Correccions au tèxt establit en 1989

(20 d'Agost de 2006)

JM Petit a fach un trabalh inestimable en reconstruiguent apartir de manescriches de mau legir aquel inedich major de las letras occitanas. Aitanben en trabalhant menimosament cinc o sièis ans sus aquel tèxt ric e dificil prepause d'una modificacions que las principalas son figuradas sus aquesta pagina. La version corregida en grafia classsica es ara en linha. 

Pus bas trobaretz un lexic dau vocabulari de la Fada Serranèla. (1242 mots)

Inversion de las paginas 284 e 285.

 (p 285) « es la pèira levada, / Si-ben lo milhor dels soplògs ». Lo ms pòrta « cipe » que Petit considèra illegible e corregís d’après la revirada en « vaquí » que fai pas un polit vèrs langladenc. Prepause si-ben, atestat en cò de Langlada.

 (p 292) « Febrouses, malautís, qu'aquel tems enganà ».

 restablisse:

I a'n ròdol dins lo cèl, de per d'aut la Serrana

Onte de jorn, de nuòch, en temps emmarinat,

Pescadors, païsans, d'en garriga, d'en plana,

Febroses, malautís, qu'aquel temps es gamat,

An lo regard trainat.

 

« Enganar » en cò de Langlada es tot còp revirat « maltraiter, bouleverser, fatiguer » (dins « au paure Aubanèl » (1890) : « e lo frucham daurat que lo resson engana »

 

(p 292) « D'un tal de man, vira e jesta e cara à reire »

 

Aqueste vèrs antau reconstituit per Petit a partir de la revirada francesa « « retourne et geste et face à l’arrière » es de tot segur garrèl. E donc inexacte. Que Langlada es un versificador biaissut. Retablisse segon tota versemblança lo decasillab que seguís : « D'un talh de man, vira e gèsta e cap-reire ». Aquí l’estròfa :

 

Tanlèu que dau pinacle alin, a poscut veire

Lo borrol de sa tèrra, en rebutant son peu

D'un talh de man, vira e gèsta e cap-reire,

Clama d'un son de vòtz coma se pòt pas creire

Où ! Magistrau ! a ieu !!

 

« d'instença istença »

 

"Quitant aiçai per sovenença / Quauques estanhs d'instença istença / Ont van trevar los mostres palusencs"             (p 313) "d’ instença istença » es revirat per Langl. «quelques étangs échelonnés ». Petit o mençona sens emetre dde jutjament, en nòta, certifiant qu’aquela revirada es de l’autor meteis. « Istar » en Bas Lengadòc, aquò’s « estar » en occ. norm.

 

« istanço/instanço » s’atròba dins Mistral (TdF II  p 147) amb lo sens de « instance, distance ». Cita « d’aquela istanço (l.) dans cet intervalle. » e t. 1 p 1053 « estanco : arrêt, barrage, écluse, mare, vivier, réservoir, v. gourgo, restanco ».  Mas Langlada escriu « instença istença ». Qu’ es de segur una version corrompuda. Escrich antau es pas gaire eufonic ni digne de Langlada que cultivava la musica embelinaira de sos vèrses. Auriái tendéncia a corregir en : « Quauques estanhs d'instenta istença » en prenent « instant ». Volriá donc benlèu dire « Quauques estanhs d'instanta estança » o milhor « Quauques estanhs d'estanta estança » qu’a Lansargues se prononciariá : « Quauques estanhs d'istenta istença »   . Lo darrièr mot rima amb « sovenença ». Per demorar lo mai pròche de la version originala prepause d’escriure : « quauques estanhs d'instenta estença »

 

« Lo volcan damoçat, mut, se quilha » (p313) i a aquí 9 e non pas 8 sillabas. Cau probable levar « mut » e legir : « Lo volcan damoçat, se quilha »

 

p 324 : torou = tòrol, mousoun, sagougnan

 

tòrol = tronc de grand arbre ;

«  dau tems que per davant lou mousoun » = et pendant qu’au devant on le tire.  « molzar » e « mólzer » (Alibert p 498 : .  « molzar » « pétrir, pâtiner, traire » ; « mólzer »  « traire, effeuiller un rameau avec la main, enrouler une ficelle autour d’une toupie, épreindre ». )

« en sagougnan » traduit « en se groupant » deu èsser en « s’ajonhent. »

 

« Coma quicòm sans tirar lònga,

Sus los tòrols enfin s'alònga,

S'ausís un sospir de solaç.

Puòi, un bot, emb de rusca nosan

Dau temps que per davant lo mólzon

En s’ajonhent, fèrme, detràs... »

 

de notar aquí « rusca » per « cordage rudimentaire, liane

 

« Un blòt nautàs coma una torre

Tòmba en polsejant ; que lo morre

Dau sabron n'es destrantalhat. «  (p 322)

 

restablisse « que » si que non lo vèrs es garrèl.

 

« A chaca ai ! fan tant d'alanç,

Que dins pauc, la rusta rocassa,

Es gandida just a la plaça »

 

restablisse « fan «  confòrme au tèxt de la revirada puslèu que « fau »

 

« Tornar son a còta malhada

ò selha ! es a mièja auçada,

Zo ! de calas, ponchets, pilons,

Ai ! ai ! las sostas s'entemènan

Las ruscas tòrças se destrènan

Lo baile, orlant, sarra los ponhs. »

(p 323)

nòtas p 354 : Manescrich autograf celia trad per cela en francés ; man. Valette : Valette a laisé un blanc à la place du mot » ; Trad : Man langlade traduction illisible...

« Oh selia ! » « oh hisse »

 

« selha » coma quand s’auça un ferrat ???

 

« Las còrdas, mai, se retorcisson,

E las quilhas s'assujetisson » (p 324)

 

« s’asujetissoun » les pieux sont redressés

 

Al conois pas que « assubjectir »assujettir (p 125)

 

“ò ! iça là ! benedicieta” “ p 324: “Dieu soit béni!”

 

« Es un tòc dins la granda estapa,

Que dralhan los paures umans »

 

« un to » revirat « un jalon »

 

« Vos deuràn l'idèa premièira

Fièrs, e poderoses gigants !“

 

(t 325) restablisse lo plural per que lo vèrs siága pas pus garrèl

 

La dralha dau Cifèr, la grand dralha lachada,

Ont regolina, a flòc d'escalugants polsius,

Que chaca gran brandit, chaca atòma auborada

Es un monde vivent, emb fòga estrempassada.

