle = bouffi
bodenflitge = enflure
bodoflar = boursoufler
bodoisson = lézarde
boet = rouge-gorge
bofar = souffler "A las grands pòrtas, bofan las grandas auras. "(prov)
bofarèl = enfant gros et réjoui
bòfia = bouffissure, chose creuse, bêtise "los que dison pas res mès ne pensan pas mens riscan pas de dire ges de bòfias" (Azemà)
bofiga = tuméfaction; ampoule aux mains ou aux pieds; éruption vésiculeuse ou pustuleuse; phlycthène "aquel trabalh m'a fach arrapar de bofigas"
bofigas (crebar de ) = crever des abcés
bofinar = croquer, grignotter "bofinan adereng lo fuolham " (Langlade)
bofiòla = ampoule (peau) ; bulle
bofon = bouffon
bofonada, bofonariá = clownerie
bofonàs = clown
boget = cloison
bogralha = homosexualité "es dins lo mitan de la bogralha"
bograriá = homosexualité "aficha publicament sa bograriá"
bogre d'empèri = empoté "finiràs de parlar sol, bogre d'empèri?"
bòi (gall) à rempl. par l'anc. bòsc = bois (matériau)
boi, rit = canard
boièr = vacher
boirac (sm) = maitre des employés d’une ferme.
bois = Buxus sempervirens (buis, élément de la chênaie blanche ou "rovièira", voir ce nom)
bola = boule
boldoirar = farfouiller
boldre (en) = en tas, en quantité, à foison
boldre (en) ou a boldre = pêle-mêle, en désordre, bouleversé "L’òbra escricha de Ròca-Ferrièr se partís a boldre entre aquelas divèrsas publicacions"
bolegadissa = remue-ménage
bolegar = bouger; "bolega-te!"= dépêche toi! "– Se me creses, Tisana, ditz Niqueta despacientat, l’anaràs quèrre d’un còp de pè ; autrament aquelas femnas nos farián venir cabras. E bolèga-te." (G Therond)
boleguet, -eta (adj) = remuant, ante “bolegueta coma d’argent-viu” = remuante comme le vif-argent (Dezeuze)
bolet = bolet, champignon "(entre la ) consòuda e bolets e palmièrs que bofinan " (Langlade)
bolh (pron. boul) = bouillonnement, cuisson “ié manca un bolh” = il mangue de maturité, il est un peu attardé (Dezeuze) litt. Il n'a pas assez cuit, il est immature
bolha, bolha de pèis = bouillabaisse
bolho (sm) = bouillabaisse
bolhon = bouillonnement
bolhon d'euse = volée de coups de bâton "amb quauques tisanas de bòi o quauques bolhons d'euse remendats de temps en temps"
bolhs (a gròsses) = à flots bouillonnants, à gros bouillons.
bolièira = borne, limite "la cara sens bolièiras dau cèl" (Max Roqueta)
bolnada (sf) = entrailles (f pl) "s'entrauca fins a la bolnada (dau sèrre)"=il descend jusqu'aux entrailles de la montagne (Langlade)
bolzada (sf) = entrailles (f pl) "Au morre la sangarinada Forfolhan fins a la bolzada. " (Langlade)
bomba = bombe
bombadís = battements de cœur
bombar = frapper, cogner "Mès dau temps que los esculptaires Bomban per amoçar los caires" ; "D'en pus fòrt los còps de maçugas Bomban sus lo frejau dindant. " (Langlade)
bombet = gilet; corsage
bomborinada = boutade
bòn = bon repas "nos'n farem un bn au restaurant Paparèl"
bòn (dans les expr.: de bòn, a de bòn") = vraiment
bòn (pas mai… que per) = tout juste bon à "Lo diable vos curèsse, vos e totes los autres espèças de sabarnaus pas mai bòns que per crocar los sòus dau paure monde !…" ( G . Therond)
bòn brieu = longtemps "aquò fai un bòn brieu"; "i a bòn brieu que vos ai pas vista" (A Guiraud)
bòn michant còp = mauvais coup bien placé
bòn vèspre. = bon soir
bòn, bòna = bon, bonne
bòna manièira = geste, manifestation de bonne volonté "lo govèrn i a fach una bòna manièira: ven d'autorizar…"
bonàcia, v: bonància = calme plat "temps seren, bonàcia calhada" (Langlade)
bònament = bonnement, simplement (veire bònament)
bonança (s.f.) = courant d'eau douce dans l'étang (A Marqués)
bonància = calme bonància calhada: calme plat
bonbon = bonbon
bonheta = sexe de la femme
boniàs = bon enfant (Langlade)
bonjorn = bonjour
bòns (ne'n faire de) = prendre du bon temps, en profiter "Cocomèla ! tus creiriás benlèu d’èstre lo sol a ne’n faire de bòns !... Bòta, se chaca còp que se n’es virat de la nòstra t'èra pas solament tombat qu’un peu de la clòsca, paura cabòça, cossí seriás pelada ! (G Therond)"
bontós = bienveillant, bien intentionné
bonur (aver dau) = heureux (être)
borbolh = bouillonnement "dau borbolh que galina la carn" (Langlade)
borborada = vapeur chaude et étouffante
bòrd = bord
bordàs = rustre
bordelariá (sf) = quartier chaud d'une ville "la nuòch, vai trevar la bordelariá"
bordelesa (sf) = variété de tonneau
bordescada = brusquerie
bordescar = brusquer, malmener
bordifalhas = bric-à-brac, choses de peu e valeur
borgal = loyal, généreux, franc
borgaletat = civilité, amabilité
bòria = métaierie, ferme, cf. mas
borjar = fouiller, remuer la terre en profondeur, défoncer "emb l'amarum que borja a grand revòu" "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau";"A la lònga òm desvista dins la sornuda quicòm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja dins lo void" (Langlade)
borjon = tisonnier
borjonar = attiser le feu; houspiller; (grivois) besogner
borjor sornuda (sf) = bourdonnement sourd (Langlade)
borlièr = trou d'eau, marmite, gours dans le lit d'un torrent (texte original: "bourlièn"?) (Langlade)
borlís = mêlée; syn. Mèscla; tempête, tumulte "profitant d'un moment que lo borlís mainava, se metèt sus un butaron" (G Therond)
bormós = morveux (syn: merdoset)
bornèu (sm) = canalisation "un bornèu de brica mena l'aiga de la fònt"
bòrnhe = aveugle, malvoyant
bornhon = ruche "Èstre plen coma un bornhon." (expr)
borniquèl = borgne
borrar = rosser, frapper longtemps
borrassa (sf) = grand drap, lange de laine ou de coton.
borrassada = froc de moine, lévite.
borre = bourgeon
borrèia = bourrée (dance)
borrèl = bourreau, brutal
borrelada (sf) = martyre
borrelar = martyriser
borrilh, borrilha = duvet
borriscòt = bourrique "anatz vos faire tondre, borriscòt !" (G Therond)
borro = âne; (grivois) anus
borrol = bouleversement "a poscut veire / Lo borrol de sa tèrra" (Langlade)
borrola (sf) = désordre absolu, chaos, tohu-bohu
borrolament = remue-ménage, chambardement (Langlade)
borron = âne; v. ase
borronar = bourgeonner
borrut = velu, laineux
borson = portefeuille (syn. pòrtafuòlha)
borsonada (s.f.) = scrotum (s.m.) "i a tragut'n còp de pè dins la borsonalha: aquò fai mau"
bortolaiga = bortolaiga = pourpier (plante et salade). “los amoroses se passissián coma de bortolaigas” (Dezeuze)
bosada (sf) = fecès, selles
bòsc = bois, petite forêt; syn. sèlva ; boscàs ; aubrariá
boscar = chercher
boscarida = fauvette
boscàs = forêt
bosigar = fouiller, creuser; raviner, essarter; (grivois) besogner "los sèrres bosigats" (per la tempèsta); "dralhas e carraus bosigats" (Langlade); "bosigar la tèrra" = retourner la terre
bosin = tapage, tumulte "quante bosin!" (Langlade)
bosinàs = vacarme
bossòla = boussole "a perdut la bossòla" il est devenu fou
bostiquejar = fureter
bota = barrique, tonneau de 5 à 600 litres. “una bota de vin” (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I); "Per la Sant Martin, Tapa ta bota, Tasta ton vin." (Prov)
bòta = va (interj.), va donc, va toujours
bota-fuòc = boute-feu, incendiaire " lo principal bota-fuòc èra lo manescal dau luòc" (Favre)
botarèl = petite barrique "Èstre clofat (coflat) coma un botarèl" (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
botelh (pron. boutél) (1) = grapillon de raisin
botelh (pron. boutél) (2) = mollet, jarret
botelha = bouteille
boterlet = flacon, v. flàscol
boterleta (sf) = tonnelet; flacon, petite fiole..
botiga = boutique, échoppe
botiguejar = (s.m.) shopping; (v. intr.); faire du shopping "Per Cíntia lo botiguejar es una passion"; "passa tot son temps liure a botiguejar en vila"
botinha = moue, v. bèba
botís (s.m.) = giton, inverti, homosexuel passif
botís, -issa (adj) = creux, poreux, spongieux; bouffi; de mauvaise qualité
boton = bouton
botonet = bouton "i espeliguèt sus lo nas una espècia de botonet, d’abòrd ni tus ni vos, mès que puòi s’uflèt, s’uflèt sans èime " (Therond)
botonièira = boutonnière
botriga/botariga = vessie "una botriga coflada de vent" (Azemà)
bòu = terre rouge argileuse "barra l'intrada amb de bòu amolonat" (Langlade)
braç = bras
braça (a la) = à bout de bras "D'autres, enfin, d'una lausassa Carrejada, en pes, a la braça, Ne'n cabucèlan lo sant cròs" (Langlade)
braça (sf) = embrassement "la braça de la mòrt" (Langlade)
braçada = accolade "Se dònan la braçada e jot chaca parpèla Una larma de jòia espira tot d'un temps". (Langlade)
braçada (a bèla) = empoignant vigoureusement "ié córron, a bèla braçada, l'empòrtan, en ceremoniá" (Langlade)
braçada (sf) = embrassade, étreinte, " câlin" "– Un gròs poton, mon papà– Una braçada, ma maireta."
braçariá (s.f.) = travail manuel
braçat = brassée "trai sus lo mond engrunat de braçats d'olivièr" (jette sur le monde ravagé des brassées de branches d'olivier)
braçau = brassard
braçau (a) = tour de bras (à)
bracejament = gesticulation "de bracejaments, d'apautadas" (Langlade)
bracejar = gesticuler, agiter les bras "E corrís, fòl, destimborlat, bracejant et branlant la tèsta " (Langlade)
bracejar los mots = parler par saccades "Chut ! vai parlar. De fes d'una vòtz afectada / rusta, s'entrecopant e bracejant los mòts " (Langlade)
braces (de) = à bout de bras "An ! zo ! de braces ! de ponchets, Daut ! daut ! e cadun se despèra" (Langlade)
braces-nòus (sm) = fainéant, qui fuit l’effort. "Aqueste es un trabalhatz-vautres, un braces-nòus" (Dezeuze)
brafa = ripaille "Tota l'idèia es a la bafra " (Langlade)
brafaire = goinfre (syn. golafre)
brafar = bâfrer
bragaire = frimeur, v. bragard
bragalon = amaryllis
bragar (1) = habiller d'une culotte "bragar lo pichòt"
bragar (2) = frimer; syn.: r, s'encreire, far Miquèl l'ardit, bragardejar
bragard = galant; fanfaron; syn.: alandaire, briscambilha; gaulois, grivois
bragardejar = frimer; syn. bragar, s'encreire, far Miquèl l'ardit,
bragarditge = frime
bragariá/bragardariá = frime; gauloiserie
braguilhon = slip
braias (s. f. pl) = pantalon "enfilèt son parelh de braias"
braiòt = couche d'enfant; v. bailen
bram = mugissement "de virolets, d'idoladas, de brams";"Un lòng bram de suspresa esclafís per l'escamp". (Langlade)
bramadís (sm)/bramadissa (sf) = hurlements
bramadís, -issa (adj) = beuglant
bramalesca (invar.) = gueulard, fort en gueule, qui "dispute âprement le morceau" "totjorn bascan, bramalescas"
bramar = mugir, crier, gueuler, hurler; syns. : s'escridassar, orlar, quialar "Bramar coma un ase." (Comparason populara); "arrèsta te un pauc de bramar, sèm pas sords"
brama-sopa = pauvre affamé; var.: bramafam
branca = branche
brancadura = branchage "L'aubre de macabèu alanda Sa brancadura linja et canda " (Langlade)
brancassa = grosse branche De las brancassas que penjolan, (Langlade)
brancum (rescondon de) = cachette faite avec des branches
brancum (sm) = frondaison, branchages "estrange brancum sans mèu, sans flors " (Langlade)
brandar = s'ébranler "de montanhas que brandan ; la tèrra que tremòla " (Langlade)
brandida = secousse
brandilhar = secouer, agiter "(la mar tempestosa) cobrís tes, motas, mórfia còla, brandilha pena, montanhòla" (Langlade)
brandina = filet de pêche
brandir = secouer, agiter "Brandir quauqu’un coma un sac de quitanças." (Comparason populara clarmontesa); "que chaca gran brandit, chaca atòma auborada, es un monde vivent, emb fòga estrempassada" (Langlade)
brandolador = balançoire
brandolar = branler
brandolatge (sm) = branlette, masturbation (en temps que pratique) "es un adèpte dau brandolatge"
brandoleta (sf) = branlette, masturbation (en temps qu'acte) "s'es fach faire una pichòta brandoleta"
brandolhar = ballotter "un vin tebés brandolhat dins ton oire"
brandussar = secouer "los arbres, brandussats "
branlar = ébranler "Muralha umana que res branla," (Langlade)
branle (se metre en) = démarrer, commencer
brasa = braise
brasàs = brasier, grand feu
brasièira = barbecue; âtre plein de braise; brasero "los autres, fan lo rodelet a l’entorn de la brasièira." (G Therond)
brasilh,brasilha = gril, cf. grasilha
brasucada = grillade
brasucar = griller; syn. grasilhar
brausent, -enta = brûlant "Que tèrra e mar a plen peitral, Pompan sas brausentas rajadas, ";"Un ven d'en país d'aut: un bèu grelh de joinessa Blondin coma l'espiga e brausent d'estrambòrd. " (Langlade)
brausir = brûler "Sus la plana brausida [lo sorelh] emb sos rais de galís, Esperlònga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau vertuós aubram" (Langlade)
brausit = hâvi, desséché
brautós = crotté
bravament = passablement, beaucoup
bravància = bravoure "joves marinièrs plens de bravància" (A. Marquès)
bravejar = braver, affronter en fanfaronnant
bravesa = vaillance
bravet = gentillet
bravetat = gentillesse, amabilité; v. avenença
bravisquet = séducteur, chaud lapin
breç = haut berceau
brèça = couche "Estaloirat dedins sa breça, Segur dau trionfe, sans prèissa" (Langlade)
breçar = bercer ; (fig) demeurer endormi "despuòi tant de temps que dins l'escura breça (traduit depuis si longtemps qu'elle s'endort dans l'obscurantisme")" (Langlade)
breçòla = berceau bas
brefoniá (sf) = tempête. (Dezeuze)
bregandariá/brigandariá = friponnerie "brigand" est un italiansime ou un francisme
bregar = broyer
brelha = fibre
brembar (se) = souvenir (se)
bren retroç = son
bresca = gateau de cire d'abeilles, ruche sauvage
bresilhada = gazouillis "Ne'n ven, a bèlas fes de planhums, de beladas, De siblaments de sèrp au luòc de bresilhadas" (Langlade)
bretejar = bégayer "sa lenga presque muda breteja un paraulís" (Langlade)
bribandejar = gueuser
brica = brique
brica-braca = bric-à-brac
bricanta (sf) = brocante "pòrtan de mòbles dau temps, retrapats en cò de la bricanta" (Max Roqueta)
bricon (un) = quelque peu "Aponchan un bricon lo cap, ventran l'en mitan et la baissa " (Langlade)
bridèl = bridon
brieu, brivet = instant bref; syn. momenton; "bòn brieu", longtemps "pas qu'un brieu"; "aquò fai un bòn brieu"; "i a bòn brieu que vos ai pas vista" (A Guiraud)
brigolar (v tr e refl) = briser
brigonet = débris "L'as vist? e ben de qu'es ? un brigonet d'estèla ? Lo lum de la luseta un vèspre de printemps ? " (Langlade)
brilhant, -ta = lumineux, -se "me'n vau tornar ben lèu dins lo brilhant fondàs " (Langlade)
brimbalièr (sm) = canneberge (cranberry) "lo chuc o l'extrach de brimbalièr apara contra las infesccions urinàrias"
bringuièr = buveur
brisa (sf) = miette "Au fons dau sac se tròban las brisas. "(prov); "vòle perdre mon nom se n’i’en demòra quand se ditz una brisa" (G Therond)
brisal = fragment (syn. morselet)
brisar = briser
brisc = sémillant; v. beluguet, abelugat
brisca = chevron (décoration d'uniforme) "briscas, crotz de guèrra e ribans"
briscambilha = (nom d'un ancien jeu de cartes) fanfaron, frimeur, homme qui fait le vaillant ou qui se ruine au jeu; syn: alandaire, bragard, bavard
briscan = atout au jeu de cartes
briscard = vétéran, soldat expérimenté
bristar = regarder
bristoladura = hâle, bronzage
bristolar = bronzer, hâler
brisum (sm) = débris (s. m. pl.) "la mar carrejava lo brisum" (A. Marqués); "De brisum d'aubre’ e de ramilha" (Langlade)
briu = élan, rapidité
brivet, diminutif de brieu
broa = bord, bord escarpé d'une colline, "couronne" d'un causse
bròca (sf) = broche, branche.
brocar = bouturer
bròda (sf) = indolence; farniente, spleen, mélancolie, lassitude, déprime, tristesse “auràs pas la bròda” = tu n’auras pas la paix, la tranquillité. “De vièlhs obrièrs venián passar son quart d’ora de bròdia en trincant” (Dezeuze)
bromagatge = grand bruit prolongé (A. Marquès)
broncada = trébuchement
broncar = broncher
bronda = broussaille, végétation, feuillage, sous-bois
bronziment = sifflement, bruissement lo bronziment d'una bala de fusilh
bronzin = bruissement, bruit
bronzinarèl, -èla = bruissant "lo printemps bronzinarèl" (Lidia X de R)
bronzir = bruire
broqueta = allumette
broqueta ( a la) = légère (à la)
broquetas = brindilles pour alumer le feu
broquilhon = brindille
brossa = grumeau de lait
bròssa, espolseta = brosse
brossadura (S.f.) = caillé (lait ou autre substance)
brossar = cailler ou tourner le lait
brossar (se) = tourner (lait).
brossàs = amas de ronces
brot = brin, bourgeon
brot de gensemin = bouton de jasmin "en l’embraçant son galant ié ditz : « Vòstra boca es, minhòta, un brot de jaussemin ! » " (G Therond)
brucada = faux pas
bruch = bruit
bruch (pas crénher) = ne pas redouter la bataille "A la poncha de son ròc, lo castèl crenhissiè pas bruch." (E Teissier)
bruchor/brochor = tumulte, rumeur, grand bruit confus
bruchós = bruyant
brugàs = champ de bruyère
brulòt = brûle gueule, pipe courte
brumàs = brume épaisse "un brumàs que trebla la vista" (Langlade)
brun = brun
brusent, -ta (adj) = bruyant "mai brusent que lo tròn" (E Vivarés); "brusent avant" = avancée bruyante du troupeau de taureaux (Langlade)
brusent, -ta (adj) (2) = brûlant (à Sète), pour "brausent" ?
brusir = bourdonner "Se l'aucelet piuteja e l'abelhon brusís" (Langlade)
brutalàs = brute épaisse, sauvage (sf)
brutlada = gercée (lèvre)
brutladura = gerçure
brutlason = crémation
brutlèu = cocktail fortement alcoolisé, punch
brutlòt = brûlot "S’alumar coma un brutlòt.
bualhar = nettoyer (v. netejar)
buba = pustule, tuméfaction, adénopathie (gros ganglion)
buba veirolosa = adénopathie syphilitique
bubós = pustuleux
buc, buca = ergot, chicot
bucada = accroc
budèl = boyau, intestin
budèl cuolau = rectum
buf = souffle
bufador = tuyau où l'on souffle pour attiser le feu
bufalieirament = insolamment
bufalièr, -èra = insolent, -te
bufar = souffler
bufar lo fuòc = attiser le feu en soufflant
bufas = fesses; v. ancas, anquetas
bufet = soufflet à feu “aquò’s pas de pèl de bufet” = ce n’est pas négligeable.(Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
bufet, bufal = soufflet
bugada = lessive
bugadièira = femme qui fait la lessive en plein air "A bòna bugadièira manca pas jamai pèira."(prov)
buòu (pron. "byòw") = bœuf
buòu marin = phoque (v. fòca)
buòus (los tres) = bœufs [firmament] "Maugrat Peperelet maugrat son agulhada [los tres buòus] rebalarián lo carri en fòra la rodada" (malgré Peperelet malgré son aiguillon [les trois taureux du firmament] traîneraient le char hors de l'ornière" (Langlade)
buralhar = remuer à la fourche
burgat, -ada (adj) = enfoncé.
burgatge de clòsca = bourrage de crânes
burlàs = grosse souche d'arbre "Tombar coma un burlàs"
burre = beurre
busard = milan
busca = écharde
buscalhar = butiner "es l'ora de la buscalhada" (Lídia Xavièr de Ricard)
bussina/vessina = vesse, pet silencieux (syn. lófia)
bussinós = péteux (pour: vecinós??)
butada = poussée, secousse, impulsion (syn: brandida) "e que coma los flèus o coma la tronada vai sans causa de res jot la sorna butada d'un quicòm que degun sap pas'ncara lo fons" (Langlade)
butar = pousser
butaròda = borne, borne de rue pour réguler la circulation urbaine
butaron (sm) = borne "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron.";, profitant d'un moment que lo borlís mainava, se metèt sus un butaron" (G Therond)
butau = bourrade, poussée "lo butau de las generacion novèlas l'enfonza mai que mai dins lo passat" (Azemà)
butavan = butoir
butèia = ardeur, énergie, poussée, élan; “plen de butèia” = plein d’ardeur.
buteta = poussette
butida = chiquenaude
C
ça, voir çò
cabanar = tomber, choir ; v. càser, tombar "Aquí lo bèu darnièr que cabana debàs " (Langlade)
cabàs = cabas, sorte de panier; femme négligée; "thon", "cageot", fille plutôt moche
cabassòla = petit sac d'écolier "tire de ma cabassòla tres figas de banasta amb un crochon de pan" (A. Roux)
cabau (sm) = avoir, fortune "A pichòt cabau tot li vòu mau. "(prov)
cabeç (1) = cyprin (poisson)
cabeç (2) = chevet
cabeçau = chevet d’église “cabeçau arcadat” = chevet en arcades (Dezeuze)
cabel = cheveu
cabeladura = chevelure " [las cometas] rabinan en passant, caps, neblosas facietas, Cabeladura d'òr, e fugent, beluguetas" (Langlade)
cabelhejar ("kabiliétjà") = pinailler, ergoter, entortiller, couper les cheveux en quatre
cabèstre = licou (syn. "capçana") (Dezeuze)
cabinet (s m) = petite armoire, buffet (Dezeuze)
cabir/caupre = tenir, contenir, remplir; cacher; "se cabir" = se réfugier "se pòdes las cabir dins tas pòchas, te las baile" (E Teissier); "Van se cabir, muts e tristasses… a l'abric d'un morre / O d'un rocàs o d'un fonzut valon" ; "E jota lo cobèrt s'es cabit lo bestiau. " (Langlade)
cabòça (sf) = caboche, tête (péj.) "aquò brolha un pauc ma cabòça" (A Guiraud); "Cocomèla ! tus creiriás benlèu d’èstre lo sol a ne’n faire de bòns !... Bòta, se chaca còp que se n’es virat de la nòstra t'èra pas solament tombat qu’un peu de la clòsca, paura cabòça, cossí seriás pelada ! "(G Therond)
cabord (ou: cap-bord) = nigaud
cabra (1) = chèvre
cabra (2) = support.
cabra (faire venir) = tourner en bourrique "– Se me creses, Tisana, ditz Niqueta despacientat, l’anaràs quèrre d’un còp de pè ; autrament aquelas femnas nos farián venir cabras. E bolèga-te." (G Therond)
cabridèla (sf) = chèvrefeuille à feuilles odoriférantes
cabrit = chevreau
cabucèla = couvercle "chaca topin tròba sa cabucèla / chaca badaud sa badarèla" (Prov)
cabucelar (v. tr.) = recouvrir d'un couvercle, d'une coiffe "la montanha cabucelada per un nivolàs";"D'autres, enfin, d'una lausassa Carrejada, en pes, a la braça, Ne'n cabucèlan lo sant cròs" (Langlade)
cabús (1) = saut, plongeon. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
cabús (2) = plongeon (oiseau).
cabussaire = plongeur
cabussar = plonger, tomber la tête la première "en cabussant d'aplomb dins l'aiga" (Vivarès)
cabusson = plongeon (oiseau)
caça (sf) (1) = chasse
caça (sf) (2) = louche
caça d'estanh = gibier d'eau
cacai de pèis = excrément de poisson “es freja coma un cacai de peis” (Dezeuze)
caçaire = chasseur
caçajòia = rabat-joie
cacalàs = rire bruyant (s.m.)
cacalassar = rire bruyamment
cacaluchon = prépuce
caçar = chasser; (pour "recaçar") trouver, recevoir "las bestioletas caçan la mòrt ras dels abeuradors" (Langlade)
cachadura = meurtrissure "Au desbastar se veson las cachaduras"(prov)
cachimbau = brûle gueule, pipe courte "aquel papeta tuba lo cachimbau"
cacibralha = va nu pieds, vauriens, voyous, gredins
cacibralha!… (interj.) = vauriens
cacilha = gibier "Amai n'arriba, de cacilha" (Langlade)
caçòla = casserole
cada = chaque (invariable. Localement remplacé par le gall. chaca) cada garçon e cada filha an son capèl
cada (invariable. Localement remplacé par le gall. chaca) = chaque
cadarau = ruisseau des rues
cadavre = corps (sans nuance morbide)
cade = genévrier cade (cade, Juniperus oxycedrus)
cadelada = vague du large, paquet de mer "de sos fondàs (,,,) sordís d'enòrmas cadeladas"; "d'un còp de tèsta / Dorda una cadelada, arrèsta / Còp sec son frau, aquesta s'acabrant " (Langlade)
cadena = chaîne (sf)
cadís = cadis
cadola = cours d'eau "De la cadola, alin, que raseja las pradas, Ont trevan crocòdils, erbassièrs pè forcat" (Langlade)
cadun, -na = chacun "A cadun, lo sieu n'es pas tròp."(prov)
cafir (v. clafir) = remplir complètement, obstruer
caforna = repaire, caverne "es lo sol qu'en familha estatja a la caforna Lo sol que ritz, que plora e gacha au firmament. " (Langlade)
cafuòc = landier
cagada = bévue
cagadenièrs = avare, intéressé
cagadors = waters, WC
cagadura (sf) = chiure; laxatif
caga-laguis = fâcheux, importun, emmerdeur.
çaganh = agitation, vacarme "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraça, Entendes pas los espets, lo çaganh" (Langlade)
caganha = diarrhée
cagaraula = escargot "S’endintrar coma las cagaraulas.";"Aver las cagaraulas que lai banejan (sous-entendu : dans l’estomac)."
çagatar = massacrer, occire
cagatròç = godemiché, olisbos
çagatum = les rejetons "Per traitressa, los pròs morisson aclapats, mès lo çagatum rèsta" (Langlade)
çai = ici "Quand de las Cevenas en fòra çai ven trevar lo país bas" (Langlade)
çai sèm = nous y sommes, nous y voilà "Escota, l’arresonèt Babaròt, çai sèm, çai sèm ! " (G Therond)
caièr = cahier (syn. quasèrn)
caïn = rageur, fourbe, traître la mar caïna rondinava (A Marqués)
caïnant = gémissant
caïnar = pousser des cris immodérés et qu'on ne peut faire cesser chez les enfants
caïnejar = parler de façon grinçante "diga, caïnegèt la vièlha"
cairat = carré
caire = côté, angle de maison, coin, recoin "Dau caire dau nòrd, antau que vos ai dich totara, es d'a fons un barri de ròc de cinquanta mètres d’auçada per lo mens" (E Teissier); "De totes los caires fan giba" (Langlade)
caire (de tot) = part (de toute)
caire (ficar en) = excéder, enquiquiner, importuner "M'as ficat en caire"
caire (fotre en) = ennuyer, énerver
cairissa (s.f.) = lapiaz, chaos rocheux crevassé en terrain calcaire; syn. Cavanhàs
cairon = moëllon
caissa = caisse
caissau = dent
cala = cale "De calas, de tòrols d'aubrasses "; "Sus los tòrols enfin s'alònga…" (Langlade)
calabrun = crépuscule
calada = caillou, pavé de rue
çaladuènha = chélidoine "la çaladuènha, qu’aplanís las verrugas" (Max Roqueta)
calanca = baie, anse, calanque
calandron (sm) = petite alouette ; nom affectueux pour un enfant.
calar = se taire ; poser un piège, une lèque (voar : leca}. "cala-te, que desparlas"
calascassa = écorce épaisse (ici l'écorce terrestre) "Trafiga entre los ròcs l'enòrma calascassa " (Langlade)
calavenc = gouffre
calelh = lampe
calelha = lampadaire
calendas = noël
calendièr = calendrier
calhar (se) = cailler (se) , se coaguler
calhat = caillé (laitage)
calhat, -ada = caillé; (fig,) immobile "temps seren, bonàcia calhada" (Langlade)
calhau = caillou "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron."
calhetada = nuance de couleur
calibòssa! = quelle chance
calinhaire = amoureux, prétendant, amant
calinhar = faire l'amour
calinhum (s.m.) = libido
calor = chaleur
calorada = concupiscence
calorent = chaleureux
calossut = trapu, musculeux, costaud
caluc = fou, v. fòl, baug, tímbol
camba = jambe
camba de l'arbre = tronc de l'arbre
camba mòla (aver la) = avoir la jambe flageolante
cambada = gambade "de regets, de clamors, [e] de cambadas" (Langlade)
cambaròt = douleur au poignet ou au coude
cambavirat, -ada = tête en bas, jambes en l'air
cambe / canebe = chanvre "A lo mau de la cambe la femèla vau mai que lo mascle. "(prov)
cambeta (faire la) = faire la pige (?) "i avèm encara lo famós Potinga : quau sap se ié farà pas la cambeta a totes"(G Therond) "
cambiar (Mtp pop. çamjar) = changer
cambiròla (sf) = cabriole. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
cambirolar = bouleverser, renverser, retourner "aquel movement de bassacular cambirola la majoritat politica" (Azemà)
cambiroleta = cabriole
cambòi = cambouis "a las mans negras de cambòi"
cambra = chambre
cambrilh = cagibi
cambrilhon = chambre d'étudiant, chambre de bonne "dins lo cambrilhon d'un estudiant qu'espèra arribar professor" (Dezeuze)
camèu/camèl = chameau; (fig) femme acariâtre "es coma un camèu, beu pas jamai"; "ta femna es un brave camèu"
camin = chemin (pron. kamí); syn.: dralhòu
camin de fèrre = chemin de fer
camin ferrat = chemin de fer
caminaire, -aira = randonneur, -euse; marcheur, -euse
caminet = sentier (v. dralhòu, caminòl, viòl , sendarèl)
caminòl = sentier
camion = camion
camisa = chemise "Mai ten la carn que la camisa." (Prov)
camp = champ
camp de carnatge = charnier "lo fum espés que mònta dels camps de carnatge" (Azemà)
campalièch = lit de camp
campana = cloche "Virar coma una campana." (expr)
campanejar = sonner les cloches à toute volée
campanha = campagne
camparòl = champignon
campèstre = nature, campagne sauvage " Rogeiròla dau vèspre: bèu temps per lo campèstre." (Prov)
campissada = frasque, friponnerie
can = chien
cana (sf) = fleur du vin.
cana a lança = canne-épée.
canalha = canaille "A canalha, cau pas toalha."(prov)
canar = boire à flots
cança = limite
cande, a = blanc, clair "canda nuòch": nuit sereine "L'aubre de macabèu alanda Sa brancadura linja et canda ";"una nuòch canda" (Langlade)
candèla = bougie, chandelle "A la candèla, la dòna es pus bèla. "(prov)
candèla (en) = verticalement
candeleta (1) = stalactite "Per lo cristal e candeletas Que plan-plan a bèlas pausetas, La tèrra òbra de son sicap" (Langlade)
candeleta (2) = suppositoire
candetat (s f) = candeur, pureté
canèla = robinet
canelar = tuyau (se former en - en parlant p. ex.du blé)
canha = fatigue, paresse, indolence "a l'òbra ! e zo ! sans molura, ni canha" (trad: allons, au travail, sans repos, sans relâche) (Langlade)
canhard = lieu ensoleillé (syn.: sorelhièr) "Au lotgís, au canhard, cadun i es per sa part. "(prov)
canhàs = v. cavanhàs
canhotet = tortueux "un camin esquiu e canhotet" (Max Roqueta)
canon = tuyau, cannelle, goulot
cant = chant "lo cant dels aucèls"
cantada (sf) = chant "votz clara per la cantada"
cantadissa (cantar en) = chanter en chœur
cantar = chanter "Cantatz a l’ase, vos farà de pets"(prov)
cantejar = fredonner "Belon se'n vai en cantejant" (Dezeuze)
cantèl = pelote "Èstre revolumat coma un cantèl de fiu.." (Comparason populara clarmontesa)
cantèl (de) = de chant (pour une dalle dressée sur le côté) "ò ! iça ! de cantèl, de plan (…) Abotatz ! l'enòrme peçan" (Langlade)
canton = coin
cantonada = tas, amas de quoi que ce soit dans un coin
cantonièira = prostituée en train de racoler à un coin de rue
cantorlejar = chantonner, fredonner
caochoc = caouchouc, gomme; s'écrit aussi cauchó; syn. goma
cap = tête "Au cap e als pès Se conois quau sètz" (Prov.)
cap de mar = vague, assaut de la mer (Langlade)
cap e tot = totalement
capairon = chaperon (coiffe)
capdalièr = débiteur
capdelar = présider : "jamai de ma vida non m'avendrà pus grand onor que lo de capdelar tant bèla assemblada" (Tortolon)
capèl = chapeau
capelada = coup de chapeau, hommage, salut, salutation
capelan = prêtre
capelat, ada: (adj.) = coiffé (d'un couvre-chef)
capeluda = huppe
capinejar = taquinoter
capinhós = querelleur
capitar (1) = réussir, venir au bout de qqch, faire une bonne rencontre
capitar (2) = trouver, situer "se capita a cinc quilomètres de Montpelhièr"; "se capitavan units, a o ben veire, sus fòrça ponts, per d'idèas comunas" (azema); "se ié capita coma un trauc qu’es estat escavat au cisèl" (E Teissier)
capítol = revenu, bien, etc., importants (fig.), ferme d'un chapitre (pr.)
capjorar = mentir (syn: mentir)
cap-mèstre = chef, maître d'œuvre
càpol/gàpol = grand chef "lo càpol guerrejaire"=le seigneur de la guerre (Langlade)
capon-de-sòrt = sapristi "Capon-de-sòrt ! la podètz gardar vòstra salla besonha!"
caponejar = tricher au jeu
caponet, -eta = coquinet, -ette "ma caponeta de musa" (Chassary)
cap-reire = en se tournant vers en arrière (Langlade)
capuchin/capochin = capucin
capusat = aiguisé; taillé en pièces.
capvirar (kafirà) = renverser, mettre cul par dessus tête, tordre lecou
car vesiat = bien aimé "bèu país car vesiat " (Langlade)
car, cara = cher "Èstre car coma la brasa" (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
cara = visage la cara sens bolièiras dau cèl (Max Roqueta)
carabaunhar = creuser par dessous "l'enfla-mòla intra, carabaunha" (Langlade)
caramèl = caramel
caramòta = crevette (Sète)
caràs = tombeau
caravanas (f. pl) = frasques, fredaines, aventures imaginaires; exploits. "A fach sas caravanas dau temps qu'èra estudiant" (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
caravatar = cravater "i an caravatat lo còl amb un cordilh"
caravena = bâton creux, sarbacane
carbata = cravate
carbon = charbon
carbonada = rôti cuit dans son jus "A vilèn carbonada d'ase. "(prov)
carcanhar = chercher noise
carcanha-tus, carcanha-ieu (interj) = (ils ou elles se disputent de façon prolongée et la dispute s'envenime) "S'aquò durèsse encara un brieu, – carcanha, tus ! carcanha ieu ! – fo-mé ! d’una paraula a l’autra las causas aurián mau virat. " (G Therond)
carcavelar = agiter, tourmenter, vexer
carcavièlh = cassé, décrépi
carelhada = digitale (herbe)
cargar = porter, charger ; (fig): obscurcir (ciel) "A trobat lo blat car, a cargat de vin. "(prov)
cargasèla = courte-échelle
cargat = chargé " Se n’anar coma un ase cargat de latas.
carilhon = bruit, tumulte
carlamusa = cornemuse
carme = charme (ARF)
carn = chair, viande " I a pas carn sans òsses." ;"Cau èstre tot carn o tot pèis"(prov)
carn e cavilha = pelé et vidé (se dit d'un gibier ou d'une viande de bouche) "Devinha quant fai ?– Benlèu cinq liuras.– Sièis liuras manca un quart, carn de cavilha" (G Therond)
carn que bestieja = désir charnel
carna = chair "Embé las mans, a plena maissa Estripan nèrvis, carna, graissa" (Langlade)
carnairòl = carnier de chasseur
carnalitat = sensualité
carnassa = viande abondante, bidoche
carnassièr, -ièira (adj) = carnassier "Còsta emb(é) lo goril, vivent la mèma vida, ferum e carnassièr coma el per son manjar " (Langlade)
carnaval = vieille mégère disgracieuse
carneta = tendron, jeune fille "à croquer"
carnifalha = viande, barbaque "Jamai un vòl de gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles alobadits De vautors o de chinarasses" (Langlade)
carns (faire las) = engraisser
carnsalada = charcuterie (aliment)
carnsaladariá = charcuterie (commerce)
carnsaladièr = charcutier
carnut = charnu
carpanar = souffleter
carpi, càrpia (adj.) = grincheux. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
carpin = chagrin
carpin (sm) = injure (sf) (syn. escòrna)
carpin, -ina (adj) = inquiet, soucieux "lo pescaire es carpin" (Langlade)
carpinhar (se) = se disputer.
carrairon = sentier bien tracé "enregam totes dos lo pichòt carrairon" (A. Roux); "Puòi, de carrairon en carrairon, montem tot faguent la sèrp au mitan de la frigola e dau raumanís." (E Teissier)
carrar (se) = régaler (se)
carrastèl = échine, dos. (v. esquina)
carrastèl (sm) = colonne vertébrale
carrau (s.m) = ornière (ce mot masc. à Mtp ("lo carrau") est fém. en Rouergue: "la carral") "posicion de prumièira fòrça, ... comandant doas dralhas de grand traficatge : lo camin de la mar e lo carrau de las Cevenas" (E Teissier); "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau que s’esperlònga au pè dau truc onte s’auboran las torres aroïnadas." (ibid) "
carravana = caravane
carravanas = caravanes, frasques de jeunesse
carreg = chargement "lo carri, emb son preciós carreg" (Langlade)
carrejar = charrier
carrèla = poulie
carreta = charrette
carreton = carriole "lo pichòt carreton de Madelon la revendeira qu'amb son ase, matinièira, anava cada jorn vendre dins l'environ" (A. Roux)
carri = car, autobus; chariot
carrièira = rue
carrièira putassièira = rue chaude
carrilhòt = chariot
carrònha = charogne
carronhada = viande pourrie
carrossin = véhicule à roues "un grand carrossin que sens chival marcha grand trin"
cas (" dins lo cas de") = à même de
casa = maison, v. ostau
casalièr = roturier
casau = foyer (lieu); syn. fogau
cascada = cascade
cascalh = murmure
cascalhar = murmurer
cascalhejar = caqueter
cascar = tomber, être puni; "faire cascar", rançonner, racketter
cascavèl = grelot
casqueta = casquette
cassanèla = baie
cassòuda = prêle (herbe), v. consòuda "la cassòuda es l'èrba-fretador que servís per fretar las cabucèlas"
castanha = chataigne
castanhar = tirer qqch. du feu comme les chataîgnes, voler.
castapiana = blennorhagie
castèl = château
castelàs = château en ruines
cat = chat "Los cats fan pas de chins." (Prov); "aver nòu vidas coma los cats." (Comparason populara clarmontesa)
cat (donar la lenga au) = donner la langue au chat "avètz donc pro manjat de favas, e ben, donatz la lenga au cat!"(A Guiraud)
cata = chatte "A vièlha cata joina rata. "(prov)
cata-banhada = mijaurée "faguèt la chinòta en faguent sa cata-banhada, en se fadejant, s’amanhagant, remenant lo cuòu, patin, cofin... " (G Therond)
català = le diable (fam. à Sète)
catamiaula = chattemite, personne qui affecte trompeusement la douceur "una macarèla amb son èr de catamiaula onchosa"
catau = puissant, homme important "ministres, academicians, cataus de tota mena…" (Azemà)
catelar = accabler de caresses
catilhar = chatouiller agréablement "lo pan que sortissiá dau forn per son odor vos catilhava" (Favre)
catilhós -osa (adj) = scabreux, sulfureux, libidineux, érotique, lubrique
catimèla (sf) = caresse, propos câlins "E zo ! marmotiguent de catimèlas, l’acostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant d’ela anfin, totes la seguiguèron. " (G Therond)
catla = caille (oiseau) "las catlas an pas jamai tombat rostidas"
catla = mégot (à Sète) "amassa de catlas per ne recuperar lo tabac"; "dos nèrvis, catla au canton de la boca"
catlada = nichée; syn. nisada
catòrze = quatorze
cauça = chausses, braies, " Au pus fin las cauças ié tòmban" (Prov)
cauçada = chaussée
cauçadura = chaussure
caucanha = celà va de soi; peu importe, pas de problème "– Caucanha per que nos convide ! Vas veire." (G Therond)("=aucun problème pour qu'il nous invite, tu vas voir)*
caucar = fouler
cauchó, v. caochoc
cauchotar = caouchouter
caucida (sf) = chardon aux ânes.
caucigar = fouler, piétiner ton pè cauciga un grelh de romanís
caucionar = atester
cauda = emportement passager; premier mouvement de la colère, promptitude
caufalièch = bouillotte, chauffe-lit "Aquò's a perpaus coma caufalièch d'estiu."(prov)
caufapè = chauffage d'appoint, chaufferette
caufar = chauffer
caulet = chou "Au mes de Julhet, ni femna ni caulet. "(prov)
caulichon = (à un enfant) terme affectueux : petit chou, préféré. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
caumanhàs (s.m.) = chaleur humide et étouffante
cauna = grotte, antre, terrier d'un animal "una cauna de rabàs"
caupre/cabir = tenir, contenir, remplir "se pòdes las cabir dins tas pòchas, te las baile" (E Teissier)
cauquilha = coquille
cauquilhum = fruits de mer
causa = chose, objet, affaire
causida = choix, chose choisie. V. trialha "L'enemic los suspren, adonc, pas de causida : perdre la libertat, l'onor o ben la vida" (Langlade)
causiment = choix, action de choisir
causir = choisir
cavalisca, v. "qu'avalisca" = pouah, quelle horreur! "Ò ! cavalisca ò ! qu'aquò's laid" (Langlade)
cavanhàs(s.m.) = lapiaz, chaos rocheux crevassé en terrain calcaire (syn. cairissa (s.f.), )
cavaucar = chevaucher
cavilha = cheville
cavilhièr = porte manteau, ratelier
cavòt = caveau.
ce, voir çò
ceba = oignon
ceba (sf) = oignon; (fig.) montre à gousset
cec, ceca (adj) = aveugle
cèl (loc. pron cièl, gall.) = ciel la cara sens bolièiras dau cèl (Max Roqueta)
cèl de la boca = palais (bouche)
celèste = ciel (voir: celèstre) "l'aigassa au celèste et de las auturas "(Langlade)
celestial = céleste "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de l'airau e fusan per alin "(Langlade)
celestin = céleste
celèstre = voûte céleste "Malur malur ! lo fuòc dau celèstre lo ganha. E los monts Pirenèus creman de l'ora en lai" (Langlade)
cencha = ceinture
cenchar = ceinturer, entourer "lo cloquièr cenchat de girondèlas"
cendralha = cendres (f.pl) ["cafit de cendralha (ARF)"]
cendràs = tas de cendres (Langlade)
cendre = cendre "Atapar son fuòc ambe sos cendres.
cendrejar = produire des cendres (Langlade)
cengle = corniche rocheuse
censa (sf) = servitude, droit de passage, contrainte
cèrca (a la) = à la recherche de "A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina" (Langlade)
cèrca-potz = araignée, cable à crochets qu’on plonge dans les puits "Èstre gelat coma un cèrca-potz " (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
cercar = chercher "Cercar quicòm coma una espitla menuda. " (Comparason populara clarmontesa);"Vau mai un que sap que cent que cèrcan." (Prov)
cereala = céréale
ceremoniá = cérémonie
cernilhar = tortiller du derrière
cerulenc, -enca, (adj) = azuré
cervèl = cerveau
cervesa = bière
cese = pois-chiche "Èstre redond coma un cese." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
ceslestiau (sm) = voûte bleue du ciel "una margaça escarraunha lo celestiau" (Dezeuze)
cèucle = cercle
chabal! = ah, ça par exemple ! ça alors !
chafaret = vacarme "ausís lo chafaret" (Dezeuze)
chale (sm) = plaisir, régal “Bevèm lo chale d’èstre a l’ombra" (Dezeuze)
chalha = (dans l'expr: non te'n chalha, ne t'en soucie pas) Amic que non valga, cotèl que non talha, se lo pèrdes, non te'n chalha! "(prov)
chamàs (m.) = torche (f.), tison (m.)
chamatan (sm) = tapage
chambron (sf) = jeune fille de service (syn.: serviciau, serviciala)
champanha = champagne (vin)
chanjorlet, -eta (adj) = volage
chapladís = carnage
chapladissa = dégâts "Sus tèrra ! ai ! quanta chapladissa" (Langlade)
chaplar = hacher, tailler en pièces
chaple = saccage, carnage "Se mòstran embé de quieladas / Estralhs, chaples, embosenadas, " ; "n'es davalat de caçaires ferons / Qu'an fach chaple de tot ce que cor, trepa e niuda " (Langlade)
chapotejar = barboter dans l'eau
charnègo, -èga = acariâtre "De branca en branca andant, la charnèga monina A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina" (Langlade)
charpinar = maugréer; quereller, se disputer « d'ont ven que te charpines tant? »(Guiraldenc)
charra = discussion, conversation, bavardage
charrada = causerie, conversation
charri = char de taureaux, camion utilisé en camargue pour le transport du bétail
chaspaire = peloteur, individu aux mains baladeuses
chaspar = palper, tâter, caresser, lutiner, peloter
chauchilhar = fouler, piétiner.
chaumada = repos, pose "Pas paur ! pas paur ! amont l'òme fai la chaumada " (Langlade)
chaurit = sabbat des sorcières
chaval de boçut = ça alors, par exemple "Avètz un lebraud, vautres? totes ié vénon en còr. Chaval de boçut ! vos mocatz pas embé los dets, camaradas !... Saique o disètz per rire ?"
chaval! = sapristi! "– Chaval ! deu ben èstre gròs, ven Cocomèla, quand Tisana es partit, qu’encara siágue pas cuòch ?" (G Therond); "alara ié ven coma aquò: (il lui dit)"
chavalet = par exemple (interj)
chichomèia = ratatouille (plat local); mélange, ripopée, salmigondis
chilinga, v. seringa = seringue " Rasonar coma una chilinga.
chimar = boire, lamper, siroter, buvoter
chimèls = rameaux; syn. rampalms, ramèls
chiminièira = cheminée
chin = chien "Qu’aima Martin Aima son chin." (Prov); "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron."(G Therond)
chin de pargue = chien de garde
chin rabassièr = chien truffier
chinaràs = molosse "Jamai un vòl de gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles alobadits De vautors o de chinarasses" (Langlade)
chinareda = meute de chiens
chinàs = molosse "coma de chinasses qu'aquisson Los lobatièrs sus un lop lèvacarn" (Langlade)
chinassariá = libertinage cynique
chinchar = goûter, tâter
chinchola = fillette ou jeune fille malingre
chipèu = mégère, harpie
chiular = siffler (ex. oiseau); v. siular "quauques passeratons, tot en chiulant"
chival = cheval
chivalièr = chevalier
chivalièr dau bòi-rotlant = joueur de "màlhol", golfeur
chocolat = chocolat
chòp = humide; syn. imois, -sa
chopar = humidifier
chopin = pot au feu
chorlar = laper, lamper, siroter "madama ben carrada au canton dau fuòc que se galaminava e que chorlava son cafeton" (G Therond)
chorma = meute, horde, tribu sauvage "Coma la fèra sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut"* (Langlade)
chorrar = traîner, sommeiller, se reposer; (cuisine) cuire à petit feu "la saussa de tomata aviá chorrat tres oras"; "un tropèl que chorra enlai dins la prada"
chorrat, -ada = immobilisé; paraliser "La vida enfin a pres la plaça De l'esfrai que ten tot chorrat. " (Langlade)
chòt = imbécile, hibou "lo chòt a jamai freg" (prov. Sétois)
chotar = faire le cri de la chouette.
chuc = jus
chucar = sucer, têter
chumar = boire, lamper
chut = chut "Chut ! vai parlar. De fes d'una vòtz afectada / rusta, s'entrecopant e bracejant los mòts " (Langlade)
Cifèr = Lucifer, le démon "A la tèrra se'n pren per acipar la jaça Dau Cifèr, creator, lo rei dels elements " (Langlade)
cigal = éblouissement
cigala = cigale ; cuite. “aviá las cigalas risolièiras” (Max Roqueta)
ciganejar = trafiquer pour forcer une serrure
cigarro = cigarre
cigau = escogriffe "un grand cigau franquís lo portau" (Langlade)
cigonhar = importuner, inquiéter
cilha = cil
cilhar = sourciller
cimbèl = appeau
cimèl (d'un angle) = sommet (polygone)
cimelar lo truc = toucher les sommets "a vautres bèus amics a cimelar lo truc. " (Langlade)
cinc = cinq
cinemà = cinéma
cintra = courbe; sommet d'une voûte, apogée (Langlade) "Dralha sa cintra, tal qu'un pòrgue celestiau"; "lo sorelh de sa cintra a pres la davalada";"Lo sorelh de sa cintra acaba l'enregada"
circ = cirque
circonferéncia = circonférence
circular, -ra = circulaire (adj)
cisampa = vent du nord
cisèus = ciseaux
ciude, v: siure (liège)
civilizacion = civilisation
clafir = emplir "just en d’aquel ròdol s’auboran las torres clafidas d’ardidesa, maugrat son aroïnacion, dau castèl dau mèma nom" (E Teissier)
clairejar = briller, éclairer, luire; syn.: ajornar
clamada = clameur "E dins l'aire blau que tremòla, De las clamadas de la còla, Fregina et lutz lo fuòc sagrat";"totescàs, ausissián la clamada " (Langlade)
clamadissa = clameur, long cri sauvage, cri d'une foule. V. bruchor "la clamadissa rauca d'un singlar" (Langlade)
clamar = crier "E se lo fòl torrent dau fons dau vau vos clama "
clamum (sm) = clameur
clantir = retentir
clapàs = tas de pierres, pierrier, tumulus "Los ròcs van als clapasses." (Prov); "Cromlècs, manirs, dolmens, clapàs…." (Langlade)
Clapàs (lo) = nom familier de Montpellier, allusion à la coline sur laquelle est bâti l'écusson
clapassièr, -ièira = montpelliérain, aine (syn. Montpelhieirenc, -enca)
clapeirar = jeter la pierre, lapider, médire
clar = lac "De gorgs, de clars o de molièiras" (Langlade)
clar (se faire) = clairsemer, raréfier "Mai vai, mai se fan clars los celèstes tropèls" (Langlade)
clarejar = commencer à luire
clarejatge = rayonnement(syn.: esluci)
clarenças = lueurs, clartés
claret (sm) = vin blanc
claret, -eta (adj) = limpide "dins la lutz clareta" (A. Roux)
clarin, -ina = clair, limpide "dins la lutz clarina"; "Sus los nívols clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade)
clarissant, -anta = lumineux (clair de lune) "per una bèla nuòch de luna clarissanta"
claror = clarté, lueur
clas = son lugubre de l'airain
classa = classe
clastra (sf) = cloitre, presbytère.
clau = clé
clausura = clôture
clava = trace, v. penada
clavaire = trésorier
clavar, endecar = congestionner "lo freg lo clavariá" (Dezeuze)
clavariá = collecte d'argent
clavèl = clou
clavèl (riblar lo) = faire taire
clavelada = raie bouclée (poisson)
clavelar = clouer
clavièr = clavier (de clefs ou de ciseaux)
cleda = claie
cledat = clôture de planches
clenar = incliner; se coucher "Clena la brancassa en avant"; "E lo lusèrp, per sòu, clena amatat" (Langlade)
clenar (se) = incliner (s') "Emb sa cara risenta, adonc la genta fada / se clena" (Langlade); "tot se clena davant lo mèstre" (Langlade)
clerjonet = enfant de chœur "arrèsta-te de jogar los clerjonets, te conoissèm"
cliqueta = castagnette "Los òsses d’aquelas masetas rampèlan coma de cliquetas" (Favre)
clitòris = clitoris, syn. dardalhon/dardilhon
cloca = poule pondeuse, mère poule "los velhe coma una cloca velha sos poletons"
clocada = nichée; syn. nisada
clocir = glousser
clofe v. confle (à Clermont l'Hlt)
clòsc (pron: klòss) (plur: clòsces, pron klòsses) = crâne; noyau de fruit "A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina Tal que gala, pinhon, dàtol amar e tot clòsc. " (Langlade)
clòsc de tartuga = carapace de tortue
clòsca = tête, caboche; tête dure; "cerveau", personne intelligente "ai! Mon Dieu, ma clòsca se vira" (A Guiraud)
clòscapelat = chauve
clòsces (pron. klòsses) = dégâts, débris
clòt = tombeau; v. cròs
clucar/clugar = cligner de l'oeuil (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
clugar = fermer (les yeux) " los uòlhs clugats sus la vision darrièira de l'orizont "
ço = (particule augmentant la force d'un verbe: ço ditz, il dit ainsi; ço fai, il fait ainsi)
ço m'es avís = avis (à mon)
çò sieu = ce qui est à lui, à eux, son/leur bien "A cadun çò sieu, n’es pas tròp" (Prov)
çò/ce/ça = ce "escota çò que ditz" (prononcé en général "cé qué dis" ou "sa qué dis". Il faut préférer "çò" dans les textes écrits.
coa (pron. kò) = queue; v. aussi coeta (même sens); (sex.) verge
coalèva (sm et f) = culbute; mouvement de montée et de descente d'un objet; érection "pòt pas pus far coalèva" (Despuech); "dins un immènse coalèva" (Langlade)
coaltar = goudron pour barques
coar = couver, assommer
coarro = truand, gueux. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
coassa = grosse queue "Las banas en avant, la coassa anelada Lo còrp espectaclós d'escatas tot cobèrt "
cobèrt = toit, lieu abrité, foyer, cachette "Que demòra jot son cobèrt, se res non ganha, res non pèrd." (Prov); "E jota lo cobèrt s'es cabit lo bestiau. " (Langlade)
cobés = avide, envieux "d'asirança cobesa"= de la haine envieuse
cobrir = couvrir
còca = boucle de cheveux ; touffe de cheveux lisses.
cocarro = coquin, vaurien “se batián coma de cocarros” =ils se battaient comme des chiffoniers (F Dezeuze)
cochar = chasser, mettre dehors. cocharà l'Anglés dels oceans (ARF)
còcha-vestit = clochard
cochós, -sa = hâtif
cocodril = crocodile
cocomar = coquemar, bouilloire à anse "e dins un cocomar finirà la sorneta"
cocomèla (sf) = champignon. (Dezeuze)
cocut = coucou (oiseau); cocu, imbécile "Au temps que canta lo cocut, lo matin mòl, lo vèspre dur. "(prov)
codena = coenne, peau (fam) "se vai rostir la codena au sorelh a Carnon-platja"
codenós = adipeux
còdol = caillou "un estèrle et naut planàs Onte se vei a bèles ròdols, D'aclapassas de ròcs, de còdols " (Langlade)
codors = surcharge
codrilha (s.f.) = compagnie (expr. anar de codrilha)
codrilhada = horde, assemblée " la codrilhada que çai ven dau mistèri e fug dins lo tremont";"Puòi la codrilhada esmoguda Dins las aforèsts s'avalís. " (Langlade)
coejar = bander
coet (1) = animal à la queue coupée ou courte; eunuque, castrat
coet (2) = coi "que tot siágue coet au Clapàs"
coeta (pron. kwéta) = queue
cofa (sf) = coufin (s.m.)
cofir, v. confir
cofla-bogre = étouffe-chrétien ("escana-piòt").
coflaire = orgueilleux "es coflaire coma un guindard" (Langlade)
coflar = gonfler
cofle = assez "n'ai un cofle"; "n'ai mon cofle"
cogir = contraindre, forcer obliger "la lei que nos regís e que nos cogís"
cogorda vinharèla = gourde à vin, initialement faite avec un concombre desséché
cogorla (= cogorda) = courge.
