Peiròl d'Auvèrnha
(…1188-1222…) "Ce troubadour porte un nom de lieu. Sans doute
Peirol en basse
Auvergne, près de Rochefort-Montagne. Sa vida le présente comme un chevalier
pauvre. Il fut le protégé de Dauphin d'Auvergne, jusqu'à ce que celui-ci
l'ait chassé de son château de Montferrand. Il a chanté sous le nom de Salh
de claustra (" défroquée ") une dame où l'on a cru voir la sœur de
Dauphin. Il a composé entre 1185 et 1220. "(R Lafont: TROBAR). Peirols si fo us paubres cavaliers d'Alvernha, d'un castel que a nom Peirols,
qu'es en la encontrada del Dalfi d'Alvernhe, al pe de Rocafort. E fo cortes hom
& avinens de la persona, tan quel Dalfis lo tenia ab se, el vestia,
el dava caval & armas, e so que mestier l'avia. El Dalfis si avia una seror que
avia nom Sail de Claustra, bela e bona e molt prezada, avinens & ensenhada; e si era molher d'en
Beraut de Mercuer, d'un
gran baro d'Alvernhe. En Peirols amava aquela dompna, el Dalfis la pregava per
lui e s'alegrava molt de las cansos que Peirol fasia de la seror, e molt las
fazia plazer a la seror; e tant que la domna li volia ben eill fazia plazer d'amor
a saubuda del Dalfi. E l'amors de la domna e de Peirol montet tant quel Dalfis
s'engelozi d'ella, car crezet qu'ella li fezes plus que non covenia ad ella; e
parti la de si el lonhet, e nol vesti ni l'armet. E quan Peirols vi que non
se poc mantener per cavalier, el se fetz joglar & anet per cortz; e receup
dels barons draps e deniers e cavals. E pres moiller a Monpeslier ei definet. (Ms
ABaIKERPGil éd. Dom Devic & Dom Vaissette Hist Gén Languedoc, X,
1885, p 265-266 ). Los darrièrs mots "E pres moiller a Monpeslier ei
definet" s'atròban solament dins lo ms. E. Rocafort
es Rochefort-Montagne, arrond. de Clermont-Ferrand. Mercuer es Mercoeur,
commune d'Ardes-sur-Couze, canton & arrond. d'Issoire (Puy-de-Dôme). Retrobam la bèla "Salh de Claustra" dins la vida de
Guilhèm de Sant Leidièr,
qu'èra " molt onratz hom" e "ensenhatz e cortes, e molt
fis amaire, e molt amatz e grazitz". Guilhèm "entendet se amb
la marqueza de Polonhac, qu'era sor
del Dalfin d'Alvernhe e de na Sail de Claustra, e moiller dal vescomte de
Polonhac". S'endeven donc que "Salh de Claustra"
èra una mena d'escais-nom oficial e non pas un senhal emplegat unicament per
Peiròl. Dins las "vidas" dels trobadors d'aquela pontannada
lo Dalfin d'Auvèrnha (Pèire 1er d'Auvèrnha, 1169-1234) es mes en scèna coma
un personatge de grand senhor afeccionat per lo trobar, que "vestís e
arma" pro ricament los trobadors que i agradan, e que quitament pòt
los aparar amb las armas quand un marit gelós los secuta (vetz la vida de Pèire
de Maensac). Mas que tanben coma aicí amb Peiròl o amb Perdigon,
los escampa defòra coma de vièlhas pelhas... Editions : Peirol. 1180-1225. Peirol, Troubadour of Auvergne. Ed. S. C. Aston.
Cambridge, 1953. ; J.-L. Gandois et Paul 'Porteau, Peirol,
troubadour d'Auvergne, Clermont, 1955 QUAND AMORS TROBET PARTIT Quant Amors trobet partit Cette " tençon entre Peirol et l'amour-allégorie se place en
1188. Les Turcs de Saladin ont pris Jérusalem. Une nouvelle Croisade est
nécessaire, celle qui aura lieu en 1189. Le trouba-dour fait métier de
propagandiste, en déplorant les atermoiements des princes européens et en
poussant au départ, par une flatterie spéciale, son protecteur Dauphin. Mais
en même temps il prend congé de sa dame et fait écho aux déchirements dans
la vie sociale et amoureuse que produisaient ces expéditions lointaines. Peirol ne fera en fait le voyage en Palestine que beaucoup plus tard, en 1220.
Le débat conduit avec simplicité, dans une forme simple, est une sorte de
fable sentimentale d'une époque. La tornada a déjà l'aspect de cet adieu de
l'amoureux qui part pour la guerre, dont le folklore européen se nourrira
jusqu'à l'époque moderne (R. Lafont, "TROBAR").
Mon cor de son pessamen,
D'una tenson m'asalhit,
E podetz auzir comen.
Amix Peirols, malamen
Vos anatz de mi lunhan!
E pus e mi ni en chan
Non er vostr' entencios,
Diguatz! pueys que valretz vos
Amors, tan vos ai servit,
E nulhs pechatz no.us en pren,
E vos sabetz quan petit
N'ai avut de jauzimen.
No.us ochaizo de nien
Sol que.m fassatz derenan
Bona patz, qu'als no.us deman!
Que nulhs autres guazardos
No m'en pot esser tan bos.
Peirols, metetz en oblit
La bona domna valen,
Que tan gent vos aculhit
E tan amorozamen,
Tot per mon comandamen
Trop avetz leugier talan
E no.us era ges semblan,
Tan guays e tan amoros
Eratz en vostras chansos.
Amors, anc mais no falhit,
Mas ar falh forsadamen!
E prec Dieu Jhesu que.m guit,
E que trameta breumen
Entre.ls reys acordamen,
Que.l socors vai trop tarzan,
Et auria mestier gran
Que.l marques valens e pros
N'agues mais de companhos.
Peirols, Turc ni Arabit
Ges per vostr' envazimen
No laissaran Tor Davit.
Bon cosselh vos don e gen!
Amatz e chantatz soven.
Iretz vos, e.l rey no.i van
Veiatz las guerras que fan!
Et esguardatz dels baros
Cossi trobon ochaizos.
Amors, si li rey no.i van,
Del Dalfi vos dic aitan!
Ja per guerra ni per vos
No remanra, tant es pros.
Peirols, maint amic partran
De lurs amiguas ploran,
Que, si Saladis no fos,
Sai remazeran joios.