Acamp annadièr del PEN occitan 2014

 

Montpelhièr Dissate 29 de Novembre 

Luòc : Fogau Montpelhieirenc / Musèu Lengadocian, 2 plaça Petrarca (place Pétrarque) Ostau de Varena a Montpelhièr.

 

 

Detalh de l’Amassada Generala  

Presents :

Arribats lo matin : Roqueta, Brun, Decòr, Bizòt-Dargent, Julien, Creissac, XXX, Courbet, Saubrement, Tricia Dupuy, Miquèla Stenta

Arribats a miegjorn : Landier, JC Forêt, MJ Verny

An escrich per se desencusar e an balhat poder : Bruno Peyràs, Sèrgi Carles, Sèrgi Javaloyès, Andrieu Pagès, Xavi Guttiérez Riu, Joan-Francés Mariòt, Aurelià Lassaque, Teiriç Òffre, Frederic Fijac, Joan Ives Casanòva, Gui Matieu, Joan-Claudi Rixte, Amandà Biòt,

 Eleccion del burèu:

Lo president anóncia la candidatura de JG Roqueta al pòste de Clavaire. I a pas de candidaturas per los pòstes de segretari e de president. Ne caudrà preveire per los cops venents, estent que dins los "bylaws" dau PEN Internacional lo president deu èsser cambiat cada cinc ans. Verai, se ditz tanben qu’aqueste es reelegible un còp. Coma sèm estats acceptats en 2011 podèm estimar que JF Brun pòt demorar  president fins en 2016, e es eventualament reeligible fins en 2021. Aintanben seriá san d'i metre de varietat se se pòt.

Lo burèu a la seguida de la votacion es donc aiceste :

President : JF Brun

Segretari : S. Chabaud  Clavaire : JG Roqueta (elegit)

VP : Rapin, Javaloyès, P Anghilante, J Roux, Aurelia Lassaque, P Pessamessa

CA : S Carles, JP Creissac, M Decor, JC Foret, G Grande, R Pecout, A Surre Garcia, F Vernet, M Bizot Dargent, T Offre, MC Rixte

 

La discutida que seguís afortís que caudrà declarar  aquel burèu, e l’adreiça d’usatge. Mai complicat de cambiar l’adreiça institucionala.

S’abòrda puèi la question de recrutar de membres novèls. Pas forçadament 100% escrivans per renfortir l'equipa que n'a un brave besonh: proposicion de document fach per JM Courbet. (mas cau gardar l'especificitat "escrivans d'òc"). Aquel tèxt serà un pauc trabalhat per escambis e puòi lo transmetrem a de mond susceptibles de nos rejónher.  Lo borrolhon copiat de quicòm mai es per l’ora an francés mas de segur ne cal una version en Òc.  

Cambiar lo nom qu'avèm a l'internacional, qu'es enganador : "PEN occitan" puslèu que "PEN Langue d'Oc "? Se discutís aquí dessús : « occitan PEN » seriá lo nom anglés. Amb per equivalent mai long per marcar la continuitat  « occitan (Langue d’Oc) PEN » Cambiam pas res als noms en usatge en Occitania e en França, e mai « PEN d’Oc » siá prepausat dins la discutida sens èsser retengut d’a fons.

Se fai a la lèsta un rapòrt d'activitat, e puèi s’envisatja los projèctes per 2015, e la definicion d'una estrategia per perlongar a long tèrme nòstra accion.

Congrès venents: Quanas reunions e ont?

Repausam la question de saber se contunharem de ne far doas per an (qu'en 2013 e 2014 aquò s'es mancat!) o una AG e de reunions tematicas? 

Projècte de congrès PEN a Narbona « Mare Nostrum in singular plurau ». Serà donc un acamp dau Resal Mediterranenc dau PEN per la Patz). Ne cau fixar las datas e un projècte preliminari. Se fai la quinzenadas que ven. M Decòr vai metre en plaça una cellula logistica. Se prevei de programar 10 intervencions per mièja-jornada.

Parlam dau projècte de Narbona, amb lo Comitat dels Escrivans per la Patz. Nòstre Pèire Pesamessa s’es malament amalugat abans lo congrès PEN 2014, e aquò nos a fach un brave socit, mas ara vai melhor, a participat au congrès de l’AIEO a Llieida aqueste an.

