OSTANA 1-3 de Junh de 2013

(Valadas occitanas d'Itàlia)

 

Acamp dau PEN occitan a l'escasença dau "prèmi Ostana"

L’acamp de prima del PEN de lenga d’Òc s’es debanat dins lo relarg encantadís de las Valadas Occitanas d’Itàlia e mai precisament a Ostana dins la nauta val de Pò. Aqueste acamp se faguèt a l’ocasion de la remesa dau « Prèmi Ostana » qu’es un prèmi literari important decernit per la Region Piemont , e que lo PEN occitan participa a sa jurada dempuòi 2008. Fai seguida au pretigiós prèmi “Grinzane Cavour”. D’un cèrt biais es Occitània, representada per nòstras Valadas Piemontesas (ont nòstra lenga a un estatut de co-oficialitat amb l'italian), qu’aculís antau e prèmia las culturas oprimidas e minoradas dau mond.  Ongan son estats premiats de candidats particularament interessants: Rut Bernardi (Ladino), Mehmet Altun (Curd de Turquia), Chenreb Gyamtso (alias  Noreng) escrivan e cineasta Tibetan, Francesco Ferrucci (traductor del catalan),  Joan Roqueta alias Joan Larzac (Occitan), Antony Heulin (Breton). Apassionants escambis e discussions amb los premiats e aqueles que ne fasián la presentacion.

 

Lo títol de l'acamp dau PEN occitan èra sai que benlèu un pauc grandiloquent "Ont Volem anar? Imaginar per la cultura d'Òc de perspectivas de 2013 estant fins al mai luenh que se pòt!". Mas sens far d’alònguis avèm eficaçament fach lo torn de las questions en camin e pres quauques decisions.

 

Èran presents: Pessamessa, Cavalcanti, Decor, Bronzat, Salvagno, Landier, Roqueta JG, Lassaque, Pecout, Brun. Dos autres escrivans d’Oc èran aquí tanben fòra PEN mas participèron a una part de la discutida : Arturo Viano (premiat l'an passat) e Joan Larzac (premiat ongan) .

 

Fonccionament

 

Parlèrem d’en primièr de nòstre biais completament informal de fonccionar que s’es impausat per realisme, amb de desenats de mond apassionats que balhan d’idèas e complisson de projèctes, mas sens ges de ierarquia veraia ni de formalisme institucional. Aquò es pas desagradós e mai foncciona.  Aitanben un pauc mai d'organizacion seriá pas mau venguda ara que nos acaram a de projèctes que venon mai ambicioses. E caudrà pensar a renovar lo burèu que au cap de cinc ans lo president ne deuriá èsser reelegit. Aquò serà remés sus lo taulièr per l’acamp venent a Sant Flor. Mas de segur sèm de mai e mai actius e implicats dins l'accion per la lenga d'òc e la diversitat linguistica, e mai sollicitats per representar en public l’ensèms dels escrivans d’òc. Cau donc butar a la ròda e faire avanç.

 

Prèmi Ostana

 

Se parla puòi dau prèmi Ostana que dempuoi 2008 lo lògo de nòstre PEN apareis dins son programa, e que participam institucionalament a sa jurada, coma o avèm dich mai naut. Faciada publica tras qu’importanta, de segur, per tota la frairiá dels escrivans d'òc!

 

Decidissèm d’o formalizar un pauc melhor dins l’organizacion de nòstre centre PEN, en nomenant Aurelia Lassaque, qu'a jogat un ròtle essencial dins la descobèrta dels autors de premiar aquest an, vice-presidenta cargada de la Diversitat linguistica e dau Prèmi Ostana. Acceptat a l’unanimitat. Demòra d’o validar mai oficialament a l’acamp de Sant Flor.

 

Comitat dels escrivans dau PEN per la Patz a Bled.

 

Cada an i a a Bled (Eslovenia) un congrès dau PEN qu'a una importància considerabla, se'n fai quasi dempuòi la debuta dau PEN abans guèrra, e ongan lo subjècte èra particularament important perqué se trachava dau Manifèst dels Escrivans per la Patz, un document fòrt que deuriá aver un resson istoric e que seriá bravament important que nòstre PEN poguèsse èsser un de sos signataris coma se faguèt per lo Manifèst de Girona. A Bled i sèm estats eficaçament representats per Miquèl Decòr e Pèira Pessamessa que ne fan lo rendut compte. Explican cossí son estats “reçauputs d'una mena ministeriala”. "Se debanèt fòrça plan", apond Miquèl, i aviá "de mond de tria", e encara un còp se poguèt avalorar la consideracion màger per nòstra cultura qu'an los letrats de nombroses païses, contrastant d'un biais de pas crèire amb lo discredit que nos aclapa dins l'exagòn... Miquèl n'a pres la pagèla e nos transmet l'encantament que n'aguèt.