coguol = coucou (oiseau); cocu, imbécile
coidièira = accoudoir
còire = cuire; syn. còser
coiretas = cuivres de la cuisine
coissalas = cuissardes; v. estivaus, garramachas
coissin = coussin "Après bòn vin, bòn coissin. "(prov)
coissin de carn = pulpeuse, boulotte, pourvue de rondeurs avantageuses "Babèu, una gavacha pas polidassa, es vrai, mès fresca, garruda e bèu coissin de carn, qu’enjusca aladonc l’aviá pro volontat, lo voliá pas pus conóisser, ni per figura ni per pintrura." (G Therond) "
coissinièira = taie d'oreiller
còla (1) = colline "(la mar tempestosa) cobrís tes, motas, mórfia còla,...a" (Langlade)
còla (2) = troupe, équipe, groupe, foule, bande "A bandit la còla e camina" (Langlada) traduit par : "il a quitté la foule" (Langlade)
còlada = troupe "Mès la còlada estabosida, Es aquí muda, estomacada" (Langlade)
coladís = fluide; coulant , jaillissant "èra tant fresc lo rajòu coladís" (Dezeuze)
colant = collant (bas)
colar sa trempa = ruisseler de sueur "Afatigat coma paure òme que cola sa trempa"(prov)
colar~colàs (pron. Mtp. "koulàs") = collier
colàs (michant) = mauvais sujet (en fait c'est "colar", collier). (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
colàs, voir colar
colcar = coucher
colèra = colère (syn. fotra, ira, iracion) "As la colèra dau pastissièr que cochava las nièiras amb un aste. "(prov)
colet = collet ; (fig) bagarre.
colina (sf) = colline "De colinas enbodenadas" (Langlade)
colís = fendant facilement les flots (navire)
collauraire, -aira; collaborador, -oira = collaborateur
colomb = pigeon
colonhar = épouvanter, faire peur, faire fuir
color = couleur
colòs, -òssa = colossal, -ale
coltanar = goudronner une barque coltanavan sas betas
coma = comme
coma aquò’s ieu que vos o dise = aussi vrai que je vous parle " Ié demorèt per lo mens una mesada e, quand sortiguèt, garit d’a-fons, son mau de nas aguèt passat per malha. Coma aquò’s ieu que vos o dise." (G Therond)
coma quicòm = enfin, pour ainsi dire "Coma quicòm sans tirar lònga, Sus los tòrols enfin s'alònga…" (Langlade)
comand = commandement
comba = vallée "A cada puòg i a sa comba" (prov)
combalèva = culbute
combareda = vallée allongée
comedia = comédie
començada = initiative
començaire = initiateur
començament = commencement
començança = début
començar = commencer
cometa = comète
còmit de galèra = comite de galère (syn. gardaforçats) "un èr de còmit de galèra"(Favre)
comitiva (s f et m) = cortège, escorte, accompagnement; suite, compagnie, défilé, réunion de personnes "cau animar los acamps politics e las comitivas electoralas" (Azemà); " a aquela nòça i aviá una comitiva que òsca"
comol = complètement plein
companh = compagnon, copain
comparança = comparaison "aquelas comparanças poirián tirar de lòng" = on pourrait multiplier ces comparaisons (Azemà)
comparança a dire = en comparaison, comme qui dirait
comparar = comparer
compés = équilibre
complaire (v. tr.) = plaire "sabiá pas de qué faire per lo complaire" (=pour lui plaire)
complir = accomplir "a dètz-e-uòch ans complits"; "mai remarcanta encara es l'accion miegjornala que complís a-m-aquela epòca" (Azéma)
compostar = assaisonner
compreneson = compréhension, communication "Lèi estranja e qu’adejà, veniá saquejar, d’avança, tota compreneson" (Max Roqueta)
comptar = compter
còmpte fach e rabatut (tot) = tout compte fait
comun = toilettes, latrines, WC
condamina = champ ou vigne proche des habitations, de bonne terre en général
condorsa (f) = solives et piquets des huttes et des tentes
conéisser/conóisser = connaître; reconnaître "Montpelhièr se conois pas pus, tot es virat dejot-dessús" (A Guiraud en 1839!)
confir = confire; gorger "son co(n)fits d'orguòlh"
confitura = confiture
confle, -fla (adj) = gonflé "Èstre confle coma una megina." (Comparason populara clarmontesa); "n'aver son cofle"= en avoir assez, être excédé
conglaç = verglas, givre "ara siás descelat destruci d'univèrs / ton tròne de conglaç, ton tenebrós empèri / n'an pas ges de poder qu'au pas dau cementèri " (Langlade)
conglaçar = verglacer
congostar de (se) = savourer
congreaire = générateur, pourvoyeur "congreairas / De malautiás, de rebas e de dòus" (Langlade)
congrear = générer, engendrer "lo fluid magnetic que dins lo viravòut d'esperel se congrèa ";"amb son esquich trasmuda las sasons e congrèa auratges, trombas, fregs";"e pòt ben ne'n venir de Cimbres, de Teutons, amai tot lo ferum que la tèrra congrèa " (Langlade)
conhat = beau-frère
conhata = belle-sœur
conhet, v: cunhet
conifla (sf) = vulve
conilh = lapin; vulve
conilha = lapine; femme de mœurs libres
conilhon = petite vulve
conjoncion = conjonction
conoissable = connaissable "es pas pus de tot conoissabla " (Langlade)
conóisser = connaître "Au cap e als pès Se conois quau sètz" (Prov.); ou aussi: "A la tèsta e als pès, se conois, dòna, quau sètz. "(prov)"Pòde ben afortir que i’a pas un recanton que conogue pas" (E Teissier)
conóisser ni en figura ni en pintrura (pas pus voler…) = ne plus vouloir en entendre parler "Babèu, una gavacha pas polidassa, es vrai, mès fresca, garruda e bèu coissin de carn, qu’enjusca aladonc l’aviá pro volontat, lo voliá pas pus conóisser, ni per figura ni per pintrura." (G Therond) "
conquerre = conquérir
consciéncia = remords sur la conscience, cas de conscience "seriá una gròssa consciéncia se te laissave engusar";" lo pòde pas quitar defòra : seriá ’na gròssa consciença" (R Thérond)
conselh = conseil "Los que dònan los conselhs Dònan pas las ajudas." (Prov)
conselhar = conseiller "Que conselha Paga pas." (Prov)
consent = consentant, complice
cònsol ("cònse") = maire
consolador = consolateur "siás un consolador per l'arma que s'agrís" (Dezeuze)
consòuda = prêle (herbe), syn cassòuda "(entre la ) consòuda e bolets e palmièrs que bofinan " (Langlade)
consulta = consultation "Vòstra consulta es pas finida" "vos farà de consultas a gratis"
contar = conter "Anatz contar aquò a Plumò." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
cònte = conte
content , -enta (adj) = content
còntes (es de) = c'est de la blague, je n'y crois pas "– Ta! ta! ta ! tot aquò ’s de còntes. " (G Therond)
còntes (faire de) = faire des manières, compliquer, embrouiller "fagues pas tant de còntes"; "ela, fai totjorn de còntes"
contèsta = dispute
contèsta, contenciós = contentieux
contestar = discuter
còntra de = à côté de "Còntra dels jaces terrassats" (Langlade)
contrada = contrée "Es desrabat, caçat de contrada en contrada, D'aquí que n'a fach fin, emb aquò sans molar. " (Langlade)
còntra-rais = contre-jour "la vese a còntra-rais"
còntra-sorelh = parhélie (Langlade)
convèrsa = conversation
convidacion = invitation
convidar = inviter "Vòls que nos faguem convidar per Cocomèla ? - – Te convidarà coma plòu d’òli... " (G Therond)
convit = invitation; syn. : convidacion "convit de Montpelhièr, convit de l'escalièr"
convit de fèsta = invitation à une fête (Langlade)
còp (au) = à la fois, en même temps "ère pas qu’un pichòt dròlle e voliái tot espiar au còp." (E Teissier)
còp (sm) = coup, fois "aqueste còp avèm pres nòstras precaucions"
còp d'alada = battement d'aile "D'arpassas de dragon, d'uòlhs de ratapenada, largant au luònh d'ardents a chaca còp d'alada " (Langlade)
còp de desespèr = forfait (syn.: besonhassa)
còp de man = manœuvre de chasse pour contourner le gibier
còp de pè (d'un) = d'une enjambée, rapidement "– Se me creses, Tisana, ditz Niqueta despacientat, l’anaràs quèrre d’un còp de pè ; autrament aquelas femnas nos farián venir cabras. E bolèga-te." (G Therond)
còp de temps = coup de vent (Langlade)
còp sec = pile, immédiatement (Langlade) "d'un còp de tèsta... arrèsta còp sec son frau"
còp sus còp sans plus tarder "la serviciala, còp-sus-còp, anèt quèrre ce que caliá e ne’n clafiguèt la chiminièira" (G Therond)
còpa-cebas = courtilière (insecte souterrain); syn.: còpa-pòrres, destruci
copa-lèu = avare. = avare (lèu est le mou, le poumon). On dit aussi còpa-tèu.
còpa-pòrres = courtilière (insecte souterrain); syn.: destruci, còpa-cebas
copar = casser, couper "Aver copat palhas." 'expr)
copet = nuque "a los peusses rasats de cort sus lo copet"; "Una serpnassa aprivadada Se mòu au torn de son copet." (Langlade)
còpet (pron. kò-pét) = raidillon, chemin étroit et difficile
còps de nèrvi = coups de fouet
coquelin, ina (adj) = câlin, ine
coquin = pervers, coquin "Au jòc e au vin, l'òme se fai coquin. "(prov)
coquinariá = friponnerie
còr = coeur "Que còr non vei còr non dòl." (Prov)
còr (2) = chœur
coral = poivron
coralh roge = piment
coralhet = petit poivron. (Dezeuze)
coratjós = courageux "Èstre coratjós coma un soldat dela Vièrja Maria que nuòch e jorn prèga per la patz." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
corba (sf) = courbe
corbar = courber, infléchir
corbatàs, (plur. -asses) = corbeau(x); pron. "kourpatàss"
corbe (sm) = cintre, voûte; syn. Arcèu
corcha = raccourci, sentier de traverse ("la còrcha nos conven : quitam la linha drecha")
còrda = corde
còrda de jonquina = corde de jonc
cordèla = lacet
cordelet = cordeau "totes renjats au cordelet coma los grans d'un chapelet" (A Guiraud)
cordilhar = entourer d'un cordon, d'un ruban
còrdolor = crève-cœur
cordonièr = cordonnier "Los cordonièrs son los pus mal cauçats." (Prov)
cordurar = coudre
corduras = coûtures
cordurejar = recoudre sommairement
coret = cœur (expr: "d'anma e de coret", de toutes nos forces) "En quista dau grand tot, çò que tant nos pertòca, aquò qu'acotissem e d'anma e de coret " (Langlade)
corgolitge = folie
cornalièira = (anse de comporte). "Aver un nas coma una cornalièira " (Comparason populara clarmontesa)
còrnha = cornouille (plt)
còrnilha/còrnha = fruit du cornouiller.
coronassa = couronne mortuaire "fan una lèva per crompar una coronassa" (dezeuze)
coronilha d’adret = Coronilla valentina (coronille, coronilha d’adret)
coronilha d’ubac = Coronilla emerus (coronille, coronilha d’ubac)
corós = frais (en parlant d'une fleur: "las flors corosas")
corpatàs, (plur. -asses) = corbeau(x); v. l'orthogr. norm. corbatàs
corratier = courtier "los corratièrs sens vergonha que lo vendrián a l'estrange per una costèla"
corredís (adj) = courant
correjada = lanière
correjòla (sf) = liseron (plt).
correjon = lacet.
corrent = courant; lit de rivière "lo fluvi arasat per la sabla, dòrs lo levant s'es cavat tres corrents" (Langlade)
córrer = courir
corrièr = courrier, poste (syn. pòsta)
corriòla = femme légère et volage; syn. bagassa, pelligosta
corrir, córrer = courir ; décamper; syn. landar
corsa = course
corsa (prene la) = courir (se mettre à)
corsejar = poursuivre (syn. , acotir, secutar)
cort (de) = de près Expr: téner de cort: ne pas lâcher, suivre de près: "Lo bon Dieus nos aima e nos ten de cort." (Prov)
cort (s.f.) = cour "los trobadors venián cantar a la cort de Guilhèm VIII"; "A las gents de cort, tot es cort. "(prov)
cort e cort = petit, tout petit, décontenancé, impuissant "Grimpa lo Canigó mès tre qu'au suc arriba (…) s'atròba cort e cort " (Langlade)
cort, -ta (adj.) = court
cortina = rideau
còs = cadavre; corps
còser = cuire; syn. còire "A lo mau d'un uòu cuòch: dont mai se còi, dont mai se fai dur. "(prov)
cosin = cousin
cosina = cuisine "la chiminièira de la cosina, onte quauques estelons getavan sa mingra clartat" (G Therond)
cosinièr = cuisinier
cosmodròma = cosmodrome
cosmòs = cosmos
cossir = couper menu, hacher "Es desrabat, cossit, pastat, mogut" (Langlade)
còsta = pente, coteau
còsta (de mar) = côte (mer; relief)
còsta amb = côte à côte avec "Còsta emb(é) lo goril, vivent la mèma vida, ferum e carnassièr coma el per son manjar " (Langlade)
costar = coûter
còstas = côtes "se vai rompre las còstas se fai pas atencion"
costat = côté; syn. latz, canton
costèla = côtelette; (petite) costeleta
costeleta = petite cotelette; (fig.) "galette" (intéressement financier) "los corratièrs sens vergonha que lo vendrián a l'estrange per una bòna costeleta"(azemà)
costièira = colline; côteaux dominant la plaine "Flambèu en man, de la costièira Davalan en serpatejant"; "Ensemble escalan la costièira";"Ont bocejavan de costièiras " (Langlade)
costièr (de) = latéralement, de côté "aqueste cavalièr es plantat un pauc de costièr" (A Guiraud)
costièr, -ièira = latéral
costuma = coutume
costumada (a la ) = accoutumée (à l')
costumar = tailler un costume (ou un cercueil…) "espèra un pauc que te costumarai"
cota (1) = cale,étai
cota (2) = poule
cotar = caler, étayer
Cotàs/Cotat = Coutach, massif calcaire voisin de Corconne
cotèl = couteau
cotelada = coup de couteau
cotelon = canif
coteria (cotria/codrilha) = ensemble "sos uòlhs avián pas jamai poscut anar de coteria, d’abòrd que l’un agachava París quand l’autre voliá veire Roma"
coteta = poulette (syn. "galineta")
cotiga = chatouille, syn. sesselega
cotilhon = cotillon
coujar (se) = coucher (se)
coujatard = fêtard, noctambule, débauché
craca = plaisanterie, désinformation, langue de bois " e cossí volètz que me fise a de cracas, a de cançons?" (A Guiraud); "los lausenjaires de la craca patriotica" (Azemà)
cracinar = émettre des craquements, crépiter
cranar = être chagrin "E lo trabalhador, la cara trista et fosca, Tot lo temps vai cranant" (Langlade)
cranc = crabe; inquiet; chancre (syn. maulobet)
cranca = crabe femelle; objet de rebut encombrant, vieille personne ratatinée
cranir, v. crénher/crenhir
cranquièira = panier de crabes "la Cort dau Rei èra una cranquièira d'ambicions"
crassa = crasse "I a pas òli sans crassa. " (Prov)
crauma = crasse
craumós = sale, crasseux
crèba = refroidissement (syn.esfregiment, refregida)
crebar de bofigas = crever des abcés
crèire = croire "Que res non vei res non crei." (Prov)
creire (se) (v. r et tr.) = se prendre pour “se crei pas quau que siègue” = il ne se prend pas pour n’importe qui (Max Roqueta)
creire un = prendre pour "m'auriá cresegut un cocarro" Fabre).
creis (1) (s.m.) = croissance; crue "lo creis de l'arbre"; "lo creis dau riu"; "Lo lum ara es flambèu, dins son creis res l'arrèsta " (Langlade)
creis (2) = vague, tsunami, crue "D'onte, de còps que i a, la mar jota-terrena Percipita sos creis sus lo brasàs que rena " (Langlade)
creis (de tot) = âge (de tout) "aquel espectacle pòt interessar de mond de tot creis"
creissent, -enta = croissant "beluguet e creissent la mitat de sa corsa " (Langlade)
créisser (v.tr.) = croître; accroître "l'èrba creis"; "aquò creis ta fortuna"
creisses (m pl) = aine "aquò m'a enflambairat los creisses"
cremadura = brûlure
cremant = brûlant
cremar au lum = faire sensation "aquela, segur, crema au lum" (A Guiraud)
cremar pron. "cramà") = brûler
cremesin, -ina = écarlate
crénher pas bruch = ne pas redouter la bataille "A la poncha de son ròc, lo castèl crenhissiè pas bruch." (E Teissier)
crenhir = craindre. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
crentós -osa (adj) = effrayé
cresença = suffisance, orgueil
crespe = crêpe
crespina (sf) = vernix, substance blanche recouvrant la tête de certains nouveau-nés et supposée porter bonheur; chance "i a de monde que naisson embé la crespina"
crespinat = bienheureux "ò país crespinat"
crèsta de pol = crête de coq
crètge = cicatrice "lo crètge s'es barrat"
cric = cric? "Èstre fòrt coma un cric.
cricar = grincer (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
cridar = crier
cridar socors (pron. "kridâ soukous") = appeler au secours
cridau = cri "de tusts, de cridaus, la batèsta contunhèt"
cròça = crosse
cròca-ametleta = chenapan
crocar = attraper
crocar = subtiliser "Lo diable vos curèsse, vos e totes los autres espèças de sabarnaus pas mai bòns que per crocar los sòus dau paure monde !…" ( G . Therond)
crocar en d' (se) = accrocher à (s') "se croquèt en d'una branca"
crocar una = affirmer une chose peu croyable "per lo còp ne'n crocatz una qu'embé ieu farà pas fortuna" (A Guiraud)
crocarèu, -èla = aguicheur, -euse "s'es vestida d'un biais crocarèu"; "a l'uòlh crocarèu"
crocentèla = cartilage
Crochet e Malheta (èstre coma) = cul et chemise (être comme), être inséparables "semblavan Crochet e Malheta" (G Therond)
crochon de pan = morceau de pain "tire de ma cabassòla tres figas de banasta amb un crochon de pan" (A. Roux)
crocinar = tourmenter, meurtrir
cròia (= greda) = craie. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
cròia (de ma) = pour rire
cròiar = écrire à la craie.
croissir = émettre un craquement "fai croissir l'enrocada" (Langlade)
crompar = acheter "Lo crompar ensenha a vendre." (Prov)
crompar = acheter "Lo crompar ensenha a vendre." (Prov)
croncindèla = cartilage "Cau que l'ossalha se rosigue, Tendons e croncidèla, enfin" (Langlade)
croquinhòla (sf) = croquant (gâteau)
cròs dau país = étendue de la vallée "tot lo cròs dau país"
cròs de la man = creux de la main
crosador = croisement de route
crosta = croûte "De Pascas a Pendacosta Lo dessèrt es una crosta. "(prov)
crostet = croûton
cròsti (sm) = croûton de pain “lo cròsti de cada jorn” = le quignon de pain, le croûton de chaque jour (Dezeuze)
crostilhetas = chips
cròsti-minòstis = simagrées.
cròta = crypte, grotte
croton = caveau, cachot "E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sordís, a bèlas fes, un lamp d'entendement";"qu'es luònh aquel croton, aquel espés cervèl ont coma una velheta coma un moc per escàs ajornava lo suc" (Langlade)
crotz = croix
cruvèl = coque, coquille "Èstre rond coma un cruvèl " (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
cruvelar = tamiser, cribler "te cruvelam de regards assassins" (Dezeuze)
cub = cube
cugar = fermer (les yeux) "coma, fin-finala, Pichòt-Òme èra lo pus fòrt, lo manidet cuguèt las parpelegas"
cugas = œillères de cheval de trait; (fig, péjoratif) grosses lunettes. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
cujança = outrecuidance, présomption, croyance
cujar = penser
culhida = cueilllette, récolte
culhièr = cuillère
cunhet = coin "A dur rove, dur conhet (=cunhet)"(prov)
cuòch (pron.: kyotch) = cuit
cuol = cul, derrière (sm) "Aver un cuol coma un amolaire." (Comparason populara clarmontesa); "pensa pas qu'au cuol"
cuol de pola = vague profonde (Langlade)
cuòr (prononc. "kyor") = cuir "me siái rebalat coma un cuòr dins totes los josterrencs" (E Teissier) trad: je me suis traîné comme un vieux cuir dans tous les souterrains
curar = évider, curer, vider; frotter un cuivre pour le faire reluire; (fig) patafioler A lo ventre curat coma lo cuol d'un capèl. (prov); "Lo diable vos curèsse, vos e totes los autres espèças de sabarnaus pas mai bòns que per crocar los sòus dau paure monde !…" ( G . Therond)
curiança = sollicitude
custòdia = fourreau de pistolet, holster
cutaire = colin-maillard
cutar = cligner des yeux
D
d’aquí tant que = jusqu’à ce que (Dezeuze)
d'a fons = complètement; tout à fait " Ié demorèt per lo mens una mesada e, quand sortiguèt, garit d’a-fons, son mau de nas aguèt passat per malha. Coma aquò’s ieu que vos o dise." (G Therond);"D'a fons au bot d’aquela rancareda, batejada de Montferrand la crèsta s’aplanís coma una aireta." (E Teissier)
d'a mesura = peu à peu (Langlade)
dabans = avant (marque l'antériorité chronologique, à ditinguer de "davant" qui marque la position dans l'espace. La langue parlée ne les distingue pas et dit uniformément: "dabans")
d'a-fons = tout à fait
d'agalís, v: de galís = de trois quart "se vira un pauquet d'agalís"
d'aise = tranquillement
daissar = laisser (mieux que "laissar" également attesté); syn.: quitar
daladèrn: voir aladèrn
damoçar, v (d)amorçar = éteindre (syn.: escantir, atudar)
d'amont = en haut "pas res d'amont, d'aval, de tras. " (Langlade)
d'amont d'alai = de ci de là "de luònh, creacion premieirenca, Dont son tirats d'amont d'alai, Los astres que luso' et sorelhan" (Langlade)
damorçar = éteindre "l'autra mitat plan plan maina e puòi se damorça jota l'esquich frejàs e lo bof de la mòrt. " (Langlade)
dançar = danser ; v. balar
dandrona = ruelle
dandrona (sf) = recoin, impasse, lieu sans issue, cul de sac "dau fons de ma dandrona" (Langlade)
dangièr = péril, danger (gallicisme pour: perilh) "Lo Carnaval es malaute Es en dangièr de morir."(cançon)
dapasset = lentement, très doucement (syn: plan plan, a bèles paucs, lentament)
d'aquela ora enlai = dès maintenant "E d'aquela ora enlai, la guèrra es declarada " (Langlade)
d'aquí entre aquí = de ci de là (syn. deçai delai); par ci par là "d'aquí entre aquí, quauque vièlh mot imatjós " (Azemà)
d'aquí que = jusqu'à ce que "d'aquí que de la tèrra ague disparescut";"Es desrabat, caçat de contrada en contrada, D'aquí que n'a fach fin, emb aquò sans molar. " (Langlade)
d'aquí tant que = jusqu'à ce que "Langlada imitèt Peiròtas d'aquí tant que conosquèt los felibres"
d'ara-estant = instant (à l'); désormais, dorénavant "d'ara estant vene de m'entreténer amb…" ; "Es gandida just a la plaça Ont van l'adrechar d'ara-estant" (Langlade)
dardalhar = rayonner (de lumière ou de chaleur)
Dardalhon = nom d'un cours d'eau qui passe à Lunèl Vièlh
dardalhon/dardilhon = clitoris, syn. clitòris
darnieirenc = tardif, qui vient en dernier, retardataire; syn. tardièr
darrièr (prep) = derrière (prép.); syn.: tras, detràs
darrièr/darnièr, -ièira (adj.) = dernier
d'asseton = assis "Jot lo blòt corron s'arc-botar Quau dau suc, d'esquina, d'espatla Quau d'asseton" (Langlade)
dàtol~dàtil = datte. "A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina Tal que gala, pinhon, dàtol amar e tot clòsc. " (Langlade)
daumatge (s.m. et adj.) = dommage
daurat, -ada = doré, e "A vièlha muòla mòrs daurat. "(prov)
d'ausida = immédiatement
d'aut = du haut de "d'aut sos barris" (Langlade)
d'aval = en bas "pas res d'amont, d'aval, de tras. " (Langlade)
davalada = descente "Cau anar doçament a las davaladas."(prov); "a la davalada totes los sants ajudan" (prov)
davalador = passage descendant
davalar = descendre; fig. abattre "davala a la carrièira"; "aquel jorn de caça se davalava d'aucèls a jaba"
davant = devant (marque la position, à différencier de "dabans" qui marque l'antériorité chronologique. En fait la langue parlée ne les distingue aucunement et prononce uniformément "dabans")
davantau = tablier
davant-darrrièrs = contre-sens (à) "fai tot davant-darrièrs"
davantieirassa = temps immémorial (de), il y a bien longtemps
de = à (possession) à qui est-ce: de quau es? C'est à moi: es mieu; c'est à toi: es tieu.
de = de
de badas = inutilement
de caire = en biais "d'un còp d'uòlh trach de caire" (Langlade)
de còntra còr = de mauvais gré "de còntra còr, plan plan, dralha en aiçai" (Langlade)
de deçai = par delà "de deçai monts e planas"
de lòng de = le long de "de lòng de sa riba gibosa" (Langlade)
de lònga tòca = depuis longtemps "lo jòc de màlhol es estat, de lònga tòca, una escòla de frairetat e d'egalitat " (Azéma)
de l'ora en lai = désormais, de puis ce moment, dès lors "de l'ora-en lai res se devista "; "E los monts Pirenèus creman de l'ora en lai" (Langlade)
de nuòch = nuitamment, pendant la nuit "La mar, vista de nuòch dau suquet d'un bancau " (Langlade)
de qué tròn! = et quoi encore "e de qué tròn sabe ieu !... "
de qu'es ton dire?... = qu'en dis tu?...
de remarca = remarquable "Es de remarca aquel, ma fe" (Langlade)
de rotle = en roulant
de seguida = assortie (tenue) "aquela gonèla e aquel jonhe van ben de seguida"
de son sicap = à sa fantaisie "Per lo cristal e candeletas Que plan-plan a bèlas pausetas, La tèrra òbra de son sicap" (Langlade)
de tras = derrière "pas res d'amont, d'aval, de tras. " (Langlade)
de tras en tras = peu à peu "Vos seguiràn de tras en tras" (Langlade)
de-, voir des-
de… en fòra = partant de "Quand de las Cevenas en fòra çai ven trevar lo país bas" (Langlade)
debarcador = débarcadère
debàs (adv) = là bas en bas, profondément "Aquí lo bèu darnièr que cabana debàs , debàs, debàs" (Langlade)
debàs (sm) = sud, bord de la mer (Langlade)
debasses = bas (vêt.)
debatelar = déclamer "debatelaves çò que totes an dich o diràn" (Dezeuze)
debuta = début; syn: començança
debuta (a la) = initialement
deçai (de) = par delà
deçai delai = de ci de là (syn.: d'aquí entre aquí)
dedins (1) = dedans
dedins (2) = dans "Mès l'autre, es quicòm mai, çò qu'a dedins la testa, Dau temps e de la mòrt a desvirat lo talh." (Langlade)
defèci, v: desfèci = ennui, tristesse, dégoût, écoeurement
defendre = défendre (protéger, syn: aparar; interdire syn: enebir)
defendut, -uda (adj) = défendu, interdit "Faire quicòm qu’es defendut coma lo Patèrn als ases.
defòra, fòra = dehors "Lo temps es defòra"; "A l'ostau i a ren se de defòra non ven. "(prov)
degalhaire, -a = gaspilleur, euse (syn.: degavalhièr, ièira)
degalhar = dissiper, gâter, gaspiller
deganaud v, uganaud
degarat = égaré, affolé
degaunhar = décontenancer, contrefaire
degavalh = mal embouché
degavalhar (se) = diperser, perdre, détruire "Aquel d'aquí tal èra, es, e totjorn serà / d'aquí que de la tèrra ont tot se degavalha, age disparescut" (Langlade)
degavalhièr, ièia = prodigue, gaspilleur
deglendada (femna) = femme libérée
deglende = dispos, ingambe
degolar = tomber dans l'abîme; s'écrouler "La devança e degòla, en degolant nos crosa "; "Anem, vòla e degòla ò poderós Dragàs ";"Gisclan, degòlan, van dins l'etèrna sornuda ";"mogut, Coma la mòuta que degòla De l'entremuèja jot la mòla " (Langlade)
degostament (sm) = dégoût.
degot = goutte (syn.:glòp ; gota) "De las brancassas que penjolan, De degots de saba regolan" (Langlade)
degrà = degré
degús = personne
dèime (s.m.) = dîme. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
d'èime, a bèl èime = instinct(d')
dejot, dejota (oc. norm. dejós) = dessous
dejota-dessús = par dessus-dessous
dejunar = petit-déjeûner
delai = de l'autre côté, au delà
delaiar "comencem sens delaiar" = retard (prendre du ) "comencem sens delaiar"
delanhar = ennuyer avec ses propos "patiriái pas a vos n’escutlar de banastadas s’aviái pas paur de vos delanhar" (E Teissier)
delanhós, -osa = mélancolique (syn. adol)
delargar = delaisser
delembrar = oublier "nos porgís coma lo racinum delembrat de nòstra parentèla animala e mai terrenala" (Max Roqueta)
delirança (sf) = délire
delirant, -anta = délirant; syn (fig.) destimborlat
deliurar = délivrer
demairar, desmamar = sevrer
deman = demain "Deman portarà son pan."(prov);"Aquò's lo deman de Simonet"(prov)
demanda (sf) = demande "Faire la demanda amai la responsa coma lo curat de Clans"
demandaire = questionneur "A bòn demandaire, bòn refusaire."(prov)
demargar = démancher "Corrir coma un demargat." (Comparason populara clarmontesa)
demasiat, -ada = démesuré, outré
demembrièr = oubli "los jornals, fuòlhas leugièiras que la mendre aureta buta au demembrièr" (Azemà)
demescòmpte = mécompte
demesir = diminuer "rostolhar son paure cadavre demesit als rais dau sorelh" (Azéma); "Escampats en tant d’escasenças ont se pòdon afortir, sens demesir l’idèa que nos fasèm, cadun, de nautres" (Max Roqueta)
demogut, -uda = endolori "Donar solaç als paures demoguts" (Langlade)
demòra = demeure "De la fada aquò's la demòra" (Langlade)
demorança/demorença = demeure "La demorança de la fada " (Langlade)
demorar = habiter (syn.: abitar, estatjar), rester "demòra totjorn, mai o mens conscienta dins nòstre èime (…) ont fai marmanda" (Max Roqueta); "Tu t’en vas e ieu demòre, Adieu paure Carnaval!"(cançon)
d'en aval fins amont = du nord au midi (Langlade)
d'en pus fòrt = plus fort que jamais, redoublant d'intensité "D'en pus fòrt los còps de maçugas Bomban sus lo frejau dindant. " ; "e, benlèu,(la viratòrça) seriá travirada, Sans la rufèga estreminada, Que d'en pus fòrt repren e la bandís" (Langlade)
denantessent = préexistant
denantvesent = prévoyant
denegar = dénier
denistar = dénicher; v. desentutar
denon = démenti
dent = dent ; v. caissau
dentèla = dentelle
dentista = dentiste
dents (coll.) = dentition
dents d'un pan = dents longues (appétit) "Vei pas, solide, qu’avèm de dents d’un pan." (G Therond)
depès = debout
derevisir = débrouiller "te cau derevisir per ben m'apasturar" (Dezeuze)
desabilhièr = garde-robe
desagriada / desagregada = désagrégation "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. " (Langlade)
desaguici = déplaisir, désagrément; tour malicieux, ruse "aquel afar me portèt pas que de desaguicis"
desaïci/desaïce; v. desaguici
desairat, -ada (adj) = moche, difforme
desaire (non sens) = non sans mal "Dins l'entremièja los caçaires S'agandisson non sans desaire " (Langlade)
desaire (sm) = malchance, malheur, revers du sort, infortune
desalassar = délasser
desanat, ada = abandonné, déserté, oublié, non fréquenté
desapariar = séparer deux chose liées ou semblables
desard, -arda (adj) = joli, e
desarpionar = arracher les ongles, (fig) faire des efforts désespérés "embé mas doas manetas sarradas, me desarpionave sans podre las panlevar" (E Teissier)
desarrapar = détacher (syn. destacar)
desart = allure, prestance "a un bèu desart; un desart auturós"
desavancièr, -ièira = devancier, prédécesseur, ancêtre "Los terribles gigants, vòstres desavancièrs" (Langlade)
desaviat, destimborlat = déboussolé
desbaratar = défaire de ses rebuts "vos vene desbaratar de totas las ropilhas qu'avètz dins lo palhièr"
desbarcar = débarquer
desbastar = ôter le bât, le harnachement "Au desbastar se veson las cachaduras. "(prov)
desbeletrinar = dépoitrailler
desbiaissat = maladroit; mauvaise tournure, mauvaise dégaine (qui a)
desbocassat = obscène dans ses propos
desbolzat, -ada = éventré, -ée (Langlade)
desbondar = vider (se), se déverser "D'autres còps, plan planet coma se sa pensada, Penequeja e puòi, zo, desbonda sus los pòts" (Langlade)
desbòrd d'alegria = effusion de joie
desborronar = ébourgeonner; (fig.) déraisonner "quitatz de parlar coma aquò: volètz que desborrone?"
desboscassa (sf) = mauvais ménage
desbraguetar = ouvrir la braguette "ton agach me desbragueta"
desbraguetat = qui a la braguette ouverte
desbraiar = ôter la culotte
desbrembar = oublier
descabestar = se déchaîner "la mar, quand a descabestat" (Langlade)
descabestrat = déchaîné, sans licou
descabestrat- ada = dévergondé, -ée
descaire = déchoir
descambat = privé de ses jambes, que ses jambes ne peuvent plus porter "l'ase crebat e descambat demòra aquí sens bolegar" (Dezeuze)
descandelar = dévider (un écheveau, un enroulement de qqch).
descapar = s'échapper (pour: escapar) (Langlade)
descarar = défigurer
descatalanar = abattre les bords d'un chapeau
descatar = révéler, dévoiler "la sòm descatava la polidiás de la pastora" (F d'olivet)
descelar ("dessalar") = mettre en lumière; dévoiler, révéler, démasquer, dénoncer "ara siás descelat destruci d'univèrs / ton tròne de conglaç, ton tenebrós empèri / n'an pas ges de poder qu'au pas dau cementèri " (Langlade)
descendre = descendre (syn. davalar ; endavalar (s'))
deschifrar = déchiffrer "as subrat dau passat l'espectaclós basacle "en prepondant lo raive e deschifrant l'escrich" (Langlade)
desclaure = lever un sortilège
descoat = dont la queue est coupée; (fig.) eunuque, castrat
descobrir = découvrir (syn.destoscar)
descompés = déséquilibre
desconfòrme , -a = déformé, e
desconsolar = désoler, affliger
desconvenent = inconvenant, osé; syn. ardit, desvergonhat
descorós, -osa (adj) = dégoûtant
descrestianar = apostasier, déchristianiser
desdire = dédire, changer d'avis "que refusa musa, bardòt lo que desditz"
desembrucar = sortir (litt. D'une ruche), obtenir "los concorrents dau concors poetic an desembrucat la recompensa"
desemmalhotar = enlever le maillot
desempescar = dépêtrer
desempuòi … a = depuis … jusqu'à (Langlade) "As ton plen d'enemics que te fan rusta guèrra / desempuòi l'insecton, a la bestiassa fèra. "
desencusa = excuse "lo noiriment, sola desencusa dau massacre de las bèstias sòrres" (Max Roqueta)
desenermassir = défricher
desenganar = détromper
desengrepesit = dégourdi, qui a cessé d'être engourdi
desengrunar = égrener
desenlusida; desenlusiment = désillusion
desenselar = désarçonner
desentaular = déjanter
desenterrar = déterrer
desentortivilhar = débrouiller un peloton
desentutar = dénicher, v. denistar
desèrt , (terre en friche) ermàs = désert ; v. (terre en friche) ermàs
desespèr (còp de de) = forfait (syn. besonhassa)
desestriganhar = balayer les toiles d'araignée; syn. esteriganhar "cau desestriganhar d'ausida lo plafon" (Dezeuze)
desfachinat = qui n'est plus fasciné
desfardar = déshabiller, dépouiller
desfautar = manquer, faire défaut "capitarem pas se los òmes desfautan"
desfèci/desfèci = dégoût, déplaisir. V.: defèci (forme préférable du mot) "Pauc manjar pòrta desfèci."
desferrat = désargenté
desferrat = sans le sou
desfisar = défier, narguer
desforrelar = dégainer "desforelèron sas espasas"
desfrucha = infécondité
desgargamelar = crier à pleine gorge
desgaunhar = contrefaire
desglesit, ida/deglesit,-ida = déjeté, disloqué comme un pantin. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
desgoliada = femme libre dans ses manières et ses paroles
desgordit, -ida = intelligent, débrouillard "Èstre desgordit coma un cabrit de tres meses.
desgòu (lo desgòu dau rire de l'Abriu) (ARF) = réveil
desgropar, desmalugar, amalugar; (fig: ondulations lascives des hanches) cuolejar = déhancher, casser les reins
desmaissar = casser la gueule
desmarar = déchaîner, déverser (Alibert: desmarrar=vider l'auge d'un moulin)
desmarmalhar (Langlade) = désorganiser, mettre en désordre, ébranler, dissiper, dénouer un écheveau, détricoter un tissu, désagréger "lo bruch de rocalha, / Qu'ensús dels apens desmarmalha ","Desmarmalhant la sinistra escuror"; "De la tèrra desmarmalhada "
desmarrar = vider une masse d'eau, déchaîner "(la tempèsta) desmarra tot son amplum" (Langlade)
desmaucorat, -ada (adj) = découragé, écoeuré "desmaucorada per lo vèle que se dreiça, Entre ela e l'avenir, entre ela e lo passat. " (Langlade)
desmemoriat, -ada (adj) = amnésique
desmenar = démener, agiter "aquel vam que desmena tot lo país" (Max Roqueta)
desmentida (sf) = démenti "aquela desmentida que digús ausarà pas asartar" (Azemà)
desmesolar = épuiser, vider de toute son énergie
desmusclassar = éreinter, rompre les muscles
desnaturadament (adv.) = contre nature
desnosar = dénouer
desnosat, -ada = dénoué "son peu desnosat t'embriaiga d'amor" (Dezeuze)
desnús = nu
desobrança = oisiveté
desondrar = déparer, jurer dans un contexte "aquel imòble desondra lo païsatge";" (aquel boton sus lo nas) lo desondrava d’a-fons"
desonglar = rogner les ongles
despacientar = impacienter
despacientat = impatient, à bout de patience, excédé "– Se me creses, Tisana, ditz Niqueta despacientat, l’anaràs quèrre d’un còp de pè ; autrament aquelas femnas nos farián venir cabras. E bolèga-te." (G Therond)
despampar = épamprer
despantolhat = débraillé (Sète) "a la mina despantolhada" (E. Vivarés)
desparaulable = inexprimable
desparaular (se) = renier sa parole
desparaulat, -ada (1) = inexprimable; muet de saisissement "ai acampat davant la granda chiminieirassa tot aquel monde desparaulat d’ausir la cançon de Rotland" (E Teissier)
desparaulat, -ada (2) = démesuré, -ée "Sus la plana brausida [lo sorelh] emb sos rais de galís, Esperlònga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau vertuós aubram" (Langlade)
desparièr = dissemblable, différent
desparlar = divaguer en parlant ou en médisant
despart = par, en raison de "Es de remarca aquel, ma fe, Despart la carura e l'auçada" (Langlade)
despart ieu = malgré moi
despartida (sf) = départ
despartir = diviser
despartir (v intr) = partir; (sm) départ "Au despartir, lo camin èra plan " (Montel)
d'espatla = abvec les épaules "Jot lo blòt corron s'arc-botar Quau dau suc, d'esquina, d'espatla Quau d'asseton" (Langlade)
despecolar = détacher une fleur de sa tige
despelofar = débarrasser de son enveloppe "l'arma despelofada de la carn"
despendre = dépenser; syn. despensar
despenjar = décrocher
despensa = dépense " Segon ton ben fai ta despensa. " (Prov)
desperar (v tr.) = surpasser (se), y aller de toutes ses forces, se "Daut ! daut ! e cadun se despèra" (Langlade)
despescar = tirer d'un mauvais pas "despescar lo malaut de son mau" (Langlade)
despesolhar = épouiller; débarrasser de sa vermine
despietadós = inexorable
desplegar = déballer, ouvrir un paquet emballé
despodentar = réduire à l'impuissance
despodentat = impuissant, déchu de sa puissance
despoderat = impuissant
despotentar = désespérer "lo paure Janòt se despotentava"
despresar (v tr) = dédaigner, abandonner
d'esprís-esprés = imparfaitement "Sostra - e pas d'esprís-esprés !" (Langlade)
desprusida = dérouillée; v. estiblassada, rosta "als Troièns aviá, dins sa vida / bailat mai d'una desprusida" (Rouvière)
despuòi = depuis
despuòi = depuis "despuòi tant de temps que dins l'escura breça" (Langlade)
desquilhar = écrêter
desquilhar = renverser
desrabar (pron. "derrabà") = arracher
desrausar = détartrer "un bòn sòm te desrausarà la tripariá"
desrencar (v tr. et r.) = v. tr: casser les reins; v. r. (se desrencar) se démettre le dos, attraper un tour de reins "Amai n'arriba, de cacilha: D'orses, de lions desrencats" (Langlade); " Marchar de guingòi coma un desrencat."
desrenjar (occ norm: desrengar) = perturber
desrevelhar (se) = réveiller (se)
desrompre = casser
desrotar = tromper, faire partir dans la mauvaise direction
desrucar = écorcer (Dezeuze)
dessabranlar = faire vibrer, ébranler "los aucelons amb son riu chiu chiu dessabranlavan lo bòsc" (Langlade); "un còp de vent espetaclós dessabranlèt l’ostau" (G Therond)
dessagrilhar = secouer, donner de l'élan
dessagrilhar (v. desagriar/ desagregar) = détacher (bloc de rocher) "Agrejan e sans fòrça pena, Un blòt es lèu dessagrilhat " (Langlade)
dessallar / dessailar = dévoiler "(l'amic a quau vos sètz fisat) vos dessalla e vòstre secrèt es lo secrèt de la sàuvia" (Oscar Còsta)
dessanflorar = ternir "E tot en s'enauçant sa cara s'encolora De rais esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etèrne e luminós" (Langlade)
dessapartit = éparpillé
dessarrar = desserrer "jamai dessarra pas quand sarra" (Dezeuze)
dessé que = pendant que "Dessé que lo sorelh dardalha ", "Dessé que tot se requinquilha" (Langlade)
dessenhar = dessiner
dessèrta = dessert "sa femna i portariá lo fricòt caudet amb quauques potons per la dessèrta" (G Therond)
dessoblidar/desoblidar = oublier "per lo francimand, Batiston i a pas jamai res dessoblidat" (G Therond) = par antithèse: il n'y a jamais rien pipé
dessosterrar = déterrer
dessús = dessus
destacar = détacher
d'estança = étagé, -e (Langlade)
desténer = détendre, relâcher, relaxer "lo gaug de se desténer dins sa sòm" (Langlade)
desterminat, -ada = effréné, -e "s'acapitan coma d'arets ferons, desterminats" (Langlade)
destimborlar = devenir fou, perdre la tête, détraquer
destimborlat = détraqué, farfelu, timbré, "déjanté" "aquel orquèstre punk es completament destimborlat"; "tustar coma un destimborlat"; "E corrís, fòl, destimborlat " (Langlade)
destin = destin; syn. astrada
destorb, destorbament = dérangement
destorbar = déranger
destorbe (temps) = temps perdu, loisir
destoscar = découvrir
destranhar = déshabituer
destrantalhament = ébranlement
destrantalhar = ébranler "Un blòt nautàs coma una torre Tòmba en polsejant ; que lo morre Dau sabron n'es destrantalhat." (Langlade)
destrassi = destructeur. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
destrassonar = éveiller en sursaut, éveiller trop tôt (F d'Olivet)
destrau (sf) = hache (syn. : manaira, àpia)
destrech (sm) = détroit
destrempar = enlever l'humidité, mettre au sec " Un temps trempa, l’autre destrempa." (Prov)
destrenar = arracher "Las ruscas tòrças se destrènan " (Langlade)
destriament = discernement, jugeotte
destriar = discerner
destripament = étripement "lo destripament de la tèrra civilizada que siaguèt la guèrra de 14" (Azemà)
destripar = déchirer, étriper
destropar = démailloter
destruci (1) = courtilière (insecte souterrain); syn.: còpa-pòrres, còpa-cebas
destruci (2) = destructeur "ara siás descelat destruci d'univèrs / ton tròne de conglaç, ton tenebrós empèri / n'an pas ges de poder qu'au pas dau cementèri " (Langlade)
desvariar = tracasser, perturber, décontenancer
desvergonhat, -ada = impudique; effronté, -e
desviada = déviation; syn. desviadura; desviament
desviança = déviance
desviar = dévier, infléchir
desvistaire = observateur
desvistar ; devistar = percevoir, ressentir, entrevoir, apercevoir; découvrir "A la lònga òm desvista dins la sornuda quicòm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja dins lo void, e'mb son esquich trasmuda las sasons e congrèa auratges, trombas, fregs" (Langlade)
det (1) = doigt
det (2) = doigt (mesure de longueur) "Que n’a un det ne vòl una cana." (Prov)
deténer (se) = se retenir.
detràs, tras = derrière
dètz (pron. "dech") = dix
dètz-e-uòch = désordre
dètz-e-uòch (far) = faire mille gestes (Despuech-Sage)
dètz-e-uòch (metre en) = mettre le désordre, mettre en pièces
deure, dever = devoir (verbe)
devastaire = dévastateur; syn. chaplaire
deveire = débiteur
devenir = devenir; syn. venir, arribar "un estudiant qu'espèra arribar professor" (Dezeuze)
dever (pron."debé") = devoir (substantif)
devèrs = vers "Devèrs lo rescondon, entre lo feuse-aubre" (Langlade)
devés = bois d'accès réservé "dins lo devés lo pus sauvatge"
devés escalaire = pente boisée "Sos enemics podián pas ié venir que dau miegjorn de lòng d’un devés escalaire" (E Teissier)
devesir = diviser
devinhacion = intuition "aquela devinhacion de poèta, l’avenir ié deviá lèu bailar rason" (Azemà)
devinhar = deviner "Devinha quant fai ?– Benlèu cinq liuras.– Sièis liuras manca un quart, carn de cavilha" (G Therond)
devistar = découvrir, apercevoir
diable = diable
diansis = diantre, que diable "semblariá pas de bòn, que diànsis ! " (G Therond)
diccionari = dictionnaire
dicha = assertion, propos, affirmation "Per pas faire mentir ma dicha" (Langlade)
dieu = dieu
Dieu me delle = Dieu me damne!
dieu, -iva (adj) = divin, ine "la diva creatura esta per ara enquicòm mai" (Langlade)
dieussa, diva = déesse
dificil, ila = difficile
digam o tot = pour tout dire
digús, pas digús = nul, personne "Aicí jamai ven pas digús" (A. Guiraud)
diluns (pron. "dilús") = lundi "Que s’en vai lo dilús tòrna pas pus." (Prov)
dilús, v diluns
dimècres = mercredi "un dimècres au sèr mon paire parlèt de nos menar, mon fraire, e ieu, a Montferrand" (E Teissier)
dimenge = dimanche
dimenjada = week-end
dimenjau = dominical, férié "lo matin dels jorns dimenjaus"
dimension = dimension
d'imor = humeur (de bonne) "uòi siái d'imor"
dindant = sonore "D'en pus fòrt los còps de maçugas Bomban sus lo frejau dindant. " (Langlade)
dindar = bourdonner (tête) "la tèsta me dinda"
dindines! = oh! La! La! "– Dindines ! la faròta manida ! diguèt lo lobet." (G Therond)
dindola = jujube
dinièiròla = tirelire, pécule; terme d'affection "ma dinieiròla": mon trésor
dinnada (de) = déjeûner (à) "çai avèm quauqu’un de dinnada" (G Therond)
dinnar = déjeûner, repas de midi
dins = dans
dins aquela entremièja = sur ces entrefaites "Dins aquela entremièja un bateire estrangièr /desbarca emb son armada e coma un lop s'acorsa" (Langlade)
dins çò que lo pertòca = pour sa part (Langlade)
dins lo cas de = à même de
dins pauc = en peu de temps, rapidement "A chaca esfòrç, tant s'endevenon, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaça" (Langlade)
dins un moment = peu après
dintrar = entrer, rentrer
dire = dire
dire (s.m) = propos, parole (syn. , parlança (sf)
dire de non = nier "Pòde pas dire de non"
direccion = direction, syn.: endrechièira
directora (idèa) = idée directrice
disavèrt = déluré "los òmes son pro disavèrts" (A. Glaize)
disparéisser = disparaître (syn. : esternir)
dissar = relever "dissèt lo pònt-levadís dau castèl"
distrach, -acha = distrait
divessa = déesse "De la divessa aquí la paraula s'arrèsta " (Langlade)
doas (prononcé "dos") féminin de dos = deux
doble raubaire = récidiviste
doblenc, -enca = animal de deux ans
dobrir = ouvrir
dobtaire = sceptique
doç = doux; v. suau
docinàs = douceâtre
doçor (sf) = (1) douceur; (2) friandise
doctor Tant-milhor = incurable optimiste, monsieur "Tout va Bien"
dolença = doléance, plainte
doléncia, v: dolor = douleur "siái vengut per culir doléncia e sacrifici" (Dezeuze)
dolent, -ta = endolori, souffrant "carrejar lo dòu de son còr dolent"
dolentitge = misères, mal-être, patraquerie
dolho~dólhon = cruche de terre cuite de Saint Jean de Fos
dolhon = cruchon
dolor; doléncia = douleur "siái vengut per culir doléncia e sacrifici" (Dezeuze)
domaisèla (sf) = demoiselle ; libellule.
domdar = dompter, dominer
don (sm) = don
dona (s.f.) = cadeau
donar = donner; v. bailar, balhar
donar bèla = embellir un récit, pratiquer l'hyperbole "tè, veja, me la donatz bèla, sufís de metre una candèla"(A Guiraud)
donar dins aquel caire = "marcher", gober une mystification "donarai pas dins aquel caire"
dordar = frapper, heurter "la bramadissa sornuda / Dau vent, còntra (la pèira) se dordant";"d'un còp de tèsta / Dorda una cadelada, arrèsta / Còp sec son frau, aquesta s'acabrant ","Tres còps los frònts sus lo sòu dórdan" (Langlade)
dormida = sieste (syn.: sèsta)
dormir = dormir
dorneta = cruche petite
dòrs = vers "lo fluvi arasat per la sabla, dòrs lo levant s'es cavat tres corrents"; "Lúrnhan dòrs l'ennaut e l'enbàs"; " Dels sieus çai venon dòrs aiçai " (Langlade)
dòrs (= devèrs = dèus) = vers, chez (prép)
dos, doas = deux
dotze = douze
dotzena = douzaine
dòu = dòu, deuil, douleur "Après lo dòu, fòls se fan savis. "(prov)
dòure, faire mau = faire mal. (syn. faire mau)
dòus espelhats = haillons de deuil "abilhadas de dòus espelhats" (Dezeuze)
dòus/dèus = vers (adv.)
drac = mauvais génie, farfadet
dragàs = dragon
dragonièira = antre du dragon (nom de plusieurs cavernes du Sud Aveyron)
dralha = trace "[aurà] disparescut mème, fins a sa dralha" (traduit par: il en aura tout disparu, jusqu'à la trace) (Langlade)
Dralha Lachada = Voie Lactée "La dralha dau Cifèr, la grand dralha lachada, ont regolina, a flòc, d'escalugants polsius" (Langlade)
dralhar = tracer, progresser, parcourir, suivre un chemin "a travèrs bòsc dralha sos carrairons";"Dralha, ailalin, sa via tòrta ";"Lo ferum, de la caça, a pas dralhat la via ";"Es un tòc dins la granda estapa Que dralhan los paures umans";"Dins los carraus perduts que dralhan las cometas S'acorsant de l'escur, per baisar lo sorelh " (Langlade)
dralhason (s f) = itinéraire (ARF)
dralhòu = sentier, chemin
drap = drap (gall.) "A Sant Tomàs còi ton pan, lava tos draps. "(prov)
drech, a = droit
drechurièr = equitable, justicier "l'astrada drechurièira complís son òbra" (Azemà)
dreicièira = direction (syn. : direccion, endrechièira)
drevelhar, v. desrevelhar = réveiller "Coma la fèra sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut" (Langlade)
drilhança = orgie "serà mon torn d'anar faire drilhança"=ce sera mon tour de faire la noce (G. Thérond)
dringa-dranga (loc. adv.) = clopin-clopant; cahin-caha. "lo papeta se'n venguèt tot dringa-dranga"
drollassa = fille appétissante
drollatièira = garçonnière (adj), fille aimant les compagnies masculines
dròlle, dròlla = jeune garçon, jeune fille; syn. jove "ère pas qu’un pichòt dròlle e voliái tot espiar au còp." (E Teissier)
dromadari = dromadaire
drucs (oc norm: druds) = abondants, nombreux
dur, a = dur
durada (de) = prolongé, -e "la lucha es pas de durada" (Langlade)
E
e (conj) = et
e ben (pron. "ebé!") = hé bien!
e passa = et plus "cent ans e passa…"
eclipsi = éclipse
ecò = écho (syn.: ressòn / resson)
edat = âge
èga = jument "Cauca que caucaràs l'ega s'escarrabilha ..sens que siágue besonh dau ponchon, de la bilha " (Langlade)
egal = égal
egleja (sf) = fureur, rage (syn. furor, ràbia)
egrègi -ègia (adj) = excellent, -te
eidugiat, -ada (adj) = instruit
eiglari = désastre, deuil
eime = (pron. "ime"; cf. oc norm; "èime") bon sens, intelligence, jugeotte
èime (a bèl-) = à profusion; au gré de mon imagination "me siái complasegut a bel èime, a rebastir lo castèl (en imaginacion)" (E Teissier)
èime (de tot son) = profondément "dòrm de tot son èime" (Langlade)
eime (sens) = inconscient "demorava espandit sens eime"
eiriçar (s') = regimber
eiritièr = héritier
eiròu = tas de blé
eissam (pron. issam) = essaim
eissamejar/issamejar = former un essaim "las abelhas eissamejan en Abriu"
eissida = issue "una batèsta sens eissida"
eissir = sortir
eissuch (pron. "essuch") = desséché
eissugaman / sugaman = torchon "Aver un flòc de tèrra coma un sugaman." (Comparason populara clarmontesa)
elefant = éléphant
èli = lis
èli = lys "l’eli, qu’amaisa los fuòcs de l’amor, " (Max Roqueta)
emb aquò = cependant, néanmoins; et alors
emb, embé, endé = avec (voir: amb)
embabogir = éblouir; syn. escalugar ; esbleugir, embalausir "vòstre uòlh embabogit flamba coma un brasàs"; "Aquestes, plantats coma de cigarros, s’arregardèron, embabogits." (G Therond)
embabogit -ida (adj) = ébloui, stupéfait, bouche bée
embagassar = livrer à la prostitution
embalàs = embalage
embalausir (v tr) = éblouir
embanastar = charger d'un fardeau, accabler, refiler le bébé ou laz patate chaude “embanastar de sotisas” = agonir d'injures
embanastat (sm) = bouc émissaire
embanastat, -ada (sf) = embarrassé par un problème
embarcar = embarquer
embarrassós = encombrant
embàs = partie basse de quelque chose, rez-de-chaussée, bas fond "A'nd’ un embàs tot lo monde ié met lo nas"(prov)
embastar = refiler le bébé
embaurar = tromper
embeguinadura = infatuation
embelinar = charmer, enchanter; tromper ; ensorceler
embelugat, -ada = étincelant
embetumar = goudronner, enduire d'une épaisse couche de goudron ou d'une autre substance "s’embetumèron de perfums " (G Therond)
embeure (s') = imbiber (s') (v.tr. et r.); syn. : s'imbibir; fondre "(lo Lengadòc), roge dau sang qu'a embegut son terraire" (Azemà)
embiaçar = embarquer, enfermer dans un sac ou un récipient; v. emborsar
embiaissat, -ada = faire, façonner, tourner, donner une apparence "son òme èra un polit omenet ben embiaissat"
emblancat = blanchi; de blanc vêtu "sus la tèrra tota emblancada per la nèu"de cants armonioses s’ausiguèron, e qu'una femna tota emblancada emportèt la manida mòrta" (G Therond)
embodenat, -ada = éventré, -e "De colinas enbodenadas" (Langlade)
emboiricar = rassasier; syn. assadolar
emboiricat, -ada = repu, gorgé "Emboiricats fins a la gola" (Langlade)
embolh = pagaille, désordre; difficulté, souci, ennuis, embrouille, enchevêtrement (pr.); embarras (fig.), mêlée, foule "fica d'embolh pertot"; "i aviá tot un embolh a son entorn"
embolhar = désordre (mettre en)
embolnar = éventrer
embonígol = nombril
emborronat, -ada (1) = enveloppé de toile.
emborronat, -ada (2) = entassés pêle mêle (les nuages) (Langlade)
emborsar = introduire
embosenada (sf) = éboulement "Se mòstran embé de quieladas / Estralhs, chaples, embosenadas, " (Langlade)
embotinhar (s') (v.r) = devenir maussade, se fâcher
embotinhat = rouge trogne
embotinhat, -ada = irrité, maussade "la gruma embotinhada dau riu" (G Coulazou)
embrancar (s') = se mêler
embrandar = allumer, enflammer
embriac, -aga = ivre; fig. atteint du mal de mer (Despuech-Sage)
embriagar (s') = enivrer; syn. : empiponar ; enchichorlar ; empetolar (s'), encigalar (s')
embroassar = ébouler par le bord
embroncar (s') = trébucher, broncher "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron."
embrucar = rentrer dans une ruche; (fig.) s'agglomérer à un groupe social
embrutit = sale
embugar (s’) = s’imbiber.
