Declaracion del PEN occitan sus los eveniments de Setembre e Octobre en Catalonha
(see also below translations in English, Catalan, and Prouvençau Mistralen)
Les écrivains de langue dOc représentés par le Centre PEN occitan (PEN club de Langue dOc), section de lassociation mondiale des écrivains engagés pour la liberté et la diversité des cultures « PEN International », suivent avec une extrême attention les évènements actuels en Catalogne. La renaissance culturelle Catalane du XIXe siècle et le réveil littéraire des pays dOc dynamisé par Frédéric Mistral ont été simultanés mais leur projet et leur destinée historique ont été très différents. Les catalanistes ont souvent reproché aux occitanistes de se cantonner à un projet purement culturel, ce qui leur paraissait chimérique face à la logique de destruction et deffacement activement mise en uvre en France contre les cultures dites « régionales ». Le projet catalaniste comprend une forte composante nationalitaire et politique, laquelle est peu représentée en Occitanie où les occitanistes défendent une culture commune caractérisée par une forte diversité interne, destinée originale et féconde dune culture non portée par un état centralisé. La Catalogne a souffert au cours du XXe siècle de plusieurs longs épisodes de profonde oppression de nature totalitaire, mais a connu une période dindépendance de fait entre 1931 et 1939, au cours de laquelle sa culture sest épanouie avec un grand dynamisme. Cette période sest achevée dans le sang, suite à la reconquête militaire de Barcelone par les troupes franquistes. La France de lépoque a par la suite extradé en Espagne le président catalan Lluís Companys qui fut fusillé à Barcelone le 15 octobre 1940. Lluís Companys avait proclamé la création dun État catalan indépendant le 6 avril 1934.
En France les choses ont été bien différentes. Leffacement de la langue dOc sest terriblement accentué tout au cours du XXe siècle, cette culture restant méprisée des élites intellectuelles et considérée comme insignifiante voire inexistante, malgré une créativité persistante et de nombreux excellents écrivains. Il ny a pas eu oppression violente mais effacement sous le poids dun mépris persistant. Malgré ces différences, une indéfectible fraternité réunit catalans et occitans depuis plus de mille ans. Au moyen Age nos deux cultures nen faisaient quune. Cette fraternité sest renforcée depuis un siècle et demi, comme en témoigne le chant de la « Coupo Santo » (1867) écrit par Frédéric Mistral pour commémorer laccueil par les écrivains dOc dun poète progressiste Victor Balaguer, exilé pour échapper aux poursuites dun régime despotique. Les occitans conscients noublieront jamais les liens encore plus forts qui les lièrent aux Catalans dEspagne tout au cours du XXe siècle. Le grand poète occitan et capoulier du Félibrige Valère Bernard, parmi bien dautres, célébra hautement la personne de Francesc Macià, lhomme qui redonna à la Catalogne en 1931 sa dignité et sa liberté. Sous son gouvernement et celui de son successeur Lluís Companys, la culture occitane bénéficia dun soutien qui fut décisif pour lui redonner un souffle de vitalité qui la portée jusquà aujourdhui. Cest à Barcelone que se publiait alors la revue Oc et que parurent, outre la « Gramatica Occitana (1936), plusieurs grandes uvres en langue occitane. Comment les occitans oublieraient-ils aussi que depuis 2006, l'occitan est langue officielle dans toute la Catalogne, selon le nouveau statut du 9 août 2006, tandis que son existence est chaque jour plus précaire sur le territoire français ? Les occitans tiennent donc à exprimer leur affection pleine de gratitude à leurs frères Catalans qui vivent des heures difficiles, dangereuses, et peut-être décisives. Comme beaucoup de catalanistes engagés nous lexpliquaient régulièrement, notamment dans le contexte du PEN International et de sa commission des Droits Linguistiques, la