 

Miquèl e Pèire se partegèron los talhièrs, lo prumièr anèt au talhièr : "l'escrivan viatjaire creator de patz" e Pèire a "de la periferia au centre e dau centre a la periferia". Trobèron tot aquò plen d’interés e i faguèron cadun una comunicacion de tria.

 

Se decidiguèt que lo comitat "writers for peace" dau PEN se recampariá tornarmai per un acamp de fin de junh a Lisbona. Aquí se metriá en plaça l'estructura un comitat miegterranenc d'escrivans per la patz. De segur es indispensable qu'i siaguèssem dintre. E Miquèl nos ditz qu'aquela idèa lo tafura dempuòi cinquanta ans, e que farà tot çò que pòt per i anar. 

 

Ni que siá lo "comitat per la patz" s'endeven que i aguèt a Bled un espet entre palestiniana e israeliana, que foguèt amaisat per los organizaires.

 

Pessamessa insistís sus la singularitat de l'Eslovenia que sos estatjants tenon a afortir que son pas de serbòcroatas. Son un pòble montanhòl que parla sa lenga de las sonoritats musicalas que semblan a aquelas de l’italian. Au mitan de seuvas espessas ont los orses se sentisson bèn. Una lenga eslava, mas a despart... E an aderit en 1926 au PEN, es a dire demest los prumièrs. Dempuòi i son sempre estats fòrça actius. En Eslovenia se publica 3000 libres per an per una populacion de 2 milions d'abitants.

 

Miquèl Decòr nos mòstra la brocadura "Dimensione e Conflito", que li balhèt Franca Tiberto, la presidenta dau PEN Soïs-Italian. Descriu una experiéncia que nos'n poiriam inspirar. Coma ditz Miquèl, “jol capèl del PEN an fait trabalhar los liceans suls dreches linguistics e lo poder de dire son sic dins sa lenga”. Un trabalh, adonc, amb los escolans, sus la patz sociala e lo respièch. Podèm lançar un projècte semblant en Occitània... de segur en lo formulant autrament sens i metre la bandièira occitana en primièr. Miquèl deu redigir un paragraf per presentar lo projècte, que serà apondut a aqueste rendut-compte.

 

Viatges

 

Aquel rendut compte dau congrès de Bled nos mòstra clar l’importància que i a per nautres de participar a d’eveniments dau PEN internacional coma aqueles... Antau podèm vertadièirament èsser implicats dins de presas de paraulas qu'an una portada planetària e istorica. Sens parlar de segur de l'interés màger de se rescontrar e d'escambiar amb de culturas dau mond entièr, dins un ambient d’amistat calorenta.

 

Mas se tròba pausada la question dau prètz d'aqueles viatges. Son majament a la carga dels participants. D'abòrd que de subvencions per viatjar aquò existís pas. L'estèc per aver d'argent qu'una part poirà servir a aquò es que faguèssem regularament de realizacions per qualas demandariam de subvencions. Coma o avèm fach per Valença. Un projècte per 2014 a Montpelhièr (veire mai bas) es donc envisatjat. De segur l’idèa n’es acceptada a l’unanimitat.

 

Mai especificament uòi se prepausa de contribuir au viatge de Rotland Pecout per 500-700 euros en fonccion de l’estat de las finanças, aquò dependrà d'una subvencion complementària qu'esperam de la Region Ròse-Aups per cobrir los fraisses d'estampatge dels Actes de nòstre congrès de Valença.

 

 Perspectivas de difusion de la « letra dobèrta dels creadors occitans» e validacion d’una forma brèva.

 

Per que siá vertadièirament la melhora que se pòt la letra dobèrta dau PEN es estada encara modificada sus quauques ponchs de detalh, s’i es apondut d’unes actors e realizacions culturalas importants que mancavan. Ara es definitivament finalizada. Mas ara ne cau far un resumit e es pas aisit de la far mai corta, Joan Guilhèm Roqueta i a trabalhat mas a de mau a tombar en dejós de 4 paginas. Se decidis que dins aquel "digest" i cau pas pus metre los noms de personas o de realizacions mas puslèu los principis generals. L’idèa seriá de partir dau tracte presentat a Tolosa "escrivans d’Oc del PEN internacional qual sèm" e de lo remanejar dins aquela amira. En gròs, coma ditz R Pecout: "un resumit dei tòcas dau PEN, sens lo costat istoric. Aurelià e Joan Guilhèm se van entachar d’o far e Joan Guilhèm velharà que se finiguèsse lèu.