Fai dos ans a Bled, nos o rementa Miquèl Decòr, se metèt en plaça lo Cèrcle Euromediterranenc dels Escrivans per la Patz. E se decidiguèt de far un congrès cada dos ans. E se lancèt l’idèa de Narbona. Se’n tornèt parlar ongan a Bled. A Narbona la comuna a cambiat, ara es de drecha. Conselhièr delegat a l’occitan es un vesin de Miquèl que faguèt una entrevista amb el. Dètz albergaments a gràtis, a l’Ostal dels Joves, la sala dels Sinòdis dau Palais dels Arcavèsques, un alectura dins l’Horreum Roman e dins la Sala dau Tesaur… Donc un projècte bravament flame es en camin.

Miquèl prepausava lo títol « Mare Nostrum un singulier pluriel ». Las intervencions se farián sus lo títol (prepausat per Bluma)  « We are all refugees »…

Volriá faire venir Anna Nawal escrivana palestiniana. Idèa d’alargar a d’autras tematicas que l’òc. Amb d’associacions que s’interèssan a la question Palestiniana.

Veguèt FR3, Ràdio Lenga d’Òc, etc… que cobriràn l’eveniment.

Una data qu’aniriá ben es puslèu la fin de junh, emai la Comuna de Narbona aguèsse mièlhs aimat la debuta dau mes qu’i fan una fèsta culturala mediterranenca.

E lo de 2017 se farà donc au Marròc (organizat per Youssouf Amine Elalamy president del PEN marrocan). Que Miquèl compta ben de i ajudar…

Per sosténer lo projècte cal donc s’adreiçar a la Region Lengadòc Rosselhon. Se prevei donc abans la fin de l’an de prene lenga amb Felip Vialard qu’es clarament favorable a aquela mena de projèctes. Demandariam cinc mil euros. E cal tanben trobar dos o tres autres partenaris. Narbona es ja partenta, e tanben  CIRDOC, IEO Aude (sostengut per lo Conselh general d’Aude). E d’autres mai. Lo montatge es de bastir lèu. E i a tanben un fum d’Associacions sus l’endrech, que d’unas de segur seràn interessadas per lo projècte. Se d’unas balhan 100 E aquò fai fòrça. E se marcarà a la fin coma « dons manuals ». Cal tanben metre dins lo còp la Mantença de Lengadòc-Rosselhon. Silvèstre Clancièr a prepausat de s’implicar activament en davalant dins lo país.

Una idèa de Teresa Cadete dau PEN Portugués, fòrça estrambordada per aquel projècte, es que se preveguèsse una excursion au tombèu de Machado e tanben a aquel de Walter Benjamin, un escrivan josiu alemand antifaissista que se suicidèt. E qu’es un pauc lo simbòl de totes los escrivans exilhats.

Dins la discutida se parla de Martina Assenat que recentament revirèt los poèmas occitans d’Alan Ward dedicats als Kurds en lenga kurda. Es un dels tèmas que se’n deuriá dire un mot dins aquel collòqui.

Se concluís que ara cau demandar au mai lèu de subvencions, tre que lo programa es avançat.

Un congrès venent dau PEN occitan a París (ont i a fòrça de mond interessants ) ? Acamp venent à Tolosa?

Discussion : JG Roqueta prepausa que lo faguèssèm cada còp a Montpelhièr qu’es central ? MJ Verny fai remarcar qu’abans l’estivada de Rodés, seriá un moment ont se recampa « tot lo mond » occitan e tant central coma Montpelhièr. Proposicion de reténer e d’estudiar. S’i pòt en demandant beneficiar de salas prestadas a gratis. 

