OSTANA 1-3 de Junh de 2013
(Valadas occitanas d'Itàlia)
Acamp dau PEN occitan a l'escasença dau "prèmi Ostana"
L’acamp
de prima del PEN de lenga d’Òc s’es debanat dins lo relarg encantadís de
las Valadas Occitanas d’Itàlia e mai precisament a Ostana dins la nauta val
de Pò. Aqueste acamp se faguèt a l’ocasion de la remesa dau « Prèmi
Ostana » qu’es un prèmi literari important decernit per
Lo
títol de l'acamp dau PEN occitan èra sai que benlèu un pauc grandiloquent
"Ont Volem anar? Imaginar per la cultura d'Òc de perspectivas de 2013
estant fins al mai luenh que se pòt!". Mas sens far d’alònguis avèm
eficaçament fach lo torn de las questions en camin e pres quauques decisions.
Èran
presents: Pessamessa,
Cavalcanti, Decor, Bronzat, Salvagno, Landier, Roqueta JG, Lassaque, Pecout,
Brun. Dos autres escrivans d’Oc èran aquí tanben fòra PEN mas participèron
a una part de la discutida : Arturo Viano (premiat l'an passat) e Joan Larzac
(premiat ongan) .
Fonccionament
Parlèrem
d’en primièr de nòstre biais completament informal de fonccionar que s’es
impausat per realisme, amb de desenats de mond apassionats que balhan d’idèas
e complisson de projèctes, mas sens ges de ierarquia veraia ni de formalisme
institucional. Aquò es pas desagradós e mai foncciona. Aitanben
un pauc mai d'organizacion seriá pas mau venguda ara que nos acaram a de projèctes
que venon mai ambicioses. E caudrà pensar a renovar lo burèu que au cap de
cinc ans lo president ne deuriá èsser reelegit. Aquò serà remés sus lo
taulièr per l’acamp venent a Sant Flor. Mas de segur sèm de mai e mai actius
e implicats dins l'accion per la lenga d'òc e la diversitat linguistica, e mai
sollicitats per representar en public l’ensèms dels escrivans d’òc. Cau
donc butar a la ròda e faire avanç.
Prèmi
Ostana
Se
parla puòi dau prèmi Ostana que dempuoi 2008 lo lògo de nòstre PEN apareis
dins son programa, e que participam institucionalament a sa jurada, coma o avèm
dich mai naut. Faciada publica tras qu’importanta, de segur, per tota la
frairiá dels escrivans d'òc!
Decidissèm
d’o formalizar un pauc melhor dins l’organizacion de nòstre centre PEN, en
nomenant Aurelia Lassaque, qu'a jogat un ròtle essencial dins la descobèrta
dels autors de premiar aquest an, vice-presidenta cargada de la Diversitat
linguistica e dau Prèmi Ostana. Acceptat a l’unanimitat. Demòra d’o
validar mai oficialament a l’acamp de Sant Flor.
Comitat
dels escrivans dau PEN per la Patz a Bled.
Cada
an i a a Bled (Eslovenia) un congrès dau PEN qu'a una importància
considerabla, se'n fai quasi dempuòi la debuta dau PEN abans guèrra, e ongan
lo subjècte èra particularament important perqué se trachava dau Manifèst
dels Escrivans per la Patz, un document fòrt que deuriá aver un resson istoric
e que seriá bravament important que nòstre PEN poguèsse èsser un de sos
signataris coma se faguèt per lo Manifèst de Girona. A Bled i sèm estats
eficaçament representats per Miquèl Decòr e Pèira Pessamessa que ne fan lo
rendut compte. Explican cossí son estats “reçauputs d'una mena
ministeriala”. "Se debanèt fòrça plan", apond Miquèl, i aviá
"de mond de tria", e encara un còp se poguèt avalorar la
consideracion màger per nòstra cultura qu'an los letrats de nombroses païses,
contrastant d'un biais de pas crèire amb lo discredit que nos aclapa dins
l'exagòn... Miquèl n'a pres la pagèla e nos transmet l'encantament que n'aguèt.