 

Enjòcs e estrategias de la traduccion en occitan (çò que s’es fach, dins quana direccion anar amb quanes objectius).

 

Per perlongar la reflexion dau taulièr entamenat a Tolosa, Guiu Matieu s’es investit bravament dins l’inventari de las traduccions existentas e nos a mandat l'estat actual d'aquel trabalh considerable. Malurosament es estat empachar de venir. Parlam pasmens dau projècte j aanonciat d'e-books pichonets pas tròp ambicioses sus lo volum, mas que cau de segur que la lenga ne siá impecabla, per lançar una bibliotèca en linha de reviradas. De libres accessibles a gratis e que presentèsson ben, que los poguèssem tanben estampar se volèm. La Chambra d’Òc a l’aisina per far de tals tiratges limitats a la demanda. Son en camin d’acabament los dos prumièrs: lo Tao Te King revirat per R Perrotto André e Orfèu als Infèrns revirat de las Georgicas de Vergèli per Max Roqueta. Dins nòstre patrimoni se pòt reeditar la traduccion d’Anacreon per Aubanèl de Nimes, pichona belòria oblidada de la debuta dau sègle XIX, etc... la matèria es pas de manca de pichons volums qu’a bèles paucs i poiriam ajustar. Demandarem a Georges Souche de nos alestir un modèl de mesa en pagina, qu’emplegarem puòi per tota la colleccion.

 

Avèm demandat una linha de numèros ISBN e l’avèm ara. Es : 979-10-92642. Avèm la tièra de numèros que seguisson per far un desenat de volums dins un prumièr temps.


Jornada internacionala de la lenga maire

 

Un autre ebook en preparacion  es aquel de la jornada internacionala de la lenga maire 2013. De fach es una rejoncha de tèxtes divèrses de nòstres sòcis sus aquel tèma: lenga maire. Aquò s’es fach espontanèament e los mandadisses an constituit una mena de reculh d’un interés grandàs per mostrar las relacions de nòstres escrivans amb sa lenga. En analizant lo contengut se’n poiriá far un estudi o una tèsi... De segur lo cau finalizar, e rendre accessible en linha e mai en tiratge papièr. Se prevei que siá prèste amb traduccion anglesa per Reykjavik ont lo mostrarem amb tanben los Actes de Valença. Tot aquò mòstra coma sèm actius...

 

Per la jornada internacionala de la lenga maire 2014 caudrà ne preveire un autre amb una idèa un pauc diferenta dins la continuitat, o precisarem a l’acamp de Sant Flor.

 

 Cap a un vam novèl de la critica literària occitana per que venguèsse una importanta aisina renaissentista (en sinergia amb nòstras revistas literàrias). 

 

I cau tornar. Nòstras revistas son avidas de rubricas de critica e ne recebon pas pro, e es necite que se rendèsse compte de tot çò important que pareis. Important per los autors, los legeires, e la dinamica de la literatura. O podèm far en discutiguent entre escrivans de çò que venèm de remarcar e de quau ne fai lo rendut compte e dins quana revista. 

 

Dins quanas revistas? Citam totjorn las tres revistas literàrias panoccitanas que sostenèm d'a fons: OC, Reclams e Gai Saber. Mas de jornals de mai grand espandiment pas centrats sus la literatura soleta devon èsser tanben inserits dins la perspectiva d’ensèms: La Setmana, e "Prouvènço d'Aro". Aiceste a 1000 abonats, es tirat a 2000, e es bailejat per nòstres amics e membres dau PEN occitan Tricia Dupuy e Bernat Giely.

 

Cau "centralizar" un pauc l'afar: per internet e au moment dels acamps ensajarem de far l'inventari de çò qu'es paregut e que se'n deu rendre compte. E los que vòlon parlar de tal libre o de tal autre dins tala o tala revista o diràn, antau ensajarem de n'oblidar lo mens possible. E de segur au contrari de "doblons" per de libres importants que se portariá dessús d'agaches crosats serián una causa sanitosa. Bruno Peyras s’es prepausat per coordonar aquò, mas serà a nautres de l’ajudar en li repercutant çò qu’avèm vist paréisser, qu’el de segur vei pas tot e crompa pas tot, e o pòt pas far solet.

 

Prepausam de metre tanben en linha, imediatament o d’un biais diferit, aquelas criticas fachas per los membres dau PEN. Ne caudrà tornar parlar.