Nòstra implicacion dins lo Comitat dels Dreches linguistics e de la traduccion del PEN Internacional es ben establida. JFB president dau PEN d’Oc n’es un dels vice-presidents elegits a l’acamp de Bishkek aqueste estiu. Mas i a tanben d’autres comitats : aquel dels Escrivans per la Patz recampa tota una tièra d’amics cars de nostre PEN que nos an sostenguts e nos sostenon. Organiza cada an lo congrès de Bled ont an participat Pèire Pessamessa, Miquèl Decor e Gui Matieu. Es a l’origina del malhum d’escrivans mediterranencs que se’n farà lo congrès a Narbona. I a lo comitat de las Femnas Escrivanas, ont de segur las felenas de nostras trobairitz serian a lor plaça… E aquel dels Escrivans empresonats, que nostra participacion (en mai de l’escotison de cada an que i vai principalament) es de figurar dins la tièira de las organizacions recamadas cada an sus aquel tèma a Vic la Gardiola proche Montpelhièr per Bernadeta Dubus qu’es afogada per aquela causa. Mas fins ara ges de nautres i es pas estat per representar en carn e òsses lo PEN d’Òc…  Reconoissèm que lo còp venent seriá ben d’i èstre…

Publicacions dau PEN: N’avèm doas d’estampadas : los Actes de Valença e la traduccion de « La Gacha » de Lafont. Mas tanben d’ebooks que se podon estampar per l’ocasion. Dos annadièrs : "Lenga Maire", e "traduccion", e puoi una colleccion de traduccions. Qu’espèra de contribucions. JC Foret prepausa d’i mandar sa traduccion dau canzoniere de Petrarca.

Se decidis donc de contunhar aquelaactivitat de publicacions, e se se pot de la melhorar.

MC Rixte demanda se i a un comptaire de visitas sus lo siti dau PEN. Per l’ora n’i a pas. Se ne pot metre un, e se pot tanben aver las estadisticas de l’albergaire.  Ajusta que se deuriá sus aquel sit far un fenestron per « la Gacha »,qu’es una realizacion de prestigi.  Que son interés es de poder èsser difusit encò de legeires anglofònes per lor far conóisser nòstra cultura. Ne cal far de pub !!! Es una mòstra de çò que fai nòstra literatura,  e illustra clarament qu’es pas « regionalista » coma s’encaprician a o crèire lo mond.

Sèrgi Carles nos escriu a prepaus dau Centre Arlatenc de la Traduccion. O puslèu del « Collège International des Traducteurs Littéraires »  (CITL) que s’encapita dins un ancian espital transformat en tablèu de Van Gogh.  Se s’i podiá aculir d’escrivans amb de projèctesde de traduccion en oc o de l’òc. Idèa importanta. Lo PEN francés a de contactes amb aquel Centre. Quora participèrem a l’acamp PEN d’Arles, après la refondacion de nostre Centre,  Jean Guiloineau, escrivan e traductor de tria, nos lo faguèt visitar. Se ditz que caudrà contactar lo PEN francés per prene lenga amb aquel organisme, e s’entrevar d’ i far aculir d’autors nostres.

Prèmi Ostana. Proposicion d'i balhar una dimension PEN Internacional cap e tot. En començant en 2015. Aurelià Lassaque nos escriu: « Per Ostana, soi en contacte amb Ines, avèm començat de trabalhar sus un programa mas actualament espèra que la situacion sia clarificada del costat financièr ; es per aquò que vos dona pas de novèla recenta sus l’edicion  2015. »

Abordam l’afar d’una comunicacion sus çò que se fai en Occitania, que generalament los occitanistas o lo felibritge considèran a partir de lor experiéncia passada que los jornaus ne vòlon pas parlar gaire. M.J. Verny interven e ditz qu’es una idèa enganadoira. Ela pensa au rebors que los messatges pòdon passar, sufís que s’i prenguèssem coma cal. E de segur es pas ço que fasèm fins ara. Ne cau tirar las leiçons, e  espandir la comunicacion. Tot un trabalh. Quau o farà ?

Aquo mena a parlar d’un organ de premsa important, lo jornal « La Marselhesa » que s’atroba subran bravament amenaçat. Que se ditz que benlèu vai quitar de paréisser. E pasmens sabèm lo joc màger que joguèt per faire conoisser de decennias de temps la cultura d’Oc, amb sa rubrica  setmanièira  « Mesclum ». Lo temps estent brèu avèm pas trop lo temps de ne parlar en detalh mas votam a l’unanimitat lo principi d’una mocion de sosten que  MJ Verny ne  prepararà  una primièra version. Aqprès quauques escambis a la seguida de l’acamp aqui lo tèxt d’aquela mocion tal qu’es acceptat e que se farà circular : 

Lo Centre PEN de Lenga d’Òc recampat en Amassada generala lo 29 de novembre de 2014 a Montpelhièr a evocada la situacion critica del jornal La Marseillaise / L’Hérault du Jour.