Son luònh per ailaval palles coma de lums,

 

(per « primes » ? traduit pâles per Langl.)

....

 

De qu'es aquò ? La mar aicí 'n aquela autura ?

La mar, vista de nuòch dau suquet d'un bancau ?

Mès non, la mar per tant que la nuòch siágue escura

Se vei mòure quicòm, un quicòm que tafura

Aicí res que la nuòch, l'estar, l'etèrne siau.

 

estar per « estat » ? l’immobilité.

 

"Ai, coma fusa e lampa una alenada aurosa " et non « amosa » p 348 (trad : file et coule dans un souffle de vent)

 

 

2 lexic  de "la fada serranèla" (1242 mots)
a bèlas fes (=) parfois; par intervalles, par petites touches
a còta malhada (=) réunis dans l'effort
a flac (=) à verse, à flots
a flòc (=) par paquets
a la parada (=) en garde (pour un combat)
abadalhar (=) ouvrir largement, se crevasser
abarreja (adv) (=) mêlés ensemble
abeurar (=) abreuver
abissar (=) effondrer
abondar (s') (=) rassasier (se)
abotatz! (=) regardez! allons! Voyons!
abrar (=) allumer
abrasar (=) embraser
abrigat (=) abri
abriva (sf) (=) élan, poussée
abrivar (s') en (=) gagner rapidement un lieu
abroscar (=) descendre, s'abaisser
acabrar (=) cabrer
acampar (=) réunir
acapitar (=) s'affronter front contre front
acarnassit, -ida (adj) (=) acharné
acipar (=) découvrir, surprendre
aclapar (=) lapider
aclapassa (sf) (=) amas
acorrent (=) courant marin
acorsar (s') (=) s'échapper en courant

acotir (=) poursuivre à la course; pousser
acrinal (=) faîte
adrechar (=) élever (une statue, etc…)
adrechar (s') (=) redresser (se)
afalenat, -ada (=) essoufflé
afeccionat, -ada (=) impressionné, -ée
afectat, -ada (=) inquiet
aflac de vent (=) rafale de vent
afons, -onsa (=) aveugle
aforèst, v. forèst
afranquir (=) franchir
agachar detràs (=) regarder en arrière
agairada (sf) (=) injure
agandit (èstre) (=) arrivé (être)
aganit -ida (adj) (=) étriqué, rabougri
agostós, -osa (=) savoureux
agrejar (=) pousser sur un levier; placer à un endroit, avec un levier
agriponar (=) accrocher, planter ses griffes
aiçai (=) ici

aiçamont (=) là haut
aiga ferrada (=) eau ferrugineuse
aigassa (=) eaux (pluriel)
airal, ala (adj) (=) aérien
airat (=) airs, éther
airau (=) aire de battage du blé

ajónher (=) ajouter, grouper
ajonhir / ajónher (=) unir

ajornar (=) éclairer
alai (=) là-bas
alanç (=) élan, enthousiasme, poussée, paroxysme; progrès
alandar sos braces (=) étendre ses bras

alargar (=) étendre, déployer

alenada (sf) (=) souffle, bouffée
alenar (=) ventiler
alifat, -ada (=) dressé, en brosse (chevelure, crinière)
alin (=) au loin
alobadit, ida (adj) (=) sauvage et vorace comme un loup
alucat, -ada (=) enflammé
amacibrand (=) batailleur
amaçolar (=)
amaisar (=) calmer
amaisat- ada (=) apaisé

amalit, -ida (adj) (=) courroucé -ée
amarina (=) osier
amarum (=) onde amère
amatat (=) accablé
amoçar los caires (=) adoucir les angles
amoderar son còp; amoderar son abriva (=) retenir son élan
amontèl (=) ammoncellement, monceau
amplejar (=) élargir
amplum (=) masse, étendue, capacité
andar (=) progresser, marcher

andion/andilhon (=) sillage
anelat, -ada (=) entortilléé, -ée
animaudalha (=) règne animal
anjonèl (=) angelot
anma e de coret (d') (=) de toutes nos forces
apais (=) pré, pâturage
apanatge (=) panache
apasturgar (v r) (=) rechercher sa pâture
apautada (sf) (=) chute sur les mains; "pompe", exercice de gymnastique militaire
apautar (=) agenouiller
aplanar (=) niveler
aplombar (v.r.) (=) prendre son aplomb, demeuere en équilibre
apodessar (=) aggraver, alourdir
aponcheirar (=) dresser (se)
aprene (=) apprendre à connaître
aprivadar (=) apprivoiser
aprometre (=) promettre
aquissar (=) exciter, héler un chien
arasat, ada (=) comblé à ras
ardent (=) flamme
ardidament (=) hardiment
ardidesa (=) hardiesse
ardit! (=) vas-y! allons! Courage!
arenas (f pl) (=) guides, rênes, commendes
aret (=) bêlier
areta (=) arête
armàs (sm) (=) lande
arpas d'estriganha (=) pattes d'araignée
arpassa (=) griffe
arquet (=) arc en ciel
arrancar (=) arracher (un arbre)
arrenovelar (=) reparaître, renouveler
arribada (=) arrivée
asclassa (=) grande crevasse
assostat (=) caché
asujetir (Al: assubjectir) (=) redresser
atanben (pron: atabé) (=) aussi
atieirat, -ada (=) aligné, -ée
atissós, -osa (adj) (=) irritant
atrobar (=) trouver
au còp (=) ensemble
au drech (=) en ligne droite
au galís (=) en ligne oblique
au luòc de (=) en guise de
au premièr còp (=) à première vue
aubeta (=) aube
auborar (=) dresser
aubram (sm) (=) arbres (m pl)
aubre de macabèu (=) arbre de macchabée
auça (=) dune
auçada (sf) (=) hauteur, taille
aucelet (=) oiselet
aucelina (=) oiseaux
aupilha (sf) (=) les alpille, les contreforts montagneux
auriscle (=) orage
aurós, -osa (=) venteux, -euse
autan (=) mirage sur la mer
autura (=) hauteur, massif montagneux
autura (=) hauteur
auturas (las) (=) hauteurs '(les)
auvaris (=) dégats
avalir (s') (=) disparaître, se disperser