culture catalane en Espagne, malgré le statut dAutonomie, se trouve de plus en plus menacée par un raidissement du centralisme espagnol et une castillanisation conquérante depuis 2010, et ceci a poussé un nombre de plus en plus grand de catalanistes à envisager de conquérir lindépendance. Ce processus a abouti aux évènements de septembre-octobre 2017. Les écrivains du PEN occitan sont conscients que beaucoup de catalans et de non catalans résidant sur le territoire de la Generalitat de Catalunya sont très inquiets de cette évolution et restent attachés à lunité de lEtat Nation Espagnol. Lévolution institutionnelle de la Catalogne ne peut évidemment se faire que dans un contexte rigoureusement démocratique respectant tous ses habitants. Ils savent par contre pour avoir des liens anciens et réguliers damitié avec les catalanistes que le projet audacieusement porté par le président Puigdemont nest pas une folle lubie mais est solidement argumenté par des raisons socio-historiques. Ils sont donc très choqués par plusieurs éléments de la crise actuelle. Tout dabord la violence inattendue de la répression policière espagnole, dont les medias de toute la planète ont relayé les images. Ensuite par la pensée unique que tous les medias français, à la suite de la presse espagnole, ont relayée, ne donnant jamais la parole aux catalanistes et répandant un discours uniforme de réprobation contre leur projet présenté unanimement comme une inacceptable et dangereuse tocade. Ensuite par le soutien immédiat et sans réserves que le président français Emmanuel Macron (dont nous avions salué louverture inattendue en faveur des langues dites « régionales ») a accordé au premier ministre espagnol Mariano Rajoy. Tout cela traduit à nos yeux une partialité inacceptable. On peut partager ou non le projet des nationalistes catalans, mais il nest pas acceptable dans un contexte de démocraties que leur voix ne soit pas exprimée et que seule la réprobation de leur action trouve un écho. Soulignons que les Catalans, comme ils en ont coutume, ont avancé leur revendication avec une absence totale de violence. Ils méritent - que lon soit daccord ou non avec leur projet nationaliste - le respect, tout comme toutes les autres cultures minorisées de la planète. |
Los escrivans de lenga dÒc representats per lo Centre PEN occitan (PEN club de Lenga dÒc), seccion de lassociacion mondiala dels escrivans engatjats per la libertat e la diversitat de las culturas « PEN International », seguisson amb una atencion màger los eveniments actuals en Catalonha. La renaissença culturala Catalana del sègle XIXen e la respelida literària dels païses dÒc adralhada per Frederic Mistral se son debanadas al meteis temps mas lor projècte istoric e lor astrada son estats fòrça desparièrs. Los catalanistas an sovent reprochat als occitanistas de se limitar a un projècte pas que cultural : vesián aquò coma una quimèra, davant la logica de destruccion e descafament activament mesa en òbra en França contra las culturas dichas « regionalas ». I a dins lo projècte catalanista una compausanta fòrta nacionalitària e politica, mentre en Occitania aicesta es pas gaire representada. Los occitanistas dins lor majoritat defendon una cultura comuna caracterizada per una diversitat intèrna fòrta, astrada originala e fegonda duna cultura ques pas sostenguda per un estat centralizat. Catalonha a patit al sègle XX de mantun episòdi long dopression totalitària pesugassa, mas a conegut un periòde dindependéncia de fach entre 1931 e 1939. Sa cultura a aquel moment sespeliguèt amb un vam espectaclós. Mas aquel periòde sacabèt dins lo sang amb la reconquista militara de Barcelona per les tropas franquistas. La França daquel temps extradèt puèi lo president catalan Lluís Companys que foguèt fusilhat a Barcelona lo 15 doctobre de 1940. Lluís Companys aviá proclamat la creacion dun Estat catalan independent lo 6 dabril de 1934.