D’en primièr sembla important per tota la còla del PEN de defendre, d’esperela, la pluralitat de la premsa.

En mai d’aquò, afortissèm lo fach que l’occitan a agut de contunh, dempuèi 30 ans, un sosten fidèl dins aquel jornal. Duberta e tenguda pendent d’annadas per nòstre amic e sòci Glaudi Barsòtti, la pagina « Mesclum » fai viure, cada dijòus, l’actualitat occitana.

La disparicion d’aquel jornal nascut de la Liberacion seriá, per nòstra lenga e nòstra cultura, una pèrdia grèva, la disparicion d’un luòc d’expression liure e dubèrt.

Adonc lo PEN de Lenga d’Òc sona sos sòcis e amics e totes los que vòlon sosténer la lenga e la cultura occitana de s’engatjar per que siá sauvat aquel jornal.

Son caudament encoratjats a lo crompar e lo legir, a lo far crompar e legir, a aderir al comitat de sosten en donar sa signatura a l’adreiça : :http://pourquevivelamarseillaise.blogspot.fr/ e tanben  de mandar sa contribucion financièra a l’adreiça : Les amis de la Marseillaise, 84bis Vieille route de la Gavotte, 13170 Les Pennes. Chècs a l’òrdre de «Pour que vive la Marseillaise».

Fach a Montpehièr lo 29-11-2014

Lo burèu e l’Assemblada generala del PEN de Lenga d’Òc

 

Joan-Guilhèm Roqueta presenta un projècte prepausat per Rotland Pecot que seria d’organizar de  rescontres regulars amb de mond representant d’autras culturas minorizadas. L’idèa iniciala es de far quicom de simple a cost minimal amb de mond que venguèsson de pas trop luonh que sufiria de las albergar sus plaça. Mas de segur quicom d’un pauc mai ambicios, en ligason amb los autres centres PEN de culturas e lengas minorizadas, es tanben envisatjable. Manca lo temps de ne discutir lo detalh mas aquel projècte, dins lo principi, es retengut. Ne caudrà tornar parlar per mèl per lo far avançar.

Declaracions : a prepaus de la negacion persistenta de l'existéncia de nòstra lenga e de sa cultura dins lo territòri francés e mai que mai en Provença (MUCEM, etc…).

A la seguida de l’emocion que la visita dau MUCEM avia suscitada en co dels occitanistas, de veire que la lenga d’Òc i èra totalament escafada e que s’i representava una Provença que seriá estada sempre francofòna, de corrièrs e corrièls èran estats escambiats, e s’èra envisatjat una letra au MUCEM en resson d’una autra ja comola d’indignacion qu’aviá mandada Josiana Ubaud.

Aitanben un parelh de meses après aquela levada d’indignacion justificada, la reflexion dels escrivans d’Òc presents a nòstre acamp es mai prudenta. Es contraproductiu d’agairar lo mond. Subretot se calculam que son benlèu de bòna fe e que se creson que nòstra cultura es inexistenta o absoludament negligibla aquò’s benlèu simplament perqué es l’opinion generala en França, activament mantenguda per los mèdias e l’escola. Donc val mai forviar d’èsser agressius , o (ditz JC Forêt) d’una « ironia mosseganta ». Que riscariá de far lo rebors de çò que desiram. Cau èstre pedagogics e far passar pasiblament una informacion seriosa e recebabla.

Mas aquò empacha pas d’apreparar una letra dau PEN Oc amb de co-signataris de definir. La version iniciala tròp canina es sai que de reescriure. Ne demoram aquí sens decision precisa sus aquela question de letra, que se contunharà per escampis de mèls.

De mai per l’estiu 2015 se decidís la preparacion d'una declaracion oficiala dau PEN Internacional, musclada, contra aquò e que se votariá l'estiu venent a Quebec. Per atirar l’atencion dels intellectuals dau mond sus l’estranha paradòxa d’aquel « país  (autoproclamat !) dels dreches de l’òme » qu’es un enemic acarnassit dels dreches linguistics (per de rasons de messianisme cultural) sus son quite terraire ! Avèm temps per trabalhar aquel tèxt que sa primièra forma es aital :

Résolution du PEN sur la Langue Occitane en France.