avapor (=) vapeur
avencir (=) triompher
avencir (=) vaincre
avenir (=) advenir, parvenir
aventent (=) futur
azurin, -ina (=) azuré
bacelar (=) cogner frapper
bacelar (=) frapper
badada (a la) (=) la bouche ouverte
badafiar v. badalhar
badalhar (=) s'ouvrir
badar (=) béer
baile (=) chef
baissa (=) base, partie basse; pays bas
baissau (=) basse plaine
banatge d'un cèrvi (=) ramure d'un cervidé
bancada (=) masse nuageuse
bancau (=) gradin, banquette, replat du paysage
bandir (=) lancer au loin, laisser partir au loin exiler
baralh (en) (=) pêle-mêle
barbarilhar (=) écumer
barbelar (=) désirer
barralièr (=) porteur d'eau
barri (=) pourtour
barrunlament (=) roulement sonore
barrutlar (=) tournoyer
basacada (sf) (=) bouleversement
basacle (=) fatras
bateire (=) guerrier
batièr (=) sonore
batuda (sf) (=) battue, travail
baucadassa (=) couche de nuages
baugina (=) personne folle
baumèl (=) troglodyte, habitant des cavernes
baumum (=) réseau de cavernes
bausa (=) pierre sommitale, pierre de l'âtre
belada (=) bêlement
bèlas fes (a) (=) par saccades, en rafale
bèles pauquetons (a) (=) peu à peu, très lentement
bèles ròdols (a) (=) sur de larges étendues
belesa (sf) (=) parure
belugar (=) les étincelles
beluguejar (=) étinceler
beluguet (=) sémillant; auréolé de lumière

belugueta (=) étincelle
ben vesiat (=) bon ami
benedicieta! (=) Dieu soit béni!
bèstia ruda (=) brute
bestiassa fèra (=) bête sauvage
bestirar (se) (=) disputer (se)
bèu a (aver) (=) avoir beau
bèu darrièr (=) ultime
biaissar (se) (=) s'incurver
bilha (=) bâton
blanquejar (=) se teinter de blanc, émettre une lueur blanche
blondin, -ina (=) blondin
blos (=) pur, limpide
blòt (=) bloc
bocan (=) invective
bocejar (=) élever, faire saillie
bochard (=) barbouillé
bocinhòla (=) saillie
bofinar (=) grignotter
bolet (=) bolet, champignon
bolnada (sf) (=) entrailles (f pl)
bolzada (sf) (=) entrailles (f pl)
bombar (=) frapper
bombar (=) cogner
bonàcia (=) calme plat
boniàs (=) bon enfant
borbolh (=) bouillonnement
borjar (=) fouiller, remuer la terre en profondeur, défoncer
borjor sornuda (sf) (=) bourdonnement sourd
borlièr (=) trou d'eau, marmite, gours dans le lit d'un torrent (texte original: "bourlièn"?)
borrol (=) bouleversement
borrolament (=) remue-ménage, chambardement
bosigar (=) raviner, creuser
bosin (=) tapage
bosinàs (=) vacarme
bòu (=) terre rouge argileuse
braça (a la) (=) à bout de bras
braça (sf) (=) embrassement
braçada (=) accolade
braçada (a bèla) (=) empoignant vigoureusement
bracejament (=) gesticulation
bracejar (=) gesticuler, agiter les bras
bracejar los mots (=) parler par saccades
braces (de) (=) à bout de bras
brafa (=) ripaille
bram (=) mugissement
brancadura (=) branchage
brancassa (=) grosse branche
brancum (sm) (=) frondaison, branchages
brandar (=) s'ébranler
brandilhar (=) secouer, agiter
brandir (=) agiter
branlar (=) ébranler

brausent, -enta (=) brûlant
brausir (=) brûler
brèça (=) couche
breçar (=) demeurer endormi
bresilhada (=) gazouillis
bretejar (=) bégayer
bricon (un) (=) quelque peu
brigonet (=) débris
brilhant, -ta (=) lumineux, -se
brisum (sm) (=) débris (s. m. pl.)
brumàs (=) brume épaisse
brusent (=) bruyant
brusir (=) bourdonner
buòus (los tres) (=) bœufs [firmament]
butada (=) poussée, impulsion
cabanar (=) tomber
cabeladura (=) chevelure
cabir (=) cacher
cabir (se) (=) réfugier (se)
cabucelar (=) recouvrir d'un couvercle, d'une coiffe
caçar (=) (pour "recaçar") trouver, recevoir
cacilha (=) gibier
cadelada (=) vague du large, paquet de mer
cadola (=) cours d'eau