 

Cossí saupre de qué pareis? La letra de MJ Verny es ja una ressorsa importanta per aquel pretzfach, refortfa d’informacions. Se decidís de prene tanben lenga amb B Assié que reçap au CIRDOC l’ensèms de tot çò que se fai per que nos assenhalèsse de qué sortis e que nos ne cau rendre compte.

 

E farem la sintèsi d'aquel desvolopament de la critica als acamps venents per n’avalorar la progression. 

 

 

Centenari de la mòrt de Mistral en 2014

 

En 2014 serà donc lo centenari de la mòrt dau mèstre de Malhana defuntat en 1914. Lo capolièr dau Felibritge fai la rampelada per conóisser totas las iniciativas que se faràn aquel an e seriá impensable que nautres faguèssem pas quicòm. En plena concertacion de segur amb lo Felibritge que d'unes membres dau PEN son escriches a son cartabèu.

 

D’en primièr çò que decidissèm de far e que de tot biais es a nòstra portada jos una forma o una autra aquò’s un collòqui. Poiriá se far a Montpelhièr a la prima de 2014 embessonat amb un acamp dau PEN de lenga d’òc.

 

Joan-Marc Courbet qu'es un orator acostumat a contar la biografia de Mistral poiriá de segur ne refar lo tablèu a aquesta escasença. De mai es en trin de revirar Rabindranah Tagore en Provençau e aquel agach crosat sus dos prèmis Nobel poiriá tanben èstre una compausanta dau collòqui.

 

Los escrivans d’òc dau sègle XXI refarián una sintèsi sus aquela immensa figura que lor es tan familiara. Que demest nòstre ainats au sègle XX d’unes decidiguèron de se desliurar un pauc de son influéncia que ressentissián coma un embarrament, mentre que d’autres li vodavan una veneracion imbrandabla. E aquò anèt fins a una dolorosa trencadura que faguèt un mau terriblàs a nòstra renaissença, maugrat l’utilitat qu’aguèt la “crisi d’adolescéncia” d’ont sortiguèt  l’occitanisme. Coma o sabèm i a encara d’endarrairats acarnassits que vòlon perlongar e mai enverinar aquela vièlha contèsta que s’es pasment bravament amaisada. Au sègle XXI consideram nautres lo "Sant Pelau"  e sas contèstas fratricidas coma un episòdi dau passat. Una pagina despassada de virar en tota luciditat sens negligir l'agach critic que devèm aver sus nòstra istòria recenta. E los trabalhs recents coma aqueles de F. Martel mòstran que i aguèt tanben un malentendut tragic, perqué lo projècte renaissentista maximalista qu‘es sempre estat de segur aquel de Mistral siaguèt pas ausit, e que se peguèt dessús un imatge bastit a París de nostalgia bucolica d’un passat ideal en oposicion amb l’anar dau mond. Malentendut que toquèt son cimèl quora malastrosament lo marescal Pétain faguèt de Mistral una referéncia emblematica de l’Estat Francés de 1940. Sens que ni Mistral ni son òbra i siaguèsson per qué que siágue, de tot segur. Dins l’èime de fòrça de mond que i son pas anats veire de pròche, l’immens poèta de Malhana es associat mai o mens inconscientament a aqueles imatges repulsius. Tant vau dire que tot’aquelas representacions exterioras abotisson a un contrasens complet. Cau descruscar la cara de Mistral de tot aquò. Los istorians o an ja fach, de segur, mas i cau tornar e plantar encara aquel clavèl. I a aquí la matèria d’un bèu collòqui e d'orators interessants per parlar d'aquò ne conoissèm un bèl ramat. 

 

  Mistral poèta dei pòbles d'Euròpa” propausa R Pecot. Caudrà benlèu afinar un pauc lo títol, mas de segur l’idèa i es. Sortir Mistral de son imatge fossilizat e lo mostrar en desliuraire e non pas en embarraire. Un dels tèmas que cau tornar lançar a aquela escasença es aquel de “l’idèa latina”, que Mistral ne siaguèt un dels prumièrs e mai importants empusaires. Aquela idèa tòrna d’actualitat amb un projècte estrambordant de “network” dins l’encastre dau PEN internacional. Montpelhièr ont Xavièr de Ricard (1843-1911), Ròcaferrièr (1844-1907), Tortolon (1836-1913), Barta (1911-1981), empusèron encara aquela tematica que i èra estada lançada per Lallemand (1790-1854), es un luòc emblematic logic per un tal collòqui. Poiriam parlar tanben de l’ensenhament sinergic de las lengas latinas prepausat per exemple a Calandreta, aplicacion evidenta d’aquela granda idèa civilizacionala.