Miquèl
e Pèire se partegèron los talhièrs, lo prumièr anèt au talhièr :
"l'escrivan viatjaire creator de patz" e Pèire a "de la
periferia au centre e dau centre a la periferia". Trobèron tot aquò plen
d’interés e i faguèron cadun una comunicacion de tria.
Se
decidiguèt que lo comitat "writers for peace" dau PEN se recampariá
tornarmai per un acamp de fin de junh a Lisbona. Aquí se metriá en plaça
l'estructura un comitat miegterranenc d'escrivans per
Ni
que siá lo "comitat per la patz" s'endeven que i aguèt a Bled un
espet entre palestiniana e israeliana, que foguèt amaisat per los organizaires.
Pessamessa
insistís sus la singularitat de l'Eslovenia que sos estatjants tenon a afortir
que son pas de serbòcroatas. Son un pòble montanhòl que parla sa lenga de las
sonoritats musicalas que semblan a aquelas de l’italian. Au mitan de seuvas
espessas ont los orses se sentisson bèn. Una lenga eslava, mas a despart... E
an aderit en 1926 au PEN, es a dire demest los prumièrs. Dempuòi i son sempre
estats fòrça actius. En Eslovenia se publica 3000 libres per an per una
populacion de 2 milions d'abitants.
Miquèl
Decòr nos mòstra la brocadura "Dimensione e Conflito", que li balhèt
Franca Tiberto, la presidenta dau PEN Soïs-Italian. Descriu una experiéncia
que nos'n poiriam inspirar. Coma ditz Miquèl, “jol capèl del PEN an fait
trabalhar los liceans suls dreches linguistics e lo poder de dire son sic dins
sa lenga”. Un trabalh, adonc, amb los escolans, sus la patz sociala e lo respièch.
Podèm lançar un projècte semblant en Occitània... de segur en lo formulant
autrament sens i metre la bandièira occitana en primièr. Miquèl deu redigir
un paragraf per presentar lo projècte, que serà apondut a aqueste
rendut-compte.
Viatges
Aquel
rendut compte dau congrès de Bled nos mòstra clar l’importància que i a per
nautres de participar a d’eveniments dau PEN internacional coma aqueles...
Antau podèm vertadièirament èsser implicats dins de presas de paraulas qu'an
una portada planetària e istorica. Sens parlar de segur de l'interés màger de
se rescontrar e d'escambiar amb de culturas dau mond entièr, dins un ambient
d’amistat calorenta.
Mas
se tròba pausada la question dau prètz d'aqueles viatges. Son majament a la
carga dels participants. D'abòrd que de subvencions per viatjar aquò existís
pas. L'estèc per aver d'argent qu'una part poirà servir a aquò es que faguèssem
regularament de realizacions per qualas demandariam de subvencions. Coma o avèm
fach per Valença. Un projècte per
Mai
especificament uòi se prepausa de contribuir au viatge de Rotland Pecout per
500-700 euros en fonccion de l’estat de las finanças, aquò dependrà d'una
subvencion complementària qu'esperam de
Perspectivas
de difusion de la « letra dobèrta dels creadors occitans» e
validacion d’una forma brèva.
Per
que siá vertadièirament la melhora que se pòt la letra dobèrta dau PEN es
estada encara modificada sus quauques ponchs de detalh, s’i es apondut
d’unes actors e realizacions culturalas importants que mancavan. Ara es
definitivament finalizada. Mas ara ne cau far un resumit e es pas aisit de la
far mai corta, Joan Guilhèm Roqueta i a trabalhat mas a de mau a tombar en dejós
de 4 paginas. Se decidis que dins aquel "digest" i cau pas pus metre
los noms de personas o de realizacions mas puslèu los principis generals.
L’idèa seriá de partir dau tracte presentat a Tolosa "escrivans d’Oc
del PEN internacional qual sèm" e de lo remanejar dins aquela amira. En gròs,
coma ditz R Pecout: "un resumit dei tòcas dau PEN, sens lo costat
istoric. Aurelià e Joan Guilhèm se van entachar d’o far e Joan Guilhèm
velharà que se finiguèsse lèu.