caforna (=) caverne
çaganh (=) vacarme
çagatum (=) les rejetons
çai (=) ici
caïnant (=) gémissant
caire (=) côté
cala (=) cale
calanca (=) crique
calascassa (=) écorce (ici l'écorce terrestre)
calhat (=) immobile
cambada (=) gambade
cande, -a (=) clair
candeleta (=) stalactite
canha (=) fatigue, paresse
cantèl (de) (=) de chant (pour une dalle dressée sur le côté)
cap de mar (=) vague, assaut de la mer
càpol/gàpol (=) grand chef
cap-reire (=) en se tournant vers en arrière
car vesiat (=) bien aimé
carabaunhar (=) creuser par dessous
cargar (=) obscurcir (ciel)
carna (=) chair
carnassièr, -ièira (adj) (=) carnassier
carnifalha (=) viande, barbaque
carpin, -ina (adj) (=) inquiet, soucieux
carreg (=) chargement
causida (=) choix
cavalisca, v. "qu'avalisca" (=) pouah, quelle horreur!
celèste (=) ciel
celestial (=) céleste
celèstre (=) voûte céleste
cendràs (=) tas de cendres
cendrejar (=) produire des cendres
cèrca (a la) (=) à la recherche de
ceremoniá (=) cérémonie
chapladissa (=) dégâts
chaple (=) saccage, carnage
charnègo, -èga (=) acariâtre
chaumada (=) repos, pose
chinaràs (=) molosse
chinàs (=) molosse
chorma (=) meute
chorrat, -ada (=) immobilisé; paraliser
chut (=) chut
Cifèr (=) Lucifer, le démon
cimelar lo truc (=) toucher les sommets
cintra (=) courbe; sommet d'une voûte, apogée
clamada (=) clameur
clamadissa (sf) (=) clameur, long cri sauvage
clamar (=) crier
clapàs (=) tumulus
clar (=) lac
clar (se faire) (=) clairsemer, raréfier
clarin, -ina (=) clair, limpide
clenar (=) se coucher
clenar (=) incliner
clenar (se) (=) incliner (s')
clòsc (=) noyau de fruit
coalèva (sm) (=) culbute
coassa (=) grosse queue
cobèrt (=) abri, cachette
còdol (=) caillou
codrilhada (=) assemblée
codrilhada (=) horde
còla (=) colline
còla (=) troupe, équipe, groupe, foule
còlada (=) troupe
colina (sf) (=) colline
coma quicòm (=) enfin, pour ainsi dire
conglaç (=) givre
congreaire (=) générateur
congrear (=) générer, engendrer
conoissable (=) connaissable
consòuda (=) prêle
còntra de (=) à côté de
contrada (=) contrée
còntra-sorelh (=) parhélie
convit de fèsta (=) invitation à une fête
còp d'alada (=) battement d'aile
còp de temps (=) coup de vent
còp sec (=) pile, immédiatement
copet (=) nuque
coret (=) (dans l'expr: "d'anma e de coret", de toutes nos forces)
corrent (=) lit de rivière
cort e cort (=) petit, tout petit, décontenancé, impuissant
cossir (=) couper menu, hacher
còsta amb (=) côte à côte avec
costièira (=) côteaux dominant la plaine
costièira (=) colline
cranar (=) être chagrin
creis (=) croissance
creis (=) vague, tsunami, crue
creissent, -enta (=) croissant
croissir (=) émettre un craquement
croncindèla (=) cartilage
croton (=) caveau
cuol de pola (=) vague profonde
d'a mesura (=) peu à peu
d'amont (=) en haut
d'amont d'alai (=) de ci de là
damorçar (=) éteindre
dandrona (sf) (=) recoin, impasse, lieu sans issue, cul de sac
d'aquela ora enlai (=) dès maintenant
d'aquí que (=) jusqu'à ce que
d'ara-estant (=) désormais, dorénavant
d'asseton (=) assis
dàtol (sm) (=) datte
dau suc (=) de la tête
d'aut (=) du haut de
d'aval (=) en bas
de caire (=) en biais
de còntra còr (=) de mauvais gré
de lòng de (=) le long de
de l'ora en lai (=) désormais, de puis ce moment
de l'ora-en lai (=) dès lors
de nuòch (=) nuitamment, pendant la nuit
de remarca (=) remarquable
de son sicap (=) à sa fantaisie
de tras (=) derrière
de tras en tras (=) peu à peu
de… en fòra (=) partant de
debàs (=) sud, bord de la mer
debàs (=) là bas en bas, profondément
dedins (=) dans
degavalhar (se) (=) diperser, perdre, détruire
degolar (=) tomber dans l'abîme; s'écrouler
degot (=) goutte
demogut, -uda (=) endolori
demòra (=) demeure
demorança/demorença (=) demeure
d'en aval fins amont (=) du nord au midi
d'en pus fòrt (=) plus fort que jamais
d'en pus fòrt (=) redoublant d'intensité
desagriada / desagregada (=) désagrégation
desaire (non sens) (=) non sans mal
desavancièr, -ièira (=) devancier, prédécesseur, ancêtre
desbolzat, -ada (=) éventré, -ée
desbondar (=) vider (se), se déverser
descabestar (=) se déchaîner
descapar (=) s'échapper (pour: escapar)
descelar (=) dévoiler, révéler, démasquer, dénoncer
deschifrar (=) déchiffrer
desconfòrme (=) déformé
desempuòi … a (=) depuis … jusqu'à
desmarar (=) déchaîner, déverser (Alibert: desmarrar=vider l'auge d'un moulin)
desmarmalhar (=) désorganiser, mettre en désordre, ébranler, dissiper, dénouer un écheveau, détricoter un tissu, désagréger
desmarrar (=) vider une masse d'eau, déchaîner
desmaucorat, -ada (adj) (=) découragé, écoeuré
desparaulat, -ada (=) démesuré, -ée
despart (=) par, en raison de
despart ieu (=) malgré moi
d'espatla (=) abvec les épaules
desperar (v tr.) (=) surpasser (se), y aller de toutes ses forces, se
d'esprís-esprés (=) imparfaitement
despuòi (=) depuis
desquilhar (=) écrêter
desrencar (=)
dessabranlar (=) ébranler
dessagrilhar (=) détacher (bloc de rocher)
dessanflorar (=) ternir
dessé que (=) pendant que
d'estança (=) étagé, -e
desténer (=) détendre, relâcher, relaxer
desterminat, -ada (=) effréné, -e
destimborlat (=) insensé, farfelu, bizarre, détraqué
destrantalhar (=) ébranler
destrenar (=) arracher
destruci (=) destructeur
desvistar (=) percevoir, ressentir, entrevoir
devèrs (=) vers
dicha (=) assertion, propos, affirmation
dieu, -iva (adj) (=) divin, ine
dindant (=) sonore
