la notomia de la surgia de

 Anric de Mondavilla

 

Ms de la Biblioteca Laurentiana, Ashburnham 104 . Ed par Max Gorosch (1956)  CEO Montpelhièr 1975. 

Citem P . Clerc (Dicc de Biogr Hérault). "Henri de Mondeville mort vers 1325. Probablement originaire de la région de Caen, il étudie la médecine à Montpellier, Bologne et Paris, devient le médecin attitré de Philippe le Bel et de Louis X. Il enseigne à Montpellier et à Paris. Il se distingue en chirurgie. Grâce à lui et à Gui de Chauliac, la France remplace l'Italie comme centre des études médicales. 

Se deu ajustar que Mondavila èra cirurgian; Aquel mestièr èra practicat per de gents sens instruccion e Mondavila ne volguèt far una sciéncia medicala. Lo projècte serà représ au sègle XVIII per F de Lapeyronie. Mondavila èra en avanças de quatre sègles.  

 

Aqueste ms repren lo cors que faguèt mèstre Arnaut en 1304 a la facultat de medecina de Montpelhièr. Max Gorosch escriu: "le ms Ashburnham 104 de la Biblioteca Laurentiana est écrit sur parchemin et date du XIV siècle. il a probablement été fait vers Montpellier, selon l'avis de Brunel, Bibliographie p 86. ". Donam per començar lo prològ. Los XII capítols seguiràn. Se trobarà aicí pas que lo tèxt, en grafia originala. Per las nòtas abondosas e l'aparelh critic veire l'edicion complèta.  

L'interés dau manescrich es linguistic: i retrobam l'occitan veïcular dau sègle XIV, a cima de sa perfeccion. Es aquel lengatge qu'Alibèrt volguèt donar per modèl als occitans dau sègle XX. E aiceste mai que mai, nos baila un exemple de tria dau montpelhieirenc d'alavetz. 

 

PROLOGUE

Comensa lo prologue de la notomia de la surgia de Anric de Mondavilla.

(2) Al comensamen d'aquesta obra, que es tracha de lati en romans de la surgia de Anric de Mondiuiala, deves primeyramens saber que es subiet en tota surgia : (3) E es ayso digz subget en alcuna sciencia de la qual he entorn la qual en las partidas es tota la principal entencio de tota la sciencia. (4) He aytamben dizem nos que lo cors uma es subget en tota surgia am sos menbres tan semblans coma officials, curables ho en sanetat, conservables per operacio manual.

1. De las conplectios

(2) Vos deves saber que son IIII conplectios, so es caut e umit e fregz e sec. E aysi son VIII que simplas que compostas. (3) He quada una d'aquelas VIII pot esser am ametria o ces materia, he aysi son XVI complectios. E quascuna d'aquelas pot esser natural e non natural, e: ayssi son XXXII. (4) E totas aquestas XXXII non son pas atrempadas, per que nos devem emagenar una que sia atemprada a laqual totas las autras sian comparadas.

 

2. Dels IIII degres

(2) Item vos deves saber que tota vianda o medicina es apelada atrempada la quaI hom recep en cors huma e l'esqualfa ni lo refrega ni desequa ni nos dona humidi- tat. (3) Cautz el premia gra es tot so que esqualfa lo cors ces nozemen. Cautz el segon gra es so que esqualfa lo corps tant que plus non pot ces nozemen. Cautz el ters gra es lo que esqualfa am gran nozemen e sencible. Cautz el quart gra /1 v/ es lo que destreys lo cors tot manifestamen. E aysi deves vos entendre de fregz e de humit e de sec. (4) E deu lo surgia conoysse las complac- tios dels cors humas e de sosmembres e de las medecinas. Quar en autramen coven usar las plaguas, las postremas e las autras malautias els cors cautz he autramen els fregz e autramen els humitz e autramen els secz.

3. Cap. III. Qualas causas deu saber lo surgia

(2) Tot surgia deu conoysser III causas en general, so es assaber las causas naturals e non naturals e aquelas contra natura. (3) Las causas naturals son VII, so es assaber helemens, complectios, composicios, membre, vertutz, operacios e esperitz. E am aquetz VII son III agustatz, so es assaber atges, colors, figura e diferen entre mascle e feme. Car segon la diversitat de las dichas causas naturals deu hom divers amen obrar.