Enjòcs
e estrategias de la traduccion en occitan (çò que s’es fach, dins quana
direccion anar amb quanes objectius).
Per
perlongar la reflexion dau taulièr entamenat a Tolosa, Guiu Matieu s’es
investit bravament dins l’inventari de las traduccions existentas e nos a
mandat l'estat actual d'aquel trabalh considerable. Malurosament es estat
empachar de venir. Parlam pasmens dau projècte j aanonciat d'e-books pichonets
pas tròp ambicioses sus lo volum, mas que cau de segur que la lenga ne siá
impecabla, per lançar una bibliotèca en linha de reviradas. De libres
accessibles a gratis e que presentèsson ben, que los poguèssem tanben estampar
se volèm. La Chambra d’Òc a l’aisina per far de tals tiratges limitats a
Avèm
demandat una linha de numèros ISBN e l’avèm ara. Es :
979-10-92642. Avèm la tièra de numèros
que seguisson per far un desenat de volums dins un prumièr temps.
Jornada
internacionala de la lenga maire
Un
autre ebook en preparacion es aquel
de la jornada internacionala de la lenga maire 2013. De fach es una
rejoncha de tèxtes divèrses de nòstres sòcis sus aquel tèma: lenga maire.
Aquò s’es fach espontanèament e los mandadisses an constituit una mena de
reculh d’un interés grandàs per mostrar las relacions de nòstres escrivans
amb sa lenga. En analizant lo contengut se’n poiriá far un estudi o una tèsi...
De segur lo cau finalizar, e rendre accessible en linha e mai en tiratge papièr.
Se prevei que siá prèste amb traduccion anglesa per Reykjavik ont lo mostrarem
amb tanben los Actes de Valença. Tot aquò mòstra coma sèm actius...
Per
la jornada internacionala de la lenga maire 2014 caudrà ne preveire un
autre amb una idèa un pauc diferenta dins la continuitat, o precisarem a
l’acamp de Sant Flor.
Cap
a un vam novèl de la critica literària occitana per que venguèsse una
importanta aisina renaissentista (en sinergia amb nòstras revistas literàrias).
I
cau tornar. Nòstras revistas son avidas de rubricas de critica e ne recebon pas
pro, e es necite que se rendèsse compte de tot çò important que pareis.
Important per los autors, los legeires, e la dinamica de
Dins
quanas revistas? Citam totjorn las tres revistas literàrias panoccitanas que
sostenèm d'a fons: OC, Reclams e Gai Saber. Mas de jornals de mai grand
espandiment pas centrats sus la literatura soleta devon èsser tanben inserits
dins la perspectiva d’ensèms: La Setmana, e "Prouvènço d'Aro".
Aiceste a 1000 abonats, es tirat a 2000, e es bailejat per nòstres amics e
membres dau PEN occitan Tricia Dupuy e Bernat Giely.
Cau
"centralizar" un pauc l'afar: per internet e au moment dels acamps
ensajarem de far l'inventari de çò qu'es paregut e que se'n deu rendre compte.
E los que vòlon parlar de tal libre o de tal autre dins tala o tala revista o
diràn, antau ensajarem de n'oblidar lo mens possible. E de segur au contrari de
"doblons" per de libres importants que se portariá dessús d'agaches
crosats serián una causa sanitosa. Bruno Peyras s’es prepausat per coordonar
aquò, mas serà a nautres de l’ajudar en li repercutant çò qu’avèm vist
paréisser, qu’el de segur vei pas tot e crompa pas tot, e o pòt pas far
solet.
Prepausam
de metre tanben en linha, imediatament o d’un biais diferit, aquelas criticas
fachas per los membres dau PEN. Ne caudrà tornar parlar.
Cossí
saupre de qué pareis? La letra de MJ Verny es ja una ressorsa importanta per
aquel pretzfach, refortfa d’informacions. Se decidís de prene tanben lenga
amb B Assié que reçap au CIRDOC l’ensèms de tot çò que se fai per que nos
assenhalèsse de qué sortis e que nos ne cau rendre compte.
E farem la sintèsi d'aquel desvolopament de la critica als acamps venents per n’avalorar la progression.