dins aquela entremièja (=) sur ces entrefaites
dins çò que lo pertòca (=) pour sa part
dins pauc (=) en peu de temps, rapidement
divessa (=) déesse
dordar (=) frapper, heurter
dòrs (=) vers
dralha (=) trace
Dralha Lachada (=) Voie Lactée
dralhar (=) tracer un chemin, parcourir
drevelhar (=) réveiller
durada (de) (=) prolongé, -e
èga (=) jument
èime (de tot son) (=) profondément
eiriçar (s') (=) regimber
emb aquò (=) et alors
embodenat, -ada (=) éventré, -e
emboiricat, -ada (=) repu, gorgé
emborronats (=) entassés pêle mêle (les nuages)
embosenada (sf) (=) éboulement
embrancar (s') (=) se mêler
emmaissar (=) prendre entre les dents
emmarinat (=) marin (se dit du temps)
emmièg de (=) au milieu de
empachocat (=) encombré
empilonar (=) amonceler, entasser
emplanat (=) firmament
emplen (en) (=) pleinement, en son milieu, au beau milieu
emprunhar (s') (=) gonfler, (se), s'imprégner (voir: emprenhar)
en aquí d'aut (=) dans la montagne
en prumièr (=) d'abord
en tèrra (=) sur la terre
enaigar (=) inonder, noyer
enauçar (=) élever
encalorat, -ada (=) échauffé, -e
encambar (=) enjamber, passer par dessus, franchir
encenchar (=) ceinturer, entourer
encolorar (=) colorer
end' aquò (=emb aquò / norm: amb aquò) (=) et alors
endavalar (=) luxer, démettrre
endavalar (s') (=) s'écrouler
endeçai (=) ici bas
endelai (=) au delà
endevenir (s') (=) s'accorder
endurar (s') (=) durer
enfla-mòla (=) mouvement de flux et de reflux des eaux
enforçar (=) renforcer
engambi (adj. invar.) (=) alerte (adj), ingambe
engaubiar (s') (=) avaler
engorgar (s') (=) engouffrer (s')
engranar (=) fournir en grains un moulin
engulhar (v tr) (=) s'engager dans une voie
enlai (=) là-bas
enlai (se faire) (=) passer au large
enlusir (=) éclaircir (s')
ennaut (=) nord, arrière-pays montagneux
ennegrir (=) noircir
enquicòm mai (=) ailleurs
enregada (=) périple, trajet, course
enrocada (=) roche en place, assise rocheuse
ensagnosit, -ida (=) ensanglanté
ensordaire, a (=) assourdissant
ensordar (=) assourdir
ensús de (=) au dessus de
entemenar (v.r.) (=) faiblir
entendement (=) intelligence
entrament/entrement (=) en attendant
entre lo (+ sing) (=) entre les (+ plur)
entrecopar (=) entrecouper
entrement (=) en attendant
entremièja (per) (=) par intermittence
entremuèja (=) trémie
entrepachar (=) entraver
envaporat (=) émanation
envisar (s') (=) enfoncer en tournoyant (s')
envoutar (=) entourer
envoutar (-vòu-) (=) entourer, encercler
erbassièr (=) herbivore
erbassièr, -ièira (=) herbivore
erbatgiva (sf) (=) prairie luxuriante, savane
erbolha (=) mauvaise herbe
esbleugissent (=)
escabassar (=) émonder
escabolhar (=) dissiper, éparpillés
escachon (=) groupuscule, commando
escalabrar (=) passer par dessus, sauter,
escalugant (=) affolant
escalugant (=) éblouissant
escamp (=) étendue de terrain
escampilhar (=) éparpiller
escanat, -ada (=) étroit, étranglé, resserré
escandalhar (=) mesurer
escandilhadas (=) illuminations
escanha (=) écheveau
escarlimpada (=) bond, saut périlleux
escarrabilhar (=) exciter
escata (=) écaille
escavadura (=) échancrure énorme
escavassaire (=) émondeur
escavassar (=) émonder, ébrancher
esclafir (=) éclater, retentir
esclairar (=) éclairer
esclaire (=) éclair
esclaire (=) éclair
esclairida (sf) (=) éclaircie du temps
esclam (faire d') (=) manifester sa joie
esclapa (=) gros éclat de pierre ou d'autre chose, morceau imposant, trophée
esclar (=) éclat
escobilhar (=) déblayer
escobilhar (=) balayer
escorrida (=) excursion, promenade, randonnée
escorrida (=) course, trajectoire
escorrida (=) course
escrach (=) crachat
escrafar (=)
escrime (pèrdre l') (=) perdre connaissance
escroquichar (=) écrouler
escroquichar (=) écraser
escur (sm) (=) obscurité
escura (sf) (=) obscurité, obscurantisme
escuresir (=) devenir plus obscur; "l'ombra s'escuresís", l'ombre s'épaissit.
escuretat (=) obscurité
escuritat (=) obscurité
escuror (sf) (=) obscurité
esglach (=) effroi
espaçada (sf) (=)
espaçar (=) disperser, se répandre
espaçar (s') (=) répandre dans toutes les directions
espalancar (=) étaler
espalancar (=) détacher (une branche)
espalancat, -ada (=) écartelé, -e
espaordir (pron. "espavourdî") (=) épouvanter
espectaclós, -osa (=) immense, prodigieux
espelhar (=)
espelida (=) éclosion
esperel (d') (=) par lui même
esperlongar (=) prolonger
espet (=) explosion, bruit éclatant, éclat
espet dau tròn (=) coup de tonnerre
espetar (=) éclater (tempête, intempérie)
espetar en sa belòria (=) éclater dans toute sa splendeur
espigar (=) mûrir les épis
espinchar (=) scruter
espirar (=) respirer, exhaler, suinter, prendre l'air
espofir (=) cracher
esposcar (=) éparpiller de l'eau
esquialassar (s') égosiller (s') (=)
esquich (=) action, pression, force de poussée
esquinaus (=) collines, crêtes des collines
estabosit, -ida (=) abasourdi, ie
estaire (=) natif
estampadura (=) calibre, largeur, stature
estança (=) étage
estar (=) immobilité
estar/istar (=) être à un endroit
estatja (sf) (=) échafaudage
estatjar (=) habiter, demeurer, vivre
estavanida (sf) (=) évanouissement
estèc (=) talent, savoir-faire, puissance, pouvoir
estèc (=) secret, procédé, truc
estelonèl (=) étoile minuscule
estequit, -ida (=) borné, étroit
estomacar (per) (=) étourdissant
estomacat, -ada (=) atterr, ée
estraçar (=) déchirer en morceaux
estraçar (s') (=) se étruire, diparaître, périr
estracinar (=) déchirer