embut = entonnoir
emenda (sf) = amende, contravention
Emirats Arabs Units = Emirats Arabes Unis
emmaissar = prendre entre les dents "lo chin emmaissa l'òs" (Langlade)
emmalautir = tomber malade
emmantelar = couvrir d'un manteau "un bòsc qu'emmantèla de verd de grands sèrres sens ròcs" (Dezeuze)
emmarinat = marin (se dit du temps) (Langlade)
emmarinat , -ada (adj) (temps) = (temps) de vent du sud
emmascat = ensorcelé "sos dets emmascats" (Azemà)
emmièg de = au milieu de "La cima emmièg de las belugas" (Langlade)
emmorescarèl = sombre, créant l'obscurité "l'emmorescarèla pineda" (L X de Ricard)
empachaira = rivale
empachar = empêcher
empachocar = empêtrer , encombrer
empachocat = encombré "adonc dau pas, Tot empachocat de rabóstia Se vei un quicòmet que brilha" (Langlade)
empalhar = se coucher, se mettre au lit, à la paillasse "E tanlèu qu’agèron ben acatat los manits dins son liechet, los parents a son torn s’empalhèron. " (G Therond)
empantolhat, -ada (adj) = étalé, -e
emparadisar = rendre heureux comme au paradis "aqueste sòmi m'emparadisa"
emparadorenca = herbe légendaire "Sens desmembrar ...l’Emparadorenca" (Max Roqueta)
empargar = auréoler (la lune) "la luna empargada marca la plòja per deman" (Dezeuze)
empaumada (sf) = coup de la paume de la main
empega (aquela) = eh bien ça par exemple
empegar = emplâtrer, empoisser (pr.); enivrer (fig.); transmettre ou attraper une maladie vénérienne
empegat, -ada = éméché; syn. , bandat, -ada
empeirar = pétrifier (Max Roqueta)
empensat, -ada = pensif, soucieux
emperant, -anta (adj) = souverain "au mèstre emperant" ARF
emperau (sm) = heures supplémentaires, supplément de journée que l'on fait après que le soleil s'est couché
empèri = empèri "l'empèri s'escranca" (gros titre à la une de "Lutte occitane" en 1974)
empèrit ~ emperit, -ida (pron: "empèri") = maladroit, empoté, imbécile
empetolar (s') = enivrer(syn.: s'empiponar ; s'enchichorlar ; s'embriagar ; s'encigalar) "bogre d'empèrit!"
empifratge = goinfrerie
empilonar = amonceler, entasser "las auças que la mar a'mpilonat " (Langlade)
empimparrar = attifer, atourner, décorer
empimponar = enivrer (syn.: s'enchichorlar ; empetolar (s'), s'embriagar ; s'encigalar)
empivelar (= pivelar) = fasciner.
emplanat = firmament "Entre los vius lugars que pòblan l'enplanat " (Langlade)
emplanat (sm) = immensité (sf)
emplastre = emplâtre, oblet encombrant ou disgracieux; coup de poing, emplâtre, giffle "Aquel ase es ben malaut, a dessús un bèl emplastre. "(prov)
emplegar = utiliser
emplen (en) = pleinement, en son milieu, au beau milieu "l'aigat engulha en emplen lo flumàs" (Langlade)
emplumachar = empanacher "son chival emplumachat d'incarnat"
empobolar = infester
empoponat = coiffé d'un bonnet "ben au caud, tèsta empoponada" (A. Roux)
emprés = près de là
empressar (s') v.r. = se presser, se hâter
emprunhar = impreigner; gonfler, (se), s'imprégner (voir: emprenhar) (la labechada) "s'emprunha de sàvias sentors" (Langlade);" (los nivolasses) s'emprúnhon d'avapors " (Langlade)
empudesinar = infecter, syn. enfectar, enfecir, endecar, enfecinar
empusar = attiser, activer
en aquí d'aut = dans la montagne
en cagaraula = colimaçon (en) "una rampa en cagaraula", "un escalier en colimaçon"
en prumièr = d'abord, tout d'abord
en reba = massivement, en masse, comme une épidémie ("reba") "la mòrt embé sa dalha tòmba en rèba mari-mèla fuolhatge, aubram, filheta, vièlh" (Langlada in:"Au paure Aubanèl, 1890)
en tèrra = sur la terre "tot çò qu'en tèrra i a de malícia et de colèra " (Langlade)
enaigar = inonder, noyer "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
enamorar = rendre amoureux
enarquilhat, -ada (adj) = altier, -ère (adj)
enart = échafaud
enauçar = élever "E tot en s'enauçant sa cara s'encolora De rais esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etèrne e luminós" (Langlade)
enaurar = illustrer, élever
enausir = exaucer
enavans = entrain, vaillance
enbàs = partie basse de quelque chose, rez-de-chaussée "l'enbàs de las braias"; "los ostaus bastits dins los enbasses s'enaigan"
encadenar = enchaîner
encafornat, -ada = reclus, enfermé comme dans une grotte ou un caveau “l’òm es encafornat coma de pinhons dins una pinha”.
encalar (s') = échouer (s')
encalorar = réchauffer intérieurement; s'_, s'échauffer
encalorat, -ada = échauffé, -e "l'aiga encalorada" (Langlade)
encambar = enjamber, passer par dessus, franchir "Per respòndre au sinhau encamba emb ardidessa dos grands flumes " (Langlade)
encanar = entonner un chant, chanter “encanar una cançon” = entonner une chanson. Se dit aussi d'un hymne,d'un refrin, d'un slogan; "encanèron la Coupo Santo"; "an encanat sus milanta tons sa legenda" (Azemà)
encanhardar (s’) = s’abriter dans un coin au soleil en hiver.
encapar = atteindre, comprendre; concevoir, entreprendre, commencer "pòt pas l'encapar", il ne peut pas la sentir "encapèt de sostar, mòrt-e-fòl, aqueste principi …" (Azémà)
encapçar ("éncatsà") = parer, embellir
encapelar = couvrir d'un chapeau "e l'acrin dau Ventor encapelat de nèu" (A. Roux)
encapitar = comprendre
encara = encore. (syn.: mai, tornar)
encargar = accabler; imputer, attribuer
encartar = inscrire; syn. Registrar
encastrar = enchâsser; fortifier, entourer d'un rempart
encastre (sm) = cadre, encadrement; chassis; objet encombrant "de qu'es aquel encastre au mitan!"
encatechirmar = catéchiser, endoctriner
encenchar = ceinturer, entourer "Sap los sèt sens, conois los fluides, maja escanha qu'encencha, mòu e fai d'aqueste mond un còrps" (Langlade)
encendi = incendie
encensièr = encensoir
encés = encens "Segon las gents, los encés." (Prov)
enchaurir = épouvanter; syn.: colonhar
enchauta (qu') = pourquoi se soucier de "qu'enchauta lo qu'ausís?" (Dezeuze)
enchautament = désintérêt
enchautar (s') de quicòm coma d’un viet d’ase bolhit. = s'en désintéresser, s'en moquer éperdument "m'enchaute coma un chin s'enchauta d'una pruna" (Dezeuze)
enchichorlar = enivrer(syn.: s'empiponar ; s'empetolar, s'embriagar ; s'encigalar)
enchuscla = griserie "sa carga melicosa d'enchuscla"(Max Roqueta)
encigalar (s') = enivrer
enclaus = enclos
enclaus, -sa = à demeure
enclausir = fasciner, ensorceler ("los uòlhs ne'n son enclausits")
enclausit = ensorcelé, ravi, hypnotisé; syn. enmascat; interdit (rester comme) "Los autres, coma d'abestits,Ne seguèron tot enclausits" (Vivarés)
enclotit, -ida (adj) = déformé de concavités, bosselé "Èstre enclotit coma un vièlh pairòl." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
encocar = enivrer les poissons avec la coque du Levant
encolorar = colorer "E tot en s'enauçant sa cara s'encolora De rais esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etèrne e luminós" (Langlade)
encorrir (s’) = s’enfuir en courant (Dezeuze)
encra (gall.) = encre; v. tencha
encramponar = attraper avec des griffes (Despuech_Sage)
encreire (de per) = pour la frime
encrestit = crête (qui porte une) "un grop de punks encrestits"
end' aquò (=emb aquò / norm: amb aquò) = et alors "Se clena, emb aquò fai salut, jòia e solaç /als quatre primadièrs de nòstra raça astrada" (Langlade)
endarrieirar = retarder
endavalar = luxer, démettre "òu ! d'espatlas endavaladas " (Langlade)
endavalar (s') = descendre; s'écrouler "lo rei s'endavalarà de son castèl";"diriatz de monts que s'endavalan" (Langlade)
endeca (sf) = débris; syn: clòsces (pron. klòsses)
endeçai = ici bas "l'endeçai, l'endelai son dau Filh, lo Cifèr. " (Langlade)
endecar = infecter, syn. enfectar, enfecir, empudesinar, enfecinar; rendre malade "te cau pas laissar endecar per la freg"
endecat, -ada = infirme
endecós, -osa = vicieux
endelai = au delà
endeluvar = pleuvoir à sceaux
endemèsi = jalousie; syn. gelosiá
endès = trépied
endevenguda = circonstance, événement
endevenir (s') = s'accorder "A chaca esfòrç, tant s'endevenon, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaça" (Langlade)
endévia = endive "Èstre frisat coma una endévia"
endevinhar = deviner
endignar (pron. "endinnà") = envenimer, indigner
endilhament = hennissement
endilhar = hennir
endintrar (s') coma las cagaraulas. = rentrer dans sa coquille
endormidoira = jusquiame; fig: narcotique "l’endormidoira per apasimar la malor —aquela la cal pas daissar entre mans marridas, que i a de sòms qu’òm se’n despèrta pas jamai" (Max Roqueta)
endormidoiras = sommeil irrépressible "a o legir n'arrape las endormidoiras"
endrech = localité, endroit, lieu (syn. ròdol, tenement)
endrechièira = direction
endurar (s') = durer "Bèu temps amai s'endurarà "= le beau temps est de longue durée" (Langlade)
endurzir = durcir; syn. amaserar "endurziguem nòstras espatlas" (Dezeuze)
enebir = interdire, prohiber "es enebit de parlar francimand"
enfadada (sf) = enchantement
enfadar (v tr) = subjuguer
enfadesir = enjôler "A l'envielhir, l'enfadesir. "(prov)
enfadorlat = infatué
enfant = enfant; syn. manit; nene; (petit): manidet, enfanton "Los enfants an tant de freg coma de sen"; ."Los enfants dels autres pudisson." (Prov)
enfantolitge = enfantillage
enfanton = petit enfant
enfantonet = bébé
enfarinar (s') = enticher (s')
enfeciment = infection
enfecinar = infecter, syn. enfectar, enfecir, empudesinar, endecar
enfecir = infecter, syn. enfectar, empudesinar, endecar, enfecinar
enfectar = infecter, syn. enfecir, empudesinar, endecar, enfecinar
enfècte/infècte, -a = infect
enfèrris (m.pl.) = entraves (f.pl)
enfifrar = pénétrer
enflambat = enflammé "a la gòrja enflambada" (Langlade)
enfla-mòla = mouvement de flux et de reflux des eaux "l'enfla-mòla intra, carabaunha" (Langlade)
enflorar = fleurir
enfonilhar (s') = insinuer (s')
enforçar = renforcer "lo bosinàs s'enfòrça" (Langlade)
enfornar = enfourner, mettre au four "A l'enfornar se pren lo pan cornut"(prov)
enfoscat, ada = obscur "lo cèl enfoscat" (ARF)
enfugir (s') = enfuir (s')
enfuocat, -ada (pron. enfyoukat) = enflammé
enfurgar (s') = s'enfoncer "l'enfanton s'enfurguèt dins lo liechet que la bòna i aviá caufat"
enfuronar (s') = fureur (se mettre en)
engalar un teissut = passer un tissu à la noix de galle pour le noircir (V "gala)
engambi (adj. invar.) = alerte (adj), ingambe "sola, la mar totjorn engambi" (Langlade)
engana (adj) = pas fiable "es tot engana"; "vas metre un aissard de platana amb una escala tota engana" (A. Roux)
engana (sf) = machination, tromperie
engana (sf) (2) = salicorne (plt)
enganar (1) = tromper
enganar (2) = maltraiter, bouleverser, fatiguer « e lo frucham daurat que lo resson engana » (Langlada)
enganha = fourberie
enganiu = insidieux
engarçar = tromper son partenaire
engargavachar = engorger
engarronar = éculer les souliers "sas bòtas son engarronadas"
engaubiar (s') = avaler
engaugilhar (s') = réjouir (se); s'amouracher de qqun
engauma (sf) = saleté, débris gluant
engaunhadissa = pantomime
engavachat = obstrué "de qu'ai d'engavachat dins l'èime o dins l'aurelha?" (Dezeuze)
engelosit, -ida = jaloux, -se
engermenit, -ida = en germe.
engimbrar = entreprendre, organiser
engimerrar (s') = regimber
engincar (s') = ingénier (s') "sabe pas pus cossí m'engincar per…"
englotit = cabossé, troué "son capèl es tot englotit" (Vivarés); "rasonas coma un embut englotit" = tu raisonnes comme un entonnoir troué (Dezeuze)
englotit v: enclotit
engolir = avaler, engouler, gober "An engolit perquinaquí quauques senserimbalhas : d’olivas, de saucissòt, e de qué sabe ieu ? " (G Therond)
engorgar = gorger "vos engorguetz pas pièger que d'animaus" (Dezeuze)
engorgar (s') = engouffrer (s') "En s'envisant, tot se i engòrga " (Langlade)
engorrinar = pervertir
engranar = fournir en grains un moulin; féconder "la mòla / D'un molin d'aura emb d'òsses engranat" (Langlade)
engranatge = engrenage
engravar (s') = échouer (s')
engrepesir = engourdir "engrepesit de freg"
engrèula voir: angròla (=lézard)
engripar = saisir entre ses griffes "engripa los bilhets de banca"
engrunadís = friable
engrunament = effondrement "dins los engrunaments dels ostaus" (Dezeuze)
engrunar = briser, écrouler "aquel ostau es tot engrunat","Las pòrtas e las fenèstras s’engrunèron. " (G Therond)
engrunat = ravagé, abîmé, cassé "Èstre engrunat coma una vièlha semau" (Expr. Pop Clermont l'Hlt); "trai sus lo mond engrunat de braçats d'olivièr" (jette sur le monde ravagé des brassées de branches d'olivier)
enguent = onguent
enguentat = pommadé, parfumé
engulhar (v tr) = s'engager dans une voie
engulir = avaler, engouler, gober
engusar = tromper "seriá una gròssa consciéncia se te laissave engusar" (R Thérond)
enjulhar = enivrer, étourdir (avec de l'ivraie); enjôler, ensorceler
enlai = là-bas "Un aiçai, un enlai la finicion se sarra" (Langlade)
enlai (se faire) = passer au large "E fai-t-enlai ont poiràs t'abondar" (Langlade)
enlastar = embrocher
enliassar = lier (syn:ligar, enliassar) (la nòvia a son braç enliassat) (ARF)
enlordir = enlaidir
enlucernar v. enlusernar
enlusernar = éblouir, aveugler "lo vin enlusèrna"
enlusir = éclaircir (s') "E coma ditz aquò, vese enlusir l'espaci" (Langlade)
enmandar = chasser (v. caçar, percaçar, sacar ; fòrabandir)
enmascat = ensorcelé (syn.:enclausit, embelinat)
enmerçar (pron. "emmessà") = employer, utiliser, dépenser
ennaut = nord, arrière-pays montagneux
ennaut = partie haute, quatier haut, acropole "d’aquel camin partisson, per montar drech vèrs l’ennaut dau vilatge, quatre o cinc carrièiretas. "(G Therond)
ennegrir = noircir
ennivolir (s') = couvrir de nuages (se); s'assombrir
ennoviar (s') = prendre mari
ennuochat, -ada = obscurci "mon arma ennuochada"
enquicòm (occ. norm. endacòm) = quelque part
enquicòm mai = ailleurs "la diva creatura esta per ara enquicòm mai" (Langlade)
enrabalar (= enravalar = enrebalar) = entraîner.
enrambalhar = empêtrer, décontenancer "Estre enrambalhat coma un rat ambe tres nogas." (Comparason populara clarmontesa)
enramelar = couvrir de rameaux
enrauselar = parer de roses
enravalar, v: enrebalar = entraîner, trainer derrière soi, entrainer dans son mouvement
enrebalar = traîner, charrier, entraîner "lo carri d'Apollon enrebalava lo sorelh"
enregada = périple, trajet, course "Lo sorelh de sa cintra acaba l'enregada" (Langlade)
enregar la dralha = prendre le chemin "de Montèl enregam la dralha" (A. Roux)
enregdenar = raidir "enregdenant lo ren"="contractant nos muscles lombaires"(Dezeuze)
enregdiment = érection
enribanat = attifé (litt. de rubans) "Èstre enribanat coma un cap de jovent." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
enridelar = voiler, couvrir d'un voile, d'un rideau "l'uòlh a pas res que l'enridèla" (A. Roux)
enriquesir = enrichir "enriquesís l’esperit dels òmes" (Max Roqueta)
enrocada = roche en place, assise rocheuse "l'enrocada dels sèrres" (Langlade)
enrojada = fée effrayante du Larzac (syn. fada, fadarèla, encantada)
enronzar = embarrasser dans les ronces
enrubantat (Clermont l'Hlt) v: enribanat
ensacar = entasser comme des sacs (Despuech)
ensag = essai
ensagnosir = ensanglanter "L’emportèron a l’espitau, estavanit e la tèsta tota ensagnosida" (G Therond)
ensagnosit, -ida = ensanglanté "Subre la grava ensagnosida, Los còrs peluts fan la dormida Ben a la raja dau sorelh" (Langlade)
ensajar = essayer
ensalat = salé
ensebelit, -ida (adj) [pron: ensepelit] = enseveli "los jorns primièrs que s’espandiguèron sus de sègles ensepelits" (Max Roqueta)
ensengar, voir enzengar = ajuster, agencer, fabriquer
ensenhaire, a = instructif "es una istòria ensenhaira"
ensenhaire, a (s.m et f.) = enseignant "Filibèrt es ensenhaire de matematicas"
ensenhar = montrer, apprendre à
ensordaire, a = assourdissant "Tot d'un còp, de totes los caires, Esclafís de crits ensordaires"Sordís de bronzins ensordaires " (Langlade)
ensordar = assourdir "de quiladas qu'ensórdon " (Langlade)
ensornir = assombrir "qu’una fèsta de poësia demòre ensornida per lo regrèt " (Azemà)
ensús de = au dessus de "lo bruch de rocalha, / Qu'ensús dels apens desmarmalha " (Langlade)
entanchar = hâter, entreprendre, avancer le travail; toucher à sa fin "una anèla a ajustar a la cadena d’istòria ben entanchada pèr nòstres davancièrs" (E Teissier); "entancha ta corrida"=hâte ta course (ARF); aquela joncha, l'entanchèt embé l'ajuda dau grand felibre lauragués Aguste Forès" (Azémà); "l'òbra de mon grand s'entanchava" (A. Roux);"Pasmens de morsèl en talhon, lo gigòt s'entancha.(=touche à sa fin) (G THerond);"– Fiques ! quante bòn morsèl qu'es aiçò !– Entancha-te d’acabar’quel que ié tornaràs." (G Therond) "
entanche (far d') = dépêcher (se)
entantinar = ennuyer, tourmenter; commencer à s'agiter ("l'onda que s'entantina")
entemenar (1) = aborder en commençant une conversation
entemenar (2) (v.r.) = faiblir "Ai ! ai ! las sostas s'entemènan " (Langlade)
entendement = intelligence "E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sordís, a bèlas fes, un lamp d'entendement" (Langlade)
entendre = entendre
entendut, -uda = compétent, savant, expérimenté, habile "Monsur Chaplatot, que lo fan tant e tant entendut, demòra perquinaicí" (G Therond)
enteriga (sf) = rage de dents, douleur ou agacement des dents; (fig) gros appétit "L’èr e la fatiga/i avián fach venir l‘enteriga"
enterrar = enterrer
entolhar = arranger "veiràs qu'es pas mau-aisit d'entolhar los affaires un pauc coma se deu" (G Therond)
entorn = entour
entornar = revenir "Tard lai vau Pauc lai fau, De bona ora m’entòrne." (Prov)
entortibilhar, voir: entortivilhar
entortilhar = entourer de plusieurs tours "l'entortilharem d'una còrda"="nous l'entourerons d'un cable" (Dezeuze)
entortivilhar = entortiller, enrouler en désordre "sentís s'entortivilhar dins sas venas los fregs colòbres de la mòrt" (Azéma)
entramblar = entraver
entrament que = pendant que "E Goton anèt quèrre de tabat entrament que Constant remenava de lònga…" G Therond
entrament/entrement = en attendant
entraucar (s') = rentrer, se réfugier dans un trou "la cagaraula s'entrauca entre las pèiras per temps sec"
entraular = enfuir (s') (syn.: s' enfugir)
entravacós = inextricable
entravadís = empêchement, gêne
entravas = incertitudes "anem, digatz m'o, levatz me d'aquelas entravas" (A Guiraud)
entre = entre
entre el, entre ieu = à part soi "entre el se marmotiguèt : « Aicí mon revenge qu’arriba.»" (G Therond)
entre lo (+ sing) = entre les (+ plur) "entre lo feuse-aubre "= entre les fougères arborescentes (Langlade)
entre totes = tous ensemble, à nous/eux tous "Entre totes, o sabèm tot." (Prov)
entre, entre que = dès que
entreclaror = demi-jour
entrecopar = entrecouper "Chut ! vai parlar. De fes d'una vòtz afectada / rusta, s'entrecopant e bracejant los mòts " (Langlade)
entrecuèissa = périnée, entre jambes
entrefolit, -ida = excité, agité, palpitant; courroucé "E zo ! entrefolits, totes la seguiguèron. " (G Therond); “Puòi, lo nerviós Erau / De fes fons, large, siau / De fes,entrefolit e teune”.(Dezeuze)
entrefuòlh (= trefuòlh) = trêfle (plt).
entrelusor = demi-jour
entrement = en attendant "Escandalha entrement lo neant e l'abisme ";"Entrement qu'aiçamont vengue trevar vòstra anma Anatz dire pertot çò que uòi avètz vist " (Langlade)
entrement que = pendant que; tant que
entremièja (per) = par intermittence "Per entremièja puòi,(…) diriatz, (…) de monts que s'endavalan" (Langlade)
entremièjas = entrefaites "dins aquelas entremièjas venguèt la fèsta de Sant Martin"
entremuèja / entremuòja = trémie, gros entonnoir "mogut, Coma la mòuta que degòla De l'entremuèja jot la mòla " (Langlade)
entrepachar = entraver "Un pauc pus luònh dins la planassa, Lo flume entrepachat s'espaça" (Langlade)
entrepachós = accidenté, scabreux, plein d'obstacles
entrepan = sandwich
entreprés = surpris
entreregardar (s') = échanger des regards "Ne seguèron tot enclausits/Un bòn brieu s'entreregardèron"(Vivarés)
entresecat = desséché, -e “son cadavre entresecat” = son corps desséché(Dezeuze)
entrigar = intriguer
entripar = engloutir en mangeant avidement "entripan lo matin dos platats de sopassa"
enuejar = ennuyer "Après tres jorns l'òm s'enuèja de femnas, d'òstes e de plòjas. "(prov)
envalar = avaler, engouler, gober "pòs encara envalar?-pòde pas envalar qu'ai pas pus d'escopinha"; "Avián vitament envalat un talhon d’estofat emb un bòn còp de vin" ( G Therond)
envalar la pilula = avaler la pilule
envaporat (sm) = émanation
envegeta (faire) = émoustiller, exciter, faire venir l'eau à la bouche
enveja = envie
envejadura = concupiscence
envejós, osa = envieux
envergar = pénétrer
enverinadura (sf) = infection
envescar = engluer
envescat (pron. "enviscat") = englué
envielhir = vieillissement, sénescence "A l'envielhir, l'enfadesir. "(prov)
envinassat, -ada = aviné, -e Es envinassat coma una congorla.
envisar (s') = enfoncer en tournoyant (s')
envolopa = enveloppe
envoutar (pron.:"énbôwtâ") = entourer, encercler "tèsta qu'una crinièira envòuta ";"(l'ombra) que de la valonada Escalabra los puògs, los envòuta e cobrís" ;"una revolumada de pèrlas de diamant l'envòuta e lo seguís" (Langlade)
enzengar (v tr) = arranger, organiser, manigancer
èr (aver un) = être effronté, insultant "Cossí? Auriatz pas un èr, per asard ?... " (G Therond)
èrba = herbe
èrba blava = herbe légendaire "e l’èrba blava, l’èrba que canta lo jorn e la nuòch e que romp lo fèrre mai dur. " (Max Roqueta)
èrba d’ubac = Daphne laureola (lauréole, lauriòla, élément de la chênaie blanche ou "rovièira", voir ce nom)
èrba dau fetge = épervière des murs "l’èrba dau fetge, que neteja la sang" (Max Roqueta)
èrba de la lòca = douce-amère (plt) "l'’èrba de la lòca, per susar las umors marridas" (Max Roqueta)
èrba de la Tressusor = herbe légendaire "E qué sabèm … de l’Èrba de la Tressusor? " (Max Roqueta)
èrba de Nòstra-Dama = pariétaire (plante qui pousse contre les murs). (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
èrba de Sant Ròc = herbe de Saint Roch "l’èrba de Sant Ròc qu’espotís las fèbres e la pèsta" (Max Roqueta)
erbassièr, -ièira = herbivore "De la cadola, alin, que raseja las pradas, Ont trevan crocòdils, erbassièrs pè forcat"; "Es l'ora qu'a passets los erbassièrs caminan " (Langlade)
erbatgiva (sf) = prairie luxuriante, savane "dins la nauta erbatgiva" (Langlade)
erbatjiva (sf) = herbage
erbetas = salades sauvages
erbolha = mauvaise herbe
erbum = végétation "l'erbum qu'abrigava las bèlas floretas" (Langlada)
ermàs = terre en friche; désert
eròi = héros
èrsa , ondada = vague
es de mòda = usage (c'est l')
es pas per de còrnhas = prunes (ce n'est pas pour des) "se sèm en republica, es pas per de còrnhas" (Azemà)
esbegut = vidé de son eau ou de sa sève, desséché
esbeure = vider de son eau ou de sa sève, dessécher
esbleugissent = éblouissant "E tot en s'enauçant sa cara s'encolora De rais esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etèrne e luminós" (Langlade)
esbrilhaudar = illuminer "un grand esclaire esbrilhaudèt lo membre" (G Therond)
esbrotar = brouter "esbrotatz bauca e blacàs"
esca = étoupe, amadou
escabassa = branche maîtresse
escabassar = décapiter, étêter, émonder "Per sant Frocand de febrièr escabassa ton ametlièr." (Prov); "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraça, Entendes pas los espets, lo çaganh" (Langlade)
escabeleta = strapontin, sellette, petit siège
escabolhar = dissiper, éparpillés "Los veles dau passat se son escabolhats" (Langlade)
escabolhat, -ada = évanoui, disparu
escach = troupe, horde, groupe
escachon = groupuscule, commando, détachement "un escachon de quichats e de pissavinagres" (Azemà); "Un escachon armat de paus S'escampilhan a la sornuda " (Langlade)
escafar = effacer (occ norm: escafar)
escairar = équarrir, tailler à angles droits.
escala (de carreta) = brancard de charrette "vas metre un aissard de platana amb una escala tota engana" (A. Roux)
escalabrar = passer par dessus, sauter, "l'ombra de l'aubram que de la valonada Escalabra los puògs, los envòuta e cobrís"; "L'autre ven dau ponent, a escalabrat l'autura , l'autura espectaclosa ont i a d'etèrnas nèus " (Langlade)
escalabrós = escarpé “dralhòu escalabrós” = sentier escarpé; "una rancareda escalabrosa de 294 mètres d’auçada" (E Teissier)
escaladar = escalader
escalaire = pentu "Sos enemics podián pas ié venir que dau miegjorn de lòng d’un devés escalaire" (E Teissier)
escalar = monter, escalader, gravir "Escalave pertot, nistejave dins totes los traucs" (E Teissier)
escaleta (sf) = gauffre "es sec coma una escaleta"
escalièira = escalier
escalitge = salsepareille, syn. esclaviège ,saliège (Smilax aspera)
escalugant = affolant; fig: éblouissant (Langlade) "sos uòlhs miralhs escalugants" ; "La dralha dau Cifèr, la grand dralha lachada, ont regolina, a flòc, d'escalugants polsius"(Langlade)
escalugar = éblouir
escamandre = scandale, fait scandaleux.
escambarlada = propos trop libres
escambarlar = enjamber, monter à cheval
escamp = étendue de terrain "Un lòng bram de suspresa esclafís per l'escamp."(Langlade)
escampaire = gaspilleur, prodigue "Après un acampaire ven un escampaire. "(prov)
escampar = jeter (syn.: traire; getar)
escampilhament = dispersion
escampilhar = disperser, éparpiller "Un escachon armat de paus S'escampilhan a la sornuda "(Langlade)
escampilhat, -ada = dispersé
escanar = étrangler; égorger.
escanar (s') = s'étouffer; (fig.) s'égosiller "una set que m’escanava" (E Teissier)
escanat, -ada = étroit, étranglé, resserré "la montanha auturosa, dur retenal de son gòuf escanat"(Langlade)
escandalhar = mesurer "Escandalha entrement lo neant e l'abisme "(Langlade)
escandilhada = rayon de lumière, illumination
escandilhadas = illuminations(Langlade)
escandilhant = radieux "lo sorelh escandilhant" (Dezeuze)
escanha = pelotte, écheveau “una escanha de lana” = une pelaste de laine ; écheveau."Sap los sèt sens, conois los fluides, maja escanha qu'encencha, mòu e fai d'aqueste mond un còrps" (Langlade)
escantir = éteindre (syn.:damoçar, atudar)
escapi = sauf, libre, tiré d'affaire
escarabolhada (s.f.) = chaos, désordre, éparpillement, entropie (syn. borrola, rebaladís)
escarabolhós, osa (adj.) (ex: de paraulas ecarabolhosas) = échevelé, embrouillé, désordonné, éparpillé "de paraulas escarabolhosas"
escarada = troupe, bande, commando
escarboncle = escarboucle "los escarboncles de sos uòlhs" (Max Roqueta)
escarcalhar = écarquiller (les yeux), écarter largement (les jambes), crevasser, épanouir, s'étendre dans une pose indécente, étirer excessivement, crever, briser (v. r.) étaler (s') "escarcalhe mos braces a trabalhar" (A. Roux); "escarcalha sas cambas"; "s'escarcalha sus la platja per i prene lo sorelh" , etc...
escardenc, -enca (adj) = écarlate “Dejà sul tieu pòt escardenc / lo doç parlar montpelhierenc /coma un aucelon bresilhava” (A. Forès).
escardissat/escardussat = rafraichi, dégagé, vivifiant (temps, air, etc..) "l'èr es escardissat"
escarlimpada (s.f.) = bond, saut périlleux; faux pas; (fig.) frasque; syn. campissada "Que de sauts ! que d'escarlimpadas Viravòuts e farandoladas ! " (Langlade)
escarnir = meurtrir, détruire, étriper "l’Agla tedesca, mostrosament gratificada d’un parelh de tèstas coma s’un bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn"
escarpa = carpe (poisson)
escarrabilhar = exciter, ravigoter "Cauca que caucaràs l'ega s'escarrabilha ..sens que siágue besonh dau ponchon, de la bilha " (Langlade)
escarrabilhat, -ada (adj) = dégourdi, malin "Èstre escarrabilhat coma un singe." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
escarraunhar = égratigner
escasença = circonstance "Escampats en tant d’escasenças ont se pòdon afortir, sens demesir l’idèa que nos fasèm, cadun, de nautres" (Max Roqueta)
escassament (adv) = à peine
escata = écaille "Las banas en avant, la coassa anelada Lo còrp espectaclós d'escatas tot cobèrt " (Langlade)
escatar lo pèis = écailler le poisson
escaucèl = trou autour des pieds de vigne
escaucelar, far los escaucèls = déchausser le pied d'un arbre ou d'une vigne
escaudadura = brûlure "en infèrn l'òrra eternitat de las escaudaduras" (Dezeuze)
escaudar = consumer en exposant à la chaleur "lo fruch que lo sorelh escauda e rima"
escaudatge = mûrissement sous l'effet du soleil "l'escaudatge dau rasim"
escaudejar = échauder
escaufalièch = chauffe-lit "Aquò's a prepaus coma un escaufalièch l'estiu" (Prov.)
escaufament = inflammation
escaufèstre = émoi, alarme, agitation, exaltation "L’escaufèstre s'amaisant lèu, la mocion seguèt adoptada" (G Therond)
escaumaduras = tonte des moutons "Ne prene coma las escaumaduras
escavadura = échancrure énorme "L'aigassa a fach d'escavaduras" (Langlade)
escavar = évider, échancrer "se ié capita coma un trauc qu’es estat escavat au cisèl"
escavartar = éloigner, chasser, égarer
escavartar (s') = se perdre
escavassaire = émondeur
escavassar (1) = excaver
escavassar (2) voir plutôt "escabassar" = émonder, ébrancher "Escavassats, d'autres dau fuolham nus" (Langlade)
esclafar = aplatir
esclafidor = cannonière de sureau (jouet sonore) " Petar coma un esclafidor "
esclafir (1) = désemplir
esclafir (2) = éclater, retentir "esclafís de bramadas sornas"; "Tot d'un còp, de totes los caires, Esclafís de crits ensordaires";"Un lòng bram de suspresa esclafís per l'escamp". (Langlade)
esclairar = éclairer "Son luònh per ailaval primes coma de lums, Los astres trelusents qu'esclairan nòstra tèrra" (Langlade)
esclaire = clarté; éclair "embé sos tròns e sos esclaires "; "Coma un fronfron d'esclaire / Un quicòm respondrà alin dau fons de l'aire " (Langlade)
esclairida (sf) = éclaircie du temps .
esclam (faire d') = manifester sa joie "A lòga de faire d'esclam Es aquí muda, estomacada, "Coma un fronfron d'esclaire / Un quicòm respondrà alin dau fons de l'aire " (Langlade)
esclapa = gros éclat de pierre ou d'autre chose, morceau imposant, trophée "Òi ! saguetz fièrs d'aquèla esclapa "(Langlade)
esclar = éclat "l'esclar foscàs d'una luòncha neblosa "(Langlade)
esclaviège = salsepareille, v. escalitge
esclòp = sabot (d'homme)
escoba = balai
escobar = balayer
escobau/escobal = écouvillon
escobilhar = balayer, déblayer "ò ! la bela granilha q:que lo trepilh escònd que lo temps escobilha "(Langlade)
escòla = école
escondre = dissimuler, cacher
escopinha = salive "l'escopinha me ven, mas babinas badalhan" (Dezeuze)
escopir = cracher
escorchin (sm) = fourrière, service ramassant les animaux errants
escorjador = abattoir
escorjar = égorger "Aitant fai aquel que ten, qu'aquel qu'escòrja. "(prov)
escòrna = affront
escòrna (faire) = outrager
escorreguda = excursion
escorrida = course, excursion, promenade, trajectoire, parcours "aquela prumièira escorrida m’aviá mostrat la dralha" (E Teissier); "Aicí l'inmudadís, alai, vam, escorrida, movement, calor, fòrça afonsa"; "dins son airala escorrida Escampilha detràs beluga', ulhauç, dardalhs" ; "Après una lònga escorrida, Sus los sèrres de Valhauqués Me mete a legir l'Atlantida" (Langlade)
escorsa = excursion, ascension "Aquí, prenguem d’alen sus un sèti de pèira pèr avudre lo vam d’acabar nòstra escorsa. " (E Teissier)
escorsa (tot d'una) = de ce pas "ié vau tot d'una escorsa"
escosent = cuisant
escòser = brûler (entraîner une sensation de brûlure) "la garganta t'escòi, molha le de vin blanc" (Dezeuze)
escotar = écouter
escotir = soigner jusqu'à guérison; absoudre, guérir de ses fautes
escotons = "écoute "que va per escotons (aux écoutes) Escota sas dolors." (Prov)
escrach = crachat "lo volcan, repojant sos escrachs" (Langlade)
escrachar = écraser
escrafar = effacer (voir occ. norm: escafar) "Au grand rebònis ! La rason E lo pauc d'èime qu'an s'escrafa" (Langlade)
escrancar = accabler, rompre; (fig.) démolir
escridassar = huer
escridassar (s') = hurler (syn. :bramar, orlar, quialar)
escrime (perdre l') = esprit (perdre l'), perdre connaissance "pèrd l'escrime" (Langlade)
escriure = écrire
escriutat = inscrit (syn;: inscrich)
escroquichar = écrouler; écraser "tot au fin fons dels gorgs vai-ti s'escroquichar? " ; "D'onças, de mans, escroquichadas " (Langlade)
escrumós, -osa = écumeux (à Sète) v. grumós
escudèla = plat, assiette; (fam) couvert "A la casa de Peironèla, cadun i a son escudèla. "(prov)
escudièira = écuyère
escudièr de cosina = marmiton
escumenjar = maudire, vilipender; exorciser, excommunier
escur (sm) = obscurité "Sus l'escur qu'emb de flambas raia" (Langlade)
escura (sf) = obscurité, obscurantisme "despuòi tant de temps que dins l'escura breça (traduit depuis si longtemps qu'elle s'endort dans l'obscurantisme")"
escurar = nettoyer, récurer des objets en cuivre
escuresina = ténèbres
escuresir = devenir plus obscur; "l'ombra s'escuresís", l'ombre s'épaissit. "L'ombra s'escuresís per comba e valonada" (Langlade)
escuretat = obscurité
escuretat / escuritat = obscurité (syn. Sornuda) "plan plan l'escuretat se sarra" (Langlade)
escuritat v: escuretat = obscurité "Los terribles gigants, vòstres desavancièrs que dempuòi de mila ans, l'escuritat recòbra " (Langlade)
escuror (sf) = obscurité "Desmarmalhant la sinistra escuror" (Langlade)
escut = bouclier
escut (blason) = écu (blason)
escutlar (pron. "escullar") = tremper la soupe; divulguer, avouer; narrer "avoue!"="escutla!"; "De sovenirs, vos n’ai contat dos o tres, mès patiriái pas a vos n’escutlar de banastadas" (E Teissier)
esfolatrada = jaillissement désordonné "un autre de mos grands oncles fasiá ressondir sus l’encluma son martelàs pesuc au mitan d’una esfolatrada de belugas (E Teissier)
esfolir (s') = ébouriffer (s'), se gendarmer
esfolissar = ébouriffer
esfolissat, -ada = ébouriffé, ée “peusses esfolissats” = cheveux ébouriffés (Dezeuze)
esfòrç = effort
esfrai = effroi, frayeur
esfregiment = refroidissement (syn. : refregida ; crèba)
esgard = regard (Lydia X de R)
esglach = effroi "tal que l'ors de caforna au peu reversinat" (Langlade)
esglariar = terrifier, affoler, effarer
esglariat = épouvanté, effaré
esluci = rayonnement(syn. : clarejatge)
esmarrador = lieu de perdition; labyrinthe
esmòure = préoccuper
espaçada (sf) = espace, étendue "car lèu de l'espaçada blosa sordís quatre malhòus per respòndre a l'apèl" (Langlade)
espaçar (v. tr. et intr) = disperser, répandre dans toutes les directions "Tot aquò se magença aquí, puòi, zo ! s'espaça, a tusta bòrnha"; "Un pauc pus luònh dins la planassa, Lo flume entrepachat s'espaça"
espaissós = incommode, insupportable
espalancar = ébrancher ; démembrer; démembrer une branche, écarteler, étaler "Una branca perosinosa Qu'un tròn a espalancat dau marc "; "D'autres, enfin a mitat'spalancats" (Langlade)
espandidor (sm) = épandoir
espandir = répandre, étendre, épandre
espangassat = orge des rats (plante dont les épis peuvent remonter dans les manches)
espaordir (pron. "espavourdî") = épouvanter
espardelha (sf) = espadrille.
espàrgol (pron. "éspârgou") = asperge (Asparagus acutifolius)
esparnhar = éviter, épargner
espatar (s') = tomber étendu, s'étendre "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron."; "espatats dau lòng dins sas barcas" (Vivarès)
espatarrar (s') = s'étaler de tout son long en allongeant les jambes, se mettre à l'aise "s'espatarrèron a una taula"
espatla (pron. "espalla") = épaule
espatlut, -uda = large d'épaules "Èstre espatlut coma un pòrta-fais." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
espaurugant, -ta = surprenant, qui fait sursauter
espaurugat = épouvanté
espautirar (v tr) = traîner (un sac, etc)
espaventar = jeter l'alarme, criailler, intimider
especièr = épicier
espectacle = spectacle, show
espectaclós, -osa = immense, prodigieux "Ò raça de mon còr l'as fach lo grand miracle : as subrat dau passat l'espectaclós basacle ";"Lo còrp espectaclós d'escatas tot cobèrt ";"Boscàs espectaclós ; aubram d'estampadura mostra"; "L'autre ven dau ponent, a escalabrat l'autura , l'autura espectaclosa ont i a d'etèrnas nèus" (Langlade)
espeiregada = chute de pierres
espeiregador = lieu où les chutes de pierres sont fréquentes "la rota dau Pas de l'Escaleta es un espeiregador"
espeiregar = tomber (pour des pierres)
espelhandrat = en haillons
espelhar = déchirer les vêtements "La fam ; d'onglas, de dents s'espelha "(Langlade)
espelhat, -ada = en haillons.
espelida (sf) = éclosion "Òi ! dels bèus arts siatz l'espelida"(Langlade)
espelidor = lieu de naissance ou d'éclosion
espelison, espelida = apparition
espepidaire, -a (adj) = méticuleux
espepidatge = pinaillage, examen minutieux
espepidejar = examiner minutieusement
espepissar = examiner, détailler, regarder de très près, éplucher, regarder en détail.
espèra = attente
esperança = espérance
esperar = attendre "– Mès me cau be’sperar la femna ?.."; "Terré ! esperar que sortigan!" ".(G Therond); "Lo que sap esperar finís per tot saupre" (Max Roqueta)
esperar (s') = attendre "espèra te un pauc": attends un peu (ton menaçant)
esperdigalhar = émoustiller
esperdigalhat, -ada = éveillé comme un jeune perdreau, dégourdi, alerte, épanoui; émoustillé "de jovenetas esperdigalhadas": "la calandreta es una escòla que ne sortisson de pichòts esperdigalhats";
esperel (d') = par lui même "lo fluid magnetic que dins lo viravòut d'esperel se congrèa "(Langlade)
esperfòrç = effort soutenu "lo principi que deu servir d'amira a nòstres esperfòrç"
esperit = esprit "Aver l’esperit ponchut coma lo cuol d’un tinèl (baquet)." (Comparason populara clarmontesa)
esperitat, -ada = spirituel, plein d’esprit. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
esperlongar = prolonger "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau que s’esperlònga au pè dau truc onte s’auboran las torres aroïnadas." (E Teissier); "Sus la plana brausida [lo sorelh] emb sos rais de galís, Esperlònga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau vertuós aubram"(Langlade)
esperon = éperon
esperpelugar = écarquiller (les yeux) "s'esperpelugan las vistonetas"
esperset = sainfoin
espertar = réveiller
espertesir (s') = perdre (se)
espés = épais
espet = pétard; éclat, explosion, bruit éclatant, éclat "d'espets de vòtz dins la sala dau cafè" (Thérond); "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraça, Entendes pas los espets, lo çaganh" (Langlade)
espet dau tròn = coup de tonnerre
espetar = éclater, crever; éclater (tempête, intempérie) "sentisse que mon sang s'espeta" (A Guiraud); "dau trebolum que vai lèu espetar" (Langlade)
espetar en sa belòria = éclater dans toute sa splendeur "La vida gràcia a tus espeta en sa belòria " (Langlade)
espetard = pétard
espetardar = miner
espiar = regarder avec attention "espiave l’acrin blu onte lo castèl se sorelhava coma una nisada d’aigla" (E Teissier); "ère pas qu’un pichòt dròlle e voliái tot espiar au còp." (ibid);"Un chin espiava un avèsque, E ié pissèt sus la coa." (Prov)
espic (2) = lavande, v. espiguet "Expr: blau d'espic, bleu de lavande. "Davant mos uòlhs, tot un país negre d'euses s'espandís amb las tacas de rovilh dels roires, e las tacas blau d'espic de las pèiras. " (Max Roqueta)"
espic, espiga = épi
espigar = mûrir les épis "en Cevena ont jamai n'a pas espigat l'estiu " (Langlade)
espiguet (sm) = lavande
espinchar = lorgner, épier, scruter "Espincha de tot caire, escota, tot es siau " (Langlade)
espinhar (s') = se piquer aux épines "Temps urós et sans laguis ont ère lo menaire de jovenetas esperdigalhadas que m’agradava d’adralhar dins lo michant camin per las faire espinhar e aissejar!" (E Teissier)
espinhas (de pèis) = arêtes de poisson
espinhós = épineux, scabreux
espinla~espitla = épingle
espirar = respirer, exhaler, suinter, prendre l'air "tot espira en el fòrça, e coratge e ferum" (Langlade)
espitau = hôpital
espitla = épingle "cèrca una espitla dins la mar"; "filhas e espitlas son de quau las tròba"
espitlar = épingler; jaillir avec force comme le sang d'une artère blessée "dau Felibritge, à despart d'un rag abondós de poësia nòva, espitla un èime de noblessa terradorenca e de libertat civica" (Azemà)
espitlièr = pelote d'épingles
esplech = outil (v. otís, aisina )
espofir (1) = aplatir, écraser "anèt s'espofir sus una pèira" (cònte de Joan de l'Ors)
espofir (2) = cracher
espòilat (ARF) = vaincu et pillé
espolsar (pron. "espossar") (s') = épousseter , secouer
espolsar la farda = faire l'amour
espolsar las arnas = secouer les mites, houspiller, frapper "i espolsa las arnas un pauc coma se deu" (G Therond)
espolseta = petite brosse, balayette
esponda = bord du lit du côté de la ruelle
esponga = éponge
espongar = éponger
esponjador = herbe légendaire "E te parlarai pas de l’Esponjador" (Max Roqueta)
espòrt = sport
esposcar = éparpiller de l'eau "A un revèrs maienc qu'esposca dins los camps" (Langlade)
espotir = écraser, mettre en bouillie
espoussar~espolsar (s') = secouer (se)
esprit: gall. pour "esperit"
esqueleta = squelette, ossature; syn. òssa, ossamenta
esquèr, a = gauche
esquialassar (s') égosiller (s') = pousser des cris perçants "de siblaments de la serpnassa qu'au suc dau mage s'esquialassa" (Langlade)
esquich = action, pression, force de poussée "A la lònga òm desvista dins la sornuda quicòm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja dins lo void, e'mb son esquich trasmuda las sasons e congrèa auratges, trombas, fregs";"l'autra mitat plan plan maina e puòi se damorça jota l'esquich frejàs e lo bof de la mòrt. " (Langlade)
esquimau = esquimau
esquina = dos "Joan Cagablanc confessa las moninas / tòmba dau cèl, se còpa las esquinas" (Prov)
esquinas (d') = dos (sur le )
esquinaus = collines, crêtes des collines "juscas als esquinaus" (Langlade)
esquintat = fourbu "l'ase es esquintat" (Dezeuze)
esquiròl = écureuil
esquitla = sonette
esquitlon = petit criard
èsser (subst.) = être (subst.)
èsser, èstre = être
èst = est (syn.: levant)
estable = étable, écurie "Quand lo chival s’es enanat de l’estable Es pas besonh de barrar la pòrta." (Prov)
estabordir, [astabordir] = abasourdir
estabordit, -ida = étourdi, assommé, sonné
estabosit, -ida = abasourdi, ie, stupéfait, -te "Mès la còlada estabosida, Es aquí muda, estomacada" (Langlade)
estacar = attacher
estacat = intéressé, avare
estafièr = mauvais sujet, complice, escroc de bas étage "manca pas de pichons estafièrs que son estats a l'escòla dels malassòrts"
estaire = natif "Los filons dau metal estaire " (Langlade)
estam = étain
estamina = déconvenue
estampadura = calibre, largeur, stature "D'un braç de mar…. a pres la vasta estampadura";"aubram d'estampadura mostra"; "Dels servitors de Dieu a fe, vestit, figura E per çò de l'esprit es d'una estampadura, Parièira as puògs gigants, dels gigants Pirenèus. " (Langlade)
estampanta = imprimante "estampe polit amb mon estampanta lasèr"
estampar = imprimer
estampèu = causerie, bavardage
estança = étage (Langlade)
estància = étage "es montat a l'estància"
estanciur = petit drôle plein d'esprit et de malice; trompeur avec une bonne apparence, renard (fig.), un peu escroc, faiseur
estanh (pron. "estanc") = étang
estanilha (sf) = provisions frugales
estar = immobilité "Aicí res que la nuòch, l'estar, l'etèrne siau. " (Langlade)
estar (pron: istà) = être, demeurer, être à un endroit "esta siau": reste tranquille; "la diva creatura esta per ara enquicòm mai" (Langlade)
estar au cròc = rester au portemanteau
estatja (sf) = échafaudage "E puòi, sus l'estatja de carn Escalan d'autres personatges " (Langlade)
estatjar = habiter, demeurer, vivre "es lo sol qu'en familha estatja a la caforna Lo sol que ritz, que plora e gacha au firmament. " (Langlade)
estatjar en familha = habiter en famille
estaudèls = trétaux, échafaudages "fai dançar sas petetas sus l'estaudèl de son teatre"
estavanida (sf) = évanouissement (sm), pâmoison (s.f.) "Quant de temps me tenguèt aquela estavanida ?"= "combien de temps demeurai-je évanoui?" (Langlade)
estavanir (s') = évanouir, perdre connaissance "L’emportèron a l’espitau, estavanit e la tèsta tota ensagnosida" (G Therond)
estèc = secret, recette, astuce, truc, moyen ingénieux, procédé, talent, savoir-faire, puissance, pouvoir "quau trobarà l'estèc d'agranar quel bestiari?; fariam milhor de trobar ’n estèc per garir lo mau." (G Therond); "a un estèc de sobeirana" (Langlade); "mès non, la maja raça a destoscat l'estèc que fai lo mau fugir" (Langlade)
estel(ej)ar = étoiler
estèla = étoile
estelament = apparition des étoiles (Lydia X de R)
estelant = resplandissant (syn. resplendent)
estelatge = firmament étoilé (syn. astram)
estelatges tombants = étoiles filantes (ARF)
esteleta (1) = astérisque
esteleta (2) = starlette; syn: astrilhon
estelha (sf) = un éclat de bois. “una estelha de bòi” (Dezeuze)
estelhar = effriter, écailler "sa rason s'estelha"
estelon = éclat de bois, copeau, tison "la chiminièira de la cosina, onte quauques estelons getavan sa mingra clartat";damocèt los estelons jota las cendres " (G Therond)
estelonèl = étoile minuscule "Dins aquel void immens (…) onte sans còmpte òm vei fusar d'estelonèls" (Langlade)
estequit, ida = rabougri, chétif; borné, étroit "la vinha estequida"; "Mès aqueste, au fins fons de sa tuca estequida, S'atròba un pichòt moc que lo mena a somjar." (traduit: mais au fond de sa cervelle bornée de géant se trouve un petit lumignon qui l'amène à penser) (Langlade)
esteriganhar = balayer les toiles d'araignée; syn. desestriganhar
esterlucat, -ada = émerveillé, éberlué "d’autres agachs que los dels uèlhs esterlucats dau mond de mistèris" (Max Roqueta)
esternir = disparaître (syn.disparéisser) "un còp sa vertut esternida"
estèva = manche de la charrue "l’estèva e lo forcat” = le manche et la charrue. (Dezeuze)
estiblassada = dérouillée, bagarre, râclée, correction
estigança = dessein, vue, intention, but, motif
estigança (a l'_ de) = à l'initiative de
estilò = stylo
estirar = repasser le linge;syn.: alisar
estiratge (sm) = repassage du linge
estiu = été
estivaus = bottes montantes, cuissardes
estòc = étau
estòfa = étoffe
estofador = étouffoir "l'estofador centralizaire"
estomac = estomac: v. papach; fafach
estomacar (per) = étourdissant Car n'es pus que matièra e tot s'estraçarà. " (Langlade)
estomacat, -ada = atterrée "Mès la còlada estabosida, Es aquí muda, estomacada" (Langlade)
estonar = étonner "m'estone pas jamai de res" (A. Guiraud); "de qu'es aquò que t'estona?"
estopada = cataplasme
estopada = cataplasme, compresse imbibée "A mau de tèsta estopada de vin. "(prov)
estornau/estornal = meule rotative
estornèl = étourneau "los vesiá s’atropar coma d’estornèls" (Favre)
estornudar = éternuer
estorrolhar (s') / estorrelhar = réchauffer (se) "s'estorrolha au sorelh, s'estorrolha davant lo fuòc"
estraçar = gaspiller (syn. degalhar), gâcher, déchirer en morceaux; (se) se détruire, diparaître, périr "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraça, Entendes pas los espets, lo çaganh" (Langlade)
estracinar = déchirer "[flamas] vastas coma un mièg'sfèra estracinant l'etèr " (Langlade)
estralh = dégât, destruction, déchet "Se mòstran embé de quieladas / Estralhs, chaples, embosenadas, " (Langlade)
estralhar = disperser (se) "Adonc tota l'animaudalha, A travèrs camps, corrís, s'estralha" (Langlade)
estrambòrd = enthousiasme, feu sacré "Un ven d'en país d'aut: un bèu grelh de joinessa Blondin coma l'espiga e brausent d'estrambòrd. " (Langlade)
estrampalar (s') = s'étendre d'une manière provocante en écartant les jambes
estrange (s.m.) = pays étranger. “blond mainatge de l’estrange” (A. Forès)
estrange, v. estranh (souvent employé par Max Roqueta dans ce sens); = étranger, étrange "Lèi estranja e qu’adejà, veniá saquejar, d’avança, tota compreneson" (Max Roqueta)
èstre nuòch = faire nuit (syn. faire nuòch); il fait une nuit noire: es negre nuòch
estrech = étroit
estrechida = étroitesse
estrechir = rétrécir; enfermer à l'étroit
estrelucat, -ada = un peu fou, excentrique, farfelu, bizarroïde. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
estrementida = vertige, tressaillement
estrementir = épouvanter, faire trembler "Los òrres gingolums de la bisa estrementissián" (G Therond)
estrementir = trembler, frémir, frisonner, être prêt à pâmer "me soi tota estrementida d'aver ausit parlar quauqu'un" (A Guiraud)
estreminat, -ada = échevelé, "extrême" "e, benlèu,(la viratòrça) seriá travirada, Sans la rufèga estreminada, Que d'en pus fòrt repren e la bandís" (Langlade)
estrempassat, -ada = (extrême?) "que chaca gran brandit, chaca atòma auborada, es un monde vivent, emb fòga estrempassada" (Langlade)
estrena = étrenne, petit cadeau
estrifar = déchirer. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
estriganha = araignée "sas lòngas arpas d'estriganha" (Langlade)
estriganhada = toile d'araignée
estringat, -ada = étriqué "Es estringat coma un galapastre."
estripar = déchirer, étriper
estruci = autruche
estubada = senteur "ton estubada de persegue"
esvedelada = pose couchée indécente
esventalh = éventail
èune / èure / èurre = lierre
eurilhon escalaire = lierre (petit __ montant)
euse = chêne vert (Quercus ilex) "ilex étant le nom de l’arbre chez les Latins ("sorte de chêne, yeuse" nous dit le dictionnaire de latin Gaffiot). Le nom occitan vient donc directement du latin ilex" (J Ubaud); "E vejaicí lo rei, vejaicí l'euse ruste L'aubre sant, garrut e robuste Que rèsta siau per tant que tuste La pus sauvatja brefoniá." (Dezeuze) "
eusièira = bois-taillis de chênes-verts "Ces chênaies vertes s’appellent eusièira, euseda, auseda (en languedocien)/eusiera, euviera en provençal, et ont bien sûr donné de nombreux toponymes (L'Eusière, Lauzières, L’Euzède, Auzède), et si l’on parle d’une bois plus petit L’Euset, L’Eusette (illicetum en latin).. Ce manteau gris vert presque noir qui recouvre nos collines calcaires tout au long de l’année (c’est ce qui frappe le plus les personnes habituées aux forêts continentales dénudées en hiver) permet à l’écrivain montpelliérain Max Rouquette de parler dau velós de verd sorn de las eusièiras, du velours vert sombre des chênaies vertes. Les pentes du Pic Saint Loup observées de loin, la zone des garrigues identifiée ainsi par un panneau sur les bords de l’autoroute aux abords de Nîmes, et les collines basses non encore envahies de pins d’Alep, sont les multiples exemples de ce "velours sombre" plus ou moins ras qui font de la forêt méditerranéenne une forêt à feuilles persistantes et très peu changeante sur le plan de la couleur, au contraire des forêts plus montagnardes. "." (J Ubaud)"
eusina: (sf) = chênée, frondaison de chênes-verts
eveniment = événement
excessivament = excessivement, outrageusement
explicar = expliquer
exprimida = expression
extasiat, -ada = émerveillé "La bèla profetessa s'arrèsta, extasiada e los uòlhs alucats targa amont, en amont" (Langlade)
F
fabiòla = fable, fabliau
fabre-manescau (sm) = maréchal-ferrand.