Centenari
de la mòrt de Mistral en 2014
En
2014 serà donc lo centenari de la mòrt dau mèstre de Malhana defuntat en
1914. Lo capolièr dau Felibritge fai la rampelada per conóisser totas las
iniciativas que se faràn aquel an e seriá impensable que nautres faguèssem
pas quicòm. En plena concertacion de segur amb lo Felibritge que d'unes membres
dau PEN son escriches a son cartabèu.
D’en
primièr çò que decidissèm de far e que de tot biais es a nòstra portada jos
una forma o una autra aquò’s un collòqui. Poiriá se far a Montpelhièr a la
prima de 2014 embessonat amb un acamp dau PEN de lenga d’òc.
Joan-Marc
Courbet qu'es un orator acostumat a contar la biografia de Mistral poiriá de
segur ne refar lo tablèu a aquesta escasença. De mai es en trin de revirar
Rabindranah Tagore en Provençau e aquel agach crosat sus dos prèmis Nobel
poiriá tanben èstre una compausanta dau collòqui.
Los
escrivans d’òc dau sègle XXI refarián una sintèsi sus aquela immensa
figura que lor es tan familiara. Que demest nòstre ainats au sègle XX d’unes
decidiguèron de se desliurar un pauc de son influéncia que ressentissián coma
un embarrament, mentre que d’autres li vodavan una veneracion imbrandabla. E
aquò anèt fins a una dolorosa trencadura que faguèt un mau terriblàs a nòstra
renaissença, maugrat l’utilitat qu’aguèt la “crisi d’adolescéncia”
d’ont sortiguèt l’occitanisme.
Coma o sabèm i a encara d’endarrairats acarnassits que vòlon perlongar e mai
enverinar aquela vièlha contèsta que s’es pasment bravament amaisada. Au sègle
XXI consideram nautres lo "Sant Pelau" e
sas contèstas fratricidas coma un episòdi dau passat. Una pagina despassada de
virar en tota luciditat sens negligir l'agach critic que devèm aver sus nòstra
istòria recenta. E los trabalhs recents coma aqueles de F. Martel mòstran que
i aguèt tanben un malentendut tragic, perqué lo projècte renaissentista
maximalista qu‘es sempre estat de segur aquel de Mistral siaguèt pas ausit, e
que se peguèt dessús un imatge bastit a París de nostalgia bucolica d’un
passat ideal en oposicion amb l’anar dau mond. Malentendut que toquèt son cimèl
quora malastrosament lo marescal Pétain faguèt de Mistral una referéncia
emblematica de l’Estat Francés de 1940. Sens que ni Mistral ni son òbra i
siaguèsson per qué que siágue, de tot segur. Dins l’èime de fòrça de
mond que i son pas anats veire de pròche, l’immens poèta de Malhana es
associat mai o mens inconscientament a aqueles imatges repulsius. Tant vau dire
que tot’aquelas representacions exterioras abotisson a un contrasens complet.
Cau descruscar la cara de Mistral de tot aquò. Los istorians o an ja fach, de
segur, mas i cau tornar e plantar encara aquel clavèl. I a aquí la matèria
d’un bèu collòqui e d'orators interessants per parlar d'aquò ne conoissèm
un bèl ramat.
“Mistral poèta dei pòbles d'Euròpa”
propausa R Pecot. Caudrà benlèu afinar un pauc lo títol, mas de segur l’idèa
i es. Sortir Mistral de son imatge fossilizat e lo mostrar en desliuraire e non
pas en embarraire. Un dels tèmas que cau tornar lançar a aquela escasença es
aquel de “l’idèa latina”, que Mistral ne siaguèt un dels prumièrs e mai
importants empusaires. Aquela idèa tòrna d’actualitat amb un projècte
estrambordant de “network” dins l’encastre dau PEN internacional.
