Peiròl d'Auvèrnha

(…1188-1222…)

 "Ce troubadour porte un nom de lieu. Sans doute Peirol en basse Auvergne, près de Rochefort-Montagne. Sa vida le présente comme un chevalier pauvre. Il fut le protégé de Dauphin d'Auvergne, jusqu'à ce que celui-ci l'ait chassé de son château de Montferrand. Il a chanté sous le nom de Salh de claustra (" défroquée ") une dame où l'on a cru voir la sœur de Dauphin. Il a composé entre 1185 et 1220. "(R Lafont: TROBAR). 

Peirols si fo us paubres cavaliers d'Alvernha, d'un castel que a nom Peirols, qu'es en la encontrada del Dalfi d'Alvernhe, al pe de Rocafort. E fo cortes hom & avinens de la persona, tan quel Dalfis lo tenia ab se, el vestia, el dava caval & armas, e so que mestier l'avia. El Dalfis si avia una seror que avia nom Sail de Claustra, bela e bona e molt prezada, avinens & ensenhada; e si era molher d'en Beraut de Mercuer, d'un gran baro d'Alvernhe. En Peirols amava aquela dompna, el Dalfis la pregava per lui e s'alegrava molt de las cansos que Peirol fasia de la seror, e molt las fazia plazer a la seror; e tant que la domna li volia ben eill fazia plazer d'amor a saubuda del Dalfi. E l'amors de la domna e de Peirol montet tant quel Dalfis s'engelozi d'ella, car crezet qu'ella li fezes plus que non covenia ad ella; e parti la de si el lonhet, e nol vesti ni l'armet. E quan Peirols vi que non se poc mantener per cavalier, el se fetz joglar & anet per cortz; e receup dels barons draps e deniers e cavals. E pres moiller a Monpeslier ei definet. (Ms ABaIKERPGil éd.  Dom Devic & Dom Vaissette Hist Gén Languedoc, X, 1885, p 265-266 ).

Los darrièrs mots "E pres moiller a Monpeslier ei definet" s'atròban solament dins lo ms. E.  Rocafort es  Rochefort-Montagne, arrond. de Clermont-Ferrand. Mercuer es Mercoeur, commune d'Ardes-sur-Couze,  canton & arrond. d'Issoire (Puy-de-Dôme).

Retrobam la bèla "Salh de Claustra" dins la vida de Guilhèm de Sant Leidièr, qu'èra " molt onratz hom" e "ensenhatz e cortes, e molt fis amaire, e molt amatz e grazitz". Guilhèm "entendet se amb la marqueza de Polonhac, qu'era sor del Dalfin d'Alvernhe e de na Sail de Claustra, e moiller dal vescomte de Polonhac". S'endeven donc que "Salh de Claustra" èra una mena d'escais-nom oficial e non pas un senhal emplegat unicament per Peiròl. 

Dins las "vidas" dels trobadors d'aquela pontannada lo Dalfin d'Auvèrnha (Pèire 1er d'Auvèrnha, 1169-1234) es mes en scèna coma un personatge de grand senhor afeccionat per lo trobar, que "vestís e arma" pro ricament  los trobadors que i agradan, e que quitament pòt los aparar amb las armas quand un marit gelós los secuta (vetz la vida de Pèire de Maensac). Mas que tanben coma aicí amb Peiròl o amb Perdigon, los escampa defòra coma de vièlhas pelhas... 

Editions : Peirol. 1180-1225. Peirol, Troubadour of Auvergne. Ed. S. C. Aston. Cambridge, 1953. ;  J.-L. Gandois et Paul 'Porteau, Peirol, troubadour d'Auvergne, Clermont, 1955 

QUAND AMORS TROBET PARTIT

Quant Amors trobet partit
Mon cor de son pessamen,
D'una tenson m'asalhit,
E podetz auzir comen.
Amix Peirols, malamen
Vos anatz de mi lunhan!
E pus e mi ni en chan
Non er vostr' entencios,
Diguatz! pueys que valretz vos

Amors, tan vos ai servit,
E nulhs pechatz no.us en pren,
E vos sabetz quan petit
N'ai avut de jauzimen.
No.us ochaizo de nien
Sol que.m fassatz derenan
Bona patz, qu'als no.us deman!
Que nulhs autres guazardos
No m'en pot esser tan bos.