fabrica = usine
fabrica (d'aquela ) = de cette sorte
fach de flòcs e de pedaces = bric et de broc (fait de) "L'Austria èra un empèri fach de flòcs e de pedaces" (Azemà)
fachinant = fascinateur
fachinar = fasciner
fachinièr = sorcier; v. masc, masca
faciada = façade
facieta = facette, petit face " [las cometas] rabinan en passant, caps, neblosas facietas, Cabeladura d'òr, e fugent, beluguetas" (Langlade)
facil, -ila = facile
factor = facteur
fada = fée "sa paraula fada" (Azemà, parlant dau poèta Verdaguer)
fadarèla = fée, ensorceleuse
fadariá = magie, sortilège féérique "tornava nòu coma per fadariá"
fadeget = colifichet
fadejar (se) = minauder "faguèt la chinòta en faguent sa cata-banhada, en se fadejant, s’amanhagant, remenant lo cuòu, patin, cofin... " (G Therond)
fadesa = coquetterie (acte frivole)
fafach = jabot d'oiseau (pr.), estomac (fig.). (se dit aussi: papach)
fagòta (sf) = fagot "un flascàs de vin de darrièrs las fagòtas" (Dezeuze)
fagues pas l'ase = ne fais pas l'imbécile
fai tirar! = vas-y!, allons-y!; ne t'inquiète pas! Laisse faire! – Aquò t’arregarda ; ieu totjorn ié tòrne ; e tus, Niqueta ? – Fai tirar, te tendrai pè, vai ! (G Therond)
fai tirar, Màrius! = passez muscade
fai venir de nèrvis coma lo ponh = boules (ça fait venir les) "fai venir de nèrvis coma lo ponh d'ausir de lònga romiar lo meteis refrin"
faiçon = façon, manière
faiçonatge = ornements, fignolages "Per ne'n faire los faiçonatges" (Langlade)
faire = faire (se dit aussi: far)
faire (+ nom + adj.) = donner à quelqu'un la réputation de "Monsur Chaplatot, que lo fan tant e tant entendut, demòra perquinaicí" (G Therond)
faire ausir una rason = persuader, convaincre "barraca ! i’aguèt pas plan de ié faire ausir una reson." (G Therond) "
faire coma a París que daissan plòure = laisser pisser le mérinos
faire envegeta = émoustiller, exciter, faire venir l'eau à la bouche
faire fièira = réussir une entreprise, réussir à un endroit ("faretz pas fièira aicí")
faire fin = exterminer "Es desrabat, caçat de contrada en contrada, D'aquí que n'a fach fin, emb aquò sans molar. " (Langlade)
faire jòia = saluer "Se clena, emb aquò fai salut, jòia e solaç /als quatre primadièrs de nòstra raça astrada" (Langlade)
faire l'aleta = voltiger
faire las carns = engraisser
faire mandar = faire venir "faguèt mandar lo mètge" (Max Roqueta)
faire passar per malhas = escamoter
faire petar = dépasser (familier) "de tant qu'a la talha fina fai petar las vèspas"
faire petelega = faire envie
faire revenir = ranimer
faire salut = saluer "Se clena, emb aquò fai salut, jòia e solaç /als quatre primadièrs de nòstra raça astrada" (Langlade)
faire solaç = saluer "Se clena, emb aquò fai salut, jòia e solaç /als quatre primadièrs de nòstra raça astrada" (Langlade)
faire una lusida = reprendre ses esprits après une perte de connaissance "a la lònga ai finit per faire una lusida" (Langlade)
faissilhau (sm) = manne
falange (sf); = phalange; (des doigts v. onça)
falorditge = folie, extravagance, propos extravagants; balourdise "E zo ! marmotiguent de fadorlitges, totes la seguiguèron. " (G Therond)
fam = faim (syn. talent)
fama = réputation, renommée
famat = réputé, renommé
familha = famille
fanabregon = micocoulier (arbre).
fandalhar = provoquer, faire des avances "filha gaia que se miralha e que fandalha un amiguet " (Chauvet)
fangueta = femme sale, mal acoutrée et en désordre
fantasiá = fantaisie, lubie (syn. ratigàs)
fantasieirós = capricieux, lunatique, fantasque, insatable, jamais satisfait "Los enfants son fantasieiroses : s’òm los escotava, òm s’arroïnariá. " (G Therond); "Èstre fantasieirós coma una femna encenta.é
fantasieirós, -osa = fantaisiste, original, fantasque
far (s.m.) = phare
far (v tr er) = faire
far arrapar de bofigas = boutons (donner des) "me fas arrapar de bofigas"
far coa leva = bander
far fièira = crier sur les toits
far lo romanatge = badiner
far sautar lo peu = décoiffer (fig)
far tira-mòla = traînasser, lambiner, traîner, suivre de mauvaise grâce
far veire las pèiras (dau camin) = rendre malheureux
farandèl = dadais "veja lo aquel grand farandèl"
farandolejar = vagabonder, aller de ci de là " Farandolejar coma un parpalhon.
farandona = farandole
farceta = bas-ventre
farcir = farcir; (fig) raconter des histoires "me farcissètz, o vese pro"(A Guiraud)
fardariá (sf) = friperie
fardas = vêtement (syn. abilhatge)
fardeta = layette
farina = farine
farinèl = meunier
farinièira = boite à farine
farivòl, -la = frivole
farlabicat, -ada = frelaté
fartalha = victuailles "cau s'aprovesir de fartalha"
fatamòl = Viburnum tinus (laurier-tin, fatamòl)
fatiga (en) = affairé, surmené, au travail "Èstre en fatiga coma un cordonièr qu’a pas qu’una fòrma"
fatiga dau rasonament = raisonnement structuré "seguís un pauc la fatiga de mon rasonament" (Azemà)
fatigar (se) = fatiguer (se)
fatrimèla (s.f.) = avachi, mou, lâche (individu)
faudau = tablier
fauta de (a) = défaut de (à) "A fauta de buòu òm fai laurar l'ase"(prov)
fauta de, a fauta de = faute de "A fauta de buòu òm fai laurar l’ase" (Prov)
fautible = coupable, accusé, déficient, criticable, faillible "Pasmens degús ausèt pas levar lenga tant totes se sentissián fautibles dau mème pecat." (G Therond)
favarau = haricot
favas (pro manjar de) = donner la langue au chat "avètz donc pro manjat de favas, e ben, donatz la lenga au cat!"(A Guiraud)
febrós = enfiévré "amaisarà la set de sa boca febrosa" (Dezeuze)
feda = brebis
fèl (v: fèu)
felen (pron. "filen") = petit-fils
femelaire = coureur de femmes
femelam, fumelam = gent féminine, partie féminine d'un groupe, d'une famille, d'une assemblée "Lo femelam, adonc se sarra En doble reng, flamba a la cara" (Langlade)
femna = femme " Un ostal sans femnas es un desèrt. " (Prov)
femna deglendada = femme libérée
femnasson = garçon efféminé et délicat
femneta = petite ménagère "las femnetas que mercandejan lo vairat"
fenat = faon
fendasclar = fendre, fissurer, lézarder
fenèstra = fenêtre
fenhantàs = paresseux (syn; pigre, fuglòbra, peresós)
fenhiment = dissimulation
fenida, fenir, v. finida, finir
fèr, -èra = féroce "Coma la fèra sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut" (Langlade)
fèra (sf) = fauve (s.m.) "las fèras d'en Serrana aïssián aquel caire e i passavan pas, crenta de moriment"(Roque-Ferrier)
fèrme (sm) = la terre ferme
fernir = frémir "E la tèrra fernís e lo fuòc recaliva. Vei gomir lo volcan mai vei ges de Cifèr" (Langlade)
feron = furieux "n'es davalat de caçaires ferons " (Langlade)
feron, ferona = furieux
ferós, -osa = féroce
ferrat (pron. "farrat,") = seau
fèrre = fer
fèrre d'estirar = fer à repasser
fèrri = trident de gardian camargais (syn: ficheiron)
ferum (aj invariable) = féroce "Còsta emb(é) lo goril, vivent la mèma vida, ferum e carnassièr coma el per son manjar " (Langlade)
ferum (sm) (1) = les barbares "e pòt ben ne'n venir de Cimbres, de Teutons, amai tot lo ferum que la tèrra congrèa " (Langlade)
ferum (sm) (2) = férocité (sf) "tot espira en el fòrça, e coratge e ferum" (Langlade)
fes (a bèlas) = intervalles (par)
fèsta = fête
festadièr, -ièira = festif, fêtard, joyeusement porté à la fête
fèstas (faire de) = souhaiter la bienvenue "Als arribants ié fan de fèstas" (Langlade)
festejaire, -ra = festif, -ive "l’èime festejaire e recampaire de las nòstras collectivitats" (Max Roqueta)
festejança = festivité, fête
festejar = fêter "Festejant cadun a sa mòda, lo sorelh…" (Langlade)
fetichisme = fétichisme
fetichista = fétichiste
fèu / fèl = fiel "Mèu en boca Fèl en còr." (Prov)
feudar = inféoder
feuse-aubre ("feujaubre") = fougère arborescente "Devèrs lo rescondon, entre lo feuse-aubre " (Langlade)
fiança = fiançaille ---> ("l'anèl de fiança" ARF)
fiblarèl = flexible (syn.: foitarèl, plegadís)
ficar = ficher
ficar (se) = moquer (se) syn: se trufar
ficar au sòu = flanquer par terre "me ficaretz au sòu"
ficar defòra = mettre dehors
ficar en caire a = harceler "e per que crèbe lèu, fiques en caire a Dieu"
ficar un còp = frapper, cogner, ficher un coup
ficar un lec = donner une leçon, battre
fièira = foire, fête
fièira (faire) = réussir une entreprise, réussir à un endroit, pavoiser, chanter son triomphe; crier sur les toits "faretz pas fièira aicí"
fielat = filet (syn. pantena, gangui, malhum )
fièu = fief
figas (a las) = quand les poules auront des dents "ié vendrai - quora? - a las figas!"
figuièira (f.) = figuier
figuranta de nuòch = tapineuse; syn. cantonièira, vilandrièira
fila (de) = successivement, à la suite "prenètz tant solament l’enguent que vos vau bailar, fretatz-vos’n lo nas quatre o cinq jorns de fila" (G Therond)
filha = fille "A l'òme dòna ta filha, e non a camp ni a vinha. "(prov)
filham = les filles en groupe "es un pauc esfraiat per tot aquel filham"
filhandran = filles de mauvaise vie
filosofacion (sf) = philosophie fumeuse
fin (s.f.) = fin (s.f.) "A la fin se sauprà, quau a manjat lo lard. "(prov)
finaudèl = finaud, fûté; délicat
finaudèl = raffinè, précieux
finholur (gall.) = roué; (v. finòcho, finaudèl)
finicion = épilogue, conclusion, fin, terminus, achèvement "La finicion es que Babèu l’a mai volgut, que se son maridats e que sabe pas s'auràn fòrça d’enfants. (G Therond)"; "Un aiçai, un enlai la finicion se sarra" (Langlade)
finida (sf) = résultat, achèvement, fin (pron. "fenida") "la finida dels temps" (ARF)
finir = finir
finís que = à la fin "finís que vos fai venir la tèsta coma una ola"(G Therond)
finòcho = rusé, malin, madré, fûté a finòcho, finòcho milhor! (expr. pop. Cf Armanac Mtp 1895 p 45)
fins a = jusqu'à "[aurà] disparescut mème, fins a sa dralha" (traduit par: il en aura tout disparu, jusqu'à la trace) (Langlade)
fions (m pl) = lazzi, piques.
fiques! = bigre! Sapristi! "– Fiques ! quante bòn morsèl qu'es aiçò !." (G Therond) "
fisança = confiance "ié fau pas pus fisança, es un arlandièr"
fisançós = confiant, crédule
fisós = crédule, confiant
fissada = fascination "Tanca t'aquí ! minhòta : es l'estela polèra La que de son regard fissòna nòstra tèrra ,,, mès la tèrra es pas sola a sentir sa fissada " (Langlade)
fissadura = piqûre (d'insecte, etc..)
fissar = piquer; éperonner (un cheval); menacer de piquer "òm tuga pas totas las moscas que nos físsan" (Prov); "la sèrp fissant embé d'uòlhs lancejants"
fisson = aiguillon, dard
fissonar = fasciner (ensorceler de sa piqûre?) "Tanca t'aquí ! minhòta : es l'estela polèra La que de son regard fissòna nòstra tèrra ,,, mès la tèrra es pas sola a sentir sa fissada " (Langlade)
fista (pèr ma) = foi (par ma !)
fistonejar = regarder voluptueusement à la dérobée (v. vistonejar)
fistre (gall.) = fichtre. (Dezeuze)
fiu = fil
fiu (de) = interjection indiquant un départ précipité: "va t'en"= de fiu! "Sabètz se fasiái de fiu de perquinaquí sans n’en volre mai ausir! " (E Teissier)
fiussejar = s’effilocher. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
fiusset = filet, petit fil
fiusson = filet, écoulement ténu
flac (a) = en masse
flacar = flancher "En rengueta tot cort jot son regard magic, dau pus fòrt au pus flac, pas un que fonhe o flaque" (Langlade)
flagir = fléchir, faiblir "quand trantalheja e flagís,es que s’es asardat de tròp" (Azemà)
flaira-lófias = fouille-merde
flairós = odorant "ton senet vesiat e flairós" (Lidia X de Ricard)
flamba = flamme "Sus l'escur qu'emb de flambas raia" (Langlade)
flamba a la cara = rouge au front "Lo femelam, adonc se sarra En doble reng, flamba a la cara" (Langlade)
flambada = flambée "se'n vai dins la flambada de l'estiu" (Dezeuze)
flambar = flamber " Flambar coma d’estopas."
flambejar = jetter des étincelles, flamboyer, briller "la pèira freja, Que jot lo martelar flambeja";"De lhauces vesperals devèrs lo larg flambejan " ; "lo flambèu de l'idèa (…) pertot flambejarà" (Langlade)
flambèu = flambeau "Jòia ! lo flambèu es abrat" ; "Lo lum ara es flambèu, dins son creis res l'arrèsta " (Langlade)
flameiron (sm) = flammèche (sf)
flamejament = flammèche
flamejar = flamboyer
flament nòu (ou flambent nòu), flamenta nòva = flambant neuf
flameson = flamme (ARF) "la flameson d'aquesta vida"
flandrinàs = libertin "aquel grand flandrinàs que se plai qu'a las neciejadas" (Langlada)
flasca (sf) = poire en caouchouc
flàscol = flacon en verre, bouteille clissée "lo trabalhador que vai a la vinha pren dins sa saqueta sa biaça e son flàscol"
flàscol lòng = flacon de forme allongée
flàscol plat = bouteille plate
flasquet = petit flacon
flasqueta = canette, fiole "au prumièr còp de dent aganta la flasqueta" (Prov)
flatejar = cajoler
flaunhàs coma un manolh = inerte
fleca (sf) = mêche de cheveux
flècha = flèche
flòc = morceau ---> Acceptaretz un flòc de polet (Ipèrt).
flòc de camin = bout de chemin "lo flòc de camin que restava"; "farem ensèms un flòc de camin"
flòcs (a) = flots (a)
floquejant, -a (adj.) = floconneux; qui clapote ou bat doucement au vent
floquejar (v. intr) = floconner; clapoter, battre doucement au vent
floquejar (v. tr) = mettre en pièces
floquejat, -ada = disloqué, -e "sos còrses floquejats, retorcits, desconfòrmes" (Langlade)
flor = fleur
flor de tèrra (a) = surface de la terre (à la) "Escala a flor de tèrra" (il remonte à la surface de la terre) (Langlade)
flor volanta = herbe légendaire: "arbuste à la fleur volante" "E l’aubret de la flor volanta que sa flor, quand s’espelís, es un aucelon que demòra pas mai aquí que lo temps d’una mièja oreta e puòi se’n va dins lo cèl que lo veses pas pus"(Max Roqueta)
florat, -ada (adj.) = frais, fraîche
florejar = resplandir comme une fleur
floretejar = effleurer
florida = floraison
floronc = furoncle; syn. sebenc "Faire son cap coma los floroncs."
flotejar = flotter
fòca = phoque
foca/folca = foulque morelle, oiseau d'étang; judelle (oiseau); macroule (oiseau)
fòga = fougue, ardeur "que chaca gran brandit, chaca atòma auborada, es un monde vivent, emb fòga estrempassada" (Langlade)
fòga de mond(e) = affluence de gens "aquel jorn, i aviá pas tròp granda fòga de monde" (G Therond)
fogairon = foyer de la cabane
fogau = foyer (lieu); syn. casau "E tot en s'enauçant sa cara s'encolora De rais esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etèrne e luminós" (Langlade)
foguièr = foyer (feu) syn.: fogairon (pour foyer, lieu de vie voir fogau, casau)
foïnar = frémir
foira = diarrhée "A totjorn pet o foira. "(prov)
foitarèl = flexible (v. fiblarèl)
fòl = fou; v. baug, caluc, tímbol "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron."(G Therond); "E corrís, fòl, destimborlat " (Langlade)
folastrada = tourbillon "los mòts que van a bèlas fes coma una folastrada " (Langlade)
folca, v. foca = foulque morelle, oiseau d'étang
folestrada = bourrasque
foletàs = tourbillon
foleton = petit tourbillon
folheta = chopine, demi-litre "Après pichet beurem folheta. "(prov)
foligaud = folâtre
fólzer (s.m.) = foudre
fondament, fondamenta (sf) = base, fondement "lo vin es lo fondament de las ribòtas" (Dezeuze)
fondàs = profondeurs; bas-fond "lo pastre gachant dins lo fondàs dau cèl"; "me'n vau tornar ben lèu dins lo brilhant fondàs / dins lo gorg azurin ont vòstre còr barbèla "(Langlade)
fonhaire, -ra = boudeur, méprisant "pensèt pas que cauguèsse entanchar aquela òbra en fonhaire, en defòra dau Felibritge.." (Azéma)
fonhar = bouder ( "tot me fonha" = rien ne me réussit ; Guiraldenc).; "En rengueta tot cort jot son regard magic, dau pus fòrt au pus flac, pas un que fonhe o flaque" (Langlade)
fonhós, -osa = boudeur, euse; dédaigneux "aquel mani es totjorn fonhós"
fons (s.m.) = fond
fons (saupre lo) = sens (comprendre le) "e que coma los flèus o coma la tronada vai sans causa de res jot la sorna butada d'un quicòm que degun sap pas'ncara lo fons"
fons, -a = profond
fònt = source
fontanièr = puisatier
fonzut = profond "la mar fonzuda";"dins lo gorgàs fonzut de las fònts de Montèl" (A. Roux)
foquejat = disloquer
fòrabandir = mettre dehors (syn.: ficar defòra, traire defòra); exiler
fòranisar = quitter son nid
forastièr, -èra = étranger
forbic = problème, embrouille, sac de nœuds; tumulte, désordre "Quante forbic amont " (Langlade)
forbir = fourbir, baiser
forca = fourche "Après rastèl cau pas forcas. "(prov)
fòrça (pron. "fòssa") = beaucoup
forcadura = périnée, entre jambes
forcat = fourchu "De la cadola, alin, que raseja las pradas, Ont trevan crocòdils, erbassièrs pè forcat" (Langlade)
forcat (n.m.) = charrue.
forcat (pè) = fourchu (pied)
forfolhar (1) = fouiller "Au morre la sangarinada Forfolhan fins a la bolzada." (Langlade)
forfolhar (2) = faire flotter cheveux, tissus, etc… au vent "la labechada forfolha peus e capelons"
forma = forme
formatge = fromage
forn = four
fornariá = boulangerie
fornèl = fourneau
fornelet chaufferette, petit four pour maintenir un plat au chaud
fornet = poêle, v. peiròl
fornièr = boulanger "Faire coma lo fornièr de Ceiràs que quitava la pala per parlar.
fornigueta (= formigueta) = petite fourmi.
forqueta = fourchette
forrar (familier) = faire, ficher, foutre "A ! ça, mès, de qué tròn forra Tisana ?…" (G Therond)
forrar d'un caire = rompre les oreilles, casser les pieds, "gonfler" "m'as forrat d'un caire, la, vòls que t'o digue?" (G Therond)
forre (que se) = tant pis "Que se forre ! me decid(iss)e. " (G Therond)
forsolejar = aiguillonner
forsolon = frelon (occ. norm. forsalon/forselon)
fortalesa = forteresse
fortuna = fortune A fòl, fortuna"(prov) (= "la fortune sourit aux audacieux)
forviar = éviter (syn. desforviar) "forviam la carrièira de la gara"; "forviam las mòdas", fórvia ton ase e laissa nos passar"; "forviar son regard", détourner son regard; "De totes los caires fan giba, /Sai que per forviar son abriva" (Langlade)
forviar son regard = détourner son regard
forviar una question = éluder une question
fos = fontaine, source "La Fos de Virs"; "La Fos de Buèja"; "una fos cascalhanta" (Dezeuze)
foscàs = pâle, obscur, trouble "l'esclar foscàs d'una luòncha neblosa "
fosque, -ca (occ norn: fosc, fosca) = sombre, trouble, obscur (occ norm. fosc) "servère dau castèl un retrach pro fosque" (E Teissier)
fotent = le pire, ce qui fait râler "e lo fotent, es qu'es partit sens pagar"
fotjar = piocher (ARF)
fot-me! (pron: "foumé") = ma foi
fotra = colère "la fotra lo preniá"
fotrassau = chose très grande "me soi fach un fotrassau de colleccion de cauquilhatges"
fotrau = coup dur; gros morceau, individu volumineux; nigaud, jean-foutre; (interjection) farceur! Plaisantin! Rigolo! Fumiste!
fotre ni motre (ni per) = d'aucune manière "E fusèt coma un lamp, sans que degús lo posquèsse reténer, ni per reson, ni per fotre ni motre. " (G Therond)
fotrejada (sf) = partie fine, partouze, orgie
frafigar = fouiller "Trafiga entre los ròcs l'enòrma calascassa " (Langlade)
fraga = fraise
frairal, frairenal = fraternel
fraire = frère
frairejacion = connivence, complicité "Aquela frairejacion que conoissèm entre manits" (Max Roqueta)
frami, fràmia = cohue
franc (adv.) = sauf, excepté "franc d'aquò, tot vai ben"
francament = sincèrement
frapa (sf) = foule "Baile e frapa, emb granda alegressa, Se prostèrnan d'aquel costat. " (Langlade)
frasa = phrase
fratge = jeunesse "dau temps de mon fratge" (Langlade)
frau (sm) = impétuosité, élan "d'un còp de tèsta / Dorda una cadelada, arrèsta / Còp sec son frau, aquesta s'acabrant " (Langlade)
frau/afrau = élan, pulsion, essor
frauminar = hâvir
freg (sm et f.) = froid "A Sant Andrieu, ço ditz lo freg, aicí soi ieu. "(prov); "Èstre freg coma una cadena de potz."; "fasiá’n freg que pelava" (G Therond)
freg rampèla (lo) = froid se fait vif (le)
fregadís (sm) = friction
fregament = frou-frou
fregar = effleurer, frôler, frictionner
fregarèla = tribade, lesbienne; syn. tribada, lesbiana, gossa
fregida = fricassée, syn. freginat (sm)
freginar = brûler "E dins l'aire blau que tremòla, De las clamadas de la còla, Fregina et lutz lo fuòc sagrat" (Langlade)
freginat (sm) = fricassée, syn. fregida
fregir = frire
frejal = pierre froide : un calcaire gris clair, dense et très dur extrait des carrières de la garrigue
frejàs, -assa = glacial "l'autra mitat plan plan maina e puòi se damorça jota l'esquich frejàs e lo bof de la mòrt. " (Langlade)
frejassa = frigide; syn. frigida
frejau = silex "D'en pus fòrt los còps de maçugas Bomban sus lo frejau dindant. "
frejolós = froid à l'aspect "la faciada frejolosa de l'ostau"
frejolut = frileux, sensible au froid (syn. afrejolit)
frelhar (pron. friar) = frôler (v. fregar, fresilhar) "l'aura friarèla" (LX de R); "las olivas en se frelhant cantan sa musiqueta" (dezeuze)
fremin = frémissement; v. fresilhon
fren = frein
frenada = coup de frein
frequentar = courtiser, fréquenter "aquel galapian frequenta ta filha"
fresa, fressa = ardeur, empressement, zèle
fresc = frais "aquí lo mes de mai fresc e gai"
fresilhar = (v. intr) vibrer; v. tr. effleurer,
fresilhon = frémissement léger
fresinant = frémissant
fresinar = frémir (cuisson d'un plat)
fresir = frissonner
fresquet (temps) = froid vif
fressa = zèle, ardeur, empressement
fretadís = frottement
fretadors = amoureux qui se caressent beaucoup
fretar = frotter "freta la taula per la netejar"
fretar lo botelh = effleurer les mollets "lo cat me ven fretar lo botelh" (Langlade)
freulariá (sf) = fragilité, délicatesse
freule = frêle
friand = délicat, fin, appétissant, mignon, attirant, désirable, élégant, à croquer (adj) "quauque filha frianda" (Dezeuze); "los de uòi son friands, pecaire! E per aquò vivon pas gaire" (A Guiraud); "n'i a pas de pus friand" (Tulet)
friar/frelhar/fregar (se) = se frotter sensuellement contre "se frelhant d'ela"
frica (de) = prisé, apprécié, désiré "per el, lo mai de frica es quand…" (Langlada)
fricandèu = fricandeau
fricaudet, -eta (adj) = coquet (v. avanèl, -èla )
frigida (adj.) = frigide; syn. frejassa
fringaire = chevalier servant, soupirant
fringar = flirter, fréquenter amoureusement, faire la cour
fringariá = jeu de la séduction, coquetterie, attitude séductrice
fringatge (sm) = ébats intimes
fringolhar = se frotter contre, tripoter, caresser, frétiller, chatouiller
friponassa = dévergondée
frisat, -ada = frisé "Èstre frisat coma una endévia"; "Èstre frisat coma un àngel bofarèl"
frison = boucle de cheveux
fromatjons lavats = fromageons lavés, fromages baignant dans un liquide alcoolisé
fronfron = frôlement "Coma un fronfron d'esclaire / Un quicòm respondrà alin dau fons de l'aire " (Langlade)
frònt = front; syn. suc
frònt a = le front contre "Drechs, frònt au ròc aponcheirats " (Langlade)
fronton = fronton
fronzit, -ida = ridé, p. ex. de vieillesse; (fig.) revêche "digús vos diriá pas tan vièlha: sètz pas tan fronzida que ieu" (A Guiraud)
fruch, frucha = fruit
frucham = fressure
frucham = production fruitière « e lo frucham daurat que lo resson engana » (Langlada)
fruchós, -osa = fructueux
frust = grossier "de mostres frusts" (Langlade)
fufú = babiole
fugidís = fuyant, fugace
fugir = fuir "La tronada fug amalida / En rondinant de luònh en luònh" (Langlade)
fuglòbra (pron. fulòbra) = paresseux (syn. fenhantàs, pigre, peresós); loustic
fulharaca = feuillage desséché, feuilles mortes "Autbòi, l'autbòi, que fas dançar, en una farandola d'ombras,la fulharaca per Nadal." (Max Roqueta)
fum = fumée
fumaire = fumeur, tabagique
fumat, -ada = fumé, enfumé, abîmé par la fumée "fumat coma las Olandas"
fumeiròu = vapeur, fumerole "Pompa de l'aiga encalorada / Los blanquinós et leugièrs fumeiròus" (Langlade)
fumeràs = fumier
fuòc (pron. "fiòc") = feu
fuòc-grec = feu grégeois
fuòlh (sm) = page, feuillet (v. pagina)
fuòlha = feuille
fuolham = feuillage "Escavassats, d'autres dau fuolham nus" (Langlade)
fura = souris
furejar = fureter "Furejar coma un rabàs."
furon = souriceau; (fam.) pénis
furon/feron, -na = furieux, -euse "s'acapitan coma d'arets ferons, desterminats" (Langlade)
fus = fuseau
fus (aponchar pas un) = n'avancer à rien "De te negar t’aponcharà pas ’n fus, e ié seràs totjorn a temps" (G Therond)
fusada = fusée
fusar = élancer (s'); gicler "Fusar coma un rasim foirós."; "fusa coma un ulhauç"; "Quand tot d'un còp dels puògs, qu'alin ara negrejan / Fusa una grand lusor que los uòlhs ne'n neblejan "; "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de l'airau e fusan per alin " (Langlade)
fusta = bois de construction "Margan de fustas dins la vena" (Langlade)
fustièr = charpentier
G
gàbia (sf) = cage; espace entre quatre pieds de vigne
gabian = mouette; goëland.
gachar a = regarder vers "es lo sol qu'en familha estatja a la caforna Lo sol que ritz, que plora e gacha au firmament. " (Langlade)
gafar = attraper; capturer
gafaròt = fruit de la bardane qui s’accroche aux pantalons.
gaire (pas) = guère, pas beaucoup s’es pas gaire passat d’ans sans que me i agandiguèsse (E Teissier)
gaita v. guèita
gal = coq "Aquí ont es lo gal cau pas que la galina cante". (prov)
gala = gale (fruit) "A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina Tal que gala, pinhon, dàtol amar e tot clòsc. " (Langlade)
gala = galle du chêne "Les galles, petites billes brunâtres, étaient également récoltées. Pulvérisées, elles fournissaient le produit de base pour la préparation de l’encre noire, un colorant noir pour les tissus, et un fixateur des autres colorants des fibres végétales : engalar un teissut, c’était passer un tissu à la noix de galle." (J Ubaud)
gala-bòn-temps, galabontemps (s.m.) = bon vivant, épicurien, viveur
galafatar = calfeutrer
galaminar (se) = prélasser (se) "madama ben carrada au canton dau fuòc que se galaminava e que chorlava son cafeton" (G Therond)
galant -ta (adj) = agréable
galapian = garnement, plaisantin "Es pas de besonh de dire se se faràn esperar longtemps, nòstres galapians. " (G Therond)
galariá = haie d'honneur, haie de personnes "Quand agandiguèrem a Ceta,/ La fola, lòng de la banqueta/ S’amolonèt en galariá" (Vivarés)
galastre = coq de grande taille (péj. )
galavard = glouton, vorace; variété de boudin savoureux
galejada = blague
galejar = plaisanter, railler
galèra = galère
galha = amygdale; ris
galhard, a = robuste, en bonne santé, plantureux; euse "una femna tan galharda" (Therond)
galhardiá = courage "Au ròdo' onte los dòlmens sarran, Los mòrts de fe de galhardiá." (Langlade)
galichon = garçon qui commence à courtiser les filles, petit coq
galimafrèia = tambouille, galimafrée, mets peu appétissant "Los auriái reduchs en purèia o manjats en galimafrèia" (Favre)
galimandariá = polissonnerie
galina = poule "Pertot las galinas gratan per detràs." (Prov); "aquò vai mal quand la galina fai lo gal";"Aquí ont es lo gal cau pas que la galina cante. "(prov);"A lo mau de las galinas que tan mai fai freg, tan mai bevon. "(prov)
galinar = donner la chair de poule "aquel crit galina la carn"; "ai la carn que se galina"
galinar la carn = donner la chair de poule (Langlade)
galinet (sm) = jeune coq, séducteur
galineta (sf) = coccinelle.
galinier (1) = poulailler
galinièr (2) = coureur de femmes
galís (de) (loc. adv.) = obliquement; fig. "anar de galís"= fréquenter amicalement " "vau pas de galís", je ne prends pas de gants; "Sus la plana brausida [lo sorelh] emb sos rais de galís, Esperlònga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau vertuós aubram" (Langlade)
gallés = gaulois
galòcha = galoche, sabot à dessus de cuir et semelle de bois
galòfre, -fra (syn. golafre) = goinfre.
galòi = gai, joyeux "siái lo romieu galòi" (Dezeuze)
galon (litres) = gallon
gamar = gâter, tarer, enrouer "la consciéncia dels païsans es gamada" (Favre); "Tèrra negra fa bon blat, tèrra blanca lo fa gamat." (Prov)
gamata = terrine
gamata (virar) = verser dans (fig.), se tourner vers, s’acoquiner avec. "A virat gamata"
gambelet, -eta = boiteux, -euse
gana (sf) = appétit "èra pro en gana"; "aquò lo met en gana"; "il a bon appétit"="a bòn gargatet"
gandalhada = polissonnerie
gandard = jouvenceau "ò gandards de vint ans…" (Dezeuze)
gandesada = plaisanterie
gandir a (v. r.) = arriver à "Es gandida just a la plaça Ont van l'adrechar d'ara-estant";"Devèrs ençai d'ont es d'un virar d'uòlh gandida " (Langlade)
gandòla = ruisseau des rues
gangui = filet
ganhaire = champion
ganhar = gagner
ganhiu, -iva (adj) = lucratif, rentable
ganivet = canif
gansa = nœud
gansat = pris au noeud coulant
gant = gant
gàpol, voir càpol
gara (1) = groin
gara (2) = gare
gara (3) = attention (interj.); syn: mèfi, avisa
gara a = attention "gara au que sap pas legir dins lo grand libre d'òr, sus la tèsta recaça Tot lo gran escondut " (Langlade)
garança sauvatja = garance voyageuse (garança sauvatja, Rubia peregrina)
garatge = garage
garbin = brise marine
garcejariá = petting, flirt un peu trop libre
gardamalaut = aide-soignant; syn. Ajudasuènhs, pessauda
gardian = gardien; vacher (syn. , boièr, mendilh)
gargalha (à la) = régalade (à la)
gargalhòl (s.m.) = gosier, orifice drainant les eaux dans une rue
gargamèla = trachée, gorge (syn. garganta)
garganta = gorge (syn. gargamèla)
gargatet = gosier ; caquet "los estudiants se sarran per veire aquel novèl vengut qu'a tant bòn gargatet" (Dezeuze)
garguilh = querelle, chipotage, discussion oiseuse "de pichòts garguilhs, se ne vei de pertot" (Azemà)
garlanda = guirlande
garnir = assaisonner
garop = Daphne gnidium (garou, trentanèl, garop)
garra = (patte) "Amai n'arriba, de cacilha: Cèrvis la garra brigolada" (Langlade)
garramachas = grandes guêtres; mostre terrifiant, croquemitaine; cuissardes: v. coissalas, estivau
garri = rat
garrigaud, -auda (adj) = de la garrigue.
garrigolha = garriga "e quand rodant per garrigolha…" (Langlade)
garrolha (1) = cépée de chêne kermés; chêne kermès voir: avaus "Tout rébarbatif soit-il, ce petit chêne a cependant eu un double usage. En plus d’arbustes alimentant les fours comme beaucoup d’autres, c’est son écorce, nommée garrolha en occitan, qui était intéressante : très riche en tanins, elle était donc récoltée par les garrolhaires pour l’industrie des cuirs." (J Ubaud)
garrolha (2) = dispute
garròta (f.) = garrot (supplice). (Dezeuze)
garrús = chêne kermés NB: Garrús est aussi un des noms de Ilex aquifolium, "le grand houx"
garrut, -uda = trapu; costaud
gas = gaz "Vei los jota-terrencs e l'abisme e l'asclassa Ont lo fuòc a getat gas e metaus rosents. " (Langlade)
gasanhar = gagner
gasar = passer à gué
gasilhan (sm) = égoût, drainage des eaux usées “ratasses de gasilhan” = rats d’égoût (Dezeuze)
gasolh = gazouillis (syn. bresilhada) "lo gasolh de l'onda e lo mormoladís dels aubres"
gasolina = carburant
gaspa = grappe
gaspinar = grapiller, chaparder
gaspinèl = chapardeur
gastabòi = menuisier
gastacamin = routard, globe-trotteur
gastar = gâter, tarer, abîmer, dégrader "Lo prestar o gasta e lo donar o perd." (Prov)
gastau = concierge (syn. conserge)
gatamèlis de las sèrps = herbe légendaire "E l’èrba, de segur mai estranha, lo Gatamèlis de las sèrps que dubrís a l’aürós que l’atròba las pòrtas de las trenta nuòchs…" (Max Roqueta)
gaubejar = façonner
gaubi = élégance; syn.: acapçadura
gaubi triat = grâce délicate
gaubiós, -osa = gracieux, adroit "un poèma nos ven bailar, dins un vestit gaubiós, lo testimòni de l’esmoguda sincèra" (Lesaffre)
gauche, a = gauche
gaud (pron. "gaw") = joie (syn.: jòia ; baudor)
gauda = saladier
gaug (pron. "gaw") = joie (syn.: jòia ; baudor)
gaugir = fourbir "per gaugir sos ulhauces" (Langlade)
gaunha = ouïe de poisson, joue, trogne, ouverture, brêche
gaupassariá = luxure
gausir = user
gauta = joue "Aver un parelh de gautas coma una peça de quatre." (Comparason populara clarmontesa)
gautàs (sm) = giffle, soufflet
gautas bassas (= gautas dau cuòl) = fesses.
gautas dau cuol = fesses
gavach, -cha = personne venant du pays haut "Babèu, una gavacha pas polidassa, es vrai, mès fresca, garruda e bèu coissin de carn, qu’enjusca aladonc l’aviá pro volontat, lo voliá pas pus conóisser, ni per figura ni per pintrura." (G Therond) "
gavacha (s f) = soupe paysanne de la montagne (Dezeuze).
gavèl = sarment
géiser = geyser
gelar de paur ("djalà de pôw") = glacer de peur
gelarèia = gelée (prononciation loc : jalarèia, jalèia)
gelat, -ada = gelé "Èstre gelat coma un cèrca-potz " (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
gelibrada = gelée
gelós, -sa (pron. "tchalouss") = jaloux, -se "A marit gelós la bana au frònt. "(prov); "Quand agandiguèrem a Ceta,/ La fola, lòng de la banqueta/ S’amolonèt en galariá" (Vivarés)
gemegar = gémir
genolh / ginolh (sm) = genou
genòria = lignée (ARF)
genre = genre
gents (las) = gents (les) (syn. lo mond(e))
gents (mas) = mes parents, ma famille, les miens "mas gents son totes venguts e an portat son manjar"
gents de creire = gents dignes de foi "aqueles qu'an vist l'OVNI dins lo cèl ièr son pasmens de gents de crèire"
geografia = géographie
geometria = géométrie
gèrla = jarre "gèrla d'òli" = une jarre d'huile; "es tranquille coma una gèrla d'òli"
ges, pas ges (+de) = aucun . Syn. "pas cap" (+de) "n'i a pas ges"=il n'y en a aucun. "A pas ges d'idèa" ou "a ges d'idèa"=il lui manque le bon sens
geta = pousse d'arbre flexible
getar (pron. "dgitâ") = jeter (syn. escampar ; traire)
giba = souffreteuse
giba (faire) = incliné (être) "De totes los caires fan giba" (Langlade)
gibós = sinueux "de lòng de sa riba gibosa" (Langlade)
giga (sf) = gigot
gigant = géant "Dels servitors de Dieu a fe, vestit, figura E per çò de l'esprit es d'una estampadura, Parièira as puògs gigants, dels gigants Pirenèus. " (Langlade)
gila (far) = sauver (se) ("lo jorn fai gila") (Despuech).
gimbladís = souple (synomymes: plegadís, fiblarèl; (fig pour une personne ou un animal) domètge)
gimblar l'esquina = courber le dos
gimblar un veire = vider un verre "d’aquel temps fariam pas mau d’anar gimblar’n veire; dises pas coma ieu?" (G. Therond)
gimèl = gigant "Arriba un gimèl e la fola A sa vista se reviscola" (Langlade)
gimnastica = gymnastique
ginebrièr = genévrier commun (ginebrièr, Juniperus communis)
ginèsta = genêt
gingiva = gencive "un vinet qu'encanta la gingiva" (Dezeuze)
gingla, ginguèla = tige
gingolar = gémir (v. gemegar); se lamenter bruyamment "l'Umanitat brama e gingola" (Dezeuze)
gingolum = hurlement "Los òrres gingolums de la bisa estrementissián" (G Therond)
ginguèla = baguette
ginolh v. genolh
gipse = gypse
girafa = girafe
girar = tourner
giroflada = giffle, soufflet
girondèla = hirondelle (syn. ironda)
girondon = hirondeau
gisclant = strident "un còp de siblet gisclant"
gisclar (1) = jaillir
gisclar (2) = glapir, pousser des cris aigus comme les jeunes chiens
gisclar (3) = lancer "gisclant l'ulhauç e lo troneire";"Gisclan, degòlan, van dins l'etèrna sornuda " (Langlade)
gitar v. getar
glaç (tombar un) = faire grand froid
glaça = glace
glacet = glace (crème glacée)
glària = glaire
glasi = glaive.
glaug = glaïeul (Max Roqueta) Occ. Norm. "glaujòl"
glèisa = église
gleisatge = basiliques
glòb = globe
glòbo = filet pour pêcher le muge ou mulet d'étang, poisson
glòp = goutte (syn. gota, degot) "laissa me beure un glòp d'aquel vin"
glop (sm) / glòp = gorgée, au goutte à goutte.
gloriós = orgueilleux (syn. orgulhós, que se'n crei)
glot = goinfre (syn. brafaire) Es glot coma una mina.
glotona de pression = cocotte minute
glu = envesc
gòi = boiteux
golafre = goinfre (syn. brafaire)
golf(e) = golfe
Golhà-Malhà = herbe légendaire "E te parlarai pas ,,, dau Golhà-Malhà" (Max Roqueta)
gollamassa = souillon
goluditge = voracité "Embé vòstre òrre goluditge, Fasètz venir lo regolitge" (Langlade)
golut = goulu
goma = gomme
gomir = vomir, cracher, surgir (pour le volcan ?) "E la tèrra fernís e lo fuòc recaliva. Vei gomir lo volcan mai vei ges de Cifèr" (Langlade)
gònha = taloche, horion "dins la vida, cau prene de gònhas"
gonlamàs, -assa (v. gollamàs, -assa) (adj.) = gourmand(e), goinfre; sans gêne, grossier personnage, individu sans éducation "Nòstre cònsol èra un gollamàs"
gorg = vasque d'eau profonde, golfe, gouffre "De gorgs, de clars o de molièiras" (Langlade)
gorgolh (1) = bouillonnement
gorgolh (2) = charançon
gorgolh dins lo cap (aver lo) = tracassin (avoir le)
gorgolhar = bouillonner, tourbillonner
gorgolinar = gargouiller.
gorgosson = biberon "beu a gorgosson plen" (Dezeuze)
gorrin, gorrina (s. et adj) = libertin -ine, débauché, -e
gorrinatge = libertinage
gorrinejar = se livrer à des jeux libertins
gorrinet = polisson
gosièr = gosier (syn. : gargatet)
gossa (sf) = gouine, lesbienne; syn. : grinda, bringa, gringa, garna, fregarèla; "gorrina" est pfs proposé dans ce sens et semble impropre. "gossa" est retenu par Roger Barthe et Max Rouquette)
gossatièr = paillard
gost, gosta = goût; syn. tast, sabor
gostasolet = égoïste, misanthrope
gostat = goûter (syn: vespertin) "A sant Michèu los gostats mòntan au cèl. "(prov indiquant que le goûter ne plait plus à partir de cette date de l'année)
gòt = verre, gobelet
gota = goutte (syn. : glòp ; degot)
gòuf [gòu] = golfe "la montanha auturosa, dur retenal de son gòuf escanat" (Langlade)
govèrna = conduite "De ta govèrna pren las arenas daut ! daut " (traduit: assure tou de ta propre conduite) (Langlade)
governar = gouverner
gra = degré "o ditz au segond gra"; "farà vint-e-nòu degrases uòi"
gràcia en = grâce à "Gràcia en el l'òme es mèstre e coma el immortal" (Langlade)
graciós = gracieux
graciosar = acueillir gracieusement (p. ex. un cadeau)
gram = gramme
gramatica = grammaire
gramecís a = grâce à "Gramecís a l'estèla (…) pas un que fonhe o flaque" (Langlade)
gramecís! = merci!
gramenàs = chiendent
gran = grain
grana = graine
granalha = grenaille, petit plomb
granar = grener, produire de la graine "ben mau ganhat, florís, mès jamai grana" (Prov)
granat, -ada = mûr, riche; excessif, “de sotisas granadas, pomadas, pebradas” = de vertes et de pas mûres (Dezeuze)
grand (anc.) = grand; grand-père ou grand-mère (vieux), v: papeta, mameta
grand gaud que = ce serait de la chance si... (mais je n'y crois pas) ex: grand gaud qu'o age, grand gaud qu'o atròbe
grand gaug! = tant mieux, plût au Ciel.
grand, granda (adj) = grand "Èstre grand coma un despenja-figas."
grandaràs = immense
grandetats (las) = grandeurs (les)
grandida = croissance
grandós, -osa = grandiose
granelet = granule
grangalar = trembloter "grangala de freg"; "pòt pas grangalar"
granièr = grenier; syn. : palhièr, trast
granilha = semence
granilhós = granuleux
granissa = grêle
granja = grange "Lo buòu fa la granja E la manja." (Prov)
granolha = grenouille; syn. rana
granon = pépin
gras, grassa (adj) = gras "Èstre gras coma una langosta"
grasilha = gril (syn. brasilh,brasilha)
grasilha barrada per lo pèis = gril à poisson
gratacèl = gratte-ciel
grau (sm) = embouchure de rivière ("lo grau s'es amplejat, es ara un estanhòu") (Langlade)
graular = coasser
graumilhar (se) = trémousser (se), se gratter
graumilhet (far) = s'approcher fortement (fig.)
graumilhós, -osa = qui se trémousse, se gratte en se tortillant.
graussièira = étendue de garrigues "Un crit de jòia espectaclós, Fai tressautar bòsc et graussièira " (Langlade)
grava (sf) = pierraille, gravier
graveta = menue pierraille
grec = grec; syn/ gregau
greda = craie
gredon = crayon
gregau = grec.
grèlh de joinessa = jeune personne éclatante de jeunesse "Un ven d'en país d'aut: un bèu grelh de joinessa blondin coma l'espiga e brausent d'estrambòrd. " (Langlade)
grelhar = germer
grelhatge = végétation exubérante, feuillage printanier
grelhon = jeune tige
grep = engourdissement "aviá pas grep à las pautas" (Eugèni Vianès)
grep (aver) = froid (avoir)
gres (= cres) = terrain pierreux ; caillou.
gresar = se durcir, se geler "lo gelibre gresa" (Langlade)
grespada (nèu) = verglacée (neige)
grespar = se durcir "la granissa grespa" (Langlade)
grespat (peu) = crêpue (chevelure)
grèu (adv.) = lourdement "me pesa grèu ma camba rovilhada" (Dezeuze)
grèu (de) = difficile, pénible. = “i èra de grèu de...” = il lui était pénible de… " (Max Roqueta)
greu (sm) = grief "Quitem de caire lo greu de polissonariá " (Lesaffre)
grèu, grèva (adj) = lourd, grave, pénible; vulgaire
grèu, grèva (adj) = lourd; vulgaire "Tot grèu, ruste e sauvatge e per estomacar" ; "Lo laid, lo grèu, lo mau, la matieirassa fèra " (Langlade)
grevàs, -assa = lourd, arrondi, obèse (nuages)
grífol (sm) = source "Mès un còp luònh dau grífo'etèrne que lo polsa cadun de la matièira espròva lèu lo sòrt "
gripa = grippe
gris = gris
griseta = fille de Montpellier au XIX-XX siècle, au costume gris-clair.
grivolar/grivelar = grappiller
groar = pulluler "vese groar los peisses"
gromand = gourmand (syn. :lifre, lepet)
gromandèu, -èla = gourmand
gromandon = affamé
gropàs = averse
gròs, -òssa = gros, -se (adj.); syn. pançarut, -uda
grossièr; grossieiràs = grossier "siás grossièr coma un estable"; "crida d'una vòtz grossieirassa"
grotla = chaussure; v. sabaton, cauçadura
groüm = grouillement de vie
gruma = mousse, écume
grumejant = écumant
grumejar = écumer
grumejós, -osa = mousseux "beurem lo vin grumejós de Vilamanna"
grumèla = écume légère
grumós = mousseux
grunat = grenu "las vendémias son grunadas"
gruòus = frai (de poisson), laitance, caviar
guèita (a la)/a la gaita = aguets (aux) "Maucròc es a la guèita, l'èr marrit" (Dezeuze)
guerdon = récompense
guerdonar = récompenser
guètas = guêtres
guilhaume (s.m.) = sorte de rabot de charpentier.
guinchar = guigner, loucher
guinche, -a = strabique, personne qui louche (personne qui) "elle louche"="es guincha"
guindard = dinde (Dezeuze)
guindola = jujube (pr.), ivresse (fig)
guindon = dindon
guinèia = racaille; populace; misère
guingòi (de) = guingois (de) (gall.) " Marchar de guingòi coma un desrencat"
guinhada = coup d'œil
guinhar dau cuol = tortiller ou cambrer ostensiblement ses fesses pour émoustiller les messieurs
guinhard, -da (adj) = qui louche.
guinhejar = aguicher
gusalha = plèbe, racaille
gusàs = gangster, truand, bandit, canaille "siás res qu'un gusàs"
gusàs = salopard
i = lui, leur, y; adverbe pronominal utilisé aussi comme pronom (cf Alibert Gramm. p 66). Se prononce "yé" mais la notation "i" est plus correcte. "i diguèt"= il lui dit ou il leur dit; "i vau"= j'y vais; "i crese pas"=je n'y crois pas.
I
i a pas carn sans òsses il n'y a pas de roses sans épines
i manja pas res = comprend rien du tout (il ne)
iagort = yaourt
idèa directora = idée directrice
idèa/idèia = idée; bon sens (se prononce généralement "idèia" et est normalisé en "idèa"). "a pas cap d'idèa" (expr.) il n'a aucun bon sens; "a d'idèa": il est intelligent.
idear = imaginer
ideassa = phantasme
ideau = idéal a cada espinha estriparàs ton ideau (Dezeuze)
idilli (sm) = idylle
idolada = hurlement "de virolets, d'idoladas, de brams" (Langlade)
idolar (oc: udolar) = hululer, hurler
idonèu, -èa = idoine
ié, voir "i"
ièr = hier
ieu = moi
ignorar = ignorer
ilhauç (voir : ulhauç) = éclair.
illon = îlot
ilustracion = illustration
imatjós = imagé, expressif "d'aquí entre aquí, quauque vièlh mot imatjós " (Azemà)
imbecil, ila = imbécille
imbevable = imbuvable
imbibir (s') = imbiber (s') (v.tr. et r.) syn. embeure (s')
imbrandable = inébranlable, immuable
ime v. èime
imenèu = hyménée
immudadís~immutadís = immuable
imne (sm) = hymne
imois, imoissa = humide
imor = humidité "aprofechem l'imor de la matinada"=profitons de l'humidité du matin
imor bateira = tempérament batailleur
imorós = moite; syn: tosc, mostós
impacientament = impatiemment
impagable = impayable
impaorós, -osa = impassible "lo drech impaorós e siaud auborarà son cap reinau" (Ch-Brun)
impausar = imposer
impiu, -ia = impie
imponderable = impondérable
imprenable = imprenable
imprevesença = imprévoyance
imprevist = imprévu
imprincipar = amorcer, initier "vei pas lo virador istoric imprincipat per la Monarquia"
impunidament = impunément
inagandible = inaccessible "seriá pas en aquel percaç de l'inagandible que s'atròba, justament, la poësia?"
inagantable = insaisissable
inagotable = inépuisable
inamorçable = inextinguible
inapercebut = inaperçu
inausit, -ida = inouï
inçamont = dans cet endroit élevé
incarnat, -ada = incarnat (couleur); syn.: rosenc ròsa incarnada (Lydia X de Ricard)
incendilha = incendie "Quand los aubres dau bòsc an la tèsta enflambada Coma se l'incendilha abrasava los puògs ! " (Langlade)
incombir = incomber
incomòde, -da = incommode
inconcebable = inconcevable
inconegut, -guda = inconnu
inconoissable/inconeissable = inconnaissable
inconsciéncia = inconscience
incredul, la = incrédule
incresable = incroyable
incult, -ta = inculte
indecentament = indécemment
indefinible = indéfinissable
indegut, -uda = indu
indemnizar = indemniser
indenegable = indéniable, v. inegable
indestricable = inextricable
indian = indien
indici = indice
indiferentament = indifféremment
indigèst = indigeste
indigne = indigne
indirècte, -a = indirect
indispausar = indisposer
indocil = indocile
induire = induire
indulgéncia = indulgence
inefable = ineffable
inegable = indéniable "un testimòni d'un inegable interés" (Lesaffre)
inèrt -a = inerte
inesfaçable = ineffaçable
inestorrible = inépuisable
inexacte = inexact
infame, a = infame
infasable = infaisable
infècte/enfècte, -a = infect
infectiu, -iva = infectant
infèrn/enfèrn = enfer
infernet = lieu aride d'accès difficile
infernós, infernenc = infernal
infèrta = oblation
infidèl = infidèle
infiltracion = infiltration; syn.: trespir (sm)
infiltrar = infiltrer; syn. trespirar
infim = infime
infimós = infime
infinidament = infiniment
infirm, ma = infirme
infirmièira = infirmière
infligir = infliger
influir = influer
infòrme, -ma = informe
ingèni = ingéniosité; syn engenh
ingeniós = ingénieux
ingeréncia = ingérence
inibir = inhiber
inic = inique
iniciaire = initiateur
iniquitat = iniquité
injúria = injure
injuriosament = injurieusement
injust = injuste
injustícia = injustice
inla, v. illa = ilôt d’immeubles. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
inmudadís, -issa = immuable "Aicí l'inmudadís, alai, vam, escorrida " (Langlade)
innocent = innocent, naïf, niais
innocentament = innocemment
innombrable = innombrable
innomenat = innommé, innominé
innumerable = innombrable
inoblidable = inoubliable
inoit = inuit, esquimau
inquant = encan
inquantar = vendre à l'encan
inquiet = inquiet
inquietós = émotif
ins = dans (à Sète) v. dins
insadolable = insatiable
insècte = insecte
insecton = insecte "As ton plen d'enemics que te fan rusta guèrra / desempuòi l'insecton, a la bestiassa fèra. " (Langlade)
insectona (sf) = petit insecte (Langlada) "l'insectona dau cèl atròba aquí çò qu'aima"
inseriment (sm) = insertion
inserir = insérer
insígnia (sf) = insigne
insignificant = insignifiant
insipid = insipide
insisténcia = insistence
insistir = insister
insocitós = insouciant
insofrible = insupportable
insolentament = insolemment
insolentar = insulter, injurier
insolentariá (sf) = insolence
insolvable = insolvable
insospechable, -a = insoupçonnable
insostenible = insoutenable
instable = instable
installar = installer
instant = instant
instantament = instamment
instença istença (d') [=d'estanta estança] = échelonnés "Quitant aiçai per sovenença Quauques estanhs d'instença istença Ont van trevar los mostres palusencs" (Langlade)
instença v. estança
instigar = instiguer
instint = instinct
instituir = instituer
instruire = instruire
instrument = aisina, instrument
insubremontable = insurmontable
insular, -ara = insulaire
insult (sm) = insulte
insurgent = insurgé, en cours d'insurrection "lo butan au combat dins un Lengadòc insurgent"
insurgir = insurger
intacable = insalissable
intacte = intact
intelligent = intelligent , syn.:desgordit, senat, eidujiat, lutrat, qu'a d'èime, etc…
intendéncia = intendance
intendent = intendant
intens = intense
intercedir = intercéder
interdire = interdire; syn. : enebir
interés = intérêt
interessant = intéressant
interferir = interférer
interior = intérieur
interjeccion = interjection
intermèdi = intermède
intèrn = interne
interpausar = interposer
interprèt = interprète
interrègne = interrègne
interrogar = interroger
interval = intervalle
intestin = intestin
intractable = intraitable
intrada = entrée
intrant = insinuant
intrar = entrer
intratge (sm) = introduction
inuman = inhumain
inutilament = inutilement (syn. de badas, per pas res)
invalid = invalide
invencion = invention
invendable = invendable
inventar = inventer
inventar = inventer
iòde = iode
ira = colère
irange = orange (fruit)
iranhàs = sexe de la femme; syn. quiqueiròl, monifla
iranjat = orange (couleur)
irètge = furieux "mon oncle, irètge d’avudre plantat un clavèl de travèrs" (E Teissier)
ironda = hirondelle
irredimat, -ada = non libéré, non racheté, asservi "la Romania alòr irredimada" (Azéma)
irregular = irrégulier
irutge (sm) = sangsue "Èstre confle coma un irutge" (Comparason populara clarmontesa)
iscla = île
isclatge = archipel
ispre, -pra, v. aspre
issa = allez, vite "issa, gusàs, defòra, issa"
issanlada = purge de clystère
issanlat, -ada = frit "d'uòus issanlats"
issar = dresser (se) "gacha ailamont d'onte lèu issarà / La Dòna" (Langlade)
issard/aissard = moyeu de roue "vas metre un aissard de platana amb una escala tota engana" (A. Roux)
issart, v. eissart = terrain défriché ou à défricher
istar (v. occ norm: estar) = être, demeurer (v. occ norm: estar) "ista-siau", "calme-toi"
istar, pour estar
istença v. estança
istòria = histoire
ivèrn = hiver
ivernàs reguitnós = hiver rigoureux
J
ja per biò = hue pour dia (comprendre) = faire un contresens total "sai que deguèt comprene jà per biò"(G Therond)
jaç = couche, gite, lit, litière, strate rocheuse; lit de ruisseau "vos tornarem au jaç"; "Còntra dels jaces terrassats" (Langlade)
jaça = bergerie; antre "A la tèrra se'n pren per acipar la jaça Dau Cifèr, creator, lo rei dels elements " (Langlade)
jacina = litière, couchette; abri, tannière, bauge "Coma la fèra sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut" (Langlade)
jaiet = jais; (fig. ) noirceur profonde "lo jaiet de son peu" (F. d'Olivet)
jaire (se) = vautrer (se), coucher (se) "los caps de jovent agachan dòrs la plaça ont jason los sadols" (Langlade)
jalar (v. oc. norm "gelar") = geler
jalèia/jalarèia = gelée; v. gelarèa "d'aurelhas de pòrc dauradas de jalèia"
jamai = jamais "Aicí jamai ven pas digús" (A. Guiraud)
jardin = jardin; cf.: òrt
jargòt = jargon.