Montpelhièr ont Xavièr de Ricard (1843-1911), Ròcaferrièr (1844-1907),
Tortolon (1836-1913), Barta (1911-1981), empusèron encara aquela tematica que i
èra estada lançada per Lallemand (1790-1854), es un luòc emblematic logic per
un tal collòqui. Poiriam parlar tanben de l’ensenhament sinergic de las
lengas latinas prepausat per exemple a Calandreta, aplicacion evidenta
d’aquela granda idèa civilizacionala.
Avèm
los orators a posita. Deuriam sollicitar Joan-Ives Casanòva e Felip Martel,
autors d'obratges recents que trason un lum novèl e apassionant, e de tot segur
de personalitats dau Felibrige implicadas dins l’aparament de l’eretatge
mistralenc, etc... E cercar de trabalhar amb l’ajuda de Lengadòc-Rosselhon
Libre e Lectura e de la Mediatèca de
Montpelhièr que son totes dos favorables a nos ajudar. Preveire de prene
lenga lèu amb tot aquel mond.
Cau
pas oblidar que F Mistral siaguèt escolan a Nimes, e que Nimes es un luòc
encara mai important de memòria mistralenca que lo Montpelhièr de l’”Odo
à
Tot
aquò es çò realista que decidissèm de far e que complirem d’un biais o
d’un autre. Mas dins la discutida s’imagina de causas mai ambiciosas totjorn
dins l’amira de descruscar Mistral de las representacions messorguièiras
qu’i son estadas pegadas, e de mostrar qu’es un autor que parla a de consciéncias
dau sègle XXI. Antau Dario Anghilante a escrich un tèxt teatral sus F Mistral,
autor estimat e conogut a sa justa plaça en Occitania transalpina. E de segur i
a tanben la deliciosa “segoundo vido de Mirèio”, de Pèire Pessamessa. E
d’autras realizacions modèrnas dins las Valadas Occitànias d’Itàlia. E un
tèxt de JP Belmon sus Mistral. De veire tot aquò en demorant conscients
qu’un projècte teatral es un afar mai pesuc que demanda una subvencion
consequenta.... Avèm de femnas e d’òmes de teatre dins nòstre Centre PEN
(pense a A. Clement, C Alranc, R Pasturèl...) e caudrà lor demandar de qué
pensan d’aquò.
Apondon.
Après lo congrès MJ Verny nos assabenta qu'un congrès universitari sus
Mistral es de segur previst a l'estigança de Felip Martel. Nòstre pretzfach es
diferent e mai "literari" mas de segur es important de se concertar
per que tot'aqueles projèctes siágan ben sinergics e non pas redondants o
concurrents.
Dos
novèls reculhs de poesia occitana en cò d’editors de primièr plan
Claudio
Salvagno nos infòrma que ven de far paréisser un reculh de poesia que perlonga
e alarga sa trajectòria d’escritura singulara que totes ne conoissèm la
granda originalitat : una votz venguda dau pus fons e que fai fernir çò
qu’es au cor de nautres. E çò que fai d’aquel reculh un eveniment, aquò’s
que « l’Autra armada » pareis en cò
d’un editor màger : Nino Aragno, a Turin. Es lo prumièr còp qu’un tèxt
modèrn d’un poèta occitan d’Italia es editat dins un ostau d’una tala
importança e caudrà far un pauc de rampèu a l’entorn d’aquesta avançada,
entre autras causas parlam d’organizar bènlèu quicòm a Montpelhièr a
l’entorn de nòstre car amic Claudio Salvagno e de sos libres.
Au
meteis moment quasi, e en Occitania francesa aquò a pas mancat de resson, un
polit reculh d’Aurelià Lassaque sortís a l’encòp en bilingue Oc/Fr a las
edicions Bruno Doucey e Oc/Angl a las edicions Francis Boutle. Son doas avançadas
cap a la normalizacion que desiram, que d’òbras qualitadosas en lenga nòstra
sián simplament consideradas sus un pè d’egalitat amb d’òbras de qualitat
similara dins d’autras lengas, e non pas coma fins ara « intrinsecament
inferioras » per amòr que son escrichas dins una lenga dicha « regionala »…
Es donc important de donar de resson a aquelas doas capitadas que son a l’onor
de nòstres dos poètas afeccionats e tanben a l’onor de tota nòstra
literatura.