estralh (=) dégât, destruction, déchet
estralhar (=) disperser (se)
estrambòrd (=)
estreminat, -ada (=) échevelé, "extrême"
estrempassat, -ada (=)
estriganha (=) araignée
extasiat, -ada (=) émerveillé
facieta (=) facette, petit face
faiçonatge (=) ornements, fignolages
faire fin (=) exterminer
faire jòia (=)
faire salut (=)
faire solaç (=)
faire una lusida (=) reprendre ses esprits après une perte de connaissance
femelam (=) gent féminine, partie féminine d'un groupe, d'une famille, d'une assemblée
fenat (=) faon
fèr, -èra (=) féroce
fèrme (sm) (=) la terre ferme
fernir (=) frémir
feron (=) furieux
ferum (=) les barbares
ferum (sm) (=) férocité (sf)
ferum (subst adejectivé) (=) féroce
fèstas (faire de) (=) souhaiter la bienvenue
festejar (=) fêter
feuse-aubre ("feujaubre") (=) fougère arborescente
finicion (=) fin, terminus, achèvement
fins a (=) jusqu'à
fissada (=) fascination
fissar (=) menacer de piquer
fissonar (=) fasciner (ensorceler de sa piqûre?)
fiusset (=) filet, petit fil
flacar (=) flancher
flamba (=) flamme
flamba a la cara (=) rouge au front
flambejar (=) jetter des étincelles, flamboyer
flambejar (=) briller
flambèu (=) flambeau
flambèu (=) flambeau
flameiron (sm) (=) flammèche (sf)
floquejat, -ada (=) disloqué, -e
flor de tèrra (a) (=) surface de la terre (à la)
floretejar (=) effleurer
fòga (=) ardeur
fogau (=) foyer
fòl (=) fou
folastrada (=) tourbillon
folestrada (=) bourrasque
foleton (=) petit tourbillon
fondàs (=) profondeurs
fonhar (=) bouder
fons (saupre lo) (=) sens (comprendre le)
forbic (=) tumulte, désordre, chaos
forcat (=) fourchu
forfolhar (=) fouiller
forviar (=) éviter
foscàs (=) pâle, obscur, trouble
frafigar (=) fouiller
frapa (sf) (=) foule
frau (sm) (=) impétuosité, élan
freginar (=) brûler
frejàs, -assa (=) glacial
frejau (=) silex
fronfron (=) frôlement
frònt a (=) le front contre
frust (=) grossier
fugir (=) fuir
fumeiròu (=) vapeur, fumerole
fuòc-grec (=) feu grégeois
fuolham (=) feuillage
furon/feron, -na (=) furieux, -euse
fusar (=) jaillir
fusta (=) bois de construction
gachar a (=) regarder vers
gala (=) gale (fruit)
galhardiá (=) courage
galinar la carn (=) donner la chair de poule
galís (de) (loc. adv.) (=) oblique
gandir a (v. r.) (=) arriver à
gàpol, voir càpol (=)
gara a (=) attention
garra (=)
garra (=)
garrigolha (=) garriga
gas (=) gaz
gaugir (=) fourbir
gaunha (=) ouïe d'un poisson; ouverture, brêche
gelibrada (=) gelée
giba (faire) (=) incliné (être)
gibós (=) sinueux
gigant (=) géant
gimèl (=) gigant
gisclar (=) lancer
goluditge (=) voracité
golut (=) goulu
gomir (=) vomir
gomir (=) vomir, cracher, surgir (pour le volcan ?)
gorg (=) vasque d'eau profonde, golfe
gorg (=) gouffre
gorgolhar (=) bouillonner, tourbillonner
gòuf [gòu] (=) golfe
govèrna (=) conduite
gràcia en (=) grâce à
gramecís a (=) grâce à
grau (sm) (=) embouchure de rivière ("lo grau s'es amplejat, es ara un estanhòu")
graussièira (=) étendue de garrigues
grava (sf) (=) gravier
grèlh de joinessa (=)
grelhon (=) jeune tige
gresar (=) se durcir, se geler
grespar (=) se durcir
grèu (=) lourd
grèu (=) vulgaire
grevàs, -assa (=) lourd, arrondi, obèse (nuages)
grífol (sm) (=) source
grumèla (=) écume légère
guinhada (=) coup d'œil
idolada (=) hurlement
incendilha (=) incendie
inmudadís, -issa (=) immuable
insecton (=) insecte
instença istença (d') [=d'estanta estança] (=) échelonnés
instença v. estança (=)
issar (=) dresser (se)
istar, pour estar (=)
istença v. estança (=)
jaç (=) lit de ruisseau
jaça (=) antre
jacina (sf) (=) abri, tannière, bauge
jaire (=) vautrer (se)
joncha lèsta (=) tâche accomplie
jonta (pour "joata"? ) sf (=) joug
jorna (=) journée
jota-dessús (=) sens dessus dessous
jota-terren, -ena (=) souterrain
lachat, -ada (=) lacté, -ée
lagui (=) chagrin
laiat, -ada (=) épuisé, -ée
lamp (=) éclair; lamp de fuòc: flamboiement
lampar (=) briller
lampar (=) couler dans
lancejaire (=) étincelant et perçant (œil), adj. Décrivant l'"éclat du regard"
lancejant (=) perçant (œil)
lancejar (=) frapper à distance
largar (=) élancer (s'), prendre son essor
largar (=) lancer
lassa (aver de tot a la) (=) être repu
lausassa (=) grande dalle ou pierre plate
leca-fanga (=) vent du nord qui dessèche les terres
lega (faire) (=) faire envie
lèri, lèria (=) joyeux, -euse
lèu-lèu (=) très vite
lèvacarn (=) carnivore
levant (=) Est, orient
levatàs (=) charogne, tas gluant de viande avariée
lhauç, v. ulhauç (=)
liam (=) lien
lo tròn se rebala (=) le tonnerre se prolonge
lobatièr (=) louvetier
lòga de (=) au lieu de
lòga de (=) au lieu de
lòna (=) mare
lumet (=) lumignon
lunet (=) pâle rayon
lurnhar (=) regarder, lorgner
lusent (=) brillant
luseta (=) vert luisant
luseta (=) vert luisant
lusida (=) éclaircie
lusir (=) briller
lusor (sf) (=) lueur
lusoreta (=) petite lueur
maganha (=) tare
magençar (=) préparer, planifier, organiser
màger, maja (adj) (=) majeur, majeure
mai vai (loc adv) (=) progressivement, peu à peu
maienc, -ca (=) printanier, du mois de mai
mainar (=) s'amenuiser
malautís (=) maladif, patraque
malícia (=) fureur
maliciada (=) accès de colère (de quelqu'un ou tu tempsd)
maliciadas (=) excès de colère
malur (adj) (=) méchant
mangilha (=) nourriture; grand mangilha: ripaille
manjar (=) nourriture
marejòu (=) petites vagues, petite marée (Alibert)
margar (=) enfoncer un manche ou une barre à mine