jasent = accouchée, femme en couches; syn.: ajaguda (sf)
jaune = jaune
jaupadís = aboiement
jaupar = aboyer
joanfemna = efféminé
jòc = jeu (syn. : joguina, jogatge) "Au jòc e au vin l’òme se fa coquin" (Prov)
jogalha (sf) = jouet "aviá portat de jogalhas per los enfants"
jogar = jouer
jogatge (s.m.) = jeu
joguet = jouet
joguina (s.f.) = jeu
jòia = joie
joine (s.m) = jeune (syn. jove, d'un bòn atge)
joine, joina (adj) = jeune
joinèla (sf) = petite jeune fille
joinessa (de) = jeunes gens (des)
joinitge (sm) = jeunesse "la que seguèt cara a ton joinitge" (ARF)
jòl = goujon, petit poisson d’eau douce On dit pour un avare : “Per el, un jòl es un jòl”
joncha = entreprise, tâche à accomplir "Ma joncha es acabada, siam a la fin de la jornad" (A. Roux); "Aquela joncha, l'entanchèt embé l'ajuda dau grand felibre lauragués Aguste Forès" (Azemà)
joncha lèsta = tâche accomplie "emb aquò fai: "Minhòts, ara ma joncha es lèsta " (Langlade)
jonhe (s.m.) = corsage; syn. : bombet
jónher (v. tr) = rejoindre, rattraper
jonquina (còrda de) = corde de jonc
jonta (pour "joata"? ) sf = joug "Tot çò qu'a pas sofrit la jonta e lo colar " (Langlade)
jòrg = verge de bois, tige d'arbuste; nom d'un vent
jorn = jour
jorna = journée "L'alen d'aquela bèla jorna / Vai reviudar los assostats" (Langlade)
jornada = journée "Era una jornada de Dieu, que tresfolissiá de jòia e de plaser. " (Montel)
jornau = journal
josmarin = sous-marin
jot, jota = sous (occ. norm: jos)
jota-dessús = sens dessus dessous Es bosigat, virat jota dessús. (Langlade)
jota-terren, -ena = souterrain "D'onte, de còps que i a, la mar jota-terrena Percipita sos creis sus lo brasàs que rena ";"Vei los jota-terrencs e l'abisme e l'asclassa Ont lo fuòc a getat gas e metaus rosents. " (Langlade)
jot-tirar lo vin = décanter le vin "es coma de vins fosques, mau jot-tirats" (Dezeuze)
jove (adj) = jeune "Bestiau jove cau que trèpe"(prov)
jove (sf) = jeune homme, jeune fille "un jove, una jove, una filha jove, son joves, etc..."
jovenèl = jouvenceau "venián caduna emb son jovenèl" (Langlada)
joveneta/joiveineta = jouvencelle "Temps urós et sans laguis ont ère lo menaire de jovenetas esperdigalhadas que m’agradava d’adralhar dins lo michant camin per las faire espinhar e aissejar!" (E Teissier)
jussèu = bouillon, julep, potion "beguèt lo jussèu d'amor" (Max Roqueta)
jutjament = jugement; "lo Jutjament": le jugement dernier à lafin des temps "Au jorn dau jutjament aitant vaudrà la mèrda coma l'argent. "(prov)
L
l’èrba dau lagui = myrte (plt) "l’èrba dau lagui, que torna la patz al còr malaut" (Max Roqueta)
labech = brise marine
laberint = labyrinthe
labra = lèvre; syn. boca, boqueta
labretas = petites lèvres
lac = mare, lac
lach = lait
lachat, -ada = lacté, -ée "La dralha dau Cifèr, la grand dralha lachada, ont regolina, a flòc, d'escalugants polsius" (Langlade)
lachet = laiteron (salade sauvage). (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
lachuga = laitue
lachuscla = grande euphorbe (Euphorbia characias) dont le lait sert pour engourdir les poissons dans les trous d’eaux
lagrema = larme
lagremar = pleurer
lagui = souci, chagrin "ai de laguis per …."; "soi mai fronzida que vos: es als laguis qu'aquò se deu" (A Guiraud); "temps urós e sens laguis!" (E Teissier); "Puòi es la vòta de la dòna A deman, laguis e maucòr ! " (Langlade)
laguiant = ennuyeux
laguiar = inquiéter
laguiar (se) = s'inquiéter, se démoraliser (syn.: s'alassar, se laiar)
laguiat = fatigué, las
laguiós = soucieux, tourmenté
lai = là bas "Que lai va, Lai manda pas." (Prov)
laiant = ennuyeux
laiar (se) = fatiguer (se) (syn.: s'alassar, se laguiar)
laiar, segar la gueta = casser les pieds "veses pas que me laias?";"nos an ja segat la gueta amb aquela istòria"
laiat, -ada = épuisé, -ée "enfin, a la lònga, laiada de tant d'esfòrç"
lairan (sm) = comporte pleine de raisins
laissar = laisser
lama = lame (sf); fig. "es una lama", c'est un malin, un dégourdi "Mèstre Francés qu'èra una lama, / Faguèt las onors à la dama" (Eugèni Vianès) "
lambrusca = vigne sauvage "sa femna es una lambrusca", se dit d'une femme svelte et élancée à hanches hautes
lamp = éclair; lamp de fuòc: flamboiement "Escampant sus los trucs, los darnièrs lamps de fuòcs";"amai quand lo tremont engulís [lo sorelh] dins sa maissa Sos lamps van lancejar coma los d'un volcan " (Langlade)
lampa = lanterne
lampadari, bèc de gas, calelha = lampadaire (syn. : bèc de gas, calelha)
lampar (1) = briller "De fèt, l'an vista, au luònh dau causse Lampar coma un vespral ulhauç " (Langlade)
lampar (2) = couler dans "Ai, coma (aquel pontichet de lum) fusa e lampa una alenada aurosa " (Langlade)
lampet = soiffard, ivrogne
lampresa = lamproie "una lampresa aprestada au safran"
lana = laine
lançar = lancer (syn.: traire ; tirar)
lancejaire, -a = étincelant et perçant (œil), adj. Décrivant l'"éclat du regard" "sos uòlhs lancejaires" (Langlade)
lancejant = perçant (œil) "la sèrp fissant embé d'uòlhs lancejants" (Langlade)
lancejar = frapper à distance "amai quand lo tremont engulís [lo sorelh] dins sa maissa Sos lamps van lancejar coma los d'un volcan " (Langlade)
landar = marcher, se déplacer ("podiá pas pus landar")
languir (de) = regretter, avoir la nostalgie de, désirer un événement futur "Lo qu’es ben languís d’èstre mau. " (Prov)
lanha = inquiétude, chagrin
lanhas = regrets
lanternejar = lambiner, rester oisif, buller, buller, rester sans rien faire
lapin = lapin
lardadoira = lardoire pour préparer les rôtis
larg, -ga = large
largar = lancer, élancer (s'), prendre son essor "Es la dralha que fai a travèrs l'espandida, La fada encantarèla en largant dau Somalh "; "D'arpassas de dragon, d'uòlhs de ratapenada, largant au luònh d'ardents a chaca còp d'alada " (Langlade)
largar benvenguda = souhaiter la bienvenue "l'arma de sos aujòus te larga benvenguda"
largièr = généreux
lassa (aver de tot a la) = être repu "Ara qu'an de tot a la lassa, (...) fan la dormida" (Langlade)
lassitge = lassitge: lassitude
latèx = latex
laugè, voir leugièr = léger
laurièr tin = laurier-tin (laurièr tin, Viburnum tinus)
lauriòla = Daphne laureola (lauréole, lauriòla, élément de la chênaie blanche ou "rovièira", voir ce nom)
lausa = dalle, pierre du foyer d'une cheminée, plaque commémorative, dalle d'un tombeau, etc.. "la lausa cobèrta" es un dolmen pròche Valhauqués
lausassa = grande dalle ou pierre plate "D'autres, enfin, d'una lausassa Carrejada, en pes, a la braça, Ne'n cabucèlan lo sant cròs" (Langlade)
lausenjaire = thuriféraire "lausenjaires de la messòrga d'estat"
laüt = tartane (navire) "un laüt espanhòu, sas velas alandadas" (Chassary)
lavadoira = machine à laver
lavar = laver "se pòt pas lavar lo cap a l ‘ase quand l’a negre." (Prov)
lebraud = levraut "Avètz un lebraud, vautres? totes ié vénon en còr. Chaval de boçut ! vos mocatz pas embé los dets, camaradas !... Saique o disètz per rire ?"
lèbre (sf) = lièvre (sf) "dau temps que lo chin pissa la lèbre se'n vai."(prov)
lebreta = gourgandine
lebretar = frètiller; brûler d'envie
lebrieirum (sm) = humeur vagabonde
lec (èsser de) = compte (avoir son) es de lec: il a son compte
lec (s.m.) = cochonnet dans le jeu de pétanque; défaite ficar un lec: infliger une défaite
lec (téner lo) = à la pétanque tenir le cochonnet; fig.avoir la parole, "tenir le crachoir". "Onte es Cocomèla, se demanda pas quau ten lo lec: n’ i a pas que per el." (G Therond)
leca (sf) = piège à oiseaux rustique construit avec des pierres plates et des bâtons. “calava de lecas en quatre de chifra” = il faisait une lèque en forme de 4. (Dezeuze)
leca-fanga (sm) = vent du nord qui dessèche les terres (Dezeuze, Langlade)
lecafròlha = poëlle à frire, lèchefrite (syn. sartan) "lecafròlha mena jòia"
lega = envie "Sai que te dòna lega ?"
lèga = lieue (distance) "Pertot i a una lèga de michant camin." (Prov)
lega (faire) = faire envie ; Remarquer la construction: "de son sicap la batèsta fai lega " (= il aime tant la bataille) (Langlade)
legadís = sauce liée, sauce onctueuse
legir = lire
legums = légumes (les)
lèi = loin
lèia (gall,) = allée.
leiçon (pron "liçou"). = leçon
leiçonar = éduquer, faire la leçon "me leiçonava en me disent: picòt, fagues totjorn lo ben"; "s'ère charpin me leiçonavan" (A. Roux)
lèime, -a (adj) = authentique, franc, vrai; légitime "cau far taisar la vòtz de preferéncias pasmens lèimas" (Azemà)
lençòl = drap "Lo lençòl caud fai manjar la sopa freja." (Prov)
lende = lente, oeuf de pou "Mentir coma una lende
lenga = langue, bavardage "Ai manjat de lenga de cat, dise tot çò que sabe. "(prov)
lenga-cana = cynoglosse (plt) "la lenga-cana, qu’ajuda a ben s’entredormir" (Max Roqueta)
lengau (sm) = langues (f pl)
lengueta = envie "aquò me fai lengueta"
lengut = bavard; éloquent (un peu ironique)
lenha = bois pour le feu
lentament = lentement (syn: plan plan, dapasset)
lepet = friand, gourmand; syn. lifre, gromand, lepet
lèri, lèria = joyeux, -euse, jovial "Bondieu ! que mon còr seriá lèri" (Langlade)
les (n.m.) = limon, terre laissée par les eaux.
lesada (sf) = inondation catastrophique, crue du Lez, verbiage inextinguible "l'eloquéncia es larganda / n'anam aver una lesada" (Dezeuze)
lessiu = eau de lessive, liquide détersif
lèste = prêt, leste "Dins l’afaire d’una mièja-orada, e serà lèste" (G Therond)
letra = lettre
letradura = inscription d'une monnaie
lèu (adv.) = bientôt, vite, tôt
lèu (s.m.) = poumon; mou de veau "Los manja-lèu", surnom des montpelliérains. "m'emplisse los lèus d'aquel èr pur"; "me donaretz de lèu per lo cat"
lèu lèste = vite fait, vite réglé "sabes, mon enfant, cossí ta paura maire aquò seguèt lèu lèste "(G Thérond)(=elle est morte bien vite)
leugièirament = légèrement
leugièr (pron. "laugè") = léger "me tròbe leugièr" (Despuech)
lèu-lèu = bientôt, très bientôt, très vite "Sa vista lèu-lèu desrevelha" (Langlade)
lèva (sf) = souscription, collecte d'argent "fan una lèva per crompar una coronassa mortuària"
lèva = “far sa lèva” = faire sa levée. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
lèvacarn (adj. invariable) = carnivore "coma de chinasses qu'aquisson Los lobatièrs sus un lop lèvacarn" (Langlade)
lèvacarn (sm) = équarrisseur
lèva-l'alen = irrespirable "e l'èr lèva-l'alen de las Andas" (Max Roqueta)
levandièira = sage-femme
levant = Est, orient "lo fluvi arasat per la sabla, dòrs lo levant s'es cavat tres corrents" (Langlade)
levantés, a (adj) = oriental
levar = ôter
levar la batèsta = attaquer, ouvrir les hostilités
levar lenga = prendre la parole "Pasmens degús ausèt pas levar lenga tant totes se sentissián fautibles dau mème pecat." (G Therond)
levat = levain "an delembrat l'amor coma levat sol de son cantar" (Max Roqueta)
levat = levain "aquí i avètz lo levat de mes","amb un bòn levat se fai mai que mai de bòna pasta"
levatàs = charogne, tas gluant de viande avariée (Langlade)
levèntis; (fem: leventina) = oriental, malin, rusé, madré "– Tè ! .... veja..., i’aviam pas pensat !..... òi ! d’aquel levènti..…" (G Therond)
lhauç, v. ulhauç "De lhauces vesperals devèrs lo larg flambejan " (Langlade)
li = lui (pronom), purisme normalisateur pour "i" prononcé "ié": "il lui donna"="ié donèt/li donèt". On le trouve toutefois dans les manuscrits autographes de l'abbé Favre (XVIIIe siècle), Alibert (Gramatica p 66) préconise d'écrire "i" plutôt que "ié"
liam / ligam (sm) = lien "Es coma lo liam que ten l'èga au rodet " (Langlade)
liar = lier (syn.: ligar, enliassar) "Tal crei liar Guilhòt que Guilhòt lo lia." (Prov)
libertinejar = se livrer à des jeux libertins; syn. gorrinejar, bagassejar
libièr = bibliothèque
libre = livre
lichièira = litière
lièch = lit
lifrariá/linfrariá = gourmandise. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
lifre = gourmand (syn. gromand, lepet)
lifre/linfre = gourmand “linfre coma una mina” = gourmand comme une chatte (Max Roqueta).
liga = boue, limon
ligam (sm) = lien
ligar = lier (syn.: enliassar); couvrir de boue
limauca = limace "Mai fai la limauca que lo grilh quand sauta." (Prov)
limaucós = gluant
limauquejar = être agité de mouvements gluants et visqueux
limbert ( sm ) = lézard vert.
limpar = glisser (syn. lisar)
limpós = glissant
lindau = seuil
linde, linda = propre; pur (syn. pur, blos), clair, limpide "sa camisa es pas gaire linda"
linge, linja (adj) = mince, maigre, grêle, svelte
linget (adj) = mince
linha = ligne (syn. rega, ralha)
linhòu = ligneul (fil de cordonnier) . “L’amolaire (rémouleur) sap pas faire / lo mestièr de cordonièr I la lesena (alène) ié fai pena / lo linhòu ié fai paur”.(Dezeuze)
lins, -a = profond
lion = lion
liquid = liquide
lis (passar) = passer sans rien dire, omettre de parler de "Passarem tot lis sus son segond passatge a Montpelhièr, mai que mai rambalhat per los embolhs e las batèstas"(Azéma)
lis, lissa = lisse
lisar = glisser; syn. limpar
lisca (= lesca) = tranche “una lisca de pan” = une tranche de pain.(Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
liseron = liseron
litre = litre
liura = livre (=500 grammes) "Devinha quant fai ?– Benlèu cinq liuras.– Sièis liuras manca un quart, carn de cavilha" (G Therond)
liurança = tradition
lobatièr = louvetier "coma de chinasses qu'aquisson Los lobatièrs sus un lop lèvacarn" (Langlade)
lobaton = louveteau
lobièira = tanière du loup
locomotiva/locomotritz = locomotive
lòga de = au lieu de "a lòga de marchar de pautas, au contrari, /se ten drech coma un rove, e, tancat sus sos rens" ; "Lòga d'adusà'u cèl coma n'aviá l'espèr (…) s'atròba cort e cort " (Langlade)
logar = louer, être employé "Quau per ase se lòga per ase deu servir." (Prov)
lòna = mare
lòng = long
longtemps = longtemps "aquò fai un bòn brieu"; "i a bòn brieu que vos ai pas vista" (A Guiraud)
lop, loba = loup, louve
lopàs = grand méchant loup
lor = leur (pronom), purisme normalisateur archaïsant pour "i" prononcé "ié": "il leur donna"="ié donèt/lor donèt"; "ils sont venus avec leur nourriture"="son venguts emb son manjar/lor manjar". N'était plus en usage à Mtp depuis le XVIIe siècle. L'abbé Favre écrit dans ses textes autographes "li" au sing. et au plur. Alibert (Gramatica p 66) préconise d'écrire "i" plutôt que "ié".
lord = laid, sale; v. embrutit " A paraulas lordas aurelhas sordas" (Prov);"Lord en borrassa Polit en plaça." (Prov);
lorda galejada = mauvaise plaisanterie
lorditge = difformité, laideur
lordor = laideur
lotgièira = enseigne d'auberge
lotjada = hébergement, auberge
lotjaire = logeur
lotjament = logement
loton = laiton (métal)
lucada = rayon de soleil, éclaircie
lucana = lucarne
lucèrna = lueur faible et intermittente
lucha = lutte " Als tres còps es lucha"(prov)
lucre = profit "es per lo lucre que me mandan antau far sucre" (Favre)
lugar = planète Vénus
lugar, estèla = star
lum (faire) = débusquer "un devés escalaire onte èra un jòc de ié faire lum" (E Teissier)
lum (faire) = éclaire; (fig.) faire plaisir
lumet = lumignon "Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la luseta" (Langlade)
luna = lune
lunas vièlhas = propos tournés sur le passé qui n'intéressent presque personne "repàpian dau temps passat e de las lunas vièlhas"
lunet = pâle rayon "E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sordís, a bèlas fes, un lamp d'entendement" (Langlade)
lunetas = lunettes
luòga que = tandis que
luònh (pron. "yòn") (fém: luònta; plur. luòntes o luòntas) = loin
luquet = petite lampe
luquetièr = buraliste, marchand d'alumettes
lúria = loutre
lurnhar = regarder, lorgner "Lúrnhan dòrs l'ennaut e l'enbàs " (Langlade)
lusena = lumignon
lusent = brillant "E tot en barrunlant, en astres se tremuda, en mondes, sorelhs de l'andilhon lusent " (Langlade)
luseta = vert luisant "Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la luseta" ; "L'as vist? e ben de qu'es ? un brigonet d'estèla ? Lo lum de la luseta un vèspre de printemps ? " (Langlade)
lusida (s f) = clarté, lueur; éclaircie
lusiment = coloration
lusir = briller "E dins l'aire blau que tremòla, De las clamadas de la còla, Fregina et lutz lo fuòc sagrat" (Langlade)
lusor (sf) = lueur "Quand tot d'un còp dels puògs, qu'alin ara negrejan / Fusa una grand lusor que los uòlhs ne'n neblejan " (Langlade)
lusoreta = petite lueur "Coma la sieu la lusoreta Dardalha e mòla a momenet" (Langlade)
lutrat/lurrat = rusé
lutz = lumière
M
ma grand = vieille grand mère "lo retrach d'una vièlha ma-grand"
macadura = contusion
macar = meutrir, blesser, contusionner "per pas macar de brave monde"
macari = tortionnaire
machacoladura / machicoladura(sf) = mâchicoulis "mentretant que defòra lo tafòri dau vent d’aut roncava dins la machicoladura de las torres" (E Teissier)
machoquejar = mâchouiller.
machugar = mâcher
madièr = madrier
madur = mûr (pr.); ivre (fig.)
maganha (sf) = maladie, malheurs, malaise; ennui, difficulté; tare "los cau garir d'aquela afrosa maganha" (Azéma); "lo benaise es a la campanha, e dins las vilas la maganha" (A Guiraud); “quanta maganha” = quel ennui, quel pétrin.; "De mistèris n'i a pus, pus de mau ni maganha" (Langlade)
maganhar (v tr) = abîmer, entamer
maganhós -osa (adj) = malheureux
magençar = préparer, planifier, organiser "Tot aquò se magença aquí, puòi, zo ! s'espaça, a tusta bòrnha" (Langlade)
magencar = émonder, préparer, organiser ; (fig) trafiquer.
màger, maja (adj) = majeur, majeure "Sap los sèt sens, conois los fluides, maja escanha qu'encencha, mòu e fai d'aqueste mond un còrps" (Langlade)
magistrau (sm) = le vent mistral.
magre = maigre; syn.: prim, linge "Èstre magre coma un pic."
mai = plus; encore
mai d'un = plusieurs
mai fai l’animauca que lo grilh quand sauta = rien ne sert de courir: il faut partir à point
mai que mai surtout, principalement "aquí mai que mai çò que vese quora me rememòrie" (E Teissier)
mai que segur = indubitablement, à coup sur "s'agís mai que segur d’un trabalh de desfensa que quauques òmes podián aparar aisidament." (E Teissier)
mai vai (loc adv) = progressivement, peu à peu "mai vai, fai lo rebors dau que mai ié revèrta entre l'animaudalha " (Langlade)
maienc, -ca = printanier, du mois de mai "aqueste jorn maienc"(Lydia X de R); "A un revèrs maienc qu'esposca dins los camps" (Langlade)
mainar = relâcher; faiblir, se calmer; s'amenuiser "profitant d'un moment que lo borlís mainava, se metèt sus un butaron" (G Therond); "l'autra mitat plan plan maina e puòi se damorça jota l'esquich frejàs e lo bof de la mòrt. " (Langlade)
mainar de (se) = s'apercevoir de, s'occuper de, se mêler de "me maine qu'ai oblidat de te respòndre"
mainatjariá = basse-cour "las bèstias de mainatjariá"
mainit,-ida v. manit = enfant. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
mairada (sf) = filet
maire (1) = mère
maire (2) = matrice, utérus
mairina = marraine.
maisar = adoucir "per maisar lo sorelh brausent" (Langlada)
maissa = mâchoire, gueule; (fig) bagoût "s'aviái sa maissa poëtica, poiriái vos cantar" (Dezeuze)
maissada = morsure, bouchée "en quauques maissadas l'aguèt tot manjat"
mala = malle
Maladiança! = malheur !
malafacha = mauvaise action
malafacha (èstre en) = tort (être dans son)
malaisança = malaise
malaisit = difficile (syn. :dificil, ila; bechigós)
malament = gravement
malandra = maladie (syn. malautiá, malausiá)
malassòrt = chenapan
malaürós / malairós, v, malurós = malheureux "A gents malaüroses, lo pan mosís au forn. "(prov)
malautiá = maladie "Santat sans argent mièja malautiá." (Prov)
malautís , issa (adj) = maladif, patraque "febroses, malautís, d'aquel temps enganat" (Langlade)
malavejar (Clermont) v: malautejar = rester dans un état maladif "Que terreja malaveja " (Prov)
malavisament = mégarde
malh = maillet
malhas (passar per) = disparaître comme par enchantement, ni vu ni connu " Ié demorèt per lo mens una mesada e, quand sortiguèt, garit d’a-fons, son mau de nas aguèt passat per malha. Coma aquò’s ieu que vos o dise." (G Therond)
malhat, -ada (adj) = riche, cossu
màlhol = maillet, jeu indigène ressemblant au golf (pron. "màyou")
malhòu = jeune cep (pr.); jeune homme (fig.), gaillard vigoureux, athlète
malhum = filet, réseau
malibèr (= mal ivèrn?) = secousse puissante (à Clermont) "çò qu’es vièlh a pus besonh de malibèr" (Prov)
malícia = fureur "tot çò qu'en tèrra i a de malícia et de colèra " (Langlade)
maliciada (sf) = accès de colère (de quelqu'un ou tu temps); giboulée "Çai vai venir las maliciadas ai ! " (Langlade)
maliciadas (f pl) = excès de colère "Coma lo mètge en temps de guèrra ai pus / Qu'a laissar far las maliciadas"
malur = malheur "Quand un malur deu arribar, i anam tot drech." (Prov)
malur (adj) = méchant "Malur e venjadís mema tèsta aganida. " (traduit: méchant et rancunier, même tête étriquée) (Langlade)
mameta = grand-mère
mamèu = mamelon (du sein)
mamorassa = effusion exubérante
mamoreta = ma chérie, mon trésor
man = main
manaira (s.f) = hache (syn. destrau (sf), àpia) "Aver una figura coma un talh de manaira." (Comparason populara clarmontesa)
manant = manant
manassa = main (grosse et brutale) "leva tas manassas d'aquí"
manca de larg = manque de place "la manca de larg nos empacha de retraire aquela istòria"
mancar = échouer
mandar = envoyer "Vau dire a ma maire d’o mandar tot a ton ostau. " (G Therond)
mandar coma un sord = frapper à coups redoublés "i mandava coma un sord"
mandar far sucre = envoyer sur les roses, envoyer promener "es per lo lucre que me mandan antau far sucre" (Favre)
mandatièr = messager
mandra = renarde
mandrenalha (sf) = racaille.
mandrilha = casaque de mendiant
mandrolha = fille folle
mandron = renardeau
mandrona = macarelle
mandronassa = poufiasse
mandronejar = exercer le métier de proxénète
manèfle = flagorneur, "faux cul", "cafard", "fayot", courtisan plein de duplicité “la joinessa que monta es manèfla e rusada”
manent = permanent (ARF)
manet = manchot
mangilha = provisions, victuailles, nourriture; grand mangilha: ripaille "Per ara vengue de mangilha ! ";"car [la sauvatgina] res mai l'interessa, Res que la grand mangilha, e, per escàs, l'amor. " (Langlade)
mangisca = nourriture
manhagós = câlin,affectueux, caressant
manhagós = difficile, délicat, maniaque
manidet = bébé, petit enfant
manigança = secret, astuce "es el (lo motor) que dins sa larga pança rescònd tota la manigança" (A Guiraud)
manit = enfant ; syn.: manit;nene; (petit): manidet, enfanton
manjador = mangeoire
manjadrech = buffet dînatoire, lunch; v. repaisson
manjaganhat = parasite, pique-assiette
manjaire, a = gros mangeur, vorace, glouton "A chival manjaire cabèstre cort."(prov)
manjam! (interj.) = voyons!
manjança (sf) = vermine, insectes nombreux.
manjar (s.m.) = nourriture (v. noiridura, mangisca) "aquí per èstre noirit cau portar ton manjar"; "Còsta emb(é) lo goril, vivent la mèma vida, ferum e carnassièr coma el per son manjar " (Langlade)
manjar (v.tr.) = manger "Manja catlas que regalaràs." (Prov)
manjuquejar~manjoquejar = manger du bout des lèvres, picorer; manger très peu "totescàs manjuqueja"
manlevar = emprunter
manna = bénédiction "se pòrta ben qu'es una manna"
manne (s.m.) = durée totale (s.f.) (tot) lo manne de la nuòch= toute la nuit
manol = fagot lié; tripe préparée à la montpelliéraine "Èstre fagotat coma un manol de gabèls." (Comparason populara clarmontesa)
mansir (v.i) = apaiser (s'), s'adoucir "mansiràn las bèstias e las gents"
mantasta (a la) = à la main (pêche à mains nue en rivière)
mantèl = manteau
manténer = soutenir, maintenir
màntol (sm) = manteau (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
maon = brique
mapa = carte
maquina de lavar = machine à laver
mar (s.f.) = mer
marbieu = parbleu "marbieu, n’auràn pas un sòu!"(Favre)
marc (s.m.) = tronc
mardí = sacrebleu
marejòu = petites vagues, petite marée (Alibert) "la mar ... amb son doç marejòu careça las auças" (Langlade)
marèla = margelle
marfega = paillasse
marfir = flêtrir, faner; crisper par le froid "marfida per la cisampa ubagosa" (Azemà)
marga = manche (sf)
margaça = pie, v. agaça
margal = désir sexuel, libido (syn. amorosiá)
margalh = ivraie ; ray-grass.
margar = enfoncer un manche ou une barre à mine "Margan de fustas dins la vena" (Langlade)
margarideta = pâquerette
margassa (margaça) = pie-grièche. (petite comme une alouette, elle pique les petits oiseaux sur des épines pour les tuer).
margue = manche (sm) "a paur dau margue"
maria-meca = sainte nitouche
mariamèla (s.f) = mélange imprécis, mixture, décoction "la mariamèla magica que rend invisible"
maridanha = envie de se marier
maridar = marier, épouser
maridatge = mariage
Mari-mari blau = herbe légendaire "Sens desmembrar lo Mari-mari blau que fa susar los que tremolan e lo Mari-mari roge que fa tremolar los que susan" (Max Roqueta)
Mari-mari roge = herbe légendaire "Sens desmembrar lo Mari-mari blau que fa susar los que tremolan e lo Mari-mari roge que fa tremolar los que susan" (Max Roqueta)
mari-mèla = méli-mélo, mélange douteux "e tota aquela mari-mèla que dau pus naut dau cièl rondèla" (Langlade)
mari-mèla (adv) = pêle-mêle "Tot fug tant qu'a d'alen mari-mèla a l'asard" ; "la mòrt tòmba mari-mèla fuolhatge, aubram, filheta, vièlh" (in:"Au paure Aubanèl, 1890) (Langlade)
marmanda = à foison "Nadau de mai en mai estomacat dau biais de Nòstre-Sénher que semblava, a tustas-e butas, bailar marmanda als uns e als autres, barraca!";"a sa naissença, quauque marrida masca sembla i avedre dich: – Tus, faràs pas Marmanda" ( G Therond)
marmanda (far) = faire merveille. "demòra totjorn, mai o mens conscienta dins nòstre èime (…) ont fai marmanda"
marmol = murmure
marmolar = murmurer (V. cascalhar) ("lo vent marmola") ARF
marmotir = murmurer "entre el se marmotiguèt : « Aicí mon revenge qu’arriba.»" (G Therond); "Marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, totes la seguiguèron. " (G Therond)
marrana (1) = marasme, consomption
marrana (2) = marmite
marrèl = margelle "lo marrèl de la fònt" (Dezeuze)
marridum, vici = vice
marrit colar = mauvais sujet
marrit, -ida(adj) = mauvais, méchant
marronar = marmonner de mécontentement, bouder "Lo pòpulus cacalassava, E la comtessa marronava" (Eugèni Vianès)
martegat, -ada (adj) = défraîchi (poisson)
martèl = marteau
martelièira = écluse d'un étang
mas = ferme, mas
mas gents = mes parents, ma famille, les miens "mas gents son totes venguts e an portat son manjar"
mas/mès = mais; L. Alibèrt conseille (Gram. Occ. p 244) d'écrire "mas" e de considérer "mès" comme "forma vulgara". Nous proposons d'écrire "mas" et de prononcer "mè/mès" à Mtp.
masada = enclos autour d'une ferme
masca = sorcière "a la portalièira de las mascas a Montpelhièr cremavan las fachinièiras"
mascanhar = faire une chose malproprement
mascarar = tacher
masclàs = mâle grand et fort
masclum = masculinité
masèl = abattoir.
maselièira = femme qui prépare la viande; femme vit au mas
maseta = mauviette "Los òsses d’aquelas masetas rampèlan coma de cliquetas" (Favre)
massapan = sorte de gateau
mastegar = mâcher (syn. machugar)
mastís/matís = chien de garde, mâtin (occ.norm. "mastin")
mastòc = épais, pesant, lourd
mata = buisson touffu "s'entrava dins las gròssas matas d'arronzes" (Dezeuze). J Ubaud: mata, signifiant "touffe" (ici, plus spécialement de buisson).
mataflet = poupard, joufflu
matar = former un buisson, ou ensemble touffu et ramassé ressemblant à un buisson "la glèisa se matava au mitan dels ostalets" (A. Marquès)
matar = frapper mortellement (l'arbre) "ven de bombir per sòu matat per lo troneire" (Langlada)
matèria plastica = plastique
matieirassa fèra = matière brute et primordiale "Lo laid, lo grèu, lo mau, la matieirassa fèra " (Langlade)
matin = matin
matinenc = du matin
matinièr = matinal
matins (de) = ce matin
matrassar = meurtir, blesser gravement, assommer, écloper "Diriatz de plors dels paures matrassats" (Langlade)
mau (advb) = mal
mau (faire) = faire mal, v. dòure "as tocat ont fai mau"
mau (virar) = tourner mal "E tot aiçò virava mau/Se i avián pas mes lo repaus" (Vivarés)
mau bòsc = bois désert dangereux
mau caud = forte fièvre délirante
mau mostrigat = propos grossier
mau negre = maladie noire (?) "aqueles monsurs de la Medecina garisson de la ronha, dau mau negre, de patin amai de cofin, e vòls pas que te gariguèsson d’un traça de mau de nas ?…" (G Therond)
mau, mala (adj) = mauvais
maubastar = échouer, ne pas réussir "las jalosiás an fach maubastar nòstra nacion" (Tortolon).
maubiais = maladresse "sedusent e pertocant dins sos maubiaisses"
maucòr = douleur morale, mélancolie "Puòi es la vòta de la dòna A deman, laguis e maucòr ! " (Langlade)
maudich = maudit
maudison (s.f.) = malédiction
maufactós, -osa = malfaisant
maufaràs = malfaiteur "E tot aqueles maufarasses, / Anonciators de michants classes" (Langlade)
mau-faràs = malfaiteur, brigand
maugrabin = maghrébin
maulobet = chancre (syn. cranc)
maumaridat = pingouin
mauparlar = dire du mal de "a mauparlat de tus"
mauplasent = désagréable, déplaisant
maurin, ina (adj.) = arabe; des maures ou sarrazins (arabes) tèrra maurina (ARF)
mecheiron = éteignoir "lo lum escracharà totes los mecheirons"(= la lumière aura raison de tous les éteignoirs) (Langlade)
medecin = médecin (syn. mètge)
mèfi = attention (interj.); syn: gara, avisa
megièr = milieu "Ase de megièr n'es jamai ben embastat. "(prov)
megina (sf) = fressure, ventrêche, panne du cochon "Èstre confle coma una megina." (Comparason populara clarmontesa)
mèja auçada = mi-hauteur "ò selha ! es a mièja auçada" (Langlade)
mejançar = réduire "mejançar l'estapa"
mejancièr = moyen, médiocre; mitoyen "un mur mejancièr"= un mur mitoyen
melanita negrassa = macreuse, syn. negre (sm)
melica (sf) = miel, hydromel
melon = melon
membre (sm) = pièce, salle
mème, mèma = même (voir : meteis, -eissa)
memoratiu = commémoratif "ceremoniá memorativa" (Azemà)
memòria = mémoire "Qu’a pas bòna memòria cau qu’age bònas cambas." (Prov)
mena = espèce, genre, variété, espèce
menaire = guide; leader "una menaira nos mostrèt lo camin"; "Mao Tse Tong èra lo menaire dau pòble"
menar = mener; traiter ("cossí menas ma filha?" (Favre); )conduire un véhicule "aquel automobilista mena son veïcul coma un cabord: nos vai faire assucar"
mendilh = aide-berger
menèbre = sévère, lugubre. “menèbras bajocadas” = lugubres bizarreries.
menèstra = mixture, potion, drogue, potage
menièira = minerai
ment (tenir d'a) = écouter aux portes, être aux aguêts
mentabòna (sf) = marchande de sucreries (Sète) (nommée à partir de son cri annonçant "la bonne menthe")
mentastre = menthe sauvage "sus los calhaus lavats perfumats de mentastre"
mentir = mentir (syn. capjorar, messorguejar ) "Mentir coma una lende"; "Se vòls mentir parla dau temps" (Prov)
menton = menton
mentretant que = tandis que "mentretant que defòra lo tafòri dau vent d’aut roncava dins la machicoladura de las torres" (E Teissier)
menudet, -eta = minuscule "L'esprit subtièr, l'esprit dels reires, beluguetas Non vesentas a l'uòlh, tant que son menudetas Parpalhejan dins l'aire e l'immensa claror. " (Langlade)
menut (s.m. et adj) = petit; enfant; (pêche) fretin
meravilhar (v. tr. et r.) = émerveiller "Tot en nos pausent, se sabèm espiar, lo castèl se debanarà d’un còp a nòstres uòlhs meravilhats e ne'n traparem aisidament lo plan." (E Teissier)
mercadièr = marchand
mercat = marché
merchanda de jardinatge = marchande d'herbes et de salade
mèrda = merde "Au mai mèrda òm bolèga, au mai pudís. "(prov)
merdoset = morveux (syn: bormós)
merluça = morue
mès (occ norm: "mas") = mais L. Alibèrt conseille (Gram. Occ. p 244) d'écrire "mas" e de considérer "mès" comme "forma vulgara". Nous proposons d'écrire "mas" et de prononcer "mè/mès" à Mtp.
mes, mesada = mois " Ié demorèt per lo mens una mesada e, quand sortiguèt, garit d’a-fons, son mau de nas aguèt passat per malha. Coma aquò’s ieu que vos o dise." (G Therond)
mesadièr = mensuel
mescladís (s.m.) = mélange; assemblage "l'armoniós mescladís dels pòbles" (Azema)
mescladissa (s.f.) = mélange
mesclar = mélanger, mêler, emmêler
mesola = moëlle, substantifique moëlle. Expr: "téner a las mesolas" = prendre au plus profond de l'être "un libre cofle de saba e de mesola" (Azemà); "tota aquela memòria animala que nos ten a las mesolas" (Max Roqueta)
mespresador = contempteur, critiqueur
mesquin = chétif, malheureux
messatge = message "A res mandar fau pas messatge. "(prov)
messòrga = mensonge
messorguejar = proférer des mensonges
messorguièr = menteur "Èstre messorguièr coma un caçaire." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
messorguièr, -ièira = menteur, -euse
mestieirenc, -enca (adj. & subst m. et f.) = professionnel, du métier
mestièr = profession "Sabatièr, fai ton mestièr" (Prov)
mestièr (far) = besoin (avoir) (j'en ai besoin = n'ai de besonh; aquò me fai mestièr)
mestrança = pouvoir
mèstre = maître; professeur des écoles
mèstre d'escòla = instituteurn professeur des écoles; syn. regent
mestrejar = commander en maître, dominer
mestria = maîtrise
mesura que (de) = mesure que (à) de mesura que posa l'aiga n'arriba d'autra
mesurament = action de mesurer
metal = métal
metaus rosents = métal en fusion lave "Vei los jota-terrencs e l'abisme e l'asclassa Ont lo fuòc a getat gas e metaus rosents. " (Langlade)
meteis, -eissa = même (langage courant: mème, mèma, gall. Attesté dès le XIIe siècle); adv: e mai, quitament
mètge = médecin "Après la mòrt, lo mètge. "(prov)
metièr (de) = à flots "Lo sang embé lo sang a rajat de metièr " (Langlade)
metre = placer, mettre
mètre = mètre
metre de repaus = calmer "mès per los metre de repaus Lafulhada crida: «Estatz suaus!"(Favre)
metre en dètz-e-uòch = mettre le désordre
metre lo repaus = mettre un terme à
metre man = passer à l'action
metrò = métro
mèu (1) = miel
mèu (2) = gomme des arbres "estrange brancum sans mèu, sans flors " (Langlade)
miata (f) = cuite (f)
michant clas = grand sinistre "E tot aqueles maufarasses, / Anonciators de michants classes" (Langlade)
michant rencòntre = mauvaise rencontre
michant, -a(gall) = méchant "Aiga, fum michanta femna e fuòc fan fugir l'òme de tot luòc"(prov)
michor (pron. "mitchou") = effluves "la tebesa michor"
mièg (pron. "myètch") = demi.
miègjorn = sud
mièja ora = demi-heure
mièja-luna = croissant "la mièja-luna islamica"
migon = fumier de brebis.
mil = mille (1000)
mil ans (de) = des millénaires "Los terribles gigants, vòstres desavancièrs que dempuòi de mila ans, l'escuritat recòbra " (Langlade)
mila = mille (1,852 m)
milan = busard
milanta = des milliers, une quantité innombrable, des myriades, mille et une
milh = maïs
milhàs (sm) = polenta
milhor (tant) = tant mieux "Finiguèt... Tan milhor per vautres" (Vivarés)
milhor/melhor, -ra = (pron: miyou): meilleur, -re; mieux "siás la milhora"; "vau milhor coma aquò"
miliassas = des milliers, une quantité innombrable, des myriades, mille et une "son de miliassas, ne ven de pertot"
mina (sf) = mine (figure), apparence "Faire una mina coma un cagaire." (espr.) ; "A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina Tal que gala, pinhon, dàtol amar e tot clòsc. " (Langlade)
mina (sf) = mine (géol.)
minerau = minéral
minèsta (sf) = menu (du repas) "i a de minèsta causida" (Dezeuze)
minhardejar = dorloter, flirter
minsorlet = mignon, tendre; fragile
minta/menta = menthe
minuta = minute
Miquèl l'ardit = frimeur; syn.: bragard, briscambilha
miquelet = soldat catalan "Estre fièr coma un miquelet." (Comparason populara clarmontesa)
mira = mire, vue; "pont de mira", point de vue "vista dau pont de mira istoric"
miraclant = miraculeux, qui fait des miracles "embé lo poder miraclant dau vèrb" (Azemà)
miraclós = merveilleux, exquis
miralh (1) = miroir
miralh (2) = caisse de résonnance du ventre des cigales. “coma a ias cigalas, los miralhs se crebèron”.
mirgalhat, ada (adj.) = diapré, émaillé
mirondelejar = étaler, faire montre
misca-masca (f.) = tripatouillage, simagrées "las misca-mascas"
mistèri (venir dau) = venir d'on ne sait où " la codrilhada que çai ven dau mistèri e fug dins lo tremont" (Langlade)
misterible = mystérieux (ARF)
mistolin, ina (adj.) = délicat, très fin, très mignon; tendre; de jeune fille (ARF)
miston, -ona (adj et subst) = mignon(ne), menu(e).
mitan = milieu "Èstre totjorn en mitan coma lo dimècres.
mitan de (au) = parmi, au milieu de "sèm au mitan dels lops"
mitat = moitié
mitat d'un (la) = la moitié d'un imbécile "a mai ne seriás pas la mitat d’un !." ( G Therond) "
mitat-camin = mi-chemin "Es tombat a mitat-camin" (Azéma)
mòble = meuble
moc = lumignon; (fig) benêt, sot "Mès aqueste, au fins fons de sa tuca estequida, S'atròba un pichòt moc que lo mena a somjar." (traduit: mais au fond de sa cervelle bornée de géant se trouve un petit lumignon qui l'amène à penser); "qu'es luònh aquel croton, aquel espés cervèl ont coma una velheta coma un moc per escàs ajornava lo suc" (Langlade)
mòca = giffle (à Sète); défaite humiliante "vòs una mòca, tòti?"; "Disiá : vas veire quanta mòca" (Eugèni Vianès); expr. "èstre de mòca", être le perdant
mocador = mouchoir
mocar = moucher
mocar pas amb los dets = ne pas se moucher avec les doigts, ne pas se gêner "Avètz un lebraud, vautres? totes ié vénon en còr. Chaval de boçut ! vos mocatz pas embé los dets, camaradas !... Saique o disètz per rire ?"
mochon = assemblage, mêlange (péj); peloton (de nuages); flocons (d'écume); faisceau "a bèles paucs en un solet mochon" (Langlade)
modelada (sf) = modulation d'un son
modelat, -ada = modulé
mofle, moflet = potelé,moelleux, dodu
moflitge = qualité de ce qui est dodu
moge = ciste de Montpellier (moge, Cistus monspeliensis)
mogut = moulu "mogut, Coma la mòuta que degòla De l'entremuèja jot la mòla " (Langlade)
mòia (per) = ma foi; par exemple "Per mòia! as aquí una bòna idèa... Es dich : a totara." (G Therond)
moine = moine, v. monge "la bontat francescana d’un moine" (Azemà)
moissalet = moucheron
moissau = moustique "los moissaus volavan a gròsses nívols"
moisset = épervier.
mòl piuse = puce molle
mòl, mòla = mou, doux "Aquela clartat viva e mòla" (Langlade)
mòla (sf) (2) = meule de moulin "mogut, Coma la mòuta que degòla De l'entremuèja jot la mòla " (Langlade)
mòla (sf) (1) = repos (sm); trève "los maçons n'an pas temps de mòla" (A Guiraud); "Anem ! pas de mòla ni plèti Cau que s'adrèche sus son sèti" (Langlade)
molar (v.i.) = relâcher, ralentir, s'immobiliser "Diriatz au premièr còp que tòmba Mai pauc-a-pauc mòla et s'aplomba" (Langlade)
molàs = trop mou "aquela carn es molassa"
moledàs = chair ferme "lo moledàs roginós dau cambajon s'òrla de blanc gras"
molenc, -enca = ramolli, déliquescent, langoureux "lo mira amb d'uòlhs molencs"= avec un regard langoureux
mòler = moudre
molgut = meurtri
molgut -uda = meurtri, -ie
molièira = marécage "De gorgs, de clars o de molièiras" (Langlade)
molin = moulin
molin d'aura = moulin à vent
molin de cafè = cafetière, moulin à café
molinar = tournoyer, effondrer dans un tourbillon "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
molinièr = meinier
molon = monceau
molura (1) = repos, relâche, pause du travail "a l'òbra ! e zo ! sans molura, ni canha" (trad: allons, au travail, sans repos, sans relâche) (Langlade)
molura (2) = terre molle "ié cau de tèrra, amai ben dura, marchariá pas dins la molura, s'arrestariá dins un fangàs" (A Guiraud)
mólzer = tirer (le lait, un objet, etc…) "dau temps que per davant lo mólzon [lo blòt]"
mólzer (pron. "móuze") = traire (vache, chèvre, etc…)
momenet (a) = par moments "Coma la sieu la lusoreta Dardalha e mòla a momenet" (Langlade)
moment = moment (syn: brieu)
mona (sf) = chatte, vulve
monard = singe; v. monina, símia
mond (ajust de) = foule; syn ordòu, ardòu "i aviá tot un ajust de mond que trepilhavan dabans lo magasin"
mond(e) = le monde, les gents (syn. :las gents); en lang. familier "lo monde"; en occ. norm "lo mond" "lo monde son desvariats"; "i a fòrça monde aicí"; "onte son lo monde?"
monde, -a (adj.) = immaculé
moneda = monnaie
monedar = monnayer "avèm de besonh de vòstra collaboracion monedada"
monge = moine
monha = giffle "meritariái cent monhas per jorn" (Dezeuze)
monifla = sexe de la femme
monina (sf) = bâfrer, engloutir avec gloutonnerie "Joan Cagablanc confessa las moninas / tòmba dau cèl, se còpa las esquinas" (Prov;)"Anar ferrar de moninas." (Expr. Pop Clermont l'Hlt); "De branca en branca andant, la charnèga monina A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina" (Langlade)
monsur = monsieur
montairon = monceau
montanha = montagne
montanhòl, -òla = montanhard "(la mar tempestosa) cobrís tes, motas, mórfia còla, brandilha pena, montanhòla" (Langlade)
montar a la Canorga = maire (être élu) "per los cònsols l'istòria de Montpelhièr comença pas qu'au moment que son montats a la Canorga" (NB Place de la Canourgue, ancienne mairie)
montilha = dune " tras la montilha"
monton = colline (Sète)
moquet = penaud, honteux, confus, attrapé
mora = crête de montagne; "la Mora", collines au sud du plareau d'Aumelas, surplombant Villeveyrac et Montbazin
mordida (sf) = mordure (Sète)
mordir = mordre
morfiar = manger avidement, "Jamai un vòl de gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles alobadits";"(la mar tempestosa) cobrís tes, motas, mórfia còla, brandilha pena, montanhòla" (Langlade)
morgar = narguer
morgat, -ada = dépité "Lo volcan damoçat, mut, se quilha Susprés, morgat que la montilha Retengue alai son amiga d'antan" (Langlade)
morgueta = hélice (petit escargot blanc)
moridís = qui doit mourir, condamné à brève échéance
moriment = trépas, mort
morir = mourir "Aimar e èstre aït, esperar e non venir, èstre au lièch e non dormir, son tres causas que fan morir"(prov)
mormoladís = murmure (LX de R)
mormolh = murmure.
mornarós = morne
mornifla (sf) = giffle
morralhar = bâillonner
morrau = bâillon, muselière "A gròssa bèstia, gròs morrau"(prov)
morre (1) = museau, groin ; (fig) visage
morre (2) = mont "Un blòt nautàs coma una torre Tòmba en polsejant ; que lo morre Dau sabron n'es destrantalhat." (Langlade)
morre (tombar de) = tomber face contre terre
morre-de-lapin = nom de diverses herbes labiées.
morrefretada = délurée
morres (de) = tête en bas "Son getats sus lo sòu, de morres" (Langlade)
morres (faire quauques) = moues (faire quelques) "Catarina faguèt ben quauques morres mès diguèt pas de non" (G Therond)
morresentir = renifler, flairer, "sniffer"
morron, morranchon = frimousse
morrut, -uda = insolent, -ente
morsèl = morceau "– Fiques ! quante bòn morsèl qu'es aiçò !– Entancha-te d’acabar’quel que ié tornaràs." (G Therond) "
morselet = fragment (syn. :brisal)
mòrt a fòrt = à tout prix
mòrt-e-fòl = à toute force, irrésistiblement; envers et contre tout
mortelar = torturer "Un pontichet menut e totescàs lusent coma un vist d'uòlh de lop que la fam mortavela " (Langlade)
mortigós = en danger de mort
mòrts de fam = misérables, sans le sou; syn. bramafam
mosca = mouche
moscós = irritable, susceptible
mosir = moisir; (fig) demeurer longtemps dans un endroit "aquel pan es mosit"; "anam pas mosir aicí"
mossa (de) = rien du tout
mossegar = grignotter
mossegar = mordiller
mosselina = mousseline
mostardenc = irritable, susceptible
mostèla = belette
mostor (sf) = moiteur
mostós = moite
mòstra = montre; exposition " Una mòstra es un chaval a l’estable.." (Prov); "fai me veire ta mòstra que veguèsse quana ora es"; "a la Mòstra del Larzac i expausan d'òbras d'art"
mostraire de petetas = marionettiste
mostrança = splendeur, gloire "encara fòrta, emai se desplumada de son anciana mostrança" (Max Roqueta)
mostrar = montrer (syn: ensenhar) "E vos los mòstre tals qu'èran als temps premièrs" (Langlade)
mostre, -a (adj) = monstrueux "Boscàs espectaclós ; aubram d'estampadura mostra" (Langlade)
mostrigat, ada (adj) = mâché, mâchouillé
mostrós = monstrueux "Trantalha un pauc lo mostrós blòt";"O! mostroses N'i a pas pro ? mai ? "; "A la lònga òm desvista dins la sornuda quicòm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja dins lo void" (Langlade)
mostrosament = monstreusement "l’Agla tedesca, mostrosament gratificada d’un parelh de tèstas coma s’un bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn"
mostrosàs, -assa = monstrueux "mogut, Coma la mòuta que degòla De l'entremuèja jot la mòla " (Langlade)
mot = mot (NB souv. prononcé "mòt" mais dans Roudil et Sage on trouve bien "mout")
mota = motte (pr.); ivresse (fig.)
motaire = lexique
motàs = tertre
mòtle (getat au) = moule (fait au)
motocicleta = motocyclette (syn: , petarèl (fam.))
motor = moteur
mòudre = moudre
mòure = bouger "Mès non, la mar per tant que la nuòch siágue escura Se vei mòure quicòm, un quicòm que tafura " (Langlade)
mòuta = mouture "mogut, Coma la mòuta que degòla De l'entremuèja jot la mòla " (Langlade)
movedís, -issa (adj) = mouvant, qui se meut; instable
movent, -a (adj) = mouvant, agité d'un mouvement
muda (a la) (1) = silence (en)
muda (a la) (2) = au maillot (bébé) "Es innocent coma un enfanton a la muda"
mudadís = changeant
mudadoira (cadièira) = chaise basse servant à emmailloter les enfants
mudança = changement
mudar = changer, (de vêtements, de place) "Aquel que se muda Dieu l'ajuda. "(prov)"Pasmens dins aquel tomple ont sembla que res muda Se sent que i a quicòm dins aquel res de res " (Langlade)
mudar (sens) = sans parler
mudar los catons = déménager
mudason = mutation, changement
mudatge = change, couche d'enfant ou d'adulte incontinent
mújol = mulet (poisson)
multa = amende (à Sète)
multiplicar = multiplier
muòg (pron: "myòtch") = muid, grand tonneau de vin
muòu = mulet (équidé)
mur = mur
muralha = muraille
muralhar = clôturer; v. clausir
muralhassa = haute muraille "lo ròc dau Puòg de Sant-Lop, vertadièira muralhassa sus la comba dau mas de Rigaud, davala mai d’agalís tirant daus Montpelhièr." (E Teissier)
murtra (sf) = myrte (sm)
muscadèl, èla = pourpre (ex: ròsa muscadèla, ARF)
muscle (sm) = moule (sf) (coquill.) "muscle dau ròc"=moule de rochers
musèu = musée
musicaire = compositeur de musique
musicarèl = musical
musician = musicien
mut, muda = muet, -ette "femna muda non siaguèt jamai batuda" (Prov.)
N =
nada nage
nadadoira = nageoire (syn. aleta)
nadar = nager, flotter "Nadar coma un tap de siure"
nadau / nadal = noël "A Nadau au fuòc a Pascas au ròc. "(prov)
nais (sm) = source; syn.: fònt ; aiganaissent (sm) ; fos, dotz, surgent
nàisser = naître
nanet = nain
nas = nez "dobrís lo nas mai grand que son portau"; "Aver lo nas coma una gotièira." (Comparason populara clarmontesa)
nas en l'èr = délurée; syn. morrefretada
nasarda/nasada = chiquenaude "abòrda lo serjant de garda e lo tòmba d’una nasarda" (Favre)
nascut = né
naut, nauta = haut, haute
nautàs = très haut "Un blòt nautàs coma una torre " (Langlade)
ne = en (adverbe pronominal) pfs prononcé "ne'n" "n'ai"=j'en ai; "n'i a"=il y en a; "n'auràs pas"=tu n'en auras pas; "baila me'n un pauc"=donne m'en un peu; "se n'es ben tirat"=il s'en est bien tiré
ne vòls, aquí n'as = en veux-tu, en voilà
nèbla = brume "l'an exilhat amont dins las nèblas dau Nòrd"
neblada = trouble
neblalha = buée
neblat = brumeux, embrumé "lo cèl neblat", "mon emocion grèva èra neblada d'un pauc de vergonha" (Azéma)
neblejar = embrumer "Quand tot d'un còp dels puògs, qu'alin ara negrejan / Fusa una grand lusor que los uòlhs ne'n neblejan " (Langlade)
neblós = embumé " [las cometas] rabinan en passant, caps, neblosas facietas, Cabeladura d'òr, e fugent, beluguetas" (Langlade)
neblosa (sf) = nébuleuse "l'esclar foscàs d'una luòncha neblosa " (Langlade)
neblum = brouillard
nèci = pauvre d'esprit
nèci = sot; naïf "es pas tant nècia, a comprés sas intencions"
neciardariá (sf) = bagatelle
neciàs = faible d'esprit
neciejada = badinage, amusement galant
neciejar = badiner, folâtrer
necitge = sottise; naïveté "sa boca a jamai dich messòrga ni necitge" (Dezeuze)
negachin = nacelle, chaloupe
negafòl = barque pour les étangs (syn. barca, beta, barquet)
negar = noyer
negre (sm) (2) = macreuse; syn. melanita negrassa
negre, -gra (1) = noir "Èstre negre coma las titinas d’un riquet"
negrejant = noirâtre, noirci "E ben, dau ridelàs atissós que l'alassa Per vautres vau sarrar los plecses negrejants"
negrejar = être sombre "Quand tot d'un còp dels puògs, qu'alin ara negrejan / Fusa una grand lusor que los uòlhs ne'n neblejan "
negrilhon = truffe (sf)
negrilhós = noirâtre
ne'n vòls veja-n'aquí = en veux tu en voilà
nene = petit enfant
nèrta = myrte "Dins l'auba lo quatren dòrs l'aupilha s'aubora Tot coronat de nèrta e de rams e de flors" (Langlade)
nèrvi (còps de) = coups de fouet
nèspla = nèfle "La palha e lo temps Amaduran las nèsplas." (Prov)
net(a) coma la man = dépouillé, dépossédé, ruiné
net, neta = propre "es net coma la man"
netejar = nettoyer; syn.: bualhar
nèu (sf) = neige "la nèu a pas fondut";"An de nèu, an de ben. "(prov)
nevalha = neige abondante et mauvaise
nevança = étendue enneigée
nevar = neiger
nevièr (sm) = névé; amas de neige; neige poudreuse "blanc coma un nevièr".
nhandó (estruci) = nandou
n'i a pro que = il suffit que "N'i a pron que dau gardian sentigue lo poder" (Langlade)
ni per aquela ! = en vain, peine perdue ! (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
ni per fotre ni motre = d'aucune manière "E fusèt coma un lamp, sans que degús lo posquèsse reténer, ni per reson, ni per fotre ni motre. " (G Therond)
ni per òrre ni per bèl = que le temps fût beau ou non "Avián fach acòrdi de pas se quitar, ni per òrre, ni per bèl." (Montel)
ni tus ni vos = informe, hybride, indéfinissable, "qui ne ressemble à rien" "i espeliguèt sus lo nas una espècia de botonet, d’abòrd ni tus ni vos, mès que puòi s’uflèt, s’uflèt sans èime " (Therond)
nièira = puce.
nifla (sf) = morve.
niflar = sentir, humer
niflejar = flairer "En se niflejant l’un l’autre deguèron convenir que, dau rebors dau morre, i espelissiá’n perfum pas dels pus catolics" (G Therond)
nimai = non plus, pas davantage
nimbe = nimbe
ninarèl = petit enfant (syn. manidet) "apapaissonar sos ninarèls" (Lydia X de R)
nis = nid "Cada aucèl tròba son nis bèu"(prov)
nisau = nid
nisèrp = lézard vert " Bufar coma un nisèrp. ( ?)" (Comparason populara clarmontesa)
nistar = dénicher; v. desentutar, denistar; aviser, découvrir des yeux un objet (litt. dans un nis); flairer, fureter (chien). "nista lo portamoneda de son vesin e l'aganta"; "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits, afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimèlas, l’acostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant d’ela anfin, totes la seguiguèron. " (G Therond)
nistejar = fureter avec indiscrétion "Escalave pertot, nistejave dins totes los traucs" (E Teissier)
niudar = nicher "n'es davalat de caçaires ferons / Qu'an fach chaple de tot ce que cor, trepa e niuda " (Langlade)
niudar = niser (v. nisar)
nívol (pron. ní-bou) = nuage
nivoleta = luette "ma nivoleta pren fuòc coma una broqueta" (Dezeuze)
nivolina = vapeur
nò, non, nani; non pas = non
noblesa = noblesse "Noblesa sans argent Es lum sans òli." (Prov)
nocejar = faire "la noce"
noiridura = nourriture
noiriment = nourriture "lo noiriment, sola desencusa dau massacre de las bèstias sòrres" (Max Roqueta)
nom (pichòt) = prénom
nom de mila = coquin de sort (Langlade)
nombre = nombre
non vesent a l'uòlh = invisible à l'oeil nu "L'esprit subtièr, l'esprit dels reires, beluguetas Non vesentas a l'uòlh, tant que son menudetas Parpalhejan dins l'aire e l'immensa claror. " (Langlade)
nòra = bru, belle fille "Amor de nòra, amor de gendres, es una bugada sans cendres. "(prov)
nòrd = nord
nos = nœud; syn. gansa
nos corredor = nœud coulant (syn. nos coladís)
nòse = noix "las nòses an bòn gost, mas las cau descruscar"
nosèl = articulation des doigts
nosèl, desnosador = jointure
noselut, -uda = noueux, euse
nòu (chifra 9) = neuf
nòu, nòva (adj.) = nouveau
nòva (sm) = nouvelle
novèl = nouveau (v. nòu)
novelet = tout nouveau
novelum = sève printanière
nòvi, -ia = marié, ée "Se faire menar coma una nòvia."; "Nòvia fangosa nòvia urosa." (Prov)
numerò = numéro
nuòch = nuit
nuòch (faire, èstre) = faire nuit
nus = nu (syn. desnús ) "A capelan nus, lo ben li fug"(prov)
O =
o (prononcer "ou") le (pronom réfléchi neutre). "On doit le reconnaître": "o devèm reconóisser."; "tot aquò, o sabe": tout cela, je le sais. Par opposition au pronom réfléchi indiquant une personne (lo ou la: "lo conoisse, la conoisse.
o (prononcer "ou") = ou (conjonction) "çò que ditz o pas res, es la meteissa causa"
o cau avoar = reconnaître (on doit le )
ò selha ! = oh! Hisse "ò selha ! es a mièja auçada" (conjectural, illisible sur les mss.) (Langlade)
oasis = oasis
obeïr = obéir "e la man poderosa es obeïda" (Langlade)
objècte = objet
oblidar = oublier; syn dessoblidar
obligar = obliger, contraindre
òbra = besogne
obrar = façonner "Per lo cristal e candeletas Que plan-plan a bèlas pausetas, La tèrra òbra de son sicap" (Langlade)
obténer = obtenir
òc-ben (pron. aubé ) = certes
òcha = regard "abans de prene / dins son còp d'òcha escampat d'en galís" (Langlade)
òdi = ennui, dégoût, lassitude
oèst = ouest
ofegant = suffocant
ofèrta = offrande
oficiós = obséquieux
òi, òc = oui
oira = outre
oirassa = salope, traînée (comme l'anglais "whore")
òire (s.m.) = vaguelettes (s.f.pl.)
ola = marmite (syn. marrana) "Aver un cap coma una ola." (Comparason populara clarmontesa); "Finís que vos fai venir la tèsta coma una ola"(G Therond)
olhar (= ulhar) = ajouter du liquide à une barrique pour compenser l’évaporation.