 

Avèm los orators a posita. Deuriam sollicitar Joan-Ives Casanòva e Felip Martel, autors d'obratges recents que trason un lum novèl e apassionant, e de tot segur de personalitats dau Felibrige implicadas dins l’aparament de l’eretatge mistralenc, etc... E cercar de trabalhar amb l’ajuda de Lengadòc-Rosselhon Libre e Lectura e de la Mediatèca de Montpelhièr que son totes dos favorables a nos ajudar. Preveire de prene lenga lèu amb tot aquel mond.

 

Cau pas oblidar que F Mistral siaguèt escolan a Nimes, e que Nimes es un luòc encara mai important de memòria mistralenca que lo Montpelhièr de l’”Odo à la Raço Latino ”... Adonc Nimes deuriá tanben organizar quicòm, e lo dinamisme conegut de nòstres amics occitanistas gardeses fai pensar que preveiràn quicòm de flame. De veire amb nòstra vice-presidenta Danièla Julien per veire de metre en forma un autre projècte, nimesenc aqueste, que benlèu seriá ben que siá embessonat amb aquel de Montpelhièr.  

 

Tot aquò es çò realista que decidissèm de far e que complirem d’un biais o d’un autre. Mas dins la discutida s’imagina de causas mai ambiciosas totjorn dins l’amira de descruscar Mistral de las representacions messorguièiras qu’i son estadas pegadas, e de mostrar qu’es un autor que parla a de consciéncias dau sègle XXI. Antau Dario Anghilante a escrich un tèxt teatral sus F Mistral, autor estimat e conogut a sa justa plaça en Occitania transalpina. E de segur i a tanben la deliciosa “segoundo vido de Mirèio”, de Pèire Pessamessa. E d’autras realizacions modèrnas dins las Valadas Occitànias d’Itàlia. E un tèxt de JP Belmon sus Mistral. De veire tot aquò en demorant conscients qu’un projècte teatral es un afar mai pesuc que demanda una subvencion consequenta.... Avèm de femnas e d’òmes de teatre dins nòstre Centre PEN (pense a A. Clement, C Alranc, R Pasturèl...) e caudrà lor demandar de qué pensan d’aquò.

 

Apondon. Après lo congrès MJ Verny nos assabenta qu'un congrès universitari sus Mistral es de segur previst a l'estigança de Felip Martel. Nòstre pretzfach es diferent e mai "literari" mas de segur es important de se concertar per que tot'aqueles projèctes siágan ben sinergics e non pas redondants o concurrents. La Region Lengadòc Rosselhon (Languedoc Roussillon Livre et Lecture) a tanben l'intencion de far quicòm per aquel anniversari.

 

Dos novèls reculhs de poesia occitana en cò d’editors de primièr plan

 

Claudio Salvagno nos infòrma que ven de far paréisser un reculh de poesia que perlonga e alarga sa trajectòria d’escritura singulara que totes ne conoissèm la granda originalitat : una votz venguda dau pus fons e que fai fernir çò qu’es au cor de nautres. E çò que fai d’aquel reculh un eveniment, aquò’s que « l’Autra armada » pareis en cò d’un editor màger : Nino Aragno, a Turin. Es lo prumièr còp qu’un tèxt modèrn d’un poèta occitan d’Italia es editat dins un ostau d’una tala importança e caudrà far un pauc de rampèu a l’entorn d’aquesta avançada, entre autras causas parlam d’organizar bènlèu quicòm a Montpelhièr a l’entorn de nòstre car amic Claudio Salvagno e de sos libres.

Au meteis moment quasi, e en Occitania francesa aquò a pas mancat de resson, un polit reculh d’Aurelià Lassaque sortís a l’encòp en bilingue Oc/Fr a las edicions Bruno Doucey e Oc/Angl a las edicions Francis Boutle. Son doas avançadas cap a la normalizacion que desiram, que d’òbras qualitadosas en lenga nòstra sián simplament consideradas sus un pè d’egalitat amb d’òbras de qualitat similara dins d’autras lengas, e non pas coma fins ara « intrinsecament inferioras » per amòr que son escrichas dins una lenga dicha « regionala »… Es donc important de donar de resson a aquelas doas capitadas que son a l’onor de nòstres dos poètas afeccionats e tanben a l’onor de tota nòstra literatura.

 

Intrada dau sit

PEN-CLUB DE LENGA D’OC :  PER DUBRIR LO TALH : dicha inaugurala de Rotland Pecout  per l'acamp de Decembre 2008. 

Rendut compte dels acamps

Rendut compte dels taulièrs