PEN est l’association qui rassemble fraternellement les écrivains du monde, et parmi les 150 cultures représentées dans notre organisation, celle qui s’exprime depuis plus de 1000 ans en langue d'Oc ou Occitan, est l'une d'entre elles.

Cette culture enracinée sur  30% du territoire français débordant sur l’Italie et l’Espagne, fait partie des manifestations de l’esprit humain  qui ont apporté au monde, avec les troubadours du XIIe XIIIe siècle et plus récemment la renaissance mise en œuvre par F Mistral et ses disciples, des œuvres universellement appréciées et porteuses de valeurs humanistes majeures. Cependant, en France, l’importance, la légitimité, voire même l’existence de cette langue et de culture sont systématiquement niées. Pour des raisons historiques de crispation nationaliste, la France désireuse d’unité a activement travaillé à éradiquer cette culture, ainsi que les autres cultures différentes présentes sur son territoire, leur déniant tout droit à l’existence, et affirmant avec force qu’il n’existe sur le sol français qu’une seule langue et une seule culture.  

Au XXIe siècle cette attitude indigne d’une nation civilisée n’a plus aucune raison d’être, mais, loin de disparaître, elle persiste et s’exacerbe parfois. Ainsi la langue d’Oc, comme les langues bretonne, basque, catalane, corse, arpitane… sont elles presque totalement absentes de la vie publique, de l’enseignement, et des médias, et lorsqu’il en est question c’est souvent sur le ton du mépris, de la plaisanterie, ou du dénigrement. Un visiteur non informé des territoires d’implantation historique de ces langues peut en toute bonne foi croire qu’elles n’existent pas et n’ont jamais existé.  La langue d’Oc est ainsi actuellement l’une des langues les plus menacées de la planète. Elle est cependant parlée actuellement par deux millions de personnes et continue à générer une littérature riche et vivante, étudiée dans des universités du monde entier.

Les écrivains de PEN expriment leur préoccupation quant à cette attitude persistante de négation de l’existence en France de la langue d’Oc soutenue par les représentants d’un certain nombre d’organismes publics, malgré quelques timides avancées ces dernières années.

Les efforts militants visant à développer l'enseignement de la langue ou sa présence dans les media ou l'espace public sont en permanence contrecarrés par des mesures hostiles et des oppositions extrêmement difficiles à surmonter. Les noms de lieu de l'ensemble des pays d'Oc sont systématiquement transcrits en Français avec un mépris absolu de la langue d'origine qui les rend généralement inintelligibles ou ridicules. Dans certains musées comme le MUCEM de Marseille le passé est artificiellement reconstitué comme si le Français avait toujours été la langue locale et comme si la langue d'Oc n'avait absolument jamais existé.

Il ne s'agit aucunement de demander à toutes les personnes habitant dans les régions dont l'Occitan était la langue historique de pratiquer cette langue s'ils ne le désirent pas, mais nous réclamons une réelle présence digne, visible et audible de la langue sur ce territoire, ainsi que des espaces d’expression où elle puisse continuer à être employée en toute légitimité pour rester vivante. La négation quasi totale dont elle fait l'objet actuellement ne peut qu'accélérer son éradication déjà fortement avancée, et constitue aux yeux du monde cultivé une ombre peu glorieuse entachant l’image de marque de ce pays qui aime particulièrement se poser en défenseur autoproclamé des droits de l’homme et de la civilisation. 

Nous demandons qu'il soit reconnu sans ambigüité en France que la langue d'Oc existe, que les noms de lieu de tout le « Midi de la France » ont été formulés dans cette langue, que cette langue est porteuse d'une littérature riche et de valeurs culturelles et humaines non négligeables, qu'il faut s'opposer vigoureusement à sa disparition et non la parachever. Elle doit bénéficier en toute tranquillité d'une présence visible et audible sur tout son territoire historique, même si les récents brassages de population ont fait qu'elle n'est plus la langue majoritaire de l'ensemble des habitants de ces régions.