(4) De causas non naturals que son VI la primieyra es l'ayr, la segonda es la vianda e lo beure, la tersa es lo exercitamen, la quarta dormir e velhar, la V replexio e vacuacio, la VI los accidens de l'arma, coma es gaugz e dol. E en aquestas VI causas non naturals, ses las quals lo corps non pot vieure, deu entendre lo surgia saviamen. (5) De las causas contra natura que son III, so es assaber la malautia, la causa de la malautia e los accidens de la malautia. (6) Las entencios del surgia son III, la primieyra es solucio de contunietat ayssi coma encerios, la II es contuniacio de solucio, ayssi coma curar plaguas e ulseras, la terssa es vostar de la sobrefluitat del membre, coma escrofilas e glandolas. Mas que totas causas sian fachas per operacio manual. (7) I tem lo surgia deu saber II causas que pertanho a la pratiqua de surgia. La premieyra es de la dieta abordenar, la II es porcios aministrar. (8) Membre es una partida del cors ferma e dura compost de partidas semblans ad alcun ofici especial deputat o adordenat. (9) La devisio dels membres es aquesta que se'n seguis : dels membres los alcus son oficials e los autres son recemblans. (10) Item los menbres recemblans alcus son simples e'ls autres compostz. Item dels simples los alcus son espermaticz e los autres non espermaticz, e los autres son sobrefluitatz. (11) Simples espermaticz son VI, so es os, cartilage, liamen, nervi, artaria, vena. E d'aquest d'ayssi e de totz les autres trobaras al comensamen de la notomia e lur discrecio aytambe. (12) Item nos devem saber que plagua, ulceracio, festola, cranc, ulceracio, deslogacio, trissadura e postema son solucio de contunietat. E totas aquestas malautias podon venir als membres officials.

4. Quala causa es plagua e ulcera

(2) Per aver la conoycenssa de las plaguas nos devem saber primieyramen que es plagua e quantas manieyras ne son. Plagua es solutio de continuetat am hufisio de sanc facha denovel, e ulcera es solutio de continuetat poyrida e es antiqua.

2 v 5. Quantas manieyras son de plaguas

(2) Las plaguas son ayssi devisadas. De las plaguas las unas simplas e las autras compostas. (3) Item simpla plagua es dicha en doas manieyras. La primieyra es aquela que es ces perdicio de sustancia, la II plagua es aquela am la qual neguna autra malautia ni malvada compleccio non es acompanhada. (4) Plagua composta es am la qual a perdicio de sustancia o am la qual ha postema o malvada complexio.

8. En quans luocs pot hom ester plaguatz

(2) Vos deves saber que simpla plagua e composta pot esser facha en carn e en nervis e en oces e en venas e en arterias.

7. En quantas manleyras pot esser tacha plagua  

(2) Plagua pot esser facha en II manieyras, so es assaber per causas de dins lo cors a per causas deforas. Per causa de dins, per multetut de humors a per lur malicia que alcunas vegadas fan encerio o ulcerario al menbre; (3) per causas de foras ayssi coma d'espaza o de causa semblan talhan en lonc o en larc a de cotel o de dart o de sageta ponhen o de peyra o de basto o de massa o de casucha o de mordedura de bestia verènosa o non verenosa ; (4) en las qualas plaguas ha deferencia en totas segon la cliversitat de las causas, aytan ben ha deferencia en la manieyra de curar las. (5) Item vos deves saber que l'entencio de curar las plaguas es continuacio de solucio de contenuitat e veraya consolidacio e veraya restauracio, la quala causa non pot pas esser facha en totz los membres, (6) car si los membres officials son talhatz, jamay non seran restauratz neyssamen alcus membres semblans coma es os, panicle, cartillage e liamens e cuer; (7) car la materia d'aquels fonc la materia espermatica del payre e de la mayre, mays natura estaura autra causa en luoc de la sustancia perduda, mas la carn don la materia es sanc que cascun jorn s'engendra en nos recep veraya restauracio. (8) Nervis, venas e arterias podon recebre veraya consolidacio, si la encesio es petita e de novel facha, e si ela es granda, non. Venas e arterias se podon consolidar ayssi coma apar en la vena cant hom se sagna.