En França las causas virèron dun biais fòrça diferent. Lescafament de la lenga dòc safortiguèt màgerment tot de long del sègle XX. Aquesta cultura demorava mespresada dels elèits intellectuals que la consideravan coma insignificanta o quitament inexistenta, maudespièch de lengèni creator de nombroses escrivans de tria. I aguèt pas ges dopression violenta mas un escafament jos l pes dun mesprés de non jamai finir. A maugrat daquelas diferéncias, una fraternitat imbrandabla recampa catalans e occitans desempuèi mai de mil ans. A lEdat Mejana nòstras doas culturas èran totalament unidas. Aquesta frairetat ses renfortida desempuèi un sègle e mièg, que sen vei lo testimòni dins lo cant de la « Coupo Santo » (1867) compausat per Frederic Mistral en memòria de laculida per los escrivans dòc dun poèta progressista, Victor Balaguer, exilhat dEspanha per escapar a un regim despotic. Los occitans conscients oblidaràn pas jamai los ligams encara mai fòrts que los liguèron als Catalans dEspanha tot de long del sègle XXen. Lo grand poèta occitan e capolier del Felibritge Valèri Bernard, demest fòrça dautres, compausèt un elògi espectaclós de Francesc Macià, lòme que tornèt balhar a Catalonha en 1931 sa dignitat e sa libertat. Jos son govèrn e aquel de son seguidor Lluís Companys, la cultura occitana benéficièt dun sosten que sendevenguèt decisiu per li tornar balhar un alen de vitalitat que lo butèt fins uèi. Aquòs a Barcelona que se publicava adés la revista « Oc » e que pareguèron, en mai de la « Gramatica Occitana » (1936), una tièra de grandas òbras en lenga occitana. E cossí oblidarián, los occitans, que desempuèi 2006, l'occitan es lenga oficiala dins tota Catalonha, amor a lEstatut novèl del 9 dagost de 2006, mentre que son existéncia es de mai en mai precària sus lo territòri francés ? Los occitans vòlon donc dire lor afeccion plena de gratitud a lors fraires Catalans que vivon doras malaisidas, perilhosas, e sai que benlèu decisivas. Coma nos o tornavan dire sovent fòrça de catalanistas engatjats, mai que mai dins lo contèxt del PEN Internacional e de sa comission dels Dreches Linguistics, la cultura catalana en Espanha, maudespièch de lEstatut dAutonomia, satròba amenaçada de mai en mai per un renfortiment del centralisme espanhòl e una castelhanizacion conquistaira desempuèi 2010, e es aquò que butèt un nombre de mai en mai grand de catalanistas a envisatjar de conquistar lindependéncia. Aquò menèt de fil en cordura als eveniments de setembre-octobre de 2017. Los escrivans del PEN occitan son conscients que fòrça de catalans e de non catalans que demòran sus lo territòri de la Generalitat de Catalunya se fan bravament de laguis a prepaus daquela evolucion de demòran partidaris de lunitat de lEstat Nacion Espanhòl. Levolucion institucionala de la Catalonha pòt pas, de tot segur, se far que dins un contèxt democratic cap e tot, amb un respièch total per totes sos estatjants. Mas sabon tanben, puèi quan de ligams damistat ancians e duradisses amb los catalanistas, que lo projècte audaciosament portat per lo president Puigdemont es pas una farfantèla bauja, mas es argumentat solidament per de rasons sociò-istoricas. Adonc sescalustran bravament de mantun element de la crisa dara. Den primièr la violéncia de la repression policièra espanhòla, que los mèdias de tota la planèta nan fach veire de pertot los imatges. Puèi, per la pensada unica que totes los mèdias franceses, a la seguida de la premsa espanhòla, an deslargada, en donant pas jamai la paraula als catalanistas e en espandissent un discors unifòrme de reprobacion contra lor projècte presentat unanimament coma un fadolitge inacceptable e perilhós. E tanben per lo sosten immediat e sens cap de resèrvas que lo president francés Emmanuel Macron (que naviam saludat la dobertura inesperada en favor de las lengas dichas « regionalas ») balhèt al primièr ministre espanhòl Mariano Rajoy. Tot aquò fa mòstra, a nòstre avejaire, duna partialitat inacceptabla. Se pòt èstre dacòrdi o pas dacòrdi amb lo projècte dels nationalistas catalans, mas es pas acceptable dins un contèxt democratic que lor votz non siá exprimida e que sausiguèsse solament la reprobacion de lor accion. Es de remarcar que los Catalans, coma nan lusança, an avançat lor revindicacion amb una abséncia totala de violéncia. Sameritan, quòm si?á dacòrdi o non amb lo projècte nacionalista, lo respièch. Tant coma totas las autras culturas minorizadas de la planeta. |
Occitan language writers represented by the
Occitan PEN Centre (PEN club Langue d'Oc), a section of
"PEN INTERNATIONAL", the worldwide
association of writers fighting for freedom and diversity
of cultures, follow with an extreme attention the current
events in Catalonia. The Catalan cultural revival of the
XIXth century and the literary awakening of Occitan
speaking areas revitalized by Frédéric Mistral have
occurred simultaneously. However their scope and their