 

Rapòrt financièr. La principala sortida annadièra d’argent es que nos cal pagar cada an 450 euros au PEN internacional.

Se presenta lo bilanç financièr 2014, qu’es pro simple.

sur compte courant au 31 DECEMBRE 2013

=1505,42 euros

sur compte courant au 31 DECEMBRE 2014

= 6279,04 euros

Entrées = 6 324,00

Sorties = -4 144,83

 

Subventions = 500 euros

Dons et cotisations : 445 euros

Cotisation annuelle PEN International

450

 

Frais bancaires : -31,26

Livret A : le 1e Janvier : 6094,71 euros

Livret A le 31 Décembre : 7686,52 euros

Mis sur le livret A : 1500 euros

 

 

En 2010 aviam au CCP 7502,83 euros que costavan dos euros per mes. N’aviam plaçat 6800 sus un libret A que raportava un pauc … e puoi per organizar l’acamp de Valença s’èra tirat 3500 euros del Livret A qu’èran estats meses sus lo compte corrent e quora los aguèrem recuperats foguèron meses tornarmai sus aquel Livret, causa que s’es pas facha en 2012 mas en 2013 n’avèm ja pogut remetre 2500 sus lo libret. En 2014 lo libret A es estat completat i avia inicialament 6800 e ara n’i a 7686,52. Tresaur de guèrra vital per un futur projècte, que permet de far l’avança abans d’èstre remborsats per de subvencions…

Cossí aver de mejans. Lo subjècte es rapidamlent abordat. S’obten pas res o quasi coma subvencions publicas s’es pas per un projècte precís.

Encoratjar l'espelison d'una nòva generacion d'escrivans

La tòca de nòstre Centre estent de renfortir lo vam e l’importància de la literatura d’Oc contemporanèa, es vital d’ encoratjar l'espelison d'una nòva generacion d'escrivans. Dins la situacion particulara e inedicha de la rompedura ara efectiva de la transmission de la lenga dins las familhas, que fai que l’existéncia de la lenga es desenant dependenta de son ensenhament, que sabèm qu’es pas gaire sostengut e sovent puslèu entravat… Parlam d’organizar aquò en relacion amb los ensenhaires dau segond gra e de la fac?. Un pauc coma en 2013 que poguèrem presentar la candidatura plan remarcada de nostra Maelle Dupon au prèmi New Voices dau PEN au congrès de Reykjavik. Responsa  espectaclosa als qu’  afortisson que nostra lenga es morta…  Idealament volontariam de prepausar regularament, cada an se se pòt, un candidat per lo prèmi « New Voices ».

Mas Maria-Joana Verny nos explica en quauques mots que la situacion que ja èra critica s’assolombrís bravament, a partir d’aqueste an, e que los escolans, pro afogats, del despartiment d’occitan de l’Universitat son pas pus de joves, mas subretot de « seniors », de retirats que reconquistan sa lenga après la vida activa… L’explicacion d’aquò es l’efièch retardat de las leis Fillon qu’an tornat marginalizar l’ensenhament de las lengas dichas « regionalas », las estremant en fòra de las plajas oràrias de las matèrias consideradas « seriosas »… E donc i a fòrça mens de joves liceans qu’estudian l’òc e en consequéncia n’ia mens que van aprigondir a l’universitat. De tant que de proposicions d’emplec ont una conoissença seriosa de l’occitan es demandada tròban pas de candidats. « Cresi, ditz Maria-Joana Verny, qu’avèm manjat nostre pan blanc ». Terribla conclusion de nostre acamp ?

Lo temps estent passat avèm pas lo temps de parlar de las implicacions dels escrivans d’òc per promòure la visibilitat e l’audibilitat de l’Occitan en Occitania e dins lo mond, ni d’autras « questions divèrsas » e l’acamp se clava.

"Crear una lenga e una literatura : agachs crosats entre l’esperantisme e l’occitanisme », a la Chaux de Fond [la Châlx, en Arpitan]; (Soïssa), 6-8 d’Agost de 2014

PEN-CLUB DE LENGA D’OC :  PER DUBRIR LO TALH : dicha inaugurala de Rotland Pecout  per l'acamp de Decembre 2008. 

Rendut compte dels acamps

Rendut compte dels taulièrs