LO LENGATGE E LA LITERATURA OCCITANS A MONTPELHIER...

siti dedicat au PARLAR OCCITAN MONTPELHIEIRENC!!!

 

Au semblant dau legeire de pròsa d'òc que pòt cabussar de l'illusion ambienta dins la vertat esconduda e inamorçabla dau païs viu, la polida lingüista anglesa Heather abandòna son amaire d'un estiu, sauta la parabanda de la rota e partís dins lo bartàs. Tòmba au mitan d'un incresable formiguièr de destinadas entremescladas, dins aquel vilatge ont, çò dirà un protagonista, "se passa pas jamai res d'ordinari". Mas ni los personatges ni lo legeire ni l'autor sabon pas dire a de bòn s'aquel rebolhiment sempitèrne d'eveniments destimborlats es comic o fonsament dramatic. Ni se cau plorar o rire a se ne petar la ventresca. A tocar lo vilatge, dins lo castèl medieval de la Liquièira, n'acaba de se desfar la grandor passada de la familha de Tribas, senhors dau païs dempuòi las crosadas. Amb Ricard de Tribas, Heather la polida descobrirà un misteriós poëma medieval apocrif, qu'Ezra Pound aviá antan agut legit en sòmi, e que dòna la clau de tot aquel nos de vidas entretustadas. E cau dire tanben qu'a la vila, aval, se quilha una nauta torre negra ont digús escala pas jamai. A cima, se ditz, d'un ancian volcan. Mas la cosina Veronica, qu'es una crana lebrauda, a d'idèas gostosas aquí dessús. Sai que seriá pas lo diable meteis que mena lo branle?