historical fate have been quite different. Catalanists
often blame occitans for confining themselves into a
purely cultural project, that seemed to them quite utopic
in front of a very active destruction and erasure of so-called
"French regional" cultures. The Catalan project includes a strong
national and political component, which is seldom represented
in Occitania. Occitanists defend a common culture which
exhibits a strong internal diversity, due to the fact it
is not supported by a centralized state. They believe
that this lack of uniformization is an unusual and
fruitful fate for a culture. During the twentieth century, Catalonia
suffered from several harmful episodes of totalitarian
oppression. It also experienced a period of de facto
independence between 1931 and 1939, during which its
culture flourished with great dynamism. This period was
dramatically stopped after the bloody military reconquest
of Barcelona by Francos troops. France then
extradited Catalan President Lluís Companys to Spain,
and he was shot in Barcelona on October 15, 1940. Lluís
Companys had previously proclaimed the creation of an
independent Catalan state on April 6, 1934. In France the story has been somewhat
different. The eradication of occitan language has been
sharply intensified throughout the 20th century, since
this culture was despised by intellectual elites and
regarded as insignificant or non-existent, despite
persistent creativity and many excellent writers. There
was no violent oppression but an erasure under the weight
of a persistent contempt. Despite these differences, an unbroken
fraternity united Catalans and Occitans for more than one
thousand years. In the Middle Ages our two cultures were
only one. This fraternity was strengthened since one
century and a half, as evidenced by the song "Coupo
Santo" (1867) written by Frédéric Mistral in order
to commemorate the reception by the writers of Oc of a
progressive poet Victor Balaguer, exiled to escape the
pursuit of a despotic regime. The conscious Occitans will
never forget the stronger ties that bound them to the
Catalans of Spain throughout the twentieth century. The
great Occitan and Capoulier poet of the Félibrige
Valère Bernard, among many others, celebrated the person
of Francesc Macià, the man who gave Catalonia back in
1931 its dignity and freedom. Under his government and
that of his successor, Lluís Companys, the Occitan
culture was given a decisive support that gave it a
breath of vitality that explain it still goes on nowadays.
The journal « Oc » was published in Barcelona,
??and in addition to the Gramatica Occitana (1936),
several great works appeared there in Occitan language.
How would Occitans forget that since 2006, Occitan is an
official language throughout Catalonia, according to the
new statute of August 9, 2006, while its existence is
every day more precarious on French territory? The Occitans therefore wish to express
their grateful affection to their Catalan brothers who
live difficult, dangerous, and perhaps decisive hours. As many of our Catalanists friends have
explained to us regularly, in particular in the context
of the International PEN and its Committee on Linguistic
Rights, Catalan culture in Spain, despite a status of
Autonomy, is increasingly threatened by a worsening of
Spanish centralism and the return of a conquering
Castilianization since 2010, and this pushed an
increasing number of Catalans to plan to conquer
independence. This process resulted in the events of
September-October 2017. The writers of the Occitan PEN are aware that
many Catalans and non Catalans residing on the territory
of the Generalitat de Catalunya are very worried about
this evolution and remain attached to the unity of the
Spanish state. The institutional evolution of Catalonia
can obviously only take place in a rigorously democratic
context respecting all its inhabitants. On the other hand, since they have
since a long time regular contacts of friendship with
Catalanists, they are aware that the project audaciously
carried by President Puigdemont is not a foolish fad but
is solidly argued for socio-historical reasons. They are therefore extremely shocked by many
aspects of the current crisis. First of all, the
unexpected violence of the Spanish police repression,
whose images have been relayed worldwide by the
media. Then, by the tendencious coverage that all French
media, in accordance with Spanish press, relayed, never
giving voice to Catalanists and spreading a uniform
discourse of disapproval against their project which was
unanimously presented as an unacceptable and dangerous
craze. Then, by the immediate support that French
President Emmanuel Macron (whom we had welcomed for his
unexpected opening in favor of so-called "regional"
languages) granted to the Spanish Prime Minister Mariano
Rajoy. All of this reflects in our opinion an
unacceptable bias. The project of Catalan nationalists