òli (coma plòu d') = quand les poules auront des dents "Vòls que nos faguem convidar per Cocomèla ? - – Te convidarà coma plòu d’òli... " (G Therond)
òli (s.m.) = huile "aquel òli es perfumat"
òli de soca = jus de la treille "A mau de còr òli de soca. "(prov)
olièira = vase à huile
oliu = olivier. (à Sète et en Provence: olivièr)
olivastre = touffe d'olivier sauvage "afranquissent olivastre et ronzàs" (Langlade)
olivastre = filaria à feuilles étroites (Phillyrea angustifolia, gris comme un olivier, d’où son nom occitan d’olivastre)
oliveda = oliveraie
òlm (pron. òn) = ormeau (arbre)
òm = on
òm pòt pas èstre a la procession amai a las campanas = on ne peut pas être au four et au moulin
ombra = ombre "Anar cagar a l’ombra." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
ombrum (s.m.) = ombre
òme = homme
òme (faire son) = s'en donner à cœur joie, "s'éclater" "Bòta, se l’aimas, poiràs ié faire ton òme... "
òme de batariá = homme vigoureux, tâcheron, travailleur de force
òme d'esclapa = homme vigoureux
on = forme élidée pour pour "non" au XVIIe siècle
onça (sf) = articulation, phalange d’un doigt. "D'onças, de mans, escroquichadas " (Langlade)
onch, oncha = oint
onchalent, a (adj) = nonchalant, e
onchar = humecter, saucer "Lo rainard que dormís la matinada A pas la barba onchada." (Prov)
onchet = tache (sur un vêtement).(Dezeuze)
onchum = lubrifiant, onctuosité, huilage "i cau passar un pauc d'onchum"; "l'òli baila son onchum au plat"; "i mete d'òli per onchum"(A Guiraud)
oncle = oncle
ondada = vague "E que dins l'aire, a grand'ondadas, Los parpotels son en varalh" ;"A la lònga òm desvista (….) quicòm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja dins lo void" (Langlade)
ondejant = sinueux
ondejar = agiter par la houle, tournoyer "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
onèst(e) = honnête
onestetat alarganta = déférence empressée
ónher = oindre
onor = honneur "Aver d’onor coma un grapaud de plumas." (Comparason populara clarmontesa)
onte = où (occ. Norm. ont)
onze (pron. "oundge") = onze
opiata (sf) = opiacé, drogue tirée du pavot
opròbi, escòrna, vituperança = opprobre
òr, gall. usuel pou "aur"
ora heure
orange = orange (fruit)
ordenar = ranger (v. renjar)
òrdi = orge
ordonança = emblème, signe distinctif "cossí conóisser un rei de França se pòrta pas son ordonança, la flor d'alís" (A Guiraud)
ordòu, ardòu = banc de poissons, foule
ordre (pron. "ourdre") = rang de ceps de vigne isolé; orphelin
orguena = sirène
orgulhós = orgueilleux (syn. , que se'n crei, gloriós, bavard)
orizont = horizon; synonyme asuèlh/asuòlh
orjac = orgeat. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
orjòu (sm) = cruche à eau; syn: porre "tant vai l'orjòu au potz, que fin finala se brigola"
orlar (1) = border "lo moledàs roginós dau cambajon s'òrla de blanc gras"
orlar (2) = hurler (syn. : bramar, s'escridassar,quialar) "Lo baile, orlant, sarra los ponhs" (Langlade)
orquèstre = orchestre
orqueta = blette vulgaire des jardins
ors = ours
ors de caforna = ours des cavernes
orsin (s.m.) = chatte, vulve; v. quiqueiròl, monifla
òrt = jardin; v. jardin
òrta (per) = à travers champs "puslèu que de prene la rota passa per òrta"
ortogràfia = orthographe
Òrtols (pron. Òrta) = la montagne d'Hortus près de Montpellier
òs (plur. = òsses) = os
òs bertrand = coccyx, derrière (sm); syn.: coccix "me siái fach mau a l'òs bertrand"
òs pudent = pubis
òsca ! (2) = (interj.) bravo! "òsca tres còps *per tot lo trabalh qu'avètz fach"
òsca (1) = encoche
òsca (sautar l') = passer la mesure commune, sortir de l'ordinaire “que sautava l’òsca” = extraordinaire (Max Roqueta)
òssa, ossamenta = ossature
ossalha = carcasse, squelette "Abotatz ! Per qu'aquò finigue, Cau que l'ossalha se rosigue" (Langlade)
òsses (plur. de "òs") = résistances (fig) "la roncada que la sostilha, maugrat sos òsses, la rebilha, en plena mar" (Langlade)
ostalada = foyer, maisonnée "nos fau rejónher l'ostalada" (A. Roux)
ostalet = maisonnette
ostalièira = menagère, femme d'intérieur
ostau ; casa = maison
òste = hôte
ostiaire = logeur
otís = outil (v. esplech, aisina ) "A michant obrièr, ges de bòns otisses. "(prov)
otre! = fichtre!
P =
pabalhon pavillon, drapeau
pacanariá = propos gras, gauloiserie
pachaquièira (adj.) = cancanière.
pachar = parier, toper
pachòla = pénil féminin; syn. quiqueiròl
pade = poëlon
padenada = friture
padenejar = frire à la poëlle
pagador = payeur
pagar = payer "Aquel que quauque ben crompa, se non lo paga pas ben se trompa. "(prov)
pagèl = pageot, dorade rose (sparus erythrius)
pagina = page
paire (1) = père
paire (2) = fermier exploitant
pairolau = paternel "l'ostau pairolau"
pairòu = chaudron "aquela filha canta coma un pairòu traucat"
país = contrée
país d'aut = haut pays "Un ven d'en país d'aut: un bèu grelh de joinessa blondin coma l'espiga e brausent d'estrambòrd. " (Langlade)
païsan = paysan
païset = contrée, secteur
pala = pelle
palada = pelletée
paladars (s.m.) = palais (bouche)
palais = palais (édifice)
palamard/palamalh = masse pour jouer au "màlhol"; "club" de golf
palamardièr = fabriquant et loueur de matériel de "màlhol" ou de golf
palanca = passerelle, planche; fig: rustre, fainéant
paleta (sf) = omoplate "Maucròc lo ponharda entre las doas paletas" (Dezeuze)
palha = paille
palhardar = forniquer
palhardariá = paillardise
palhassa = clown
palheta = gâchette; détente d'arme à feu
palhièr = grenier; syn.: granièr, trast
pali = dais
pallevar = soulever qqch de lourd "per pallevar de fais tan grèus" (Chassary); "de mon pantais me pallevère" (A. Roux); "embé mas doas manetas sarradas, me desarpionave sans podre las panlevar" (E Teissier)
palmièr = palmier
palús, palun (sf) = marais "s'es perdut dins la palús"
palusenc = palustre "Quitant aiçai per sovenença Quauques estanhs d'instença istença Ont van trevar los mostres palusencs" (Langlade)
pam de nas = pied de nez
pampalhejar (v. intr) = étinceler de reflets
pampalhejarèl, èla = étincelant de reflets ("la mar pampalhejarèla") [LX de Ricard]
pampetas = petites lèvres du sexe féminin
pan = pain
pan per pan = point par point "pan per pan, i contèt sa vidassa" (Therond)
pana = tache de rousseur (Dezeuze)
panada = bouillie de pain émietté; soupe faite avec de l'eau, du sel, de l'huile, un jaune d'œuf, etde la croûte de mie de pain, qu'on laisse longtemps mitonner. "N'aver un sadol coma de panada" (expr. )
panard = boiteux
panatièira (1) = réserve de pain "vau mai pan a la panatièira que lo bèl òme a la carrièira"
panatièira (2) (sf) = cafard
pançarut, -uda = gros, -se (adj.)
panlevar, voir: pallevar
panocha = femme négligée et indécente
panolha = panse, ventre, bedaine "a tibat sa vasta panolha" (Langlade); "a una panolha de cardonilha"= elle a un appétit d'oiseau
panòta = baguette de pain, petit pain long.
pansarilha = raisin sec "Èstre rafit coma de pansarilha"
panta = fantaisie, lubie “fasián sas pantas” = ils en faisaient à leur guise, selon leur fantaisie.
panta-costa = chèvrefeuille
pantais (pron. "pantay") = rêve, songe
pantaissar = rêver
pantejaire = chasseur aux filets
pantelar = palpiter "son sen pantèla" (F. d'Olivet)
pantena = filet (syn. , gangui, malhum, fielat)
panternar los uòlhs = attirer le regard "fasiá panternar los vièlhs uòlhs atendrits de son papeta"
pantoflas = pantoufles
pàntol = pitre, guignol
panturla = fille de joie, drôlesse, pute
papach = jabot d'oiseau (pr.), estomac (fig.); syn. fafach; estomac
papagai = perroquet
papeta, grand (anc) = grand-père
papièr = papier (expr. "lo papièr es un bòn ase")
papièr d'estraçat = papier gaspillé "aqueste jornal es de papièr d'estraçat" (Azemà)
paquet = paquet (syn. "amanèl")
par, pària = pair, égal "onte vos esperam emb mas sòrres de còr / mas pàrias en poder, Melusina, Esterèla " (Langlade)
parabanda = parapet
paracasudas = parachute
paracasudista = parachutiste
parada marina = nuages montés de la mer (Langlade)
paradièira (sf) = partie d'un filet
paradís = paradis
para-la-saca (a) = en veux-tu, en voilà
paraplòja = parapluie
parar = éviter, parer
parasòl = parasol
paratroneire = paratonnerre
paraulassas = grossièretés, obscénités; syn.: porcariás
parauletas = paroles en l'air, propos frivoles
paraulís = langage "sa lenga presque muda breteja un paraulís" (Langlade)
pardieu = parbleu
parelh (s.m.) = paire (s.f.); deux ou trois, un petit nombre "un parelh de sabatas"; "son nombroses? - nò, pas qu'un parelh"; "l’Agla tedesca, mostrosament gratificada d’un parelh de tèstas coma s’un bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn." (Max Roqueta)
parentatge = les proches "pensam d'abòrd au parentatge"
parentèla = parenté, famille (syn. familha ; ostau; genòria) "nos porgís coma lo racinum delembrat de nòstra parentèla animala e mai terrenala" (Max Roqueta)
paret (sm et f) = paroi ",,,un sèrre, onte la natura a talhat, d'un costat, l'autura coma un paret" (Langlade)
pargada = enclos où l'on enferme le bétail, parc a bestiaux; parcage, parking "Lo tropelet testard fugiriá la pargada e dins l'immens apais s'avaliriá benlèu " (Langlade)
pargar = stationner
pargue = parc
parièr, -rièira = pareil, -ille "me remembre emb una emocion tojorn parièira aquela jornada"
parladura = idiome
parlament = exposé, discours, causerie; audience
parlança (sf) = propos, parole
parlantin, ina (adj) = babillard, -arde “fonts parlantinas” = sources babillardes (Dezeuze)
parlar = parler "Que dels sieus deu parlar pichòt sermon deu far." (Prov)
parlar de = traiter de "m'ausisse parlar de volur"
parlar respèct = parler correctement "per parlar respèct, m'embèstias"
parlatge = langage
parlura (sf) = idiome, langage
parosina = colophane, résine de thérébentine dont on enduit les cordes d'instruments de musique
parpalhejar = papillonner; scintiller "Un magre raionet [que] parpalheja encara /es avalit... pas res d'amont, d'aval, de tras. "; "L'esprit subtièr, l'esprit dels reires, beluguetas Non vesentas a l'uòlh, tant que son menudetas Parpalhejan dins l'aire e l'immensa claror. " (Langlade)
parpalhon = papillon "quand lo viu parapalhon de fuòc s'es enanat" (Dezeuze)
parpalhonar = s'emplir de papillons voletants "los uòlhs me parpalhonavan"; "la nèu parpalhonava"
parpèla = paupière
parpelega = paupière "coma, fin-finala, Pichòt-Òme èra lo pus fòrt, lo manidet cuguèt las parpelegas"
parpotèl / parpantèl = rayon, étincelle, scintillation, mirage d'été "E que dins l'aire, a grand'ondadas, Los parpotels son en varalh" (Langlade)
parran/paran = jardin attenant à une maison
parròt = bélier
part = part "Quant a la pena, la part de l'uòu deviá èstre de prene lo bòn camin, la part de la fornigueta de cercar recate, la part de la cigala de cantar." (Montel)
partejar = partager
partença = départ "tre la partença s'èrem fixat una tòca"
partida = partie "anam far una partida de petanca"
partir (1) = partir
partir (2) = partager "Amb lo senhor non vòlgas partir las peras, car lo senhor prendrà las pus maduras e te romprà lo cap amb las pus duras. "(prov)
partir coma un Sant-Vincenaire. = partir discrètement
parvèl = massette d'eau (plt)
pas = passage, col, seuil "adonc dau pas, Tot empachocat de rabóstia Se vei un quicòmet que brilha" ; "ara siás descelat destruci d'univèrs / ton tròne de conglaç, ton tenebrós empèri / n'an pas ges de poder qu'au pas dau cementèri " (Langlade)
pas (pron. "pa") = pas (négation) "i crese pas"
pas cap, pas ges = aucun
pas chòta = pas grand chose "i compren pas chòta" (Langlada)
pas de causida = pas le choix "L'enemic los suspren, adonc, pas de causida : perdre la libertat, l'onor o ben la vida" (Langlade)
pas ges = pas du tout
pas jamai = jamais il n'est jamais venu: "es pas jamai vengut"
pas mai bòn que per = tout juste bon à "Lo diable vos curèsse, vos e totes los autres espèças de sabarnaus pas mai bòns que per crocar los sòus dau paure monde !…" ( G . Therond)
pas paur! = n'ayez pas peur! "Pas paur ! pas paur ! amont l'òme fai la chaumada " (Langlade)
pas que = rien que
pas res = rien
pas res = rien "vòls quicòm? - pas res"; "pas res d'amont, d'aval, de tras. " (Langlade)
pas voler que siágue lo dich = ne pas vouloir en entendre parler; ne pas vouloir qu'il en soit question "vòlon pas que siágue lo dich"
pas, (plur. passes) = pas
pasiblament = paisiblement
passa (faire sa) = avoir son temps "L'òme e la bèstia an fach sa passa" (Langlade)
passacamin de Sant Josèp = herbe légendaire "Sens desmembrar ...lo Passacamin de Sant Josèp" (Max Roqueta)
passador = passage à travers les rochers "I aviá pas que dos o tres endrechs qu’aurián pogut servi de passador." (E Teissier)
passapòrt per Tèstaseca = aller simple pour l'au-delà
passar = passer "Èstre obligat de ié passar coma lo(s) cat(s) per la brasa".;"L’aiga passada fai pas virar ges de molins." (Prov)
passar per un boirac = passer pour un rustre
passarèla = passerelle (v. palanca)
passarilha / passadilha (Clermont) v. pansarilha
passejaire promeneur
passejar = promener (mieux que "permenar"), visiter "passèron lo prumièr jorn a passejar lo vilatge"(G Thérond); "me rememòrie ma prumièira passejada a Montferrand" (E Teissier)
passerat, passeraton = passerau (oiseau) "quauques passeratons chiulavan"
passet (d'a) (ou "a passets") = à petits pas "Es l'ora qu'a passets los erbassièrs caminan " (Langlade)
passir (se) = fâner (se) (Langlade)
passit, -ida = flétri, passé, fané
pasta de codonhs = pâte de coings
pastèca = pastèque
pastièira = comporte de vendanges; pétrin (meuble pour pétrir le pain).
pastís = pâté (pr.); embrouillamini, embarras, pastis
pastissar = tripoter
pastisson = gâteau, petit pêté, canapé ou bouchée pour l'apéritif ou le lunch
pastre, pastra = berger, ère
pastrolhatge dels èimes = manipulation des cerveaux
pastura = pâture, fourrage
pastural = champ de fourrage
pasturgar = paître; syn. pàisser
patacon = gourdin " Estre regde coma un patacon (gourdin)." (Comparason populara clarmontesa)
patalassa (f.) = noyau d’abricot. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
patana = pomme de terre (syn. trufa)
patatin-patatan (a la) = de bric et de broc.
patelon = entremetteur de mariages, négociateur "Èstre totjorn aquí coma un patelon "
patet (1) = embarrassé, emprunté, malhabile, pataud "amai qu'es pas patet"
patet (2) = minutieux, fin
patin = patin
patir = souffrir; "patir a " avoir du mal à ; "De sovenirs, vos n’ai contat dos o tres, mès patiriái pas a vos n’escutlar de banastadas" (E Teissier)
patiràs = crève la faim
patolh (sm) = bourbier, vase, fange, gadoue (sf) "enfangat dins lo patolh de l'inhoréncia"
patolhar (1) = patauger "patolham dins lo pastís de l'après-guèrra" (Azemà)
patolhar (2) = tripoter, manipular "patolhatge dels èimes"=manipulation des esprits
patraca mòla = chiffe molle "los vins fosques fan d'un gròs malhòu una mòla patraca" (Dezeuze)
patria = patrie
patriau, -la = national, patriotique, qui concerne la patrie "la revendicacion patriala de l'ensenhament de la lenga " (Azéma)
patricolatge = intrigue "los avèsques dau sègle XVI an lo gost dau patricolatge"
pau = pal, grand bâton, piquet, pieu "Un escachon armat de paus S'escampilhan a la sornuda " (Langlade)
pauc = peu "A pauc vin, beu prumièr, a pauc pan, pren las brisas. "(prov)
pauc (un) = un peu; seulement "– Sòna un pauc Catin, per veire onte ne son" (G Therond); "espèra un pac que t'agante, e vas veire!"
pauma = balle
paumon = poumon (syn. lèu)
paumonista = asthmatique, malade respiratoire
paupament = attouchement
paupar = palper (v. paupejar, chaspar); peloter (v. fringolhar) "las ai espiadas, las ai paupadas de tot caire" (E Teissier)
paupejar = tâter, tripoter, se livrer à des attouchements
paupèrla, voir parpèla
pauquet (un) peu (un tout petit-)
paur (pron. "pòw") (1) = peur "La paur garda la vinha." (Prov)
paur (pron. "pòw") (2) = revenant, âme de trépassé
paure = pauvre
pauruc = peureux; effrayant "de bòsces paurucs" (Dezeuze)
paurugàs = froussard; syn. petós
pauruguet = poltron "mas ausan pas, los pauruguets" (Lydia X de R)
pausa = repos, halte, interruption, arrêt "Aver pas ni pausa ni fin."
pausada = trêve
pausadissa (aiga) = eau calme
pausar (se) = reposer (se) "Tot en nos pausent, se sabèm espiar, lo castèl se debanarà d’un còp a nòstres uòlhs meravilhats e ne'n traparem aisidament lo plan." (E Teissier)
pausar son pedaç = mettre son grain de sel "vese pas perqué nos calariam sus de questions ont tot lo mond s'avisa de pausar son pedaç" (Azemà)
pausatge = repos, paix
pauset (far) = trouver son repos
pausetat (s.f.) = interruption
pauta = patte
pautas (de) = à quatre pattes "a lòga de marchar de pautas, au contrari, /se ten drech coma un rove, e, tancat sus sos rens" (Langlade)
pautat = lourdaud, pattu, pataud
pautau = coup de pied
pautut = lourd, épais "lo sòm pautut que m'enliassa " (Langlade)
pè (plur. pèses) = pied
pè de l'òbra (au) = pied d'œuvre (à) "los gigants susprés au pè de l'òbra Los terribles gigants, vòstres desavancièrs" (Langlade)
pè-bordon (plantar) = établir (s')
pebreta = piment de Cayenne
pecaire! = pauvre, peuchère, hélas! le pauvre
peçan = gros morceau de qqch. "Lo peçan ròtla sus sa sieta " (Langlade)
pecat = péché
pecat vesiat = péché mignon
pecol = tige de fleur
pecol, pedicul = pédicule
peçuc (un) = un peu, une pincée "i cau ajustar un peçuc de pèbre"
peçugar = pincer
peçuguet (un) = un petit peu.
pecunha = argent, pécule
pedaç / petaç = morceau de tissu
pè-de-muòla = nymphéa jaune (plt).
pedestau = piédestal
pega = colle, poix
pega-aurelha = téléphone portable, syn. "telefonilh"
pegal = pot à vin en terre cuite avec une anse et un bec
pegar = coller
pegasolet = autocollant
pegolada = torche "Ai ! ai! bondieu ! la pegolada Peteja en gisclant de fumada" (Langlade)
pegós = tenace "aquel representant es pegós que non sai, i tòrna de lònga"
pegueta (faire) = faire l'amour l'après-midi (languedoc maritime)
pèira = pierre
pèira de la picòta = hache néolithique en pierre polie servant de talisman aux bergers
pèira sobeirana = pierre angulaire
pèira-ficha = monolithe "Au torn de la grand Pèira-Ficha, Tornarmai se son acampats " (Langlade)
peiralha = caillou, pierraille;syn. rèble, grava
peirança = ouvrages de pierre, ensemble monumental
peireta = petits cailloux, agaceries, taquineries "Que trai peiretas Trai amoretas." (Prov)
peirièira = carrière de pierres.
peiròl = poêle (syn. fornet)
pèis = poisson "la saussa fai passar lo pèis"
pèis-pòrc = sanglier
peitral = poitrine "Que tèrra e mar a plen peitral, Pompan sas brausentas rajadas" (Langlade)
pèl = peau
pelar = peler "fasiá’n freg que pelava" (G Therond); "Aquel pela pas figas. "(prov)
pelat = pelé, rasé, chauve, pour "clòscapelat"
pelaud = garnement
pelaudon = fromageon, fromage de chèvre
pelenc = colline arrondie et gazonnée du causse
peleta (sf); epidèrma (sm) = épiderme
pelha = chiffon, frusque "Au pus fòrt, la pelha. "(prov)
pelha a la bugada (metre sa) = mettre son grain de sel, donner son avis "s’acampèron totes, e los uns après los autres o mai-que-mai totes ensemble, metèron sa pelha a la bugada." (G Therond)
pelhaire = chiffonnier
pelharòt, pelharotaire = chiffonnier ambulant "tota sa vida aviá fach lo mestièr de pelharotaire" (Ch Gros)
pelhòts = guenilles "de caracos vestits de pelhòts"
pelhum = vêtements, chiffons (pej) "Dins lo mes de junh, quita ton pelhum." (Prov)
pelligosta = dévergondée, catin; syn. corriòla, bagassa
pelós (s.m.) = toison pubienne; chatte, vulve
pelòt = fermier propriétaire
peltirar = tirailler
pelucre = loqueteux
pempilhós, patet = vétilleux
pena (1) = peine
pena (2) = tâche, travail, "soucis du voyage" "Quant a la pena, la part de l'uòu deviá èstre de prene lo bòn camin, la part de la fornigueta de cercar recate, la part de la cigala de cantar." (Montel)
pena (3) = colline rocheuse escarpée "(la mar tempestosa) cobrís tes, motas, mórfia còla, brandilha pena, montanhòla" (Langlade)
pena (traire) = avoir du mal à
penacar = trimer, se démener
penada = trace
penariá = travail pénible, tâche
penche (s.m.; dans la majorité de l'occ. est un s. féminin) = peigne
penchenar = peigner "Au cuol se conois quand las dents penchenan. "(prov)
penejar = peiner à faire qqch.
penequejar = trimer, travailler dur "D'autres còps, plan planet coma se sa pensada, Penequeja e puòi, zo, desbonda sus los pòts" (Langlade)
penet = petit pied
peninsula = péninsule
penjar = pendre, suspendre, accrocher, percher "Los penjan pas sens los téner." (Prov); "Tot çò que penja tòmba pas." (Prov); "los alemands avián penjat cinc resistants"
penjar au cròc = suspendre au crochet, au portemanteau; laisser en suspens une affaire
penjolar = pendre "De las brancassas que penjolan, De degots de saba regolan" (Langlade)
penjolar (se) a son còl = pendre (se) à son cou
penon = peton, petit pied
pensadissa = réflexion
pensament = fil des pensées, réflexion, rêverie
pensar = penser
pentiment = repentir
pentir (se) = repentir (se)
pepelon = mamelon du sein
Peperelet = petit poucet occitan né d'un doigt de la Vieille, mangé par la Vache, et qui conduit le char du soleil "Maugrat Peperelet maugrat son agulhada [los tres buòus] rebalarián lo carri en fòra la rodada" (malgré Peperelet malgré son aiguillon [les trois taureux du firmament] traîneraient le char hors de l'ornière" (Langlade)
pépia = femme simple, nigaude.
pepida = soif dévorante, pépie; v. set
pepieta = femme simple, nigaude.
per = par
per ailaval = là bas en bas "Son luònh per ailaval primes coma de lums, Los astres trelusents qu'esclairan nòstra tèrra" (Langlade)
per alin = là bas "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de l'airau e fusan per alin dins lo sorne infinit" (Langlade)
per aquò = cependant, néanmoins
per aquò, emb aquò, = néanmoins
per ara = à cette heure, pour le moment, pour l'instant "L'aire embé sos corrents e de vapors regonfle es trespassat, per ara es ton pus grand triomfe" (Langlade)
per escàs = quelquefois, parfois "car res mai l'interessa, Res que la grand mangilha, e, per escàs, l'amor. " (Langlade)
per estomacar = étourdissant
per far cridar = à faire crier
per mascariá = par enchantement
per repeu = de plus, par surcroît "per repeu ara plòu a flac... " (Langlade)
per repèu = de surcroît, en plus
per segurança = certainement
per sovenença = en souvenir "Quitant aiçai per sovenença Quauques estanhs d'instença istença Ont van trevar los mostres palusencs" (Langlade)
per tant que = pour autant que, même si, quoique "Mès non, la mar per tant que la nuòch siágue escura Se vei mòure quicòm, un quicòm que tafura " (Langlade)
per veire = voyons! "– Per veire, disiá son mèstre, lo pòde pas quitar defòra : seriá ’na gròssa consciença. " (G Therond)
pera = poire
percaç = recherche
percaçar = rechercher
percala = percale, toile fine et résistante pour drapeaux
perdeire = looser
perdeire = perdant "aqueste es marrit perdeire"
perdigalhon = petit oiseau, terme affectif adressé à une personne de sexe féminin "– Chaval ! a-n-ont anatz, polit perdigalhon ? faguèt lo chin de caça."
pèrdre = perdre "Qu’a de ben, ne pèrd Que n’a pas, ne ganha." (Prov)
pèrdre tèrra = décoller, quitter la terre "ò iça ! la tèsta pèrd tèrra " (Langlade)
perdurar = perpétuer "aquel usatge a perdurat quatre sègles de temps"
perdut (coma un) = dératé (comme un); fou (comme un)
peresós = paresseux (syn. : pigre ; fenhantàs, fuglòbra)
perfach (a) /a prètzfach = pièces (aux) "diriatz qu'es a perfach"
perfach (occ.norm: prètzfach) = tâche, travail, procédé
perfin (d'en) = à la fin. "se cau morir d'en perfin" (ARF)
perilh = danger (syn.dangièr)
perilhar = risquer
perir lo bailen = user la literie "es pas jamai a l'ostau, risca pas que perigue lo bailen"
pèrla = perle
perlejar = laisser perler "regardant cada gran (de rasim) que s'ascla en perlejant un degot de vin ròse" (Dezeuze)
perlejar = perler "lo sang que perleja"
permanent = permanent (v. manent)
permetre = permettre
perosinós, -osa (adj,) = résineux "La qu'es en tèsta, l'abadessa (,,,) De las doas mans sarra, ufanosa, Una branca perosinosa" (Langlade)
perpensar = réfléchir
perpin = parpaing "los perpins dels barris"
perquinaicí = par ici
perquinaicí = par ici "Monsur Chaplatot, que lo fan tant e tant entendut, demòra perquinaicí" (G Therond)
perquinaquí = environ, à peu près, plus ou moins "An engolit perquinaquí quauques senserimbalhas : d’olivas, de saucissòt, e de qué sabe ieu ? " (G Therond)
perruquièr (sm) = coiffeur.
pertocant = émouvant, pathétique, touchant "aquela scèna dels adieus es pertocanta"
pertocar = émouvoir; intéresser "En quista dau grand tot, çò que tant nos pertòca, aquò qu'acotissem e d'anma e de coret " (Langlade)
pertot = partout "Èstre totjorn pertot coma lo Glòria Patri.
pertrach = portrait (syn. : retrach)
pertús = tunnel, passage étroit, pertuis, col montagnard
pes = poids
pesca-luna = huluberlu, lunatique.
pescar = pêcher; puiser
pese = petit pois "L’òm dòna sovent un pese Per avere una fava." (Prov)
pèses e manolhs = pieds et paquets (plat de tripes)
pèses, plur. Mtp de pè, généralement non admis en occ norm.
pesolh (pron; "pézoul"). pou "es plen de pesolhs"
pesolhós = pouilleux
pesquièr = vivier, bassin d'eau, piscine
pessauda = soignante; celle qui soigne.
pessègue (sm) = pêche (sf)
pesuc, pesuda = pesant, pesante (occ. Norm: pesuc, pesuga) " Marchar pesuc coma un buòu."; "A la lònga òm desvista dins la sornuda quicòm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja dins lo void, e'mb son esquich trasmuda las sasons e congrèa auratges, trombas, fregs" (Langlade)
pesut, -uda v. occ. ref: pesuc, -uga
pet o foira (a totjorn) = pet de travers (il a toujours un) = il se plaint toujours de quelque chose "A totjorn pet o foira. "(prov)
peta-au-cuol = frousse
petaçat = rapiécer, réparer "Èstre petaçat coma un jòc de damas.
petaçau = déchirure à rapiécer; difficulté, cause de conflit (familier); coup, horion "aquí lo petaçau"
petacho = trouillard, poltron
petar = péter "se peta pas pus naut que lo cuol." (Prov); " Petar coma un esclafidor " (expr Clermont l'Hlt)
petarèl = motocyclette (syn: motocicleta)
petarosta = trouille "quand te veiràn auràn la petarosta"
peta-trauc = jeu d’enfant avec des façonnages d’argile. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
petejar = crépiter "Ai ! ai! bondieu ! la pegolada Peteja en gisclant de fumada" (Langlade)
petelega = grande envie, impatience, fureur “aver petelega” = avoir grande envie; "Quau retendriá lo brau quand pres de petelèga, Bombiriá sus la cabra" (Langlade)
petelega (faire) = faire envie
petet = petit enfant (syn. manit)
peteta = poupée "Pantaisave que uòi èra Nadau. Aviái mes mon esclòp ras de la chiminièira e i aviái atrovat una bèla petèta " (G Therond)
petetas = marionettes
pètge = tronc; v. marc
petonejar = stimuler, exciter, titiller, pétiller, crépiter. "lo diable la petoneja"(Rouvière)
petós = froussard, syn. paurugàs
petròli = pétrole
peu (pron: pèw; plur. peusses) = cheveu (syn. : cabel); poil.
pianò = piano
píbol, pibola = peuplier "Un píbol pòt pas faire un sause." (Prov)
picador (sm) = planche de lavandière.
picant = frappant
picar = frapper; syn.: tustar, bacelar (ex: picar la pòrta, picar d'estòc e de talha)
picar de la dalha = cœur du problème, question centrale "es pas aquí lo picar de la dalha"
pica-talent = mort-de-faim, crève-la-dalle. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
pichon, -na, pichòt, òta (adj) = petit
pichòt òme = marchand de sable qui annonce le sommeil des enfants "Anem, mon polit dròlle, lo pichòt òme ven, tas parpèlas clinan pas gaire, se fai tard…" (A. Roux); "coma, fin-finala, Pichòt-Òme èra lo pus fòrt, lo manidet cuguèt las parpelegas"
pichotet, tròp tèune = trop petit
picòla (sf) = petite pioche de jardinage
picolejar = piocher
picon = piochon
picòta = variole "a nòu o dètz ans, la picòta l’aviá cruvelat coma una sartan castanhièira" (G Therond)"
pidolar = chanter des trilles "l'aucèl pidolaire" (Max Roqueta)
pié, v. puèg
pietadós, -osa sensible, qui s'apitoie
piètre = piètre (gall.; syn. traça)
pigre = paresseux (syn. fenhantàs, fuglòbra, peresós)
pila = abreuvoir
pilon = pieu "Zo ! de calas, ponchets, pilons" (Langlade)
pimpanèla = pimprenelle;granda pimpanèla: pivoine (trad. De Vert Paradis) "la pimpanèla, qu’arrèsta la sang" (Max Roqueta)
pimpar = bâiller à la surface de l'eau (poisson)
pimparèla = pâquerette "blanquejarà la pimparèla"
pin = denier, sou, argent "a pas'n pin" = il n'a pas le sou
pin blanc = Pinus halepensis (pin d’Alep, pin blanc)
pin roge = Pinus sylvestris (pin sylvestre, élément de la chênaie blanche ou "rovièira", voir ce nom)
pinacle = sommet
pincèl = pinceau
pinhastre = opiniâtre
pinhastritge = opiniâtreté
pinhata = marmite de terre
pinhòla = branlette
pinhon = pignon "A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina Tal que gala, pinhon, dàtol amar e tot clòsc. " (Langlade)
pinsard (sm) = pinson.
pintor = buveur
pintraire = peintre en bâtiment
pintrar = peindre
pintre ; píntor = peintre
piòt = dindon; syn.: guindon
pipa = pipe (syn. cachimbau)
pipidas = fourmis dans les doigts
piramid(a) = pyramide
piscina = piscine (v. pesquièr)
pissador (1) = pot de chambre "Aver la boca coma un rebòrd de pissador" (Comparason populara clarmontesa)
pissador (2) = ruissellement important, endroit très arrosé
pissièira (= paissièira) = barrage de rivière, petite retenue d'eau.
pissorlaire, -ra (adj) = ruisselant
pissorlet = jet de liquide
pistur (gall.) (= pistaire) = celui qui appelle les oiseaux (Dezeuze)
pitanceta (far) = se régaler "Au restaurant avèm fach pitanceta"
pitar, pintar = boire, pinter
pitós, -osa = lamentable "pitosas miserablas" = "lamentables pauvresses" (Dezeuze)
pitòt = mousse
pitre, pièch = poitrine
piular = piauler
piusèl / piucèl = puceau "Escotar coma un piusèl."
piutar = pépier (oiseaux)
piutejar = pépier "Se l'aucelet piuteja e l'abelhon brusís" (Langlade)
pivelar = fasciner.
pivèrna = térébinthe "Ombra de las pivèrnas, magra e blava, amb los punts roges de sas granas, enclausits de treslús." (Max Roqueta)
plaça (en) = en public "Lord en borrassa Polit en plaça." (Prov);
plaça (faire la) = faire le marché
plaça (femna de) = marchande des halles ou du marché.
plaidejar = plaider "Jaurès plaidejarà, embé son eloquéncia poderosa, la causa de la lenga d'Oc"
plaire = plaire (cf. agradar)
plan = lentement "Anem plan, acampem ben. "(prov)
plan = place de village
plan (adj.) = plat (adj.)
plan (de) = à plat "ò ! iça ! de cantèl, de plan " (Langlade)
plan (i a pas) = moyen (il n'y a pas …) "barraca ! i’aguèt pas plan de ié faire ausir una rason." (G Therond)
plan de = moyen de "barraca ! i’aguèt pas plan de ié faire ausir una reson." (G Therond) "
plan plan = lentement (syn: lentament ; dapasset)
plan plan = peu à peu "plan plan l'escuretat se sarra" (Langlade)
plan planet = lentement "D'autres còps, plan planet coma se sa pensada, Penequeja e puòi, zo, desbonda sus los pòts" (Langlade)
planàs = plateau "un estèrle et naut planàs" (Langlade)
planet = lentement, doucement "Farà suau, anarem plan planet. " (Montel)
planeta = planète
planhent = plaignant
planhent = plaignant "Lo que ven dau miegjorn quita castèl e bòria, A-n'onte los planhents atròban nòble còr, " (Langlade)
plànher (se) o se planhir = plaindre (se), regretter "arrèsta pas de sa planhir"; "planhisse pas qu'una causa, es qu'aguèssem pas previst las consequéncias"
planhum = plainte
planponh (de quicòm) = poignée (d'une substance)
planta = plante
plantar = planter
plantar pè-bordon = établir (s')
plantar sa cavilha, metre son petaç = mettre son grain de sel dans la conversation
plantièr = verger (syn. vergièr)
plantum (sm) = jeune plant. (Dezeuze)
planum (sm) = plainte (sf) "Ne'n ven, a bèlas fes de planhums, de beladas, De siblaments de sèrp au luòc de bresilhadas" (Langlade)
plasença = jouissance
plasent, -ta = charmant, plaisant
plasentièr, -ièira = charmant
plaser = plaisir "Era una jornada de Dieu, que tresfolissiá de jòia e de plaser. " (Montel)
plastic (sm) = plastique
plastic, -ica (adj) = plastique
plastica (sf) = plastique
plat = plat (syn: escudèla)
platat = plat plein de nourriture
platèu = plateau
platinar lo francès = bien parler le français.
platja = plage
plec = pli
plecsada = plis
plecsar = plisser
plegar = plier, emballer, empaqueter, emmitoufler "soi plegat dins mon grand mantèl"; "me plegaretz aquel paquet, es per ofrir"
plen = plein (complètement plein: comol) "Èstre plen coma un bornhon."
plen (aver son ... de) = beaucoup (avoir) "As ton plen d'enemics que te fan rusta guèrra " (Langlade)
plèntis e mèntis = doléances, plaintes, jérémiades; arguments. "delarguèt sos plèntis e mèbtis" (Max Roqueta)
plòja = pluie
ploma = plume
plombar (v tr) = tomber verticalement "lo sorelh plombava"
plonjaire = plongeur
plonjon (sm) = cruchon pour le puits.
plorar = pleurer
plornichós = pleurnicheur
plorum = pleur
plòt = plateforme; support, pierre plantée pour supporter un dolmen "rocalha, / Qu'ensús dels apens desmarmalha / E fai rodar fins qu'age troba'n plòt" ; "Los òmes cavan 'na talhada / Chaca costat margan de plòts " (Langlade)
plòure = pleuvoir "Faire coma a París que daissan plòure." (expr); "Vòls que nos faguem convidar per Cocomèla ? - – Te convidarà coma plòu d’òli... " (G Therond)
plòure a coa d'ases = pleuvoir à torrents
pòble = peuple
poce = pouce
pòcha = poche
podaire = tailleur de vigne "Èstre vestit coma un podaire." (être très couvert, ce travail se faisant souvent par temps très froid)
podéncia : voir poténcia
podentiá = grand pouvoir, maîtrise
poder = pouvoir (s.m)
poder = pouvoir (v. tr.) "Que fa pas quand pòt, Fa pas quand vòl." (Prov)
poderós = puissant
podet = serpette "lo podet copa a de reng, soca per soca" (Dezeuze)
pofiassar (se) = se prélasser dans une attitude provocante et racoleuse
pofre = poulpe
pojar = monter
pol = poulet
poleton = poussin "los velhe coma una cloca velha sos poletons"
polícia = police
polidàs = très joli: dans l'expr. "pas polidàs"=pas très joli "Babèu, una gavacha pas polidassa, es vrai, mès fresca, garruda e bèu coissin de carn, qu’enjusca aladonc l’aviá pro volontat, lo voliá pas pus conóisser, ni per figura ni per pintrura." (G Therond) "
polidet = mignon (syn: minsorlet)
polidiá (sf) = beauté "las polidiás que la pudor rescònd" (Fabre d'Olivet)
polinada = fugue amoureuse d'un garçon
polit , -ida = joli "siás la pus polida"
politicariá = politique politicienne "se i a de monde que mèsclan la politicariá a la cultura…"
polprat = pourpré
pols = poussière
pols (sf) = poussière "la pols dels motàs" (Langlade)
polsejar = faire de la poussière "Un blòt nautàs coma una torre Tòmba en polsejant ; que lo morre Dau sabron n'es destrantalhat." (Langlade)
polset = poussière très fine
polsilha = poussière "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de l'airau e fusan per alin " (Langlade)
polsilha, polsiu (s.m.) = poussière
polsiu = poussière "La dralha dau Cifèr, la grand dralha lachada, ont regolina, a flòc, d'escalugants polsius" (Langlade)
polsiu, -iva (adj.) = dyspnéique, essoufflé; asthmatique, malade respiratoire
polsós = poussiéreux
polsum = poussières "òm vei fusar d'estelonèls, polsums de mondes mòrts que dins l'espaça plòvon " (Langlade)
poma = pomme
poma d'amor = tomate
pompa = pompa
pompar = absorber, aspirer "per ne pompar las alenadas" ; "Que tèrra e mar a plen peitral, Pompan sas brausentas rajadas " (Langlade)
pompièr = pompièr
pompós = somptueux
poncha = pointe
poncha (sf) = fichu (lainage).
ponchejar = poindre au loin, commencer à paraître "las estèlas ponchejavan" (A Marqués); "Au despartir lo sorelh ponchejava (Montel); "lo cap de divessa (de la fada) poncheja sus la Serrana" (Langlade)
ponchet = étais, étançon "An ! zo ! de braces ! de ponchets, Daut ! daut ! e cadun se despèra"; "Zo ! de calas, ponchets, pilons" (Langlade)
ponchon = aiguillon "Cauca que caucaràs l'ega s'escarrabilha ..sens que siágue besonh dau ponchon, de la bilha " (Langlade)
ponchonar = aiguillonner, titiller "ponchonat per la freg o benlèu per la fam" (A. Roux)
ponent = couchant, ouest, occident "L'autre ven dau ponent, a escalabrat l'autura , l'autura espectaclosa ont i a d'etèrnas nèus" (Langlade)
ponentés = occidental
ponh = poing
ponha = poigne "nos cau d'òmes de tèsta, de ponha e de còr" (Azemà)
ponhardar = poignarder "Maucròc lo ponharda entre las doas paletas" (Dezeuze)
pónher / ponhir = aiguillonner, entraîner une douleur lancinante, cingler "Aitant que ponhetz la bèstia, aitant camina. "(prov); "Ò grand Dragàs, es tus que ponhes dins lo siau ? "; "e tant qu'eles en pressa la viòla en man, canta l'amor que ponh son còr. " (Langlade)
ponhet = poignet
ponhir (pron. pounî) = planter (pieu, aiguille...) "ponhís lo flambèu dins lo ròc " (Langlade)
pònt = pont
pont a = au point que "pont a ne caler prene un capèl", au point qu'il faille mettre un chapeau
pont/ponch = point (occ; norm. punt)
ponta = mise
pontichet = point minuscule "Un pontichet menut e totescàs lusent coma un vist d'uòlh de lop que la fam mortavela " (Langlade)
popa = mamelle
popar = têter
poparèl = nourrisson "teta, mon poparèl"
popelon = mamelon du sein
popeta = mamelle, petit sein
poponar = mignoter, cajoler
poput = charnu
porada (faire) = faire gloire (se)
pòrc = porc, cochon " S’èstre vendut coma un pòrc al mercat."
porcariá = obscénité
porcariás = obscénités; syn. paraulassas
porcatàs = homme obscène
porgir = donner, offrir, tendre, servir, présenter "nos porgís coma lo racinum delembrat de nòstra parentèla animala e mai terrenala" (Max Roqueta)
porpal, -ala (adj) = pourpré, e (syn: muscadenc, -ca)
porqueirós = pornographe
porquet = saligaud
pòrre = poireau "Los jardínièrs vantan sos pòrres." (Prov); "Amor de sòrre vau pas un pòrre; amor de fraire vau pas gaire. "(prov)
porre (sm) = cruche, syn. orjòu
porre / podre, voir: poder
porrichinèla (sm) polichinelle "benlèu Nadau vos portarà lo gròs Porrichinèla que demandaviatz tant"(G Therond)
pòrt = port
pòrta = porte
pòrtafuòlha = portefeuille (syn. : borson)
portal/portau = portail sortís per lo grand portau (JB Favre).
portanèl = portillon, guichet, petite porte “un portanèl de fèrre” (Dezeuze); "Aver d’uòlhs alandats coma dos portanèls." (Comparason populara clarmontesa)
portar = porter
portièr,-a = concierge.
posar = puiser
posaraca = noria
posarenca = herbe légendaire "E la Posarenca qu’una geta rompuda raja d’oras coma una font? " (Max Roqueta)
posita (a) = disponible, à portée de main "l'avètz a posita, prenguetz lo quand volretz"
possarut, uda = mamelu, ue
possedir = posséder
pòst (s.f.); plur: pòstes pron. "pòsses" = planche
pòsta = poste (syn. corrièr)
pòta (s.f.) (1) = thym
pòta (sf) (2) = méduse
poténcia (/podéncia) puissance "d'aquesta tèrra enjusca ont l'òme s'imagina qu'es lo tròne estelat e podéncia divina" (Langlade)
potinga (sf) = médicament.
potingon = proxénète, entremetteur
poton = baiser
potz = puits
practica (f.) (pron. pratica) = client.
prada = prairie
prada, pradariá; pradarèla (à Cournonterral) = prairie
pr'aquí n’aquí = par ci par là (Dezeuze)
prat = pré
predicada (sf) = discours, prêche "Vai ti faire una predicada ? " (Langlade)
preferum (s.m.) = préférence (ARF)
prègadieu (1) = mante religieuse (insecte)
prègadieu (2) = prie-dieu, chaise pour s'agenouiller " Estre las coma un pregadieus." (Comparason populara clarmontesa)
pregadissa = prière longue et intense
pregària = prière
prèire, capelan = prêtre
prèissa = empressement "Gramecís ! ben vesiats, de vòstra aimabla prèissa" (Langlade)
prèissa = hâte
prèmi = prix, distinction honorifique "a agut lo prumièr prèmi dau conservatòri")
premieirenc = primitif "de luònh, creacion premieirenca, Dont son tirats d'amont d'alai, Los astres que luso' et sorelhan" (Langlade)
premsada = pression, pressée, action d'exercer une pression "las prumièiras premsadas an donat tot son chuc" (Dezeuze)
prene (v. tr.et r.) = prendre
prene alen, prene d'alen = reposer, reprendre haleine "Aquí, prenguem d’alen sus un sèti de pèira pèr avudre lo vam d’acabar nòstra escorsa. " (E Teissier); "S'es pres alen ; au darnièr còp […] Lo peçan ròtla sus sa sieta" (Langlade)
prene de tabat coma un ase de bren. = fumer comme un pompier
prene lo fresc = prendre le frais
preparatís = apprêts "Mès en vesent aquel preparatís La paura tota vergonhosa, D'una veleta roginosa, Cobrís sa fàcia, e, plorant, passa lis" (Langlade)
prepaus (a) = à propos, en situation "Aquò's a perpaus coma caufalièch d'estiu."(prov)
prepondar = approfondir "as subrat dau passat l'espectaclós basacle "en prepondant lo raive e deschifrant l'escrich" (Langlade)
present = cadeau, présent
presor (sf) = ardeur, énergie vitale "una presor requista que lo manten galhard"
presor (sm) = caillette, quatrième estomac des ruminants produisant la présure ("presura")
prestar = céder "a son costat tot prèsta " (traduit: tout cède devant lui) (Langlade)
presura (sf) = présure
prètz = prix (coût)
prètzfach = tâche, travail à faire (pron. Montp: perfach)
prigond, -a = profond
prim, prima (adj) = fin, effilé (adj), maigre (syn.: magre, linge, tèune) "i vei prim"=il a la vue fine, perçante
prima = printemps "la prima es filha de l'ivèrn"
prima flor = virginité
prima forma = aspect primitif, brut, "caractères primitifs" "Es lo sol atanben que de la bèstia ruda, Quita la prima fòrma a bèles pauquetons " (Langlade)
primadièr (sm) = précurseur, père fondateur, premier à réaliser qqch "Los primadièrs" = l'avant garde, ou les fondateurs de qqch. "Los primadièrs dins lo grand art! "; "Los primadièrs dau fièr magistralàs " (Langlade)
primauba = aube
prime coma un lum = pâle comme un réverbère "Son luònh per ailaval primes coma de lums, Los astres trelusents qu'esclairan nòstra tèrra" (Langlade)
printemps = printemps
pro = assez; beaucoup, suffisamment
prò = preux "Per traitressa, los pròs morisson aclapats, mès lo çagatum rèsta" (Langlade)
proa (sf) prononcer: "prò" = proue (de navire)
problèma = problème
procession = procession "òm pòt pas èstre a la procession amai a las campanas." (Prov)
pròche (adv.) = près "se seguisson de pròche" = ils se suivent de près
pròche (prep.) = près de "Pròche la pèira trionfala" (Langlade)
pròche de = au près de "Son agandits au còp pròche de la piucèla " (Langlade)
proëmi = préambule
profèta = prophète "digús es pas profèta au sieu"
programa = programme
promés, promesa = fiancé, -e
prometre = promettre
prompte = rapide (syn.: rapid ; subte) "es prompte coma l'ulhauç"
pronom = pronom
proposicion = proposition
pròpri. = propre (possession) "possedisse aquò en pròpri"
protegir = protéger (syn.: aparar)
prova = preuve (pron. Montp/ prouba; occ gén: pròva)
provaire, testimòni = témoin
provençala = gros nuage venu de l'Est
provençalassa (sf) = stratocumulus venu de l'Est (Langlade)
proveta = éprouvette
provocaire, -ra = provocant
prumieirenc, a (adj.) = initial, ale (adj.)
prumièr/primièr = premier, -ère (adj); (adv) tout d'abord, en premier lieu "Aquí es aquelas qu’avem volgut onorar primièr" (Max Roqueta)
prus (sm) = démangeaison, appétit, envie; libido "Veja lo coma çai davala, Embé lo prus d'una cavala" (Langlade)
prusineta = petite démangeaison. “una prusineta dins la rastèl de 1’esquina”.
prusineta, prusièira = prurit, démangeaison
prusir = démanger, gratter "Que se grata onte ié prusís fai pas tòrt a sos vesins." (Prov)
pudentariá = obscénité
pudir = puer; "pudir dins lo nas" : inspirer une aversion marquée “me pudissián dins lo nas” = je ne pouvais pas les sentir.(Max Roqueta); "Los enfants dels autres pudisson." (Prov)
pudís = térébinthe (Pistacia terebinthus); l'autre variété de pistachiers est le lentisque (restincle, Pistacia lentiscus)
pudissina = puanteur "en se tapant lo nas, cridèt tornar coma un avugle :– Bondieu !... bèh !... la pudissina !" (G Therond)
pueg = colline (pron. "pyé"); v. puòg, sèrre, truc (NB. En toponymie a été confondu avec "pied")
Pueg-Abon = Puéchabon, village (pron. pitchabou")
puòg = hauteur du terrain, colline (pron. "pyotch"); v. sèrre, truc "A cada puòg i a sa comba".(prov); "Quand tot d'un còp dels puògs, qu'alin ara negrejan / Fusa una grand lusor que los uòlhs ne'n neblejan " (Langlade)
puòi = puis; ensuite
puòi que = puisque
pupitre = pupitre
pur = pur (cf. blos, linde)
puta = pute "A fach coma las putas, a manjat son bòn pan prumièr"(prov)
putalha = milieu de la prostitution
putana = putain "putana es e restarà putana" (J Bodon)
putanèla = fille très libérée; petite pute
putaniá (sf) = débauche, libertinage
putaralha = les prostituées "frequenta la putaralha"
putariá = fornication
putassa = dévergondée, traînée, salope
putitge = débauche
Q
quand quand
quant as d'atge = quel âge as-tu?
quant se ditz = ne serait-ce que "vòle perdre mon nom se n’i’en demòra quand se ditz una brisa" (G Therond)
quanta tavèrna ! = quel tumulte! (Langlade)
quante o quinte, -a = quel, quelle "– Fiques ! quante bòn morsèl qu'es aiçò !" (G Therond)
quasernet = carnet
quatre = quatre
quatren = quatrième
quatrenc, -enca = animal de quatre ans
qu'avalisca! = ça par exemple
qu'avalisca! ; (anc.) sacrapà! , santapà! (FAVRE) = sapristi
que non sai = énormément, sans nombre "E ne'n ven, ne'n ven que non sai" (Langlade)
que non sai (loc. adv.) = extrêmement "bòn que non sai " extrêmement bon.
qué que; que = quoi que "que faguem, que diguem, dels ans cau subir lo destin"
qué sabe ieu (de)!.. = que sais-je encore? et coetera
que tot ne siágue = à foison "n’i a pas que tot ne siágue mès, per i avedre la mièja-dotzena, i es. " (G Therond)
que tot plen = au delà de toute expression "los chins s’endevenguèron cap a cap emb’una chinòta, escarrabilhada que-tot-plen, acaçada coma una nòvia, polida coma un sòu, l’uòlh viu, nas retorcit" (G Therond)
quèca = queue, verge
quèli = pot de chambre
quèrre = chercher
quèsta = quête; syn. quista
question = question
quialada / quielada / quilada (sf) = son criard "Se mòstran embé de quieladas" (Langlade)
quialar = hurler (syn. bramar, s'escridassar, orlar, udolar)
quica = queue, verge
quicar mot (sens) = avertir (sans)
quich = pression (syn. "esquich") "e per butar lo quich" = "et pour pousser la pression" (en parlant d'un pressoir manuel pour presser le vin) (Dezeuze)
quicha-quichós (loc. adverb.) = serrés comme au jeu ou les enfants se serrent les uns sur les autres “ostaus quicha-quichós” (Dezeuze, in: "Sant Guilhèm"))
quichar = serrer, presser
quichar l'irange = verser des larmes
quicòm = quelque chose "Quicòm i a quand lo chin jaupa." (Prov)
quicòm de mai o de mens = quelque chose qui ne va pas " es pas possible, diguèt, i a quicòm de mai o de mens" (G Therond)
quicòm mai = autre chose "Mès l'autre, es quicòm mai, çò qu'a dedins la testa, Dau temps e de la mòrt a desvirat lo talh." (Langlade)
quicomet/quicòmet = petite chose, point "adonc dau pas, Tot empachocat de rabóstia Se vei un quicòmet que brilha" (Langlade)
quielar, v, quialar
quietós (adj.) = calme, tranquille (syn. Suau)
quilada (sf) = cri perçant "de quiladas qu'ensórdon " (Langlade)
quilha = quille
quilha (sf) = pieu "Las còrdas, mai, se retorcisson, E las quilhas s'assujetisson " (Langlade)
quilhar (1) = jucher
quilhar (2) = bander
quilhòt de terralha = pile de vaisselle
quilogram = kilogramme
quilomètre = kilomètre
quimòno = kimono
quinquinèla = échec "aquela operacion es una brava cagada"
quinze (pron. "quinge") = quinze
quiòsc = kiosque
quiqueiròl = sexe de la femme; v. monifla
quiquirilha = précieuse, snobinette
quisson (cusson) = ver du bois.
quista de (en ) = à la recherche de "En quista dau grand tot, çò que tant nos pertòca, aquò qu'acotissem e d'anma e de coret " (Langlade)
quitament = même (voir : meteis, -eissa) quitament el es vengut
quitar = laisser "N’i en quitarem sa part.";" lo pòde pas quitar defòra : seriá ’na gròssa consciença." (G Therond); "Quitant aiçai per sovenença Quauques estanhs d'instença istença Ont van trevar los mostres palusencs" (Langlade)
quitar de = arrêter de
quitar de caire = laisser de côté "Quitem de caire lo greu de polissonariá " (Lesaffre)
quitar parada = tout quiter "En vesent mon sinhau avètz quitat parada, Per venir m'atrobar sans agachar detràs. " (Langlade)
qu'on pas = que non pas (XVIIe siècle)
quora = quand, lorsque
R
rabala-grollas (rebala-grollas) traîne-savates.