 

8. De sciencia et de surgia

(2) Surgia es una scientia medicinal per la qual los surgias son ensenhatz ha obrar de mas el cors humanals separan la continuietat e en recemblan e en amenan la absolucio de continuetat segon l'estat premier a lur poder e en ostan las sobrefluetatz segon la doctrina de medecina teurica ; (3) e es dicha ciros en grec, que es ma, e de gios, que es operacio, et es en dan ayssi coma operacio manual. (4) Et pot surgia esser divizada en teurica et en pratica, ayssi coma autras sciencias, segon Avicenna el comensamen de son libri que es apelat Liber Canonis. Et nota que dis Averoys que Avicenna demostra medecina en teurica et pratica, lo dig Averoys en la fi del teurica es solamen saber et non pas obrar et es apresa en desputan con los savis. (5) Et la fi de pratica es  obrar et es apresa en obran et adonc lo fizicia, quant el enten teurica, el comenssa a obrar. Et apres dis Averoys que surgia et notomia es apresa per parlar. (6) Et aquesta entencio dis Ali el IX sermo del segon libri de Regalis Disposicione, que los surgias que volon saber obrar realmen per lonc tems devon seguir los luocs els cals son savis surgias et obran, et deu entendre et retener diligenmens lus obras et obrar amb'els et apres obrar tot sol, et que en ayssi o fara el cera surgia perfiegz. (7) Et en ayssi apar per los digz actors que surgia es gran pratica et petita teurica et que ela es apresa en obran, per que el s'en seguis que lo surgia non es tengut de saber las qualitatz de simplas medecinas ni de compostas ni dels gras perfiechament mays abasta saber las sebon estimacio propdana a veritat. (8) Et per so que surgias entendens que an vis tas las obras de surgia et entendon las rasos et las causas et las principals comunas de surgia et abasta ad aver en escrigz la obra manual de surgia, am las disputacios et argumens et las declaracios, a la qual hom non pot recobra coma al entendemen de la memoria, et per amor d'aysso ay hyeu aquesta obra abtenguda a mon poder.

 

9. Aquest presen libri que conten tota l'obra manual es divisat en V tractatz et en breus paraulas

(2) Lo premier es de la notomia coma defandemen de surgia ; lo segon es de la cura univers al de plaguas et

4 r de contucios ; lo ters est de curas de totas malautias que non son pas plaguas ni ulceracios ni malautias de foras, las quals venon comunamen a totz los membres del cap entro als pes, lo quart es de la cura de las trenquaduras et delogaduras et tossemens et plagamens la quint es l'antitotari. (3) Et a me sembla qu'Evicenna es pus savi Alofranc en la notomia et Tederic en la cura de las plaguas et en la cura de las ulceracios et de las autras malautias procezen trop ben davant tot autres surgies.

10

(I) Lo primer tractat d'aquest libre que tracta de la notomia es devisat en XII capitols principalmen et per orde.

(2) Lo premier capitol es de la notomia dels membres semblables tant dels simples coma dels compotz.

Lo segon es de la notomia del cap et de sas partidas. (3) Lo ters es de la notomia de la cara et de sas

partidas.

Lo quart es de la notomia del col et de sas partidas. Lo V es de la notomia de las espallas et de sas partidas.

(4) Lo VI es de la notomia del bras.

Lo VII es de la notomia del piegz et dels membres que si contenon.

Lo VIII es de la notomia dels membres nutritios. (5) Lo IX es de la notomia de la mayre et de las

esquinas.

Lo X es de la notomia del penchenil et dels ronhos. Lo XI es de la notomia dels genitios et de peritoneum et del cul.

4 v Lo XII es de la notomia de las cueysas et dels membres de sotz.

 (los 12 capítols seguiràn)

 

literatura occitana medievala

retorn a l'index generau