mari-mèla (=) méli-mélo, mélange douteux
mari-mèla (adv) (=) pêle-mêle
mastís/matís (=) chien de garde, mâtin (occ.norm. "mastin")
matieirassa fèra (=) matière brute et primordiale
matrassar (=) écloper
maucòr (=) douleur morale, mélancolie
maufactós, -osa (=) malfaisant
maufaràs (=) malfaiteur
mecheiron (=) éteignoir
mèja auçada (=) mi-hauteur
menudet, -eta (=) minuscule
metaus rosents (=) métal en fusion lave
metièr (de) (=) à flots
mèu (=) gomme des arbres
michant clas (=) grand sinistre
mil ans (de) (=) des millénaires
mina (sf) (=) apparence
mistèri (venir dau) (=) venir d'on ne sait où
moc (=) lumignon
mochon (=) peloton (de nuages); flocons (d'écume); faisceau
mogut (=) moulu
mòl, mòla (=) doux
mòla (=) meule de moulin
mòla (=) trève
molar (v.i.) (=) ralentir, s'immobiliser
molgut (=) meurtri
molièira (=) marécage
molin d'aura (=) moulin à vent
molinar (=) tournoyer, effondrer dans un tourbillon
molura (=) repos, relâche, pause du travail
mólzer (=) tirer (le lait, un objet, etc…)
momenet (a) (=) par moments
monina (sf) (=) singe, gueunon
montanhòl, -òla (=) montanhard
montilha (=) dune
mora (=) crête
morfiar (=) bâfrer, engloutir avec gloutonnerie
morgat, -ada (=) dépité
morre (=) mont
morres (de) (=) tête en bas
mortelar (=) torturer
mossegar (=) grignotter
mostrar (=) montrer
mostre, -a (adj) (=) monstrueux
mostrós (=) monstrueux
mostrosàs, -assa (=) monstrueux
motàs (=) tertre
mòudre (=) moudre
mòure (=) bouger
mòuta (=) mouture
mudar (=) changer
nautàs (=) très haut
neblejar (=) embrumer
neblós (=) embumé
neblosa (=) nébuleuse
negrejant (=) noirâtre, noirci
negrejar (=) être sombre
negrilhós (=) noirâtre
nèrta (=) myrte
n'i a pro que (=) il suffit que
niudar (=) nicher
nom de mila (=) coquin de sort
non vesent a l'uòlh (=) invisible
ò selha ! (=) oh! Hisse
obeïr (=)
obrar (=) façonner
òcha (=) regard
olivastre (=) touffe d'olivier sauvage
onça (=) articulation
ondada (=) vague
ondejant (=) sinueux
ondejar (=) agiter par la houle, tournoyer
orlar (=) hurler
ossalha (=) carcasse, squelette
òsses (=) résistances (fig)
país d'aut (=) haut pays
pallevar (=) soulever
palusenc (=) palustre
panlevar (=) soulever qqch de lourd
panolha (=) panse
par, pària (=) pair, égal
parada marina (=) nuages montés de la mer
paraulís (=) langage
paret (sm) (=) paroi
pargada (=) enclos où l'on enferme le bétail
parpalhejar (=) papillonner
parpalhejar (=) scintiller
parpotèl (=) rayon
pas (=) passage, col
pas (=) seuil
pas de causida (=) pas le choix
pas paur! (=) n'ayez pas peur!
pas res (=) rien
passa (faire sa) (=) avoir son temps
passets (a) (=) petits pas (à)
pau (=) pal, grand bâton, piquet
pautas (de) (=) à quatre pattes
pautut (=) lourd
pè de l'òbra (au) (=) pied d'œuvre (à)
peçan (=) gros morceau de qqch.
pegolada (=) torche
pèira-ficha (=) monolithe
peitral (=) poitrine
pena (=) colline rocheuse escarpée
penequejar (=)
penjolar (=) pendre
Peperelet (=) petit poucet occitan qui conduit le char du soleil
per ailaval (=) là bas en bas
per alin (=) là bas
per ara (=) à cette heure, pour le moment, pour l'instant
per escàs (=) quelquefois, parfois
per mascariá (=) par enchantement
per repeu (=) de plus, par surcroît
per sovenença (=) en souvenir
per tant que (=) pour autant que, même si, quoique
pèrdre tèrra (=) décoller, quitter la terre
perosinós, -osa (adj,) (=) résineux
pertocar (=) intéresser
pescar (=) puiser
pesut, -uda (ref: pesuc, -uga) (=) pesant
petejar (=) crépiter
petelèga (=) fureur
pilon (=) pieu
pinacle (=) sommet
pinhon (=) pignon
pissorlaire, -ra (adj) (=) ruisselant
piutejar (=) pépier
plan (de) (=) à plat
plan plan (=) peu à peu
plan planet (=) lentement
planàs (=) plateau
planhent (=) plaignant
planum (sm) (=) plainte (sf)
plen (aver son ... de) (=) beaucoup (avoir)
plòt (=) plateforme
plòt (=) support, pierre plantée pour supporter un dolmen
podéncia : voir poténcia (=)
pols (sf) (=) poussière
polsejar (=) faire de la poussière
polsilha (=) poussière
polsiu (=) poussière
polsum (=) poussières
pompar (=) absorber
pompar (=) aspirer
ponchejar (=) apparaître, poindre au loin
ponchet (=) étais, étançon
ponchon (=) aiguillon
ponent (=) couchant
pónher (=) entraîner une douleur lancinante
pónher (=) cingler
ponhir (=) planter
pontichet (=) point minuscule
predicada (sf) (=) discours, prêche
prèissa (=) hâte
prèissa (=) empressement
premieirenc (=) primitif
prene alen (=) reposer, reprendre haleine
preparatís (=) apprêts
prepondar (=) approfondir
prestar (=) céder
prima forma (=) aspect primitif, brut, "caractères primitifs"
primadièrs (m pl) (=) avant-garde
primadièrs (m pl) (=) précurseur
prime coma un lum (=) pâle comme un réverbère
prò (=) preux
pròche (prep) (=) près de
pròche de (=) au près de
provençala (=) gros nuage venu de l'Est
provençalassa (sf) (=) stratocumulus venu de l'Est
prus (=) envie, démangeaison, libido
puòg (=) hauteur du terrain
quanta tavèrna ! (=) quel tumulte!
que non sai (=) énormément, sans nombre
quicòm mai (=) autre chose
quicomet/quicòmet (=) petite chose, point
quielada (sf) (=) son criard
quilada (sf) (=) cri perçant
quilha (sf) (=) pieu
quista de (en ) (=) à la recherche de
quitar (=) laisser
quitar parada (=) tout quiter
rabóstia (=) broussaille
racar (=) vomir
raiar (=) sillonner
raionet (=) rayon
raissa (=) pluie torrentielle, averse
rajada (=) coulée
ramilha (=) feuillage