rabalar (occ norm: rebalar) = traîner "ont siás encara estat rebalar? "
rabaleta (a la) = en rampant (syn. "de rebalons")
rabalha (s.f.) = butin
rabàs = blaireau "Furejar coma un rabàs.
rabassa (f) = truffe
rabassièr = truffier: ex. chin rabassièr (chien truffier)
rabassièr, rabassièira = petit piochon du chercheur de truffes
rabastejar = ravauder
rabastinar = rissoler
rabe (1) = rave
rabe (2) = racine maîtresse "l'aubràs aviá ponhit son rabe a fons de tèrra" (Langlada)
rabeta = radis "Aver lo nas coma una rabeta." (Comparason populara clarmontesa)
rabinar = brûler
rabina-sardas = avare.
rabóstia = broussaille "adonc dau pas, Tot empachocat de rabóstia Se vei un quicòmet que brilha" (Langlade)
rabugàs = arbuste rabougri et tenace; (fig) "es un rabugàs", se dit de qqun qui est très résistant, qui a une santé de fer
raca = lie "d'aigardent de raca"
racanejar = marchander, acheter à vil prix
racar = vomir "la mar raca a plen grau" (Langlade)
racar son verin = cracher son venin "a pas'ncara racat son verin"
racejar = avoir de la descendance, proliférer "Raça raceja. " (Prov)
racinum = ensemble des racines "nos porgís coma lo racinum delembrat de nòstra parentèla animala e mai terrenala" (Max Roqueta)
racorchir = raccourcir "racorchiguem aqueste moment penible"
radassa = vaurienne, traînée
radèu = radeau "sus lo radèu de la medusa dison que se mangèron entre eles"
ràdio = radio
rafalar = râler ou grogner de plaisir, parler d'une voix extasiée "rafalava de mots d'amor"
rafatalha (s.f.) = rebut "rèsta pas que la rafatalha"
rafatum (s.m.) = déchet, bric à brac
rafi = valet de ferme.
rafit = ridé, frêtri "Èstre rafit coma de pansarilha"
rafrairament = renforcement des liens fraternels "l'idèa de 1'union e de rafrairament dels pòbles latins"
rag (pron. ratch) = jet, filet, coulée
rai = rayon
raiar = sillonner "Sus l'escur qu'emb de flambas raia" (Langlade)
raiç = racine
rainal = renard "Ansin ditz lo rainal dels rasims. "(prov)
rainard, v rainal
raionet = rayon "Un magre raionet [que] parpalheja encara /es avalit... pas res d'amont, d'aval, de tras. " (Langlade)
raissa = pluie torrentielle, averse "Sus los nívols clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade)
raissas (f pl) = rafales de vent "lo vent bufa a raissas" (E . Vivarès); "de raissas d'apèu" (A Marquès)
rajada = coulée "Que tèrra e mar a plen peitral, Pompan sas brausentas rajadas, " (Langlade)
rajar = couler avec du courant
rajau/rajal = torrent, ruisseau temporaire
rajòu = jet d'eau puissant
ralegrar = réjouir (syn. regaudinar)
ralha = ligne (syn. rega, linha)
ralhum = rainure "l'aigla de sos arpius sus ton frònt negre traça de ralhums emblancats" (G. Coulazou)
ram (s.m.) = branche Lo vent que bat lo ram Lo bat nòu meses de l’an." (Prov)
rama = frondaison
rama (s.f.) = branchages "an copat tota la rama"
ramada = feuillée "un vòl d'aucelons pausats dins la ramada" (Langlade)
ramassa (anar sus la) = aller au diable " Anar sus la Ramassa ambe la camisa banhada e un embut au cuol."
ramassada = averse, ondée.
rambalh = embarras; agitation; désordre, branle-bas "rambalhs de guèrra"
rambalhar = perturber, mettre en désordre, tracasser "Passarem tot lis sus son segond passatge a Montpelhièr, mai que mai rambalhat per los embolhs e las batèstas"(Azéma)
ramièr, v. rore ramièr
ramilha = feuillage
ramonet = fermier exploitant; v. paire
rampèl = appel "A son rampèl avián respondut" (Azemà)
rampelada (sf) = roulement du tambour, rappel, signal de rassemblement
rampelament = roulement (bruit)
rampelar = battre le rappel, appeller au combat; pour le froid, se faire vif: "lo freg rampèla" "Los òsses d’aquelas masetas rampèlan coma de cliquetas" (Favre)
rampelin = coquin, minable "Puòi arribèt quatre o cinc còlas De rampelins e d'armanhòlas" (Eugèni Vianès)
ramplegada = couenne "un grand platat de blondas ramplegadas"
Rams / rampalms = fête du dimanche des Rameaux ou dimanche de la Passion " Cèrca Rams que traparàs Pascas"(prov)
ramut, -uda (adj) = feuillu, touffu "lo bòsc es ramut"
rana = grenouille
ranc, rancàs = rocher, gros rocher
rancareda = ligne de rochers, petite falaise "Lo ròc dau Puòg de Sant-Lop s’acaba tombant sus Sant-Matieu-de-Trevièrs pèr una rancareda escalabrosa de 294 mètres d’auçada. " (E Teissier)
rancura = rancune "e levavan los uòlhs en l’èr de rancura" (Favre)
rand (a) = en masse, à foison
rangèr (sm) = bras de charrette.
rantelar = voiler, couvrir d'un voile
rapelar (se) = souvenir (se)
rapid = rapide (syn.: prompte, subte)
rapilhar = ramasser, glaner, grapiller.
raplòt, rablòt = râblu
raplòt,-a = râblé, -ée.
raquim (gall.) = requin (làmia, peis-can)
rar(e) = rare
rara = limite "jot la rara d'aqueste mond (ARF)"
ras de = bord de (au)
rasa (sf) = bord inculte des chemins et des canaux, haie "fai manjar a son ase l'èrba de las rasas"
rasca = gale; mauvaise herbe "Amor e rasca, regarda pas onte s'ataca. "(prov); "dalha aquela rasca"
rascla = couteau à pâtisserie
rascla-valat = vagabond.
rascle (sm) = râle d'agonie (Sète);v. raufèl; lapiaz, v. cairissa
rascle, -a (adj) = dépouillé "rascle coma la man"
rasclum (sm) = râclure
rascós, -osa = galeux "un chin rascós"
rasejar = effleurer, tangenter, approcher de très près, cotoyer, frôler "rasejava lo cèl" ; "De la cadola, alin, que raseja las pradas, Ont trevan crocòdils, erbassièrs pè forcat";" avèm (…) rasejat los tres reis que se'n van tòca a tòca"(Langlada)
rasiga = racine
rason (faire ausir una) = persuader, convaincre "barraca ! i’aguèt pas plan de ié faire ausir una reson." (G Therond) "
rasonador = avocat, plaideur
rasons = excuses, justifications
raspai = heurts rapides (A. Marquès)
raspar = râper "son àbit raspat"
raspilhar = râcler
raspós = raboteux
rassegar = clapoter (Langlade)
rasteganha/rastaganha = détritus boueux d'un cours d'eau
rastèl = rateau "Après rastèl cau pas forcas. "(prov)
rastèl (de l’esquina) = colonne vertébrale. “una prusineta dins la rastèl de 1’esquina”.
rastelanha = ratelée.
rastelar = raffler "an rastelat tot l'argent" (Azemà)
rastolh = chaume, éteule.
rat, ratàs, garri = rat
ratapenadassa = vampire, énorme chauve souris "Sus los pins, sus los ifs a lòga d'aucelina Las ratapenadassa' agriponan sos cròcs " (Langlade)
ratièr, -ièira = rancunier; inconstant, capricieux "coma es un ratièr pinhastre, volguèt pas que seguèsse lo dich que…" (G Therond)
ratigàs = accès (de fièvre ou de maladie), séquelle ou ressentiment d'un mal; fig. caprice, fantaisie "èra engrepasit, lo pauràs, coma s'aviá lo ratigàs" (A? Vivarés)
rauba = robe
raubaire (doble) = récidiviste
raubalòng = robin
raubar = voler
rauba-siblets = chenapan
rauc = rauque, enroué
raufèl = râle
raufelet = dernier soupir la malautiá i a pres lo raufelet
raufelós, -osa = fêlé, cassé aquela cantaira a una votz raufelosa
raulet = roseau des marais
raulet cambiadís = herbe légendaire: "roseau changeant" "M’an parlat, primièr, del Raulet cambiadís que, la nuòch, n’aprofiècha per se n’anar, d’aquí, d’alai, e que non jamai lo retròbas a son endrech" (Max Roqueta)
raumanís, v. romanís
rauquejaire, -ra = rauque, enroué "de crits rauquejaires" (Langlade)
rau-rau = crécelle "una vòtz de rau-rau" (Dezeuze)
rausa = lie, tartre "un tinau plen de rausa"
rausat, -ada (adj) = durci, -ie "Avant ! dins la tèrra rausada, Los òmes cavan 'na talhada " (Langlade)
rauset = roseau des marais
rausièira = marais "dominant bòsc et rausièra" (Langlade)
ravit en bròca = pétrifié, immobile comme une bûche "Demoravan aquí, ravits en bròcas" (G Therond)
ravit, -ida = étonné, surpris
rebaladís (sm) = bric-à-brac, désordre, capharnaüm; v. basacle “ne fotràn un rebaladís” = ils en feront tout un plat, un désordre (Max Roqueta)
rebaladisses (m pl) = affaires, habits qui trainent (Dezeuze).
rebalar = traîner ( prononc. Montp: "rabalà"), rouler "me siái rebalat coma un cuòr dins totes los josterrencs" (E Teissier); "Per de rocalhas rebaladas" , "Lo que pòt pas portar rebala" (Langlade)
rebat = reflet
rebatre (1) = refléter "Dau sorelhet rebaton lo trelús, Lo sorelhet, ton bèl aimaire" (Langlade)
rebatre (2) = contester “aquela podià pas se rebatre” = celle-là ne pouvait pas se contester.(Dezeuze)
rebecada = réplique, répartie (syn, remocatge)
rebecaire = rouspéteur. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
rebecar = répliquer, rétorquer
rebilhar = (1) refluer, rejetter en arrière, emporter, repousser au loin; (2) être refoulé, reculer "e cobrís d'a mensura, en rebilhant sos flòts, la mar…"; "la rebilha en plena mar";"e la tromba qu'alin rebilha " (Langlade)
rebilhar (se) = se rebiffer; se ruer, se récipiter "faguèt ben mina de se rebilhar" (G Therond)
rèble = caillou, pierraille; syn: , grava, peiralha "los rèbles dau camin" (Azemà); "los rèbles ròtlan jot sos pès" (dezeuze);
rebòbi/revòbis (sm) = ripaille, grand repas.
rebocar = repousser, refouler, rejeter "en aut son rebocats"=sont rejetés vers le nord; "ensèms se rebocant" = toutes deux se refoulant (Langlade)
rebola = estomac du ruminant "es mòl coma una rebola"
rebombeta = ricochet
rebombida = rebondissement
rebombir = ricocher
rebònis = ripaille "Au grand rebònis ! La rason E lo pauc d'èime qu'an s'escrafa"; "Fauta de carn o de mesola, Lo rebònis aguèt'na fin. " (Langlade)
rebors (a) = à l’envers. (Dezeuze)
rebors (faire lo) = se distinguer, se séparer "mai vai, fai lo rebors dau que mai ié revèrta entre l'animaudalha " (Langlade)
reborsièr = qui veut toujours faire le contraire; revêche "Clapassièr aquò rima amb reborsièr"; "fotja la reborsièira tèrra roja" (Dezeuze)
rebostèri = curée (Langlade)
rebutar = réfléchir un rayon lumineux "Es lo treslús de l'aureòla, … rebutat per lo cristal";"Sus los nívols clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade)
rebutar son peu = repousser d'un geste ses cheveux (Langlade)
recaçar = recevoir (un coup, un projectile ou objet jetté…) "D'amont getan, d’aval recaçan."(prov); "recacèt de còps de baston"; "recacère una mençon especiala au concors" (Oscar Còsta); "E lo que l'abisme recaça, Morís per requitar sa raça"; "gara au que sap pas legir dins lo grand libre d'òr, sus la tèsta recaça Tot lo gran escondut " (Langlade)
reçajut = (Mtp pour "recebut", reçu)
recalivar = pour un feu, redoubler d'intensiter; renouveler "E la tèrra fernís e lo fuòc recaliva. Vei gomir lo volcan mai vei ges de Cifèr" ; "l'ivèrn ven recalivar las gelibradas" (Langlade)
recampaire = rassembleur, grégaire "l’èime festejaire e recampaire de las nòstras collectivitats" (Max Roqueta)
recanton = recoin, encoignure "pòde ben afortir que i’a pas un recanton que conogue pas" (E Teissier)
recantonat, -ada = dans son coin, rencoigné.
recaptar = cacher, ranger à l'abri
recapte (pron. recate) = fricot, repas "Quant a la pena, la part de la fornigueta èra de cercar recate, la part de la cigala de cantar." (Montel) "
recaucar = répéter "serai ben forçat de recaucar estent que l’aiga posada a la mèma fònt sèrva lo mème gost" (E Teissier)
recauquet, -eta = tatillon à l'excès, pinailleur jusqu'à l'inhibition, rabâcheur immobiliste "Quauques puristas recauquets s'esfraian " (Azéma), "Fai coma santa Recauqueta que sortiguèt dau Paradís per pissar" (prov)
recauquilhar = friser
recitar = réciter
recobrar (pour recobrir) = recouvrir "Los terribles gigants, vòstres desavancièrs que dempuòi de mila ans, l'escuritat recòbra " (Langlade)
recomençar = recommencer
recondon = abri (préférer: "rescondon")
recòrd = souvenir "un recòrd regretós e fisèl" (Lydia X de R)
recuolons (de) = à reculons
redimar = racheter
redire = répéter
redolent = embaumé
redon/redond = rond
redonèl = rondelet
redonenc = grossier, arrondi "De luònh la fòrma redonenca " (Langlade)
redòrt = muraille
redòrta = liane
refastigós, osa (adj) = dédaigneux, euse
refastinhós = dédaigneux, dégoûté
refaudir (se) = se réfugier
refaudís = refuge
refregida = refroidissement (syn. crèba; esfregiment)
refudament = réprobation
refudar/refusar = rejeter, réfuter
refudat = réprouvé
refusaire = personne qui refuse "A bòn demandaire, bòn refusaire."; "Pro refusaire n'es pas trompaire."(prov)
refut/refús = rejet, refus
rega = ligne, raie, sillon; trait; v. linha, ralha "la rega dau cuol"
regala = passion "las corsas de buòus, aquò's sa regala"
regalanar = glaner, grapiller
reganèla = raie des fesses
reganhar las dents = monter les dents " Reganhar las dents coma un chin fòl.
reganhon = réveillon "anam far reganhon, vèni"
regantar = rattraper, retrouver, renouer avec "lo clar jutjament de nòstre èime reganta e retròba lo vam natural de nòstre còr" (Azemà)
regardaire = spectateur
regardèus, regardèlas = choses légères, superficielles "manja pas que de regardèlas"; "siái las de regardèus amai d'escolastica" (Dezeuze)
regat = sillonné
regaudinar = réjouir
regaunhada = rebuffade
regaunhar = rechigner
regda jove = belle fille
regde (adv.) = puissamment, fortement
regde, -a (adj.) = raide, rigide, tendu
regdor = tonus, force
regent = instituteur, professeur des écoles (syn. mèstre d'escòla)
reget = écart "de regets, de clamors, [e] de cambadas" (Langlade)
regidor -oira = dominateur
regisclar = jaillir "Fai sordre e regisclar coma d'un fuòc de jòia De belugas a flòc, vola que volaràs " (Langlade)
registrar = inscrire; syn. encartar
règla = règle
reglet = règle, ordre, discipline “ten son ostau au reglet” = elle tient sa maison en règle, en ordre.
reglet d'accion = programme d'action "aquí lo reglet d'accion que cau seguir" (Azemà)
regolar = laisser couler "De degots de saba regolan" (Langlade)
regolar = regorger, déborder "las beutats de son còr regolavan"
regolinar = ruisseler "La dralha dau Cifèr, la grand dralha lachada, ont regolina, a flòc, d'escalugants polsius" (Langlade)
regolitge (sm) = nausée "Embé vòstre òrre goluditge, Fasètz venir lo regolitge" (Langlade)
regolum, v revolum (Clermont l'Hlt)
regrelhar = reprendre de plus belle "Adonc mai que jamai la grand raça regrèlha " (Langlade)
regretar = regretter
regretós, -osa = nostalgique "un recòrd regretós e fisèl" (Lydia X de R)
reguejada (sf) = sillon
reguejar = rayer
reguitnós (ivernàs) = hiver rigoureux
rei = roi
reiaton = roitelet (oiseau)
rèina = reine
reinal, -ala = royal
reinatge = royaume, royauté
reire-grand = bisaïeul
rejoncha = anthologie, album;
relaissar = délaisser
relambi (sens) = ininterrompu " lo dançar sens relambi de la mar" (Max Roqueta)
relat = récit
relenquir (v.r.) = rester en arrière, fatigué "se son relenquits e gandiràn pas a temps la tòca"
relevant = à l'exception de, à part "relevant quauques uns..."
relevant ieu = à part moi
relevar = rehausser
religion = religion
relòtge = horloge, pendule
relucar = regarder
rem = rame
remandar (v tr) = différer
remar = ramer
remarcant, -ta = remarquable "mai remarcanta encara es l'accion miegjornala que complís a-m-aquela epòca" (Azéma)
rembombèl, -èla = rebondi, potelé "la musica rebombèla dels tambornets" (Max Roqueta)
remembrar (se) = souvenir (se)
rememoriar = remémorer "quora me rememòrie ma prumièira passejada a Montferrand" (E Teissier)
remenar = remuer, rabâcher, redire "o sabe, nos o remenan pro" (Azemà)
remenar son cuol = tortiller du derrière (syn. far lo reguinhèu) "faguèt la chinòta en faguent sa cata-banhada, en se fadejant, s’amanhagant, remenant lo cuòu, patin, cofin... " (G Therond)
remendar (v tr) = réparer, racheter "lo pescaire remendava sa sàrcia (=réparait son filet)" (A Marqués)
remocar = rabattre le caquet
remocatge = répartie, réplique (syn. rebecada)
remòchi = coup double à refaire, qui ne compte pas expr: "A remòchis", selon Pastre à rapprocher de la locution latine « a remotis » à l’écart
remochinar = rabrouer; refouler les eaux (mer) "Ai ! que la mar deu èstre fòrta / Per remochinar de la sòrta" (Langlade)
remolada = sauce mayonaise
remolina (sf) = remous (Langlade)
remolir = assouplir "onchar lo cuòr per lo remolir"
remontar = réconforter
remplegar l'esquina = gros dos (faire)
rempliment = remplissage "aurián parlat autrament s’avián manjat son rempliment" (Favre)
ren = rein
rena (cercar) = chercher querelle, ehercher des histoires. (Dezeuze)
renadiu = renaissant "es sempre renadiva"
renaissença = renaissance
renar = hurler de mécontentement "D'onte, de còps que i a, la mar jota-terrena Percipita sos creis sus lo brasàs que rena " (Langlade)
renardiva (s.f.) = oignon nouveau, "cébette"
renda (sf) = revenu (sm), source de revenus "Quan plòu per Sant Medard La renda diminua d’un quart." (Prov)
renegar = jurer comme un charretier " Renegar coma un uganaud).
renegar = jurer, blasphémer , dire des jurons, râler, dire des gros mots; syn. sacrejar
renegon = juron, gros mot
rengueta (en) = aligné à la file, en file indienne "En rengueta tot cort jot son regard magic, dau pus fòrt au pus flac, pas un que fonhe o flaque" (Langlade)
renjar = ranger (v. ordenar) "totes renjats au cordelet coma los grans d'un chapelet" (A Guiraud)
renoviar = remarier
renovièr = usurier
repaisson = collation, lunch
repepiatge = radotage, gâtisme "A vielhitge, repepiatge. "(prov)
repetaçaire = répareur, rafistoleur
repetaçar = réparer
repetelat, -ada (adj) = rebondi, dodu, potelé “cinsaut repetelat” = cinsault (variété de raisin noir) rebondi.
repetilha = bombance; far repetilha = manger son saoul "L'òme es totjorn jagut ont a fach repetilha. " (Langlade)
repiutar = revivre; litt. "piauler de nouveau"
repiutar a = renaître à
repofar = déborder "fòra dau jaç dau flume repofant" (Langlade)
repojar = rejeter "lo volcan, repojant sos escrachs" ; "Percipita sos creis sus lo brasàs que rena / escopís e repoja e mes tot en baralh. " (Langlade)
repojar = jeter (érution d'un volcan)
repols = choc en retour
repompida = rechute
repompida (de) = à rebondissement, à suspense, palpitant = “epopèias de repompidas” = épopées fracassantes, à rebondissements."
repotegaire = râleur
repotegar = grommeler, râler "deu pas repotegar jamai còntra lo sòrt" (A. Roux)
reptil = reptile
requinquilhar = refaire, requinquer; (se r…): reprendre vigueur "Dessé que tot se requinquilha" (Langlade)
requinquilhar (se) = reprendre vigueur
requist = choisi, exquis
requiste = succès "an fach sus aquel subjèct de conferéncias qu’an agut fòrça requiste" (E Teissier)
requitar = racheter, dédommager; récompenser "E lo que l'abisme recaça, Morís per requitar sa raça" (Langlade)
res = res, rien
res de res = néant "Se sent que i a quicòm dins aquel res de res " (Langlade)
res que = rien que "Aicí res que la nuòch, l'estar, l'etèrne siau. " (Langlade)
rescaçar v. recaçar
resclancir = rejaillir.
rescondon = abri, cachette "Devèrs lo rescondon, entre lo feuse-aubre " (Langlade)
rescondon de brancum = cachette faite avec des branches
rescondons (de) = en cachette
rescondudas (jogar a) = jouer à cachette. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
rescontrar = rencontrer "Anem plan e rescontrarem mai de gents. "(prov)
rescòntre = rencontre
rescòst (adj.) = caché, retiré
rese (sm) = tique. “ronds coma de reses”. (Max Roqueta)
resòlver = solutionner
respèct = “au respèct de” = par rapport à.
respelida = renaissance
respir (sm) = souffle, haleine
resplendent, a (adj) splendide, resplandissant
respondre = répondre
respònsa = réponse
resquilhar = glisser
rèssa = scie; radoteur "quanta rèssa", quel bavard soporifique
resson = choc « e lo frucham daurat que lo resson engana » (Langlada)
ressòn = écho
ressondir = retentir. un autre de mos grands oncles fasiá ressondir sus l’encluma son martelàs pesuc au mitan d’una esfolatrada de belugas (E Teissier)
rèsta (s.m.) = reste
restança, pausa = arrêt
restar = rester "Après la fèsta lo fòl rèsta. "(prov)
restaurant = restaurant
restincle = pistachiers lentisque (Pistacia lentiscus) ; l'autre variété de pistachiers est le térébinthe (Pistacia terebinthus)
restingle, v restincle = lentisque, pistachiers lentisque (Pistacia lentiscus) "lo restingle, que trai los vèrmes" (Max Roqueta)
restòri = débris, rebut, déchet
restòris (m pl) = restes de repas.
retalh = morceau, copeau.
retalhat = circoncis
retenal = barrière, talus "la montanha auturosa, dur retenal de son gòuf escanat" (Langlade)
retenença = retenue, réserve
retengut = sobre, réservé, sage
retirar = retirer "Se retirar coma de carn de feda."
retirat, ada = retiré, à l'écart, retraité
retorcir = tendre une corde, étirant ses torons "Las còrdas, mai, se retorcisson, E las quilhas s'assujetisson " (Langlade)
retorcir son morre = grimacer
retorcit, -ida = tordu
retorquir = rétorquer (syn, rebecar)
retrach = portrait "servère dau castèl un retrach pro fosque" (E Teissier)
retraire = ressembler à "Sus los nívols clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade)
retraire (se) = se peindre, se refléter.
retrasement = reproche
revelhum = insomnie
revendeire = détaillant, marchand "lo pichòt carreton de Madelon la revendeira qu'amb son ase, matinièira, anava cada jorn vendre dins l'environ" (A. Roux)
revenent = séduisant (à Sète) "Enric II de Montmorency es un eròi revenent"
revenge (sm) = vengeance, revanche "conois, tard o a temps, son ora de revenge"(Azéma)
revengut = parvenu
revenir = ranimer, reprendre ses sens
revèrs = averse "A un revèrs maienc qu'esposca dins los camps" (Langlade)
reversinar = redresser; hérisser "puòi de còps reversinan / La tèsta, en agachant devèrs lo monument" (Langlade)
reversinar (pron. rebissinar) = rebrousser "aquò me reversina lo peu pas que de i pensar"
reversinar la tèsta = tourner sa tête
reversinat = hérissé
revertar = ressembler, reproduire l'image de "(aquel animau) a l'òme pro revèrta" (Langlade)
revertar a = ressembler a "mai vai, fai lo rebors dau que mai ié revèrta entre l'animaudalha " (Langlade)
revertegar = retrousser sa robe
revertegar (se) = redresser (se)
revesir = désigner une personne, voir à qui l'honneur, tirer au sort, décider par le sort; examiner à nouveau, réviser "e non anetz vos querelar per revesir quau deu parlar " (Favre);
revesir a la palha corta = tirer à la courte paille (De Sauvages)
revirar bossòla = faire tourner la tête
revironar = environner
reviscolar = revivifiant "l'exemple de la lenga d'òc es ja pro reviscolant" (Azemà)
reviudar = ressusciter
revòbi (pron. rebòbi), revòbis = repas
revolum = tourbillon
revolumada = grand tourbillon "una revolumada de pèrlas de diamant l'envòuta e lo seguís" (Langlade)
revolumat = entortillé, bouleversé "Èstre revolumat coma un cantèl de fiu.." (Comparason populara clarmontesa)
revòu = remous "tot en s'enfugent empòrta, Dins sos revòus Tot çò qu'en mar, en l'aire, en tèrra, i a de malícia et de colèra " (Langlade)
revòu (a grand) = en tourbillonnant "emb l'amarum que borja a grand revòu" (Langlade)
riba = rive, pente escarpée
riban = ruban
ribeiròu = ce qui est planté ou disposé sur une rive "L'enfla-mòla … envèrsa ribeiròu" (renverse les arbres de la rive) (Langlade)
ribieirassa = fleuve (syn. flume)
ribieirau = ruisseau
riblar = river, planter
riblar lo clavèl = planter un clou, faire taire
ric = riche, opulent "fau rica la meisson marina" (Dezeuze)
richonejar = ricaner dédaigneusement
ridelàs = grand rideau "E ben, dau ridelàs atissós que l'alassa Per vautres vau sarrar los plecses negrejants" (Langlade)
ridèu = rideau (syn. : cortina)
rimar (v. tr.) = brûler, hâvir
rimat, ada (adj) = brûlé, hâvi
riquet = grillon "Èstre negre coma las titinas d’un riquet"
riquiquí = alcool léger. “un veiron de riquiquí” : un petit verre d’alcool léger (Max Roqueta)
rire (s.m.) = rire (s.m.)
rire (v. intr) = rire (v)
rire baug = fou-rire
rire coma lo jorn que sopèrem sans pan. = rire jaune
ris = riz
risent, -enta = souriant "Emb sa cara risenta, adonc la genta fada / se clena" (Langlade)
risolet = sourire (syn: sorire, sorrís)
risolhós = souriant "aquel manit es risolhós coma una anjonèla"
risolièr = goguenard
rispa = bise
rispada = vent hivernal "quand bofa la rispada" (A. Roux)
rispet = rebouteux
rit = canard
riu = rivière
riusset = ruisseau
robina = canal ou fossé d’irrigation.
robinet (sm) = petit canal (Dezeuze).
robinhòlis (m pl) = bijoux de famille
robís = rubis
ròc = rocher, gros rocher, falaise "Lo ròc dau Puòg de Sant-Lop s’acaba tombant sus Sant-Matieu-de-Trevièrs pèr una rancareda escalabrosa de 294 mètres d’auçada. " (E Teissier)
rocalha = rocher "Per de rocalhas rebaladas" (Langlade)
rocàs = gros rocher
rocassós, -ssosa = rocheux (syn: rocut, -uda)
rocut, -uda = rocheux (syn: rocassós)
ròda = roue
rodada = ornière, chemin tracé par les roues, itinéraire "Maugrat Peperelet maugrat son agulhada [los tres buòus] rebalarián lo carri en fòra la rodada" (malgré Peperelet malgré son aiguillon [les trois taureux du firmament] traîneraient le char hors de l'ornière" (Langlade)
rodam/rodan = trace de roue, ornière, creux, cavité osseuse, orbite
rodar (1) = rôder; rouler; rouler le long d'une pente "ròda que rodaràs Dins ton país tornaràs." (Prov); "rocalha, / Qu'ensús dels apens desmarmalha / E fai rodar fins qu'age troba'n plòt"e quand rodant per garrigolha…"Lo sorelh qu'ailamondaut ròda A travèrs la capa d'asur." (Langlade)
rodar (2) = entourer "rodant una urna antica" (Lydia X. de R.)
rodat (sm) = circuit, tour
rodat, -ada = circulaire (adj)
rodelet = cercle d'amis, cénacle "los autres fan lo rodelet a l’entorn de la brasièira." (G Therond)
rodet (1) = rouet
rodet (2) = roue de puits "Es coma lo liam que ten l'èga au rodet " (Langlade)
rodèu caucaire = rouleau à dépiquer le blé
rodilhaire = fureteur, qui regarde partout
rodilhar = regarder autour de soi, tourner les yeux de tout côté, fureter "rodilha embé plaser totes los recantons"; "rodilhaz ben aquela princessa" (Sage)
ròdol/ròde = lieu, endroit (accentué sur le "o", le "l" ne se prononce pas: "ròdo") "just en d’aquel ròdol s’auboran las torres clafidas d’ardidesa, maugrat son aroïnacion, dau castèl dau mèma nom" (E Teissier); "Au ròdo' onte los dòlmens sarran, Los mòrts de fe de galhardiá." (Langlade)
ròdolets (a) = par endroits localisés
rodrigo = réître (E. Vivarès)
roet = petit bois de chênes (syn: roret)
rofian, rofiana = libertin, libertine
rofianatge = prostitution, débauche
rofianejar = fréquenter les lieux chauds
rog, v: roge
roge, roja (adj) rouge "Èstre roge coma una crèsta de gal.
rogeiròla = rougeur du ciel "Rogeiròla dau matin plòja o vent per lo camin.";"Rogeiròla dau vèspre: bèu temps per lo campèstre." (Prov)
rogenc = rougeâtre
roget = (adj) un peu rouge; (sm) couleur incarnat
roginèl = d'une belle couleur rouge
roginós, -osa (adj) = rougeâtre; "carn roginosa", viande rouge "S’aviatz vist quanta polida carn!... E roginosa, e plena!... amai tendra que serà !... " (G Therond)
ròia = réjouissance, débauche, divertissement festif "i aurà dança e ròia";"L'escur es avencit, l'abisme ara es en ròia " (Langlade); "en ròia " = en réjouissances
roïna = ruine
roire = chêne blanc (syn: rove) "Davant mos uòlhs, tot un país negre d'euses s'espandís amb las tacas de rovilh dels roires, e las tacas blau d'espic de las pèiras." ; "Mas res fasiá res a la majestat dels roires. Lo vent i aviá daissat d'aquí, d'alai, quauque fuòlha rossèla. ... Los roires gigants se cercavan, coronats de nívols blancas, cabeladura de vièlh profèta, reis despoderats qu'an tot perdut en fòra de son front sobeiran"(Max Rouquette, Verd Paradís ) "
romana = balance romaine "Se los enliassavan en blòc e que los pengèsson au cròc d’una romana mejancièira" (Favre)
romana = balance romaine à fléau "Se n’anar de cinc en cinc coma las romanas
romanís/raumanís = romarin "Puòi, de carrairon en carrairon, montem tot faguent la sèrp au mitan de la frigola e dau raumanís." (E Teissier)
romiar = ruminer.
romple (a) = satiété (à) "E son cervèl madur, uòi se n'abeura a romple " (Langlade)
romplir = remplir
rompre = casser
roncada = tempête grondante "la roncada que la sostilha" (Langlade)
roncar = ronfler "mentretant que defòra lo tafòri dau vent d’aut roncava dins la machicoladura de las torres" (E Teissier)
rond = rond (ivre) "rond coma un pesolh"
rondèl = repli
rondelar = tournoyer "e tota aquela mari-mèla que dau pus naut dau cièl rondèla"; "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. "; "subre la plaja se rondèla" (Langlade)
rondelar (v. tr.e r.) = arrondir; tournoyer; se rouler
rondelets = ronds dans l'eau
rondets = ronds dans l'eau
rondinaire = ronchonneur, grognon "jamai contents, los rondinaires" (Dezeuze)
rondinar (v. intr) = grogner, grommeler, bourdonner; ronronner, gronder. “la revòlta rondina” (Dezeuze); "La tronada fug amalida / En rondinant de luònh en luònh" (Langlade)
ronha = gale, teigne "aqueles monsurs de la Medecina garisson de la ronha, dau mau negre, de patin amai de cofin, e vòls pas que te gariguèsson d’un traça de mau de nas ?…" (G Therond)
ronhós, -osa = rugueux "Aplanar los ròdols ronhós" (Langlade)
ronzàs = roncier, massif de ronces "afranquissent olivastre et ronzàs" (Langlade)
ropa = manteau, houppelande
ropetas = bijoux de famille
ropilha = vieux manteau, guenille
roquièr (sm) = merle des rochers
rore aglanièr = chêne blanc destiné à fournir des glands aux bestiaux
rore ramièr = chêne utilisé pour son feuillage (rama) qui constituait un excellent fourrage pour les bêtes : on dépouillait régulièrement certains chênes réservés à cet usage et ils sont aisément reconnaissables (grands et vieux arbres présentant un feuillage clairsemé).(J Ubaud)
roret = petit bois de chênes (syn: roet)
ròsa (flor, color) = rose
ròsa d’aiga = nymphéa blanc (plt)
rosareda = jardin de roses
rosenc (adj) = incarnat
roseta = aréole du sein
rosièr-banc = haie de rosiers
rosigar = ronger
rosigon = reste de repas rongé.
rossalha = haridelles, vieilles rosses "car dins un perilh de batalha l’òm emplega pas la rossalha"
rossegar = chatouiller, traînailler
rossèl -èla (adj) = roux, doré; rougissant "d'arencs rossèls coma l'aur"; "E los fièrs Majoraus dins l'aubeta rossèla, Fusan coma lo nívo' acotit per lo vent: " (Langlade)
rosset = louis d'or
rosta = râclée, dérouillée, rossée, dégelée (syn.: estiblassada) "s’aviái pas agut paur d’agantar una bòna rosta, podètz èstre segurs que ié seriái anat" (E Teissier)
rostir = rôtir
rostit: "aquò te tòmba tot rostit" = cuit (c'est du tout) "fai pas res, espèra qu'aquò i tòmbe tot rostit coma aquò"
rostolhar = réchauffer, rôtir "rostolhar son paure cadavre demesit als rais dau sorelh" (Azéma)
rota = route
rotlar = rouler; (fig.) dévaler (les escaliers)
rotlar (fig.) = pulluler "dins aquelas escasenças la fartalha a lo drech de rotlar"
ròtle = rôle "Lo ròtle de precursor es un michant ròtle" (azéma)
rotle (de) = en roulant "barrutla au fons de rotle" (Langlade)
rove = chêne blanc, "chêne rouvre" ou chêne pubescent "Le rore/rove est dérivé du nom du chêne en latin, robur, qui est présent dans Quercus robur, nom actuel de l’ancien Quercus pedunculata, le "chêne rouvre". Celui qui nous intéresse ici est un cousin méditerranéen : Quercus humilis subsp lanuginosa, autrefois Quercus pubescens, qualifié quelquefois en français de "chêne pubescent", traduction de son ancien nom latin botanique. Les noms latins changeant sans cesse, il nous faut donc maintenant le nommer "petit chêne laineux" ? " (J Ubaud)
rovièira = chênaie blanche "En langue d’oc, la chênaie blanche est désignée sous le nom de rovièira, roveda, rovereda, roireda (en languedocien) /roviera (en provençal), et un petit bois de chênes sous le nom de roret, roet. D’où les innombrables noms de lieux et de familles Rourrède, Rouvière, Rouvet, Rourret, Rauvet, Rouet, Roueyre. ..La chênaie blanche est donc l’association végétale réunissant autour du chêne blanc tout le cortège des plantes qui l’accompagnent et que l’on ne trouve pas associées au chêne vert. Encore méditerranéennes, mais moins thermophiles, on les dit subméditerranéennes : Viburnum lantana (viorne lantane, tatina), Buxus sempervirens (buis, bois), Daphne laureola (lauréole, lauriòla, èrba d’ubac), Coronilla emerus (coronille, coronilha d’ubac), et Pinus sylvestris (pin sylvestre, pin roge), pour nous en tenir aux stricts équivalents de leurs cousins de la chênaie verte occupant la même niche écologique que sont Viburnum tinus (laurier-tin, fatamòl), Quercus coccifera (chêne-kermès, avaus, que nous évoquerons dans un troisième article), Daphne gnidium (garou, trentanèl, garop), Coronilla valentina (coronille, coronilha d’adret) et Pinus halepensis (pin d’Alep, pin blanc). Bien sûr tilleul, sorbier, alisier, grand houx, habitants des ubacs et des moyennes montagnes, complètent le cortège végétal. Le Pic Saint Loup est le parfait exemple de l’opposition adret-ubac, où l’on peut observer au cours de la même promenade ces plantes qui se font écho d’un versant sur l’autre, dès que l’on a passé la ligne de crête. Signalons que le buis peut bien sûr exister en plaine, mais il est nettement plus abondant associé au chêne blanc.(J Ubaud)"
rovilh = rouille "Davant mos uòlhs, tot un país negre d'euses s'espandís amb las tacas de rovilh dels roires, e las tacas blau d'espic de las pèiras. " (Max Roqueta)"
ruda = rue (plante)
rufa = ride
rufat, -ada (adj) = ridé, ée
rufe, a = fruste, raboteux, hérissé
rufèga = reprise de vent (Al, rufèca=bourrasque) "e, benlèu,(la viratòrça) seriá travirada, Sans la rufèga estreminada, Que d'en pus fòrt repren e la bandís" (Langlade)
rulle = replet "lo ventre rulle de fricòt" (Vivarés)
rupejar (se) = rider (se)
rupestris = ancien cépage originaire du Lot (mot latin).
rusca (1) = écorce
rusca (2) = lianes, cordages de végétaux "Puòi, un bot, emb de rusca nosan ";"Las ruscas tòrças se destrènan" (Langlade)
ruste, a (adj) = rude, rustre, grossier, brut “sos pilars garruts e rustes”.(Dezeuze); "Tot grèu, ruste e sauvatge e per estomacar"; "As ton plen d'enemics que te fan rusta guèrra / desempuòi l'insecton, a la bestiassa fèra. " ; "A chaca ai ! fan tant d'alanç, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaça" (Langlade)
S
saba = sève "De las brancassas que penjolan, De degots de saba regolan" (Langlade)
sabarnau = savetier "Lo diable vos curèsse, vos e totes los autres espèças de sabarnaus pas mai bòns que per crocar los sòus dau paure monde !…" ( G . Therond)
sabatar = chausser
sabatièr = cordonnier
sabaton = chaussure
sabaud = crapaud; (fig.) faux savant
sabe ieu (e de qué…) = que sais-je encore "An engolit perquinaquí quauques senserimbalhas : d’olivas, de saucissòt, e de qué sabe ieu ? " (G Therond)
sabent = savent "Lo pus bèstia es lo pus sabent dins sos afaires." (Prov)
sabentariá = science "siái ton umil aprendrís per la sabentariá" (dezeuze)
sabentàs = érudit
sabentitge = savoir
saber (v. tr.) = savoir
sabla (sf) = sable
sablet (faire) = manquer son but au jeu de mail "Quand agèt fach dos còps sablet" (Eugèni Vianès)
sabletas (f pl) = sable fin.
sablon = sable fin (Langlade)
sablós = sablonneux "an ancorat tres vaissèus davant lo grau sablós"
sabon = savon
sabonada = eau savonnée, bain moussant
sabonejar = mousser
sabor = saveur, goût; syn. gost, gosta, tast
saborar, saborejar = savourer
saborum = morceau qui donne du goût "sopa au saborum"
sabron = choc, fracas, secousse, ébranlement "Un blòt nautàs coma una torre Tòmba en polsejant ; que lo morre Dau sabron n'es destrantalhat." (Langlade)
sac = sac
saca (la grand) = horde de gens de sac et de corde "los amics de ton filh, aquò's la grand saca"
saca (sf) = sac
sacamand = chenapan
sacar = chasser, bannir
sacrejar = jurer, blasphémer , vitupérer, dire des jurons (syn. renegar)
sadol = repu, saoûl "Après tres jorns avèm un sadol de la femna, de l’ostau e de la plòja"(prov); "los caps de jovent agachan dòrs la plaça ont jason los sadols" (Langlade)
sadol (son) = satiété (à) "a begut son sadol"
sadol, -la (adj) = repu "A l'ase sadol, lo blat i es veça. "(prov)
sadolàs (1) = goinfre (Langlade)
sadolàs (2) = saoûlerie extrême, indigestion, orgie
sadolat, -ada = repu, e "Traitosas aforèsts onte la sauvatgina, Sadolada de carn s'amaga tot lo jorn" (Langlade)
sadomasoquisme = sado-masochisme
safranós = équivoque (coquin)
sagèl = timbre
sageta = flèche
sagnada = saignée, hémorragie
sagnós (pron: "sannous") = saignant
sagrat çaganh = cérémonial, rituel (dans un sens ironique)
s'agremolir = aplatir (s') "los esclaus agremolits davant Cesar"
saguère, etc… de "èstre/èsser, v. seguère (pour l'occ. norm. "foguère" attesté au XVII° siècle à Mtp): "je fus".
saguère, etc… v. seguère
sai que (saique) = probablement, sans doute
sai que a mai (+ subj Impf) = quand bien même, même si
sai que benlèu = peut-être bien
sailar~sanlar = revêtir, recouvrir "la montanha sailada de flors"
sala = salle, pièce
salabre = épuisette "te tène coma un pèis dins lo salabre"
salabrós = salé, d'un goût prononcé, savoureux. "la vertat es sempre sanament salabrosa" (Azéma)
salamèc, salamalèc = simagrée, génuflexion, flatterie, salutation ("ié fai tant e mai de salamècs")
salant, -anta = salin (adj) "l'èr salant las escarrabilha" (Dezeuze)
salat = salé, d'un goût puissant "Èstre salat coma la brasa." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
salatopins = homme de ménage
saleta; (biol.) cellula = cellule
saligòt = salaud.
salimonda = herbe légendaire "E te parlarai pas (...) de la Salimonda, qu’amb tres de sas granas al ponh, degun te pòt pas veire de tot lo temps que las quichas" (Max Roqueta)
salle = sale (gallicisme, v. lord)
Salminòu = herbe légendaire "E qual es que sauprà trobar dins una nuòch sens luna lo Salminòu que te dubrís los sòmis de Dieu?" (Max Roqueta)
salopeta = salopette
sambotir = secouer
sambuc = sureau "dins los pins embaumats e los negres sambucs" (A. Roux); "lo sambuc, per los uòlhs" (Max Roqueta)
Samoa Americanas = Iles Samoa Américaines
sanament = sainement "la vertat es sempre sanament salabrosa" (Azéma)
sanar = soigner
sang = sang
sangalida = fleur de légende "Sens parlar de la Sangalida que fa sa flor pas que cada cent ans; mas que lo que la pòt culhir sens se daissar empegar las mans, fa d’aur tot çò que tòca." (Max Roqueta)
sangarinada (sf) = sang caillé "Au morre la sangarinada Forfolhan fins a la bolzada". (Langlade)
sanglaçar (se) = glacer le sang ; prendre froid
sanlar (occ. sailar) = revêtir, recouvrir
sans dire bèstia que siás aqui = sans crier gare "se sauvèt d’ausida sans dire solament : bèstia que siás aqui !" (G Therond)
sans faire semblant de res = mine de rien
sans v. sens
sansoira (sf) = lande marécageuse où poussent les salicornes
sansònha = rangaine.
sansonhejar = psalmodier des rangaines.
santadós, voir: santarós
santafieu! = par exemple, ça alors! Syn. pr'exemple
Santarana = herbe légendaire "mas te pòde dire que la Santarana, sa grana culhida a la mièjanuòch de Sant Joan, quand tot fuòc s’es d’a fons amorçat, te fa veire lo Paradís coma se i èras, tres jorns e tres nuòchs. E n’i a que ne son pas tornats de tant qu’enclausits èran." (Max Roqueta)
santarós (= santadós) = salubre, sain.
santarosament (= santadosament) = sainement.
santat = santé
sant-fotral, santa-fotrala = personne trop complaisante
sap = sapin
sapient, -ta (adj) = sagace.
sapina (s.f.) = sapin (bois de)
saquejar = secouer comme un sac; saccager "lo patron s'es fach saquejar per los grevistas";"Lèi estranja e qu’adejà, veniá saquejar, d’avança, tota compreneson" (Max Roqueta)
sàrcia = filet de pêche à Sète; étoffe en réseau (syn. malhum); contenu du filet
sarcida = rouste, correction.
sarcir = repriser (pr.) « Un abilhatge sarcit d'aur »(ARF); (fig.) rouer de coups, battre comme plâtre
sarda (sf) = sardine "brilha la sarda" (cri de poissonnière sétoise)
sarga = bure
sarnipà = sapristi "sarnipà! Me fasètz nosar la cervèla!" (A Guiraud)
sarralha = serrure
sarrapiastras = avare, intéressé
sarrar = serrer, ranger, approcher (mieux que "aprochar") "Au ròdo' onte los dòlmens sarran, Los mòrts de fe de galhardiá"; "Lo baile, orlant, sarra los ponhs";"Sarrats espatla còntra espatla"; "Un aiçai, un enlai la finicion se sarra";"plan plan l'escuretat se sarra" (Langlade); "encara i a de monde, dins lo pichòt cafeton de Pitança, amai que se sarre mièja-nuòch." (G Therond)
sarrar de (se) = se rapprocher de
sarron (sm) = gibecière "per coflar ton sarron d'arcèlis o de crancas" (Dezeuze)
sartan = grande poële à frire à longue queue
sartanada = poëllée
sason = saison
satinós (adj.) = satiné
saton (s.m) = bâton, gourdin. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
sau (s.f.) = sel (s.m.)
sauma = ânesse
saumon (sm) = poutre de la cabane
saupejar = tremper (spécialement dans l'eau salée), humecter "lo vau faire saupejar"
saupejat, -ada = mouillé par l'eau salée
saupre = savoir, connaître (v. saber) "te pòde mostrar coma se i vai, sabe lo camin"
saupre mau (se) = se vexer, se fâcher.
sauquenas = petites dorades jeunes (poissons)
saurinós = jaune, doré
sause = saule (arbre).
saussa = sauce "A res, fau pas saussa. "(prov); "A carn de chin saussa de lop."(prov)
saussar = saucer, oindre de sauce; (fig,) baigner “rius saussant Ias platanas”.
sautabartàs = maraudeur, -euse
sautar = sauter
sautar sus las esquinas = grimper sur les épaules "D'autres sus sas esquinas sautan" (Langlade)
sautejar = sautiller
sauvar = sauver
sauvatge (1), -tja, adj. = sauvage
sauvatge (2) s.m. = sauvetage; v. secoriment
sauvatgina (sf) = les bêtes féroces " la sauvatgina sortís orlanta de famina, per s'apasturgar" (Langlade)
sauve = sain et sauf
sauvetat (sf) = sécurité, sûreté
savi = sage "A fauta de savi botan fòl en cadièira"(prov)
scèna = scène
se faire fe de = fort (se faire fort de) "me fau fe de garir aquel malaut"
se levar (sorelh) = lever (soleil)
sebenc = furoncle; syn. floronc
sec = sec "Èstre sec coma un estelon." (Comparason populara clarmontesa)
secada = sécheresse
secador = étendoir pour faire sécher
secança: (èstre de) = se dessécher
secar = dessécher
secar son veire = vider son verre
secarós = sec
secutaire = persécuteur "los secutaires de nòstra parladura"
secutar = poursuivre, hanter "aquelas vièlhas pèiras me secutan. Volriái saupre totes sos secrèts" (E Teissier)
seda = soie
sedusent = séduisant
sèga = moisson
segaire = moissonneur
segar = moissonner "an segat lo blat"; "Sega ras, que ganharàs." (Prov)
segar la guèta = casser les pieds, ressasser "nos an ja segat la gueta amb aquela istòria"
seglairenc , enca = séculaire los aubres seglairencs (pron. "siclairenc") (Langlade)
seguère, etc… radical (segu-) du verbe être à Montpellier pour l'occ. norm. "foguère, etc…(je fus, etc…)"; à Lansargues: saguère; pfs normalisé en "siaguère" ou même en "foguère"
seguir = suivre
segur = sûr
segurança (per) = certainement; syn: de segur, segur, segurament
sèire (se) = asseoir (s'). V. s'assetar
selha = seau "Aver lo cap coma una selha." (Comparason populara clarmontesa)
selhon = seau à champagne
sèlva/seuva = forêt; syn.: bòsc ; boscàs ; aubrariá
sema (sf) = accalmie (Langlade)
semalon = tonnelet "una clòsca coma un semalon"
semau = baquet; comporte de vendangeurs
semblar de bòn = sembler vrai; "sembla pas de bòn"= c'est impossible! "semblariá pas de bòn, que diànsis ! " (G Therond)
seme, a (adj) = calme
semenar = semer "Per sant Martin, semena, coquin." (Prov);"Semena quand volràs Que per Sant Joan segaràs." (Prov)
sempre = toujours
sen (1) = bon sens, jugeotte, intelligence, discernement "Lo sen Pòt pas venir abans l’atge." (Prov); "Aitant de freg coma de sen."(prov)
sen (2) = sein
se'n sentir = s'émouvoir "regardas / Passar los ans sans te'n sentir" (Langlade)
sendarèl = sentier
senépia = bise froide du nord
sénher (pron. senhe) = seigneur, monsieur
senhor = seigneur "A cada senhor novèl cada puòg es un castèl. "; "Amor de senhor, ombra de boisson. "(prov)
senhorejar = reigner, dominer "sa preséncia es tant fòrta qu’a pas jamai arrestat de senhorejar en nautres" (Max Roqueta)
sens (à Mtp se pronoce "sans") = sans s’es pas gaire passat d’ans sans que me i agandiguèsse (E Teissier)
sens auvari = dommage (sans) "franquir sens auvari aquela passa" (Azemà)
sens causa de res = sans but "e que coma los flèus o coma la tronada vai sans causa de res jot la sorna butada d'un quicòm que degun sap pas'ncara lo fons" (Langlade)
sens compte = innombrable "Dins aquel void immens (…) onte sans còmpte òm vei fusar d'estelonèls" (Langlade)
sens desrengament = sans façon
sens èime ("sans ime") = démesurément, à profusion "i espeliguèt sus lo nas una espècia de botonet, d’abòrd ni tus ni vos, mès que puòi s’uflèt, s’uflèt sans èime " (Therond) (se trouve aussi dans Langlade)
sens fons = insondable
sens molar = sans relâche "Es desrabat, caçat de contrada en contrada, D'aquí que n'a fach fin, emb aquò sans molar. " (Langlade)
sens relambi = ininterrompu " lo dançar sens relambi de la mar" (Max Roqueta)
sens tirar lònga = sans trop d'ennuis "Coma quicòm sans tirar lònga, Sus los tòrols enfin s'alònga…" (Langlade)
senserimbalhas (s.f.pl.) = broutilles, futilités, choses sans intérêt; amuse-bouche "An engolit perquinaquí quauques senserimbalhas : d’olivas, de saucissòt, e de qué sabe ieu ? " (G Therond)
sentida = sensation
sentida (prene) = renifler, percevoir l'odeur "Quand la manada a pres sentida : Dau lop, e fug espaordida" (Langlade)
sentit = sentiment, intuition "Aquel socit d’unificacion grafica bastariá a provar dins Ròca-Ferrièr lo sentit de l’unitat occitana" (Lesaffre)
sequèla = ribambelle, multitude, série; séquelle "après tota aquela sequèla los vagons dau tren…"
sèr = soir "un dimècres au sèr mon paire parlèt de nos menar, mon fraire, e ieu, a Montferrand" (E Teissier)
seren = serein
serena (1) = douceur du soir "a la serena"
serena (2) = sirène
serenòt = veilleur de nuit "cau passar au nas dels serenòts" (Dezeuze)
seringa = seringue
seringada = piqûre, injection (thérapeutique)
sèrp = serpent; faire la s_: serpenter "Puòi, de carrairon en carrairon, montem tot faguent la sèrp au mitan de la frigola e dau raumanís. " (E Teissier)
serpatejar = serpenter "Flambèu en man, de la costièira Davalan en serpatejant" (Langlade)
serpentina = serpentin d'alambic
serpnassa = grand serpent "Una serpnassa aprivadada Se mòu au torn de son copet." (Langlade)
serpnejar (pron. sernejar) = serpenter
sèrre = colline
servar = garder, conserver "serai ben forçat de recaucar estent que l’aiga posada a la mèma fònt sèrva lo mème gost" (E Teissier); "servère dau castèl un retrach pro fosque" (ibid)
servieta = serviette
servir = servir
sessalega (sf) = caresses
sèsta = sieste (v. dormida)
sestièr = setier (anc. unité de mesure, le quart d'une salmée)
set = soif; syn. pepida "una set que m’escanava" (E Teissier)
sèt = sept
sèti (1) = siège "asseta te sus aquel sèti"; "l'armada de Simon de Montfòrt faguèt lo sèti de Tolosa"
sèti (2) = emplacement "Cau que [la pèira levada] s'adrèche sus son sèti" (Langlade)
setmana = semaine
setmanièr = hebdomadaire
setòri = sétois
seu = suif; fig (à Sète) volée "te ne cau mai un seu"
seuda = solde
sèuva, sèuvia, sèlva = forêt
siaguère, etc… du verbe être (èsser/èstre)
siau (dimin. siavet) / siaud / suau = silencieux, calme "Aicí res que la nuòch, l'estar, l'etèrne siau. " ; "ont en temps siaud vesiá lusir l'autan" (Langlade)
si-ben = mais oui, bien sur, vraiment, par contre, bien au contraire; certainement, à l'évidence "l'accion se fai pas soncament embé de mots, mès si-ben embé de personas e contra de personas" (Azémà); "la pèira levada, si-ben lo milhor dels soplògs"
si-ben ieu = moi de même
siblada (sf) = sifflement "De sibladas d'aiga foitada " (Langlade)
siblament (sm) = sifflement "de siblaments de la serpnassa" (Langlade)
siblar = siffler; v. siular "Fai mau siblar a l’ase quand vòu pas viure." (Prov)
siblet = sifflet
sic = pif "son lòng sic ven rog coma un robís quand beu de muscat"
sicap = idée, jugement
sicap (ne faire de tot) = suivre son imagination "Enfin ne'n fan de tot sicap" (Langlade)
siclairenc, v. seglairenc
sicrès, voir: secrèt "Acipa lo sicrès dau diamant, vei la vena que davala tot drech de vèrs lo fuòc central" (Langlade)
sidola = engelure ; (fig.) cuite.
sidola = ivresse, cuite
sièis = six
sieta (sf) = base "Lo peçan ròtla sus sa sieta " (Langlade)
sieu, sieune = sien, sienne, à lui "A cadun çò sieu, n’es pas tròp" (Prov)
signat -ada (adj) = béni
signe (pron. "sinne") = signe "De lhauces vesperals devèrs lo larg flambejan / Signe d'una nuòch canda e calor per deman " (Langlade)
silampa = vent froid; tempête, ouragan
silinga v. seringa = seringue
símia = singe (syn. monard ; monina)
simplardariá = naïveté
simple, -a = ingénu
simplitge (s.m.) = ingénuité; syn. cogorlitge, simplarditge, simplesa, simplor
sincèr = sincère
singlar = sanglier
sinhau = symptome: ex. symptome syphilitique, sinhau vairolós
sinipiu ( = senepiu) = rougeole.
sinistre = sinsistre; voir auvari "avèm assenhalat aquel auvari a l'asseguraire"
siressa = virago, maitresse femme, femme absolue, qui mène tout le monde
sisclar = pousser des cris aigus, perçants
sistre = huile de schiste; émanations gazeuses du schiste "de nebla, sistre e vapors e poison" (Langlade)
siular = siffler
siule = cri aigu de plaisir; cri d'oiseau
siure = liège "secs coma de siure";"Nadar coma un tap de siure"
siureda = subéraie, chênaie de chênes liège
siurièr = chêne liège (Quercus suber)
sobrar = (1) rester; subsister, demeurer sous forme de vestige (2) dominer; (3) se sobrar : disparaître "ne deu pas sobrar grand causa"; "Mès, gràcia a mon poder lo mistèri se sòbra" (Langlade)
sobras (f.pl.) = restes "nos a pas laissat que las sobras"
soc = tronc, souche " los socs dels aubres desrabats" (Langlade)
socau = cep, tronc
sociença = tracas, souci "l'esprit totjorn en sociença (Oscar Còsta)
socit = souci
sofle (= sople) = souple
soirassa = femme qui atteint des records de débauche
soïssessa (s f) = suissesse (boisson) = absinthe.