Peirols, metetz en oblit
La bona domna valen,
Que tan gent vos aculhit
E tan amorozamen,
Tot per mon comandamen
Trop avetz leugier talan
E no.us era ges semblan,
Tan guays e tan amoros
Eratz en vostras chansos.

Amors, anc mais no falhit,
Mas ar falh forsadamen!
E prec Dieu Jhesu que.m guit,
E que trameta breumen
Entre.ls reys acordamen,
Que.l socors vai trop tarzan,
Et auria mestier gran
Que.l marques valens e pros
N'agues mais de companhos.

Peirols, Turc ni Arabit
Ges per vostr' envazimen
No laissaran Tor Davit.
Bon cosselh vos don e gen!
Amatz e chantatz soven.
Iretz vos, e.l rey no.i van
Veiatz las guerras que fan!
Et esguardatz dels baros
Cossi trobon ochaizos.

Amors, si li rey no.i van,
Del Dalfi vos dic aitan!
Ja per guerra ni per vos
No remanra, tant es pros.

Peirols, maint amic partran
De lurs amiguas ploran,
Que, si Saladis no fos,
Sai remazeran joios.

 Cette " tençon entre Peirol et l'amour-allégorie se place en 1188. Les Turcs de Saladin ont pris Jérusalem. Une nouvelle Croisade est nécessaire, celle qui aura lieu en 1189. Le trouba-dour fait métier de propagandiste, en déplorant les atermoiements des princes européens et en poussant au départ, par une flatterie spéciale, son protecteur Dauphin. Mais en même temps il prend congé de sa dame et fait écho aux déchirements dans la vie sociale et amoureuse que produisaient ces expéditions lointaines. Peirol ne fera en fait le voyage en Palestine que beaucoup plus tard, en 1220. Le débat conduit avec simplicité, dans une forme simple, est une sorte de fable sentimentale d'une époque. La tornada a déjà l'aspect de cet adieu de l'amoureux qui part pour la guerre, dont le folklore européen se nourrira jusqu'à l'époque moderne (R. Lafont, "TROBAR"). 

Las Obras Completas de Peirol son a Arnaut's Babèl

1Atressi o.l signes fai

Ben dei chantar puois amors m'o enseigna

Nuills hom no s'auci tan gen

Tot mon engeing e mon saber

5. En joi que.m demora

Tug miei cossir son d'amor e de chan

Cora qu'amors vuelha

D'un sonet vau pensan

D'eissa la razon qu'ieu suoill

D'un bon vers vau pensan com lo fezes

Pos de mon joi vertadier

Del sieu tort farai esmenda

Ab gran joi mou maintas vetz e comenssa

Car m'era de Joi lunhatz

Mout m'entremis de chantar voluntiers

Per dan que d'amor mi veigna

Eu non lausarai ja mon chan

Mainta gens mi malrazona

Be.m cujava que no chantes oguan

M'entencion ai tot' en un vers mesa

Pos entremes me suy de far chansos

Si be.m sui loing et entre gent estraigna

Camjat ai mon consirier

Coras que.m fezes doler

La gran alegransa

Ren no val hom joves que no.s perjura

Peirol, pois vengutz es vas nos

Dalfi, sabriatz me vos

Senher, qual penriaz vos

Gaucelm, diguatz m'al vostre sen

Quant Amors trobet partit

Pus flum Jordan ai vist e.l monimen

Peirol, com avetz tan estat

Pomairols, dos baros sai

Los trobadors a la cort de  Guilhèm VIII e d'Eudoxia

literatura occitana medievala

retorn a l'index generau