may or may not be shared, but it is not acceptable in a
democratic context to see that their voice is not
expressed at all, and that only the disapproval of their
action finds an echo. It should be noted that Catalans, as it is
their custom, have advanced their claim with a total
absence of violence. They deserve respect of people either in
agreement or not with their nationalist project, just
like any other minorized culture on this planet. |
Els escriptors de
llengua dOc representats pel Centre PEN occità (Pen
club de Llengua dOc), secció de lassociació
mundial dels escriptors compromesos amb la
llibertat i la diversitat de les cultures («PEN
Internacional») segueixen amb una gran atenció els
esdeveniments actuals a Catalunya. La Renaixença
cultural catalana del segle XIX i el desvetllament
literari dels Països dOc encapçalat par Frederic
Mistral van ésser simultànis però el seu projecte i el
seu destí foren molt diferents. Els catalanistes han
retret sovint als occitanistes que es limitessin a un
projecte purament cultural, cosa que els semblava
quimèrica enfront de la lògica de destrucció i deliminació
activament aplicada a França contra les cultures
anomenades «regionals». El projecte catalanista inclou
una forta reivindicació nacional i política, poc
representada a Occitània on els occitanistes defensen
une cultura compartida caracteritzada per una forta
diversitat interna, destí original i fecund duna
cultura que no té el suport dun estat centralitzat. Catalunya ha
sofert, durant el segle XX, diversos episodis de profunda
opressió de caràcter totalitari, però va conèixer un
període dindependència de fet entre 1931 i 1936,
durant el qual la seva cultura es va desenvolupar amb un
gran dinamisme. Aquell període es va acabar amb un
vessament de sang a consequències de la reconquesta de
Barcelona per les tropes franquistes. La França daquella
època va extradir després a Espanya el president
català Lluís Companys que fou afusellat a Barcelona el
15 doctubre de 1940. Lluís Companys havia
proclamat la creació dun Estat català independent
el 6 dabril de 1934. A França les coses foren ben
diferents. Lafebliment de la llengua doc es
va accentuar terriblement durant el segle XX, ja que
aquesta cultura va seguir sent menyspreada per les èlits
intel·lectuals i considerada com insignificant i fins i
tot inexistent, malgrat una contínua creativitat i un
gran nombre dexcel·lents escriptors. No hi va
haver opressió violenta sinó afebliment sota el pes dun
menyspreu persistent. Malgrat aquestes
diferències, una indefectible fraternitat reuneix
catalans i occitans des de fa més de mil anys. A ledat
mitjana les nostres cultures no eren més quuna.
Aquesta fraternitat sha reforçat des de fa un
segle i mig, com ho demostra el cant de la «Coupo
Santo» (Copa Santa, 1867) escrit per Frederic Mistral
per commemorar lacolliment, per part dels
escriptors dOc, dun poeta progressista,
Víctor Balaguer, exiliat per fugir de les persecucions dun
règim despòtic. Els occitans conscients mai no
oblidaran els lligams encara més forts que els van unir
als catalans dEspanya durant tot el segle XX. El
gran poeta occità i capoulier (màxim responsable) del
felibritge, Valère Bernard, entre molts daltres,
va homenatjar solemnement la persona de Francesc Macià,
lhome que retornà a Catalunya, el 1931, la seva
dignitat i la seva llibertat. Sota el seu govern i el del
seu successor, Lluís Companys, la cultura occitana es va
beneficiar dun suport que fou decisiu per donar-li
una nova empenta que lha portat fins avui. A
Barcelona es publicava aleshores la revista Oc, així com
diverses grans obres en llengua occitana, a més de la
Gramatica Occitana (1936). ¿Com podrien els occitans
oblidar que, des del 2006, loccità és llengua
oficial a tot Catalunya, segons el nou estatut del 9 dagost
de 2006, mentre que la seva existència és cada dia més
precària en el territori francès? Els occitans
volen doncs expressar el seu afecte i agraïment als seus
germans catalans que viuen hores difícils, perilloses i
potser decisives. Com ens ho explicaven regularment molts
catalanistes compromesos, principalment en el marc del
PEN Internacional i de la seva comissió de Drets
Lingüistics, la cultura catalana a Espanya, malgrat lestatut
dautonomia, està cada dia més amenaçada per lenduriment
del centralisme espanyol i una castellanització ofensiva
des del 2010. Això ha impel·lit un nombre creixent de
catalanistes a plantejar-se la conquesta de la
independència. Aquest procés ha desembocat en els
aconteixements de septembre-octubre de 2017. Els escriptors
del PEN occità tenen consciència de que molts catalans
i no-catalans que resideixen al territori de la
Generalitat de Catalunya estan molt preocupats per
aquesta evolució i segueixen defensant la unitat de lEstat-Nació
Espanyol. Levolució institucional de Catalunya no
pot fer-se , naturalment, més que en un context
rigurosament democràtic que respecti tots els habitants.