sol = seul (je décide seul: ieu solet decidisse)
sòl = sol
sòla = plante du pied
solaç = consolation "Au monde n'i a pas ges de solaç que non siá seguit d'un ailàs. "(prov)
solaçar = consoler
solament = seulement
solament pas = même pas "se n'avisavan solament pas"
solet = tout seul
solhard = malpropre, saligaud, dégueulasse "lo mot es tròp solhard per èstre pres en bòna part" (Favre)
solharda = cochonne, salope
solid(e); per segurança = certainement
solide, adj = certain
solièira = partie basse de la plage entre les dunes et la mer; plage "Sus la solièira es agandida" (Langlade)
solís = seuil "Talament que la viratòrça Rèsta un moment aplantada au solís" (Langlade)
solombrar = ombrager
somés, -esa = soumis "la mar amaisada e somesa" (Langlade)
sòmi = songe, rêve "fai levar de sòmis de tot biais e de tota color"
sompesar = soupeser
sòm-sòm = dodo, sommeil en langage enfantin "fasètz vòstre sòm-sòm"
sòn = son
sonada (sf) = réveil, appel; convocation
sonalha = cloche placée au cou d'un animal "A la sonalha la bèstia se conois. "(prov)
sonar = appeler
soncament = seulement "l'accion se fai pas soncament embé de mots, mès si-ben embé de personas e contra de personas" (Azémà)
sonh = soin "lo mètge negligís lo sonh dels malautes"
sonhar = soigner
sopar (lo) = dîner, repas du soir "Fai de ton milhor pan sopar." (Prov)
sopar (v intr) = faire le repas du soir, dîner
sopetas (f pl) = ricochets sur l’eau.
soplòg ("souplòtch") = couvert, abri contre la puie
sòrba = corme; sorbe (plt)
sord = sourd "Èstre sord coma un topin." (Comparason populara clarmontesa)
sordir = jaillir, surgir "car lèu de l'espaçada blosa sordís quatre malhòus per respòndre a l'apèl";"Sordís de bronzins ensordaires " (Langlade)
sordre = sourdre "Fai sordre e regisclar coma d'un fuòc de jòia De belugas a flòc, vola que volaràs " (Langlade)
sorelh (occ norm: solelh) = soleil "Farà caud, aurem sorelh. " (Montel)
sorelhant = exposé au soleil, plein de soleil
sorelhar = resplendir, rayonner "de luònh, creacion premieirenca, Dont son tirats d'amont d'alai, Los astres que luso' et sorelhan" (Langlade)
sorelhar (se) = prendre le soleil, se faire bronze, rdorer au soleil ; Expr: "se sorelhar coma las angròlas"; "espiave l’acrin blu onte lo castèl se sorelhava coma una nisada d’aigla" (E Teissier); " Que per Noè se sorelha, Per Pascas gasta sa lenha." (Prov)
sorelhet = soleil "Dau sorelhet rebaton lo trelús, Lo sorelhet, ton bèl aimaire" (Langlade)
sorelhièr = ensoleillé (lieu) (syn.: canhard)
sòrga (tèner) = tenir tête (dans un débat ou une discussion) " e sai que creiriás de me téner sòrga?" (G Therond)
sorire = sourire
sornarut = taciturne
sornuda (a la) = dans l'obscurité "Un escachon armat de paus S'escampilhan a la sornuda ";"A la lònga òm desvista dins la sornuda quicòm coma una ondada";"Gisclan, degòlan, van dins l'etèrna sornuda " (Langlade)
sornuda (s.f.) = ombre, obscurité (syn. escuresina ; escuretat)
sorra = sable
sorràs = sablière
sòrre = soeur
sorrís = sourire (syn: risolet)
sortir, eissir = sortir
soscant = sanglotant "ma pena soscanta"
soscar = soupirer; réfléchir, songer
soscatge = soupir
sosprés = surpris
sospresa = surprise
sosta (sf) = soutien "Ai ! ai ! las sostas s'entemènan " (Langlade)
sostar = soutenir, assister, soulager "encapèt de sostar, mòrt-e-fòl, aqueste principi…"
sostilhar = soutenir "la roncada que la sostilha"(la tempête qui soutient cette poussée nuageuse) (Langlade)
sostraire = soustraire
sostrar = étayer "Sostra - e pas d'esprís-esprés !" (Langlade)
sostrejar = dire des paroles obscènes
sòt = doline
sòt = sot, imbécile (gall.) "Èstre sòt coma Rauba-Saumas." (Comparason populara clarmontesa)
sòt-bogre = imbécile
sòtbogritge (sm) = ânerie
sotitge = sottise
sòu (au) = au sol, par terre; prov:"Lo ben es au sòu, l'amassa quau vòu"
sòu (s.m.) = sou "siás polit coma un sòu"
sòu: (s.m.) = sol
sòunejar = recueillir des sous, quêter, réclamer des subsides "se sòunegèt per crompar la medalha".
sovenença = souvenir "la sovenença clarinèla qu'aviá dejà passat coma un songe d'estiu" (A. Roux)
suau = tranquille, calme, doux (pron. "syaw") "Farà suau, anarem plan planet. " (Montel)
subrar = dépasser "Ò raça de mon còr l'as fach lo grand miracle : as subrat dau passat l'espectaclós basacle " (Langlade)
subre (adv) = sur
subrebèu, -èla; magnific; -ica = magnifique
subre-cèl = dais, baldaquin "Signe de maliciós auratge,/ De la montanha esfraiós subre-cèl. " (Langlade)
subre-saut = sursaut "Coma la fèra sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut" (Langlade)
subrondar = inonder
substantiu = substantif
subte, -ta = rapide, subit
subtièr, -ièira (adj) = subtil, pénétrant (se dit du regard) "son vist subtièr"; "L'esprit subtièr, l'esprit dels reires, beluguetas Non vesentas a l'uòlh, tant que son menudetas Parpalhejan dins l'aire e l'immensa claror." (Langlade)
suc = front, v. frònt; crâne (haut de la tête); sommet de montagne, cîme "A Sant Luc lo freg es au suc. "(prov); "lo castèl es talamai ponchut que pareis èstre la seguida dau suc" (E Teissier); "Grimpa lo Canigó mès tre qu'au suc arriba (…) s'atròba cort e cort "; "qu'es luònh aquel croton, aquel espés cervèl ont coma una velheta coma un moc per escàs ajornava lo suc" (Langlade)
suc (dau) = de la tête "Jot lo blòt corron s'arc-botar Quau dau suc, d'esquina, d'espatla Quau d'asseton" (Langlade)
suça-raca = ivrogne, soiffard, boit sans soif
suça-taps = suceur de bouchons, ivrogne
sucèla = pécore, maniérée pénible, pimbêche, péronelle, mijaurée "siás una sucèla de Besièrs"; "Sucèla Mamor que totjorn plorava"; "una vièlha sucèla barbotissiá entre sas dents" (Azemà); "fagues pas ta sucèla"
sucre = sucre
sucre (mandar far) = envoyer sur les roses, envoyer promener "es per lo lucre que me mandan antau far sucre" (Favre)
sud = sud (syn. : adrech, miègjorn )
sufís que (+prop) = parce que, (uniquement) à cause de "(la Lironda, Forés l'aviá) cantada benlèu sufís qu'aviá miralhat los uòlhs blus e lo peu blond de son aimada"
sugaman, v. "eissugaman" = serviette, essuie-mains "Aver un flòc de tèrra coma un sugaman." (Comparason populara clarmontesa)
sumac = le sumac (sumac, Rhsu coroaria), qui pousse toujours en touffes drageonnantes
sup = myope
supar = trouver
supar (se) = heurter tête contre tête à l'improviste (syn. : s'assupar)
supèrbia = superbe
suquet = sommet
suquet (dau) de = du sommet de "La mar, vista de nuòch dau suquet d'un bancau " (Langlade)
surgent (sm) = source (syn. fònt ; nais (sm))
surgia = chirurgie
surgian = chirurgien
surlenga = surlangue, organe mythique qui empêche de parler
sus = sur
susar = suer
susorlejar = suer "susorlejant nèu, grèla e vilaniá" (Langlade)
T
tabac = tabac
tabasar = frapper, cogner; syn. sarcir
tabator = fumeur, tabagique
tablar = planifier, décider, projeter, envisager de "Aver tablat quicòm."; "sus l'auta montanha tabla de ne i ajónhe'una autra e benlèu mai " (Langlade)
tablèu (d'escòla) = tableau (école)
taça = tasse
tafanari = derrière, fessier (sm) " a un bèu tafanari"
tafòri = tintamarre "mentretant que defòra lo tafòri dau vent d’aut roncava dins la machicoladura de las torres" (E Teissier)
tafurar = affouiller, fouiller, percer, chercher, fureter; (fig,) tourmenter, mettre martel en tête "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau"; "Mès non, la mar per tant que la nuòch siágue escura Se vei mòure quicòm, un quicòm que tafura "
tafurat, ada = tourmenté (psy)
tafurèl = damoiseau, jeune libertin
tal (adv) = aussi "Tal vosautres, aprèp de siècles tant nombroses Qu'òm pòt pas calcular, auretz subit son sòrt" (Langlade)
tal, tala = tel "Aquel d'aquí tal èra, es, e totjorn serà" (traduit: celui là qui demeure ce qu'il est et le demeurera) (Langlade)
talamai ben que = à tel point que "talamai ben que tustère lo flàscol qu’avián agut la marrida idèa de me fisar" (E Teissier)
talamai, talament = tellement
talent = faim (syn. fam)
talh (1) = tranchant d'une lame ("lo talh d'un cotèl") par opp. à la còsta
talh (2) = tâche, travail en cours, programme à accomplir "tòrna au talh mai vigorós"
talh (3) = taillis
talh (4) = entaille (sf) "De talhs subre totas las faças, Diriatz de man d'òme traçats. " (Langlade)
talh de valat = talus de fossé
talhada (sf) = défilé, tranchée "Avant ! dins la tèrra rausada, Los òmes cavan 'na talhada " (Langlade)
talhandièr = taillandier. (Dezeuze)
talhants = ciseaux
talhar = tailler, couper; imposer des charges fiscales "Talhar (en parlant d’un couteau) coma lo ginolh de ma grand.
talhòla = ceinture large en toile
talhon = morceau, tranche (un talhon d'auberjina)
talhon (sm) = bouchée "– Diga, Tisana, manjariás pas un talhon de gigòt ? - – Onte vas embé ton un!... Saique amai n’ i agèsse quatre !…" (G Therond)
talhon d'estofat = morceau d'étuvé "Avián vitament envalat un talhon d’estofat emb un bòn còp de vin" ( G Therond)
talòs (sm) = abruti, gredin "los ancians, qu'apèlan talòsses, manjavan de fruchs, de calòsses, e pasmens vivián pro longtemps sens se planhir d'un mau de dents"(A Guiraud)
tambor = tambour
tamilha = argent (façon imagée de désigner l'argent chez Despuech)
tan milhor = tant mieux "Finiguèt... Tan milhor per vautres" (Vivarés)
tan solament = tout simplement "prenètz tant solament l’enguent que vos vau bailar, fretatz-vos’n lo nas quatre o cinq jorns de fila" (G Therond)
tan(t) ... que = aussi…que "D'aubres tan gròsses que de torres" (Langlade)
tanben, atanben (pron. atabé) = aussi
tanca t'aquí = arrête toi là "Tanca t'aquí ! minhòta : es l'estela polèra La que de son regard fissòna nòstra tèrra " (Langlade)
tancar = planter, arrêter; fixer solidement " i avendrà se res la tanca "; "La dança autanlèu es tancada"; "La dança autanlèu es tancada" ; "De carn e d'òsses es tancat " (Langlade)
tanlèu = aussitôt, aussitôt que " ia pas pus d'enfants, tanlèu naisson son ja grands" (A Guiraud)
tant coma = aussi bien ,,, que "Tant au bòsc coma per l'armàs " (Langlade)
tant e quant = aussitôt "tant e quant el pleguèt bagatge" (Despuech)
tant i a ,,, que = si bien que "tant i a que Batiston repiutèt a l’espèr" (G Therond)
tant qu'a d'alen = à perdre haleine "Tot fug tant qu'a d'alen" (Langlade)
tant/tan = tant, autant (tant s'écrit "tan" sans "t" devant une consonne quand il modifie le sens d'un adjectif ou d'un adverbe)
tanta = tante
tanta-gastòtis = tante-gâteau.
tantalòri = songe-creux
tantara = vacarme "fai tantara amb los estudiants" (Dezeuze)
tantarilha = désir immodéré
tap = bouchon "tap tarat taparà pas"; "tira lo tap de la botelha"; "per pescar a la linheta cau un tap"
tapa-chòt = pauvre bruyant (Roudil)
tapanàs = cache-nez
tapar = couvrir (syn. cobrir) "A Sant Martin tapa ton vin. "(prov)
tapar sa malafacha = expier son forfait
tapera = câpre
tapís = tapis
tarabastejar = agiter (s')
tarabastèri = tintamarre, vacarme
taraire (sm) = tarière (sf)
tard = tard
targanhar = harceler
targar = fixer du regard "La bèla profetessa s'arrèsta, extasiada e los uòlhs alucats targa amont, en amont" (Langlade)
tarivari = charivari "a la tissa d'anar faire de tarivaris a totes sos vesins" (Dezeuze)
tarnagàs = imbécile (syn. abestit, caluc (o: cap-luc), baujàs, beligàs, -assa)
tarnavelar = intriguer
tarral, v: terral
tartana (sf) = buse (oiseau)
tartuga = tortue; syn. tortuga
tassèu = tasseau.
tast = goût; syn. gost, gosta,sabor
tasta (a la) = à l'essai "un maridatge a la tasta"
tastament = attouchement
tastar = goûter; tâter, peloter
tatina (f) = Viburnum lantana (viorne lantane,élément de la chênaie blanche ou "rovièira", voir ce nom)
tau , tala = tel, telle
taula = table
tauleta = guéridon, petite table
taulièr = tablier, étal "lo taulièr de la merchanda de manolhs"
taur = taureau non castré (t. de camargue castré: buòu)
tavèrna (pron. tabèrna) = taverne, cabaret.
teatre = théâtre
tebés = tiède
tebesir = attiédir; syn. atebesir "lo gèl tebesís sa fredura" (F d'Olivet)
tedesc, -esca (adj) = germanique, allemand "l’Agla tedesca, mostrosament gratificada d’un parelh de tèstas coma s’un bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn"
teissar = tisser (se conj. sur parlar; cf. oc. norm. téisser)
tela = toile
telefòne = téléphone
television = television
tempèri = orage, ouragan; syn. Auragan
temps = temps " Que ganha temps ganha tot." (Prov)
temps (dau) = heure (à l') ; pendant ce temps "es arribat dau temps"; "dau temps, ieu me repausave"
temps a venir (loc adv) = à l'avenir, dans le futur "castèl e bòria, onte, temps a venir, vendrà sèire la glòria" (Langlade)
temps destorbe (a son) = moments perdus (à ses), loisir, temps libre "a son temps destorbe, escriu la grand istòria De la raça latina embé sa ploma d'aur". (Langlade)
temps que Marta filava (aquòs èra dau) = vieux comme Hérode (c'est)
tença = débat
tencha = encre (syn. encra, gall.)
tenchar = teinter "flor tenchada d'aubeta" (Lydia X de R)
téncher = teindre (Sète) syn tenchar, tenchurar
tenchurar v. tenchar
tenda = tente
tendre de cachadura = facile à blesser, susceptible. (Dezeuze)
tenement = localité, endroit, lieu (syn. :endrech, ròdol, caire, canton)
tenéncia = maintien, air grava
téner = tenir
téner l’aiga coma un panièr sens cuol = panier percé (être comme un) "Téner l’aiga coma un panièr sans cuol.
téner l'aiga = tenir l'eau, flotter (bateau) "Téner l'aiga coma un cruvèl.
téner lenga = parler longtemps
téner lo rire = retenir le rire
téner pè = accompagner dans une action, suivre "– Aquò t’arregarda ; ieu totjorn ié tòrne ; e tus, Niqueta ? – Fai tirar, te tendrai pè, vai !" (G Therond); "poirà pas téner pè"; ou "ié tendrà pas pè"= il ne pourra pas suivre
téner sòrga = répondant (avoir du)
teneson (sf) = ténacité, solidité "nos dònan una leiçon de teneson"
tenir d'a ment = écouter aux portes, être aux aguêts
tepa = gazon
terçpont (sm) = lime triangulaire.
ternenc, -enca = animal de trois ans
tèrra = terre
terral = horizon septentrional de la plaine languedocienne; vent du nord "Matin clar, terral escur, de plòja au segur." ; "Tarral de nuòch passa pas lo puòg." (Prov)
terralha = vaisselle de terre, céramique. “terralha chaplada” = vaisselle cassée (Dezeuze)
terrassat, -ada = comblé, -e, obturé, e "Còntra dels jaces terrassats" (Langlade)
terrassenc = terrien (péj) (syn. pèterrós)
terrassièr, ièira = terrestre
tèrratremol = tremblement de terre
terré! = bigre, sapristi, fichtre "Terré ! esperar que sortigan!" (G Therond)
terrejar = remuer la terre "Que terreja malaveja " (Prov)
terrenal, -ala (adv) = terrestre "nos porgís coma lo racinum delembrat de nòstra parentèla animala e mai terrenala" (Max Roqueta)
tes = îlot sablonneux et végétal des étangs, talus, tertre "(la mar tempestosa) cobrís (los) tes" (Langlade)
tesar (se) = dresser (se) "Adonc de tot son naut la fada gloriosa /se tesa " (Langlade)
tesic = caprice; v. ratigàs
tesquièira = pivot
tèsta = tête
tèsta (article de) = manchette (d'un journal)
tèsta (parlar de) = délirer “son malur lo fai parlar de tèsta” = son malheur le fait délirer (Max Roqueta).
testard = têtu "Lo tropelet testard fugiriá la pargada e dins l'immens apais s'avaliriá benlèu " (Langlade)
tetar doç = flatterie "son tetar doç fai bombir ma colèra"
teta-sec = soiffard, ivrogne
teulat = toit
teule (sm) = tuile, toiture
tèune, -a (adj) = fin, syn.: prim
tibanèu = tente
tibar = tendre = “los nèrvis nos tibavan” = nous avions les nerfs à vif.
tibar = tendre (v tr) "tibada dòrs la tòca de gandir" (Azemà)
tibatge = saoûl (boire son) "beguem ne'n un bòn tibatge" (Langlade)
tíbol = bombance, saoûl, dégôut, "n'ai mon tíbol"=j'en ai assez; "a mon ventre i'n farai faire de tíbols" (Dezeuze)
tic, tesic = caprice; v. ratigàs
tièira = alignement d'objets "Una de mai sus la grand tièira " (Langlade)
tigre = tigre
tiirabuf enclausit = herbe légendaire: "tire-souffle enchanté" "E qué sabèm del Tirabuf enclausit…" (Max Roqueta)
tímbol = fou; v. fòl, baug, caluc
timid, -ida (à Mtp prononcer "temid") = timide, syn: crentut, -uda, vergonhós, -osa
tinau = cuve à vin
tindadís = (adj) tintant; (sm) tintement
tindant = tintant, sonore
tinta = teinture
tintorlar = dorloter, entourer de soins.
tintorlejar = pomponner
tira-linhòu = cordonnier "mon grand èra tira-linhòu" (E Teissier)
tira-liseta (sf) = couturière.
tiranejar = agiter ses courants "e la mar totjorn tiraneja" (Langlade)
tirant daus = dans la direction de "lo ròc dau Puòg de Sant-Lop, vertadièira muralhassa sus la comba dau mas de Rigaud, davala mai d’agalís tirant daus Montpelhièr." (E Teissier)
tira-peusses = petite bardane (plante qui s’accroche aux poils).
tirar = soutirer
tirar = tirer, lancer (syn. traire, lançar)
tirar (faire) = partir, s'en aller
tirar (sens ié) = sans effort "a fach tot lo trabalh sens ié tirar"
tirar a cha e a biò = tirer à hue et à dia
tirar brandida = souffler dans les bronches (se faire)
tirar de fuòc = "jeter des flammes" "de monts que s'endavalan, e qu'en s'espotissent, ensèms tiran de fuòc" (Langlade)
tirar de lòng = prolonger, être prolongé "aquelas discussions poirián tirar de lòng" (Azemà)
tirar son espitla dau jòc = retirer son épingle du jeu
tirar tròp l'acatatge de son costat = couverture (tirer la… à soi)
tirat coma a l'espingueta = épingles (tiré à quatre)
tirlancet = bilboquet
tissa = haine (RF), rancœur
tissa (prene en) = parti (prendre à ) "Lo bòsc que l'aura a pres en tissa " (Langlade)
tissós = exaspérant, ennuyeux, maniaque, obsessionnel, casse pieds "Èstre tissós coma las moscas."
tita = misère, dêche, vie dure "la dura escòla de la tita” (Dezeuze)
titèia = poupée; syn: peteta
titís = mamelles
toalha (sf) = nappe "A canalha, cau pas toalha."(prov)
toalhas (f pl) = affaires (vêtements, nippes; objets divers de peu de valeur)
tobogan = toboggan
tòc = jalon, cible à atteindre "Es un tòc dins la granda estapa" (Langlade)
tòca (de lònga) = depuis longtemps lo jòc de màlhol es estat, de lònga tòca, una escòla de frairetat e d'egalitat (Azéma); "los liams que, de lònga tòca, unisson la Ciutat de Montpelhièr a la frairala Catalonha" (Azemà)
tòca (èstre a la) = âtre parvenu à destination, toucher au but "A ! ne'n veirem ben mai avant d'èstre a la tòca." (Langlade)
tòca (sf); = but, objectif;but, coup au but (au jeu de mail) "tre la partença s'èrem marcat una tòca"; , "se marcar una tòca"= se donner un but; "èra famós à la tòca"(Eugèni Vianès); "tre la partença s'èrem fixat una tòca"
tòca a tòca = de concert, côte à côte " avèm (…) rasejat los tres reis que se'n van tòca a tòca" (Langlade)
tocador = marchand de porcs ou de boeufs; meneur ou conducteur de bétail
tocar = être voisin, avoisiner, jouxter "puòi se retirèt dedins la cambra que tocava" (G Therond)
tocar (s.m) = toucher (subst.) "lo tocar es un dels cinc senses"
tocar (v. tr) = toucher
tocar sòu = toucher le sol "Sans tocar sòu dins son airala escorrida " (Langlade)
tòca-tòca (Adv) = à portée
tomata = tomate
tombador = cascade, ressaut
tombant (en) = en arrivant sur "Aladonc, lo ròc dau Puòg de Sant-Lop, que se quilha a quatre lègas e mièja a vòl d’aucèl au nòrd de Montpelhièr, s’acaba tombant sus Sant-Matieu-de-Trevièrs pèr una rancareda escalabrosa de 294 mètres d’auçada. " (E Teissier)
tombar = tomber; renverser
tombar coma la misèra sus los paures = accabler de malheurs "Tombar coma la misèra sus los paures"
tombar coma un burlàs = tomber comme une masse
tombar un glaç = faire grand froid
tombarèl = tombereau (véhicule) " Se’n anar coma un tombarèl sans ròdas.
tomple = abîme "jusqu'au fins fons dels tomples de la mar"; "Pasmens dins aquel tomple ont sembla que res muda Se sent que i a quicòm dins aquel res de res " (Langlade)
tondre = tondre "Ansin vai lo monde: l'un se fai la barba e l'autre se fai tondre. "(prov)
tòpi = toupet "an agut lo tòpi de venir" (Azemà)
topin = pot "Cadun sap çò que bolís dins son topin"(prov)
topinet = récipient; v. aisina
tòr = givre
tòra = chenille
torau = talus, tertre
tòrç, -rça (adj) = tordu "Las ruscas tòrças se destrènan " (Langlade)
torcar (se) = torcher (se)
torcida = entorse
torcir = tordre
tordre = tourdre (oiseau)
torn = tour; treuil (à Sète)
torn de cauquilhum = collier de coquillages "Pòrta au còl, per tota belesa, Un torn de cauquilhon de mar" (Langlade)
tornar = revenir; i tornar= refaire qqch, reprendre d'un plat, etc.. "– Entancha-te d’acabar’quel que ié tornaràs." (G Therond); "a vos entendre sèm tornadas au temps onte vivián las fadas" (A Guiraud)
tornar (adv) = de nouveau, encore, à nouveau; syn. mai, encara, tornarmai "Tornar son a còta malhada " (Langlade)
tòrol = tronc "de tòrols d'aubrasses " (Langlade)
torrada = gelée (qui brouit, qui brule)
torrar = torréfier, griller, geler
torre (sf) = tour "defòra lo tafòri dau vent d’aut roncava dins la machicoladura de las torres" (E Teissier); "just en d’aquel ròdol s’auboran las torres clafidas d’ardidesa, maugrat son aroïnacion, dau castèl dau mèma nom" (ibid)
tòrt (sm) = tort "lo tòrt es un coquin, digús lo vòu pas aver" (Prov.)
tòrt, -ta (adj) = tortueux "dralha, ailalin, sa via tòrta" (Langlade)
tòrticòl (faire) = tordre le cou
tortorèl (sm) = tourtereau (tourterelle mâle).
tortuga; v. tartuga
tosa = jeune fille
tosc = moite
tosèla (s f) = touselle, froment dont l’épi est sans barbe.
tossir = tousser "tossís coma una feda gamada"
tot aquò = tout cela
tot caudet = douillettement "deu roncar tot caudet dins son lièch" (Dezeuze)
tot còmpte fach e rabatut = tout compte fait
tot d'una escorsa = de ce pas "ié vau tot d'una escorsa"
tot escret = absolument
tot prumièr = d'abord, tout d'abord
tot, tota = tout, toute
totara = tout à l'heure, très bientôt
totescàs = tout à l'heure, tout à peine
tòti = imbécile (à Sète) (syn. abestit, caluc (o: cap-luc), baujàs, beligàs, -assa) "vòs una mòca, tòti?"
totjorn = toujours
totjorn (fig) = de toute manière – Aquò t’arregarda ; ieu totjorn ié tòrne ; e tus, Niqueta ? – Fai tirar, te tendrai pè, vai ! (G Therond)
totora = trompette (rustique, en bois, utilisée par les bergers) "A la fin, un còp de totora/ Dau grand combat anonça l'ora" (Eugèni Vianès); expr. "es discrèta coma la totora" (elle ne sait pas tenir sa langue) "
Totsants = Toussaint (syn: Martror) "A Totsants l'oliva a la man. "(prov)
trabalh perdut = travail inutile "crese que çòque fas es de trabalh perdut" (A. Roux)
trabalh; (important) fatiga = travail
trabalhador = travailleur (s.m.)
trabalhaire = travailleur (adj.)
trabalhar = travailler
trabalhar de tèsta = réfléchir beaucoup "aqueles bolets de Montferrand me fasián trabalhar de tèsta" (Edmond Teissier)
trabalhatz-vautres (sm) = fainéant "Aqueste es un trabalhatz-vautres, un braces-nòus" (Max Roqueta)
trabuquet = petite balance
traça = piètre
traça (de) = de mauvaise qualité. “papièr de traça” = papier de mauvaise qualité (Max Roqueta)
traça d'arnès = bon à rien "los traça d'arnesses en quau revendriá de i foitar las ancas jusca tant que fumèsson" (G Therond)
traça de = insignifiant, négligeable, "de rien du tout" "aqueles monsurs de la Medecina garisson de la ronha, dau mau negre, de patin amai de cofin, e vòls pas que te gariguèsson d’un traça de mau de nas ?…" (G Therond)
traçariá = chose sans valeur
trach = trait
trafanèla = travesti; syn. transvestit
trafegar = parcourir un itinéraire, se faufiler, se frayer un passage "Sos rais los pus vius ,,, van trafegar jusqu'a tèrra" (Langlade)
traficatge = circulation, trafic routier "posicion de prumièira fòrça, ... comandant doas dralhas de grand traficatge : lo camin de la mar e lo carrau de las Cevenas" (E Teissier)
traficonar = ravauder
traficonilhar = ravauder peu soigneusement
traïna = filet de pêche à la traîne.
trainar = tirer, attirer (le regard); v. traïnar "an lo regard trainat" (devèrs lo cèl per veire coma virarà lo temps) (Langlade)
traire = lancer, jeter; v. escampar, getar "vos trasètz pas de pèiras" = "vous ne vous détestez pas" (se dit de deux amoureux)(A. Langlade)
traire (se) = se jetter "vran ! d'aquela auçada Se trai d'un vam au fons dau vau " (Langlade)
traire defòra = jeter ou mettre dehors (syn. fòrabandir)
traire mala pensada = inquiéter "Tot aquò trai mala pensada / Als animaus " (Langlade)
traire pena = avoir du mal à
traire per sòu = jeter à terre.
traitessa = trahison "Per traitressa, los pròs morisson aclapats" (Langlade)
traitós, -osa = traître, traîtresse "Traitosas aforèsts onte la sauvatgina, Sadolada de carn s'amaga tot lo jorn" (Langlade)
tramontana = tramontane (occ norm: trasmontana)
trampelant = tremblant
tramvai = tramway
tràngol (sm) = houle "lo tràngol sus l'ondada" (Langlade)
transinar (se) = inquiéter (s')
trantalhar = balancer "Trantalha un pauc lo mostrós blòt" (Langlade)
trantalhejar = trembler, trembloter, flageoler ("trantalhejar coma un ibronha" [Fabre]); "quand trantalheja e flagís,es que s’es asardat de tròp" (Azemà)
trantas (f pl) = poutrelles
tran-tran = train-train, routine (à Sète) "lo tran-tran de cada jorn"
trantús (en) = hésitant, en bascule
trantús (sm) = souci (v. lagui, socit)
trapèla = embûche, piège
tras = au delà de, derrière (v. detràs) " tras la montilha";"Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. ";"Tras l'abisme, lo luòc d'eternala alegressa apromés au crestian que morís sans pecats" (Langlade)
trasanar = ennuyer (s') jusqu'au désespoir
trascolar = coucher (se) (soleil)
trasmudar = transmuer "A la lònga òm desvista dins la sornuda quicòm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja dins lo void, e'mb son esquich trasmuda las sasons e congrèa auratges, trombas, fregs" (Langlade)
traspòrt (sm) = tonneau de 5 à 600 litres
trassegum = malédiction, philtre de sorcellerie pour rendre amoureux (Pierquin des G.); malheurs (ARF)
trast = grenier; syn.: granièr, palhièr
trastonat = perverti
trauc = trou "Lo rat qu’a pas qu’un trauc es lèu pres." (Prov)
traucar = trouer
trauquilhar = cribler de petits trous
travèrs = revers d'une colline, pente, coteau (syn: còsta)
traversa = chemin de traverse, chemin vicinal
travirar/trasvirar = détourner, retorner complètement "e, benlèu,(la viratòrça) seriá travirada, Sans la rufèga estreminada, Que d'en pus fòrt repren e la bandís" (Langlade)
treblar = troubler "un brumàs que trebla la vista" (Langlade)
trebol, -ola (adj) = trouble (adj); syn. fosc/fosque "Aiga trebola me negaràs pas, perqué te passarai pas"(prov)
treboladís = trouble
trebolum = tempête, intempérie "dau trebolum que vai lèu espetar" (Langlade)
trecimaci = combine "demòra cande de tot trecimaci politic"
trefoliment = liesse
trefolir/tresfolir = tressaillir, frétiller "Era una jornada de Dieu, que tresfolissiá de jòia e de plaser. " (Montel)
tregir = débattre, démener
trelum (sm) = éclat
trelús, trelusent, trelusir, voir: treslús, treslusent, etc...
trementir = frissonner "trementís de gaud" (Langlade)
tremolada (sf) = tremblement
tremolant, -anta = tremblant
tremolar = trembler, frémir; syn. s'estrementir, "Tremolar coma una coa de vaca"; "E dins l'aire blau que tremòla, De las clamadas de la còla, Fregina et lutz lo fuòc sagrat" (Langlade)
tremont = couchant, direction du soleil couchant "amai quand lo tremont engulís [lo sorelh] dins sa maissa Sos lamps van lancejar coma los d'un volcan "; " la codrilhada que çai ven dau mistèri e fug dins lo tremont" (Langlade)
trempar = tremper, mouiller "i a un temps que trempa e l'autre que destrempa"
trempassar/trompassar = dépasser, outrepasser
trempe, -a (adj) = humide, trempé "Èstre trempe coma un nap"
tremudar = transformer, métamorphoser, affiner "Son còrps demenuís, sa cara se tremuda" (Langlade)
trentanèl = daphné garou, plante (Daphne gnidium (syn: garop). Traduit dans vert paradis 1 par "sainbois"; "lo trentanèl, que sa rusca n’es vesicanta" (Max Roqueta);le suc du garou (Daphne gnidium, trentanèl) était utilisé comme celui de la lachuscla pour engourdir les poissons dans les trous d’eaux; des branches de garou enfouies en terre servaient pour désinfecter le sol avant plantation de légumes. (cité par J Ubaud)
trentanèl cantaire = sainbois chanteur (herbe de légende) "E lo Trentanèl cantaire, que, quand es sol, a d’oras que cal conóisser, ne sortís un cant talament bèl que lo qu’a lo malaür de l’ausir ne demòra clavat al sòl. Dison qu’un i prenguèt racinum e que venguèt sambuc, al temps de Vergèli." (Max Roqueta)
trenum = tissu (syn. teissit)
trepador = trottoir
trepar = parcourir, marcher, piétiner, cheminer, rôder; grimper (Langlade) "aquel a trepat tot lo país"; " Quau dormís la matinada cau que trèpe la jornada." (Prov); "n'es davalat de caçaires ferons / Qu'an fach chaple de tot ce que cor, trepa e niuda " (Langlade)
trepilh = piétinement "ò ! la bela granilha q:que lo trepilh escònd que lo temps escobilha " (Langlade)
trepilhar = fouler, piétiner "l'onor es ara trepilhat dins la fanga" (A Marquès)
tres = trois "A tres fes son luchas. "(prov)
tresanar (= trasanar) = tressaillir ; exulter
trescalan = millepertuis "Remenaràs sens te laguiar: lo trescalan, per las plagas, los còps, las nafradas" (Max Roqueta)
trescamp = étendue
treslús = rayonnement; lumière reflétée "Dau sorelhet rebaton lo treslús, Lo sorelhet, ton bèl aimaire"; "Es lo treslús de l'aureòla, Que cencha son frònt" (Langlade)
treslusent, -ta = étincelant, éblouissant, éclatant, brillant "Los astres treslusents qu'esclairan nòstra tèrra"; "Sus los nívols clarins, rebutant dins la baissa / De treslusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade)
treslusir = luire d'un vif éclat
treslusissent, -ta = éblouissant "la bèla sobeirana treslusissenta de clartat"
trespassar = dépasser "L'aire embé sos corrents e de vapors regonfle es trespassat, per ara es ton pus grand triomfe" (Langlade)
tresperdut = éperdu
trespir (sm) = infiltration
trespirar = infiltrer
tressanar = palpiter
tressautar = trembler "Un crit de jòia espectaclós, Fai tressautar bòsc et graussièira " (Langlade)
tressecat, -ada = desséché, -e
tres-sièis de vin = eau de vie de vin "estraça de bòn tres-sièis de vin per i conservar de mortons molasses"
tressusar = suer à grosses gouttes "De tot costat tant s'entanchavan que los vogaires tressusavan!" (Vivarés)
tressusor = sueur froide
trestolièira = champ sec couvert de débris
tretze = treize
trèva, paur = revenant, âme de trépassé
trevandièira = racoleuse, fille publique
trevant = fantôme "un trevant que passa" (Max Roqueta)
trevar = aller et venir, rôder; hanter, fréquenter (syn. frequentar), parcourir "a trevat tot lo canton"; "degalha tot son argent en trevant lo filhandran"; "Quitant aiçai per sovenença Quauques estanhs d'instença istença Ont van trevar los mostres palusencs" ;"Quand de las Cevenas en fòra çai ven trevar lo país bas";"Entrement qu'aiçamont vengue trevar vòstra anma Anatz dire pertot çò que uòi avètz vist " (Langlade)
tria = élite
trialha (sf) = choix
tribada = tribade, lesbienne; syn.fregarèla, lesbiana, gossa
trica o per traca (per) = d'une manière ou d'une autre
tricòt = chandail, pull-over
trigolet = freluquet
trigòs = souci
trigossar = bouger, secouer "Que pòt pas portar, trigòssa." (Prov)
trimal = surmenage
trimardàs = travailleur saisonnier, tâcheron
trimestral = trimestriel
trin (1) = train "espère lo trin a la gara"; "dau trin ont van las causas tot vai cambiar"
trin (2) = agitation bruyante "jamai ai ausit tant de trin/ de rambalh"
trinca (= trenca) = houe à lame courbe ; pioche.
trinhon = son du carillon
triomfatge = triomphe solennel
tripa de voida (aver totjorn una) = avoir toujours faim "Aver totjorn una tripa de voida.
tripada = indigestion, cuite "ten una brava tripada"
tripas = tripes "Qu’a d’argent, manja de tripas." (Prov)
tripas nosadas (aver las) = angoisser
tris, -issa = broyé menu "de granons trisses de sabla"
trissalh = débris de choses cassées; syn. clòsces
trissar = broyer, piler, triturer
tristàs = triste (un peu) = ne se dit que des personnes que nous affectionnons
tristet = soupente
tristum = tristesse "se n'anèt breçar son tristum sus de mars aluonhtadas" (Azéma)
trobaire = poète; syn. poèta
trobar, atrobar = trouver "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau que s’esperlònga au pè dau truc onte s’auboran las torres aroïnadas." (E Teissier)
troçaire = tournant (vent), qui retourne "un mescladís de vents troçaires " (Langlade)
troçar = tourner, retourner, retrousser (Langlade)
trochamand (s.m.) = un type, un quidam, un gus. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
trochamand, -da (adj.) = coquin, déluré, roublard
trochamanda (s.f.) = délurée; coquine; (péj) femme sale et de mauvaise vie
trochamandejar = marchander (Dezeuze)
trofilhon = trou du cul; syn. "trauc dau tafanari"
troïna (sf) = trompette en terre cuite de St Jean de Fos dont se revaient les bergers
trolhar = fouler, écraser, broyer
trompassar = dépasser
trompeta = trompette
trompetaire = joueur de trompette "Aver un parelh de gautas coma un trompetaire." (Comparason populara clarmontesa)
tròn = tonnerre "embé sos tròns e sos esclaires " (Langlade)
tròn (1) = tonnerre
tròn (2) = donc, diable "de qué tròn" quoi donc? "de qué tròn as begut" qu'as tu donc bu? "A ! ça, mès, de qué tròn forra Tisana ?…" (G Therond) "– E tròn ! de se desconsolar, aquòs aponcha pas un fus ! " (id)
tròn (3) = minable, dans les expr. Sétoises: "aquel tròn de…" "un tròn de gost; un tròn de gargòta…" (l'Amuset)
tròn (de qué) ! = et quoi encore
tròn (lo) se rebala = le tonnerre se prolonge (Langlade)
tronada (sf) = orage, tourmente "Tronada de març, Gelada d’abril." (Prov) "La tronada fug amalida / En rondinant de luònh en luònh" (Langlade)
tronar = tonner "una fes endormit ausirà pas tronar" (Dezeuze)
tronc = tronc (v. marc, pètge)
tròp = trop
truc = bosse de terrain, tertre, sommet, éminence, pic "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau que s’esperlònga au pè dau truc onte s’auboran las torres aroïnadas." (E Teissier); "A la cima dels trucs escalan";"a vautres bèus amics a cimelar lo truc. " (Langlade)
trucataulièr = pilier de bar
trufa = pomme de terre (cf. patana)
trufa negra = truffe (sf)
trufar = railler
trufar (se) = moquer (se), syn: se ficar
trufariá (sf) = dérision "per trufariá i an mes d'aurelhas d'ase"
trufas = pommes de terre "A manjat de trufas negras E las pòt pas digerir." (cançon)
trum (adj.) = sombre (ARF)
trum (s.m.) = obscurité nuageuse
truqueta (sf) = chopine (de 1/4 de litre).
tuca = cervelle "Mès aqueste, au fins fons de sa tuca estequida, S'atròba un pichòt moc que lo mena a somjar." (traduit: mais au fond de sa cervelle bornée de géant se trouve un petit lumignon qui l'amène à penser) (Langlade)
tufèra = pomme de terre. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
tugar (occ. norm. tuar) = tuer "m'as tugat" tu m'as éreinté
tuga-vèrme = petit repas au saut du lit, "petit déjeûner à la fourchette" supposé tuer les vers d'où son nom.
tuga-vèrme / tua-vèrme = casse-croûte, petit déjeûner "A Montpelhièr lo tugavèrme tradicionau es una bòna ceba de Lesinhan"
tunèl = tunnel
turgan = goujon (poisson d’eau douce)
turluburlú (a la) = hâte (à la)
tus ni vos (ni) = (pron. "niteusnibous") on ne sait pas si c'est du lard ou du cochon
tust = choc, coup, heurt "de tust de ròca còntra ròc " (Langlade)
tusta bòrnha (a) = à l'aveuglette "Tot aquò se magença aquí, puòi, zo ! s'espaça, a tusta bòrnha" (Langlade)
tustaboisses (s.m.) = brutal "rapèla te qu'aquel n'es un, de tustaboisses"
tustar = frapper, heurter, taper; syn.: picar, bacelar (ex: picar la pòrta, picar d'estòc e de talha)
tustar coma un destimborlat = frapper comme un fou
tustau (sm) = horion, heurt, coup; syn. gònha
U
ubac = nord; versant nord d'un relief
ubagós, osa (adj.) = nordique, du nord, exposé au nord
ubaguièr, ièira (adj.) = nordique, du nord, exposé au nord
udolar (pron. idolar) = hululer
ufana = vanité, ostentation, faste
ufanós, -osa = fastueux, somptueux; orgueilleux "La qu'es en tèsta, l'abadessa (,,,) De las doas mans sarra, ufanosa, Una branca perosinosa" (Langlade)
uflar = enfler "i espeliguèt sus lo nas una espècia de botonet, d’abòrd ni tus ni vos, mès que puòi s’uflèt, s’uflèt sans èime " (Therond)
ulha = raisin de chasselas (ARF)
ulhauç (pron; "iyaw") = éclair; syn.: lamp
ulhauçe v. ulhauç "De fèt, l'an vista, au luònh dau causse Lampar coma un vespral ulhauçe " (Langlade)
ulhet = trou à lacets; "ulhet de detràs", anus
un = l'un d'eux "Vè aquel un" = regarde celui-ci; "Un ven d'en país d'aut: un bèu grelh de joinessa blondin coma l'espiga e brausent d'estrambòrd. " (Langlade)
un, una = un
unenc = unanime
unencament = uniquement
unha = raisin (grappe de)
uniment = pacte, conseil, réunion ("as fach uniment nòu") (ARF)
uòch = huit (pron. "yotch")
uòi (pron: yòy) = aujourd'hui
uòlh (pron: yòl) = oeil "plan de l'uòlh"=attention aux yeux = vous pourriez blesser quelqu'un, faites attention!
uòlhs alandats coma dos portanèls = écarquillés (yeux) "Aver d’uòlhs alandats coma dos portanèls." (Comparason populara clarmontesa)
uòu = oeuf
uòu blatièr = oeuf clair non fécondé
uòus issanlats (occ. norm. eissalats) = œufs pochés
urós , -osa = heureux (adj.)
usança = tradition
usança = usage; usanças= usages, bonnes mœurs
usar = utiliser
usclada = action de brûler, de griller; ravage causé par le feu
usclar = bruler, hâler "A lo mau de cat usclat, vau mai que non pareis. "(prov)
usina = usine
ussa = sourcil
ustanciur = petit drôle plein d'esprit et de malice (ou: estanciur, ustensilhaire)
V
vaca = vache
vacanças = vacances
vagamond = errant, apatride "paure rat vagamond" (Ch Gros)
vagant = errant
vai e ven = va et vient mos uòlhs i èran fachs/ totjorn, au vai e ven de la lusor clarina (Langlade)
vairar = changer de couleur à propos du raisin ~ Prov. “A la Magdalena / la noga es plena / la rasim vairat / lo blat estremat”.
vairat (pron. "veirat") = maquereau (poisson) "las femnetas que mercandejan lo vairat"
valat = fossé
valent = dur à la tâche, travailleur (adj.)
valent a dire que = c'est à dire que
valonada = fond du valon "(l'ombra) que de la valonada Escalabra los puògs, los envòuta e cobrís";"L'ombra s'escuresís per comba e valonada" (Langlade)
vam (1) = élan, impulsion (je prends mon __ "prene vam") "i anam de vam: i serem lèu"; "Aquí, prenguem d’alen sus un sèti de pèira pèr avudre lo vam d’acabar nòstra escorsa. " (E Teissier); "Aicí l'inmudadís, alai, vam, escorrida " (Langlade)
vam (2) = courage, énergie "Aquí badalha una caforna Que d' i intrar res n'a pas lo vam" (Langlade)
vam (d'un) = d'un seul élan "vran ! d'aquela auçada Se trai d'un vam au fons dau vau " (Langlade)
vam (en … de) = en train de "Òi, es en vam de dire, d'anhèls antau se’n tua pas trètze a la dotzena. " (G Therond)
vam de festejar = cœur à la fête "Davant parièira basacada, De festejar n'a pas lo vam. " (Langlade)
vanèla = vanneau
vapor = vapeur
varalh (èstre en) = agitation (être dans l') (Langlade)
varalh (prononcer : « badal ») = agitation, vacarme, tumulte " Menar de varalh coma un regiment de cavalariá.
varalhar = s'agiter "Dins aquela espandida es aquí que s'atròban E varalhan sans fin d'immortals anjonèls." (Langlade)
varatge = fucus
varlet = valet "A bòn varlet, aurelha d'ase."(prov); "A fach coma varlet de Maròt, que n'oblidèt res que de dire adieu"(prov)
varrolh = verrou
varrolhar = verrouiller "varrolhèt sos portaus"
vau = vallée "Au fons dau vau que res ajorna" (Langlade)
vautres = vous
vedèl (pron. beudèl) = veau
vedilha (sf) = cordon ombilical; (fam.) membre viril dans les textes libertins de Despuech-Sage
veirat (= vairat) = maquereau (poisson). (Dezeuze)
veire = voyons "veire tus qu'as bòna babilha" (Langlade) , voyons, toi qui es bavard…
veire (s.m.) = verre
veire (v. tr.) = voir; "anar veire de" , s'occuper de "De qué dises, Tisana, s’anàvem veire d’alestir aquel lebraud?" (G Therond)
veire a = compte (rendre compte à) "o veiràs a ta grand": tu en rendras compte à ta grand mère
veire ont dançan (anar) = voir là bas si j'y suis (aller) "Anar veire ont dançan.
veiriau = verrier, petit meuble avec tiroirs et étagères où l'on range les verres
vejaire = avis
veja-l'aquí; = le voici (syn: lo vejaquí)
vejaquí = voici
vela (sm) = voile
vèle (occ. norm: vel) = voile "desmaucorada per lo vèle que se dreiça, Entre ela e l'avenir, entre ela e lo passat. " (Langlade)
velheta = lampion; lumigon éclairant à peine, veilleuse "qu'es luònh aquel croton, aquel espés cervèl ont coma una velheta coma un moc per escàs ajornava lo suc" (Langlade)
vena (1) = veine "la Vena Cava Inferiora trai son sang dins l'Aurelheta Drecha dau Còr"
vena (2) = fissure du rocher; conduit souterrain des eaux ou des laves "Margan de fustas dins la vena, Agrejan e sans fòrça pena, Un blòt es lèu dessagrilhat" ; "Acipa lo secrèt dau diamant, vei la vena que davala tot drech de vèrs lo fuòc central" (Langlade)
vencir/véncer, avencir = vaincre
vendémia = vendanges
vendemiar = vendanger "An vendemiat abans las cridas. "(prov)
vendre = vendre "Lo crompar ensenha a vendre." (Prov)
vendut coma un pòrc al mercat. = vénal, ripou " S’èstre vendut coma un pòrc al mercat."
venir (1) = venir
venir (2) = dire (familier) "– Chaval ! deu ben èstre gròs, ven Cocomèla, quand Tisana es partit, qu’encara siágue pas cuòch ?"
venir d'aut = monter "venetz d'aut per nos dire bonjorn a l'ostau"
venir en dòu = affliger (aquò me ven en dòu)
venjadís -issa = rancunier, vindicatif "Malur e venjadís mema tèsta aganida. " (traduit: méchant et rancunier, même tête étriquée) (Langlade)
venjam! = voyons, pour voir
vent d'aut = vent du nord, tramontrane "mentretant que defòra lo tafòri dau vent d’aut roncava dins la machicoladura de las torres" (E Teissier)
ventada = coup de vent
ventau = éventail
ventilador = ventilateur
ventilhonet = zéphir
ventràs = gros ventre "son ventràs tòca la taula"
ventrat = ventrée "se'n fotèt un ventrat"
verai = vrai (adj) "Èstre verai coma i a un Dieus al ciel." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
vèrb = verbe
verd = vert "Èstre verd coma un pòrre." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
verdau, -ala = glauque
verdejalha = verdoyance
verdejar = verdoyer "d'olius verdejavan" (A. Marqués)
verdet = vert-de-gris.
verdolenc = vieux encore vert
verdolença (s.f.) = verdoiement (s.m.)
verdon = requin (v. làmia)
vèrga = verge (f)
vergar = bastonner, flageller
vergeta = vierge
vergièr = verger (cf. plantièr)
vergonha = honte, vergogne, timidité, pudeur; pudibonderie
vergonhós, -osa = honteux; timide; pudibond
verguejar = bander, avoir une érection
verguejatge = érection; satyriasis
verigana = bâton
veritat = vérité (v. vertat) "Las veritats Son pas totjorn plan dichas." (Prov)
vermar = affiner "a vermat sa talha qu'ara sembla una abelha"
vèrme = ver de terre
vermèu, vermet, vermelhon, vermelhada = colorant rouge vermillon tirée de la cochenille qui vit sur le chêne kermès et se récolte en Mai
vernièiras (f pl) = petits poissons.
verquièira = dot, fortune
versar = déborder "tot vèrsa quand i a de tròp plen"
versum = ce qui est répandu
vertat, veritat = vérité
vertelh = limaçon
vertolet = nasse "vau au Les regardar mos vertolets"
vertuós = vigoureux "Sus la plana brausida [lo sorelh] emb sos rais de galís, Esperlònga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau vertuós aubram" (Langlade)
vesenhas ou vesena (d'alhet) = gousse (d'ail)
vesiadar = caresser, choyer
vesiat, ada (adj) = chéri, migon; charmant, e; enjoué, folâtre
vesinat = voisinage "Anem ! daut ! daut ! escala ! apren ton vesinat" (Langlade)
vesog = serpe
vèspa = guêpe
vesperal, -ala = vespéral "De lhauces vesperals devèrs lo larg flambejan " (Langlade)
vespièr = guêpier
vesprada = après-midi, soirée "saique, dins una vesprada o fariás ben !" (E Teissier)
vespral, -ala = vespéral "De fèt, l'an vista, au luònh dau causse Lampar coma un vespral ulhauçe " (Langlade)
vèspras = vêpres
vèspre = après-midi, soir
vesprenc = qui est du soir, vespéral
vèsta = veste
vestir = vêtir
vestit = vêtement
vestit coma un podaire = emmitouflé "Èstre vestit coma un podaire."
veusatge = veuvage
veuse, -a = veuf, veuve "veusa de pudor" pour impudique (F d'Olivet)
viatge = voyage "A fach lo viatge dau Corbatàs"(prov)
vicirin = serpent venimeux, vipère "aquela femna es un vicirin"
victimar (v tr et r) = sacrifier
vidassa = vie pénible et pleine de misère
vièch (sm) = membre viril, verge; syn. vèrga, vedilha, viragaut
viechar = se livrer maladroitement à des ébats sexuels avec pénétration
vièlh (pron. "bièl") = vieux "Èstre vièlh coma un banc." (Expr. Pop Clermont l'Hlt); "çò qu’es vièlh a pus besonh de malibèr" "(prov)
vièlh coma l'ase de Sant Josèp qu’aviá cent ans pas que de dimenges. = vieux comme Mathusalem
vielhitge = vieillesse "A vielhitge, repepiatge. "(prov)
vielhum = décrépitude, vieillesse, sénescence
viet d'ase = pénis "S’enchautar de quicòm coma d’un viet d’ase bolhit.
vietdasar = foutre, avoir un rapport sexuel un peu bestial, tisonner, limer (v. borjonar)
viga-mòla (de) = vigueur (avec)
viganhejar = courir le guilledou; syn. anar a l'api, anar a Ginhac
vignahièr, ièira = coureur, libertin
vila = ville
Vilamanda = Villeveyrac
vilandrièra = femme publique, prostituée citadine
vilaniás = saletés
vilatge = village
vin = vin
vinha = vigne
vinil = vinyle
viòl = sentier
violet (pron :viulet o viaulet) = violet
virabiquí = vilebrequin
virada de la tèrra = tour du monde
virador = virage
viragaud = verge; v. vièch
vira-l'aste = tournebroche
vira-passa = culbute
virar = tourner (syn.: girar); basser; évoluer "lo camin vira"; "veire cossí las causas van virar"; "Vira que viraràn lo fluide magnetic" (Langlade)
virar bòuja = tourbillonner ? "virant bòuja, l'aiga englotís lo vilatjon"
virar de la sieuna/ de la nòstra = en profiter à son tour "Cocomèla ! tus creiriás benlèu d’èstre lo sol a ne’n faire de bòns !... Bòta, se chaca còp que se n’es virat de la nòstra t'èra pas solament tombat qu’un peu de la clòsca, paura cabòça, cossí seriás pelada ! (G Therond)"
virar d'uòlh (d'un) = clin d(œil, instant bref "Devèrs ençai d'ont es d'un virar d'uòlh gandida " (Langlade)
virar mau = tourner mal "E tot aiçò virava mau/Se i avián pas mes lo repaus" (Vivarés)
virar-d'uòlh = clin d'œil
vira-revira de las mans (faire un) = frotter ses mains "se sarra còntra la brasièira, fai un vira-revira de sas mans davant lo fuòc" (G Therond)
viratòrça = tornade "Talament que la viratòrça Rèsta un moment aplantada au solís" (Langlade)
viravòut = ronde (dance) "Que de sauts ! que d'escarlimpadas Viravòuts e farandoladas ! ";"lo fluid magnetic que dins lo viravòut d'esperel se congrèa " (Langlade)
viravòuta (sf) = cyclone "tot çò qu'envòuta la mostrosassa viravòuta es desrabat, cossit, pastat, mogut" (Langlade)
viravòutada (sf) = tourbillon "comença una viravòutada" (Langlade)
virolada = pirouette; (grivois) pirouette aguicheuse
virolar = tourner et retourner, pirouetter
virolejar = tournoyer
virolet = tourbillon fait par une foule "de virolets, d'idoladas, de brams" (Langlade)
virolhon = pirouette "davala ardit, movent sos virolhons" (Langlade)
virona (sf) = tarière ; vrille.
visatge = visage
viscard = fripon, égrillard
viscosité = envescadura
visitar = visiter
vison-visú = à portée de vue, à proximité
vispre, -a (adj) = âpre
visprós = acariâre
vist = vision "Un pontichet menut e totescàs lusent coma un vist d'uòlh de lop que la fam mortavela " (Langlade)
vist subtièr = regard subtil, pénétrant (Langlade)
vistalhar = visiter en détail
vistonejar = regarder voluptueusement à la dérobée; syn.:fistonejar
vistoneta = petit œil "s'esperpelugan las vistonetas"
vitalha (s. m.) = aliments, victuailles "portatz vòstra vitalha"; “tan vitalha que revenda” = tant aliments que boissons (Dezeuze)
vitamina = vitamine
viu = promptement "me cau sègre, e viu"
viu lugar = brillante étoile "Entre los vius lugars que pòblan l'enplanat " (Langlade)
viulièr (= violièr) = giroflée (plt). (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
viure = vivre
viva la jòia! = merveille (à), tout va bien c'est parfait!
vogaire = rameur, batelier "De tot costat tant s'entanchavan que los vogaires tressusavan!" (Vivarés)
vogar assorat = voguer alourdi
voida-truqueta = soiffard
vojar = verser un liquide
vojar folheta = boire un coup, vider une bouteille
volada = "chasse en volée" aux oiseaux d'étang
voladís = volatil; qui peut voler "aquel avion es tròp vièlh, es pas pus voladís"
volar = voler
volastrejar = voleter
volatejar = voleter
volcan = volcan
voler = vouloir
vòlha = volonté
volontar = vouloir, désirer
vòlta/vòuta = intervalle
voltar = tournoyer
volur = voleur (péjoratif plus appuyé que le plus indulgent "raubaire") = volur
vòmit (n'aver un) = en avoir plus que son saoûl
vòmit : (pron. bòmi) = nausée, envie de vomir, dégoût, haut le cœur
vos = vous
vosautres = vous
vòt = voeu
vòta = fête
vòtz (pron. boès) = voix
vòtz de vièlha cadaula = voix éraillée
vòuta/vòlta = intervalle
vran ! (interj.) = aussitôt "vran ! d'aquela auçada Se trai d'un vam au fons dau vau " (Langlade)
vringa-vranga = de part et d'autre (=balin-balant?) "zo ! vringa-vranga / T'escampe coma un pudent levatàs" (Langlade)
vuòg(e), vuòja; void(e), voida vide
X =
xenofòb = xénophobe
xerès = xérès (vin)
xilofòn = xylophone
Z
zanca = échasse
zarza = ronce
zebrat = zébré
zèbre = zèbre
zefir = zéphyr, voir aureta, ventolet
zèl = zèle "lo zèl de l'ostau de Dieu lo comborís"
zelador = qui montre du zèle
zelós = zélé
zèro = zéro
zinc = zinc
zingar = galvaniser, zinguer
zin-zin = bzzzz, bourdonnement des abeilles
zircòni = zirconium
zo! = vite!, fissa-fissa!, dépêchez vous! (interj.) "An ! zo ! de braces ! de ponchets, Daut ! daut ! e cadun se despèra" (Langlade)
zodiac = zodiaque
zodiacal = zodiacal
zòna = zone
zonzon = murmure, bourdonnement
zonzonar = bourdonner
zoò = zoo
zoologia = zoologie

Retorn a la pagina dau lengatge montpelhieirenc idiomatic

Lexic francés- occitan

Retorn a l'ensenhador generau dau siti