No obstant això, saben, gràcies als lligams damistat
antics i regulars que tenen amb els catalanistes,
que el projecte audaçment conduit pel president
Puigdemont no és un rampell de bogeria sino que està
sòlidament argumentat per raons sociohistòriques. Per aquest motiu
estan molt xocats per diversos elements de la crisi
actual. En primer lloc la violència inesperada de la
repressió policíaca espanyola de la que tots els
mitjans de comunicació del món han divulgat las imatges.
En segon lloc pel pensament unilateral que tots els
mitjans de comunicació francesos han difós, seguint la
premsa espanyola, sense donar mai la paraula als
catalanistes, i reproduint sempre un discurs de
reprovació contra el seu projecte, presentat
unànimement com una bogeria perillosa i inacceptable.
Per últim pel suport immediat i sense matisos que el
president francès Emmanuel Macron (del qual haviem
aprovat lobertura inesperada a favor de les
llengües anomenades «regionals») va concedir al primer
ministre espanyol, Mariano Rajoy. Als nostres ulls,
tot això tradueix una parcialitat inacceptable. Es pot
compartir o no el projecte dels nacionalistes catalans,
però és inacceptable, en un àmbit democràtic, que la
seva veu no es pugui expressar mai i que tan sols la
reprobació de la seva acció tingui eco. Recalquem que
els catalans, com és costum en ells, han fet avançar la
seva reivindicació sense la més mínima violència.
Ells es mereixen que hom estigui dacord o no
amb el seu projecte nacional el respecte, així
com totes les altres cultures minoritzades del món. |
Lis escrivan de lengo dO representa
pèr lou Cèntre PEN occitan (PEN club de Lengo dÒc),
seicioun de lassouciacioun moundialo dis escrivan
engaja pèr la liberta e la diversita di culturo « PEN
International », seguisson em uno atencioun majo
lis evenimen atuau en Catalougno. En Franço li causo virèron dun
biais forço diferènt. Lesfaçamen de la lengo dO
safourtiguè mai que mai tout de long dóu siècle
XXen. Aquesto culturo demouravo mespresado dis elèi
inteleituau que la counsideravon coume insignificanto vo
meme ineisistènto, mau-grat lengèni creatour de
nombrous escrivan de trio. I aguè ges dóupressioun
vióulento mai un esfaçamen souto lou pes dun
mesprés gigantas. Adounc sescalustron bravament de
mai dun elemènt de la criso daro. Den
primié la vióulènci de la repressioun pouliciero
espagnolo, que li media de touto la planeto nan fa
vèire de pertout lis image. Pièi, pèr la pensado unico
que tóuti li media francès, à la seguido de la
prèisso espagnolo, an deslargado, en dounant jamai la
paraulo i catalanisto e en espandissent un discours
uniforme de reproubacioun contro soun proujèt presenta
unanimamen coume un foulige noun acetable e perihous. E
tambèn per lo soustèn imediat e sènso ges de retengudo
que lou presidènt francès Emmanuel Macron (que navian
saluda la douberturo inesperado en favour di lengo dicho
« regiounalo ») baiè au proumié ministre
espagnòu Mariano Rajoy. |