rasejar (=) effleurer
rasejar (=) cotoyer, frôler
rassegar (=) clapoter
ratapenadassa (=) vampire, énorme chauve souris
ratièr, -ièira (=) capricieux, -euse
rauquejaire, -ra (=) rauque, enroué
rausat, -ada (adj) (=) durci, -ie
rausièira (=) marais
rebalar (=) rouler, traîner
rebatre (=) refléter
rebilhar (=) (1) refluer, rejetter en arrière, repousser au loin; (2) être refoulé, reculer
rebilhar (se) (=) ruer, récipiter (se)
rebocar (=) repousser, refouler, rejeter
rebònis (=) ripaille
rebors (faire lo) (=) se distinguer, se séparer
rebostèri (=) curée
rebutar (=) réfléchir un rayon lumineux
rebutar son peu (=) repousser d'un geste ses cheveux
recaçar (=) recevoir (un coup, un projectile ou objet jetté…)
recaçar (=) recevoir
recalivar (=) renouveler
recalivar (=) pour un feu, redoubler d'intensiter
recobrar (pour recobrir) (=) recouvrir
redonenc (=) grossier, arrondi
reget (=) écart
regisclar (=) jaillir
regolar (=) laisser couler
regolinar (=) ruisseler
regolitge (sm) (=) nausée
regrelhar (=) reprendre de plus belle
remochinar (=) rabrouer; refouler les eaux (mer)
remolina (sf) (=) remous
renar (=) hurler de mécontentement
rengueta (en) (=) aligné à la file, en file indienne
repetilha (=) bombance; far repetilha = manger son saoul
repofar (=) déborder
repojar (=) rejeter
repojar (=) refouler
requinquilhar (se) (=) reprendre vigueur
requitar (=) racheter
res de res (=) néant
res que (=) rien que
rescondon (=) abri, cachette
retenal (=) barrière, talus
retorcir (=) tendre une corde, étirant ses torons
retorcit, -ida (=) tordu
retraire (=) ressembler à
revartar a (=) ressembler a
revèrs (=) averse
reversinar (=) redresser; hérisser
reversinat (=) hérissé
revertar (=) ressembler
revolumada (=) tourbillon
revòu (=) remous
revòu (a grand) (=) en tourbillonnant
ribeiròu (=) arbre planté sur une rive
ridelàs (=) grand rideau
risent, -enta (=) souriant
rocalha (=) rocher
rodada (=) ornière, chemin tracé par les roues, itinéraire
rodar (=) rouler; rouler le long d'une pente
rodet (=) roue de puits
ròdol (=) endroit
ròia (en) (=) en réjouissances
romple (a) (=) satiété (à)
roncada (=) tempête grondante
rondelar (=) tournoyer
rondelar (=) rouger
rondelar (se) (=) rouler (se)
rondinar (=) gronder
ronhós, -osa (=) rugueux
ronzàs (=) roncier
rossèl -èla (adj) (=) rougissant
rotle (de) (=) en roulant
rufèga (=) reprise de vent (Al, rufèca=bourrasque)
rusca (=) lianes, cordages de végétaux
ruste, -a (=) brut (roche)
ruste, sta (=) rude
ruste, -sta (=) rude
saba (=) sève
sablon (=) sable fin
sabron (=) fracas, secousse, ébranlement
sadolàs (=) goinfre
sadolat, -ada (=) repu, e
sadoul (=) repu
sangarinada (sf) (=) sang caillé
sarrar (=) ranger,
sarrar (=) serrer
sarrar (se) (=) approcher
sarrar (se) (=) approcher (s')
sautar sus las esquinas (=) grimper sur les épaules
sauvatgina (sf) (=) les bêtes féroces
seglairenc , enca (=) séculaire
sema (sf) (=) accalmie
se'n sentir (=) s'émouvoir
sens causa de res (=) sans but
sens compte (=) innombrable
sens èime (=) à profusion
sens fons (=) insondable
sens molar (=) sans relâche
sens tirar lònga (=) sans trop d'ennuis
sentida (prene) (=) renifler, percevoir l'odeur
serpatejar (=) serpenter
serpnassa (=) grand serpent
sèti (=) emplacement
siau (=) silencieux, calme
siaud (=) calme
si-ben (=) certainement, à l'évidence
siblada (sf) (=) sifflement
siblament (=) sifflement
sicap (ne faire de tot) (=) suivre son imagination
siclairenc, v. seglairenc (=)
sicrès, voir: secrèt (=)
sieta (sf) (=) base
signe (pron. "sinne") (=)
sistre (=) huile de schiste
sistre (=) gaz
sobrar (se) (=) disparaître
soc (=) tronc, souche
solièira (=) partie basse de la plage entre les dunes et la mer
solís (=) seuil
somés, -esa (=) soumis
sordir (=) jaillir, surgir
sordre (=) sourdre
sorelhar (=) resplendir, rayonner
sorelhet (=) soleil
sornuda (a la) (=) dans l'obscurité
sosta (sf) (=) soutien
sostilhar (=) soutenir
sostrar (=) étayer
subrar (=) dépasser
subre-cèl (=) dais, baldaquin
subre-saut (=) sursaut
subtièr (=) subtil
subtièr, -ièira (adj) (=) subtil, pénétrant (se dit du regard)
suc (=) cîme
suquet de (dau) (=) du sommet de
susorlejar (=) suer
tablar (=) projeter, envisager de
tafurar (=) affouiller, fouiller, percer, fureter, tourmenter
tafurar (=) chercher, fureter
tal (=) aussi
tal, tala (=) tel
talh (sm) (=) entaille (sf)
talhada (=) défilé, tranchée
talhada (sf) (=) tranchée
tanca t'aquí (=) arrête toi là
tancar (=) planter, arrêter
tancar (=) planter, arrêter
tancar (=) fixer solidement
tant coma (=) aussi bien ,,, que
tant qu'a d'alen (=) à perdre haleine
tant que (=) aussi…que
targar (=) fixer du regard
targar (=) fixer du regard
temps a venir (loc adv) (=) à l'avenir, dans le futur
temps destorbe (a son) (=) moments perdus (à ses), loisir, temps libre
terrassat, -ada (=) comblé, -e, obturé, e
terrassièr, ièira (=) terrestre
tes (=) îlot sablonneux et végétal des étangs, talus, tertre
tesar (se) (=) dresser (se)
testard (=) têtu
tièira (=) alignement d'objets
tiranejar (=) agiter ses courants
tirar (=) soutirer
tirar de fuòc (=) "jeter des flammes"
tissa (prene en) (=) parti (prendre à )
tòc (=) jalon, cible à atteindre
tòca (èstre a la) (=) âtre parvenu à destination, toucher au but
tòca a tòca (=) de concert, côte à côte
tocar sòu (=) toucher le sol
tòca-tòca (=) à portée
tomple (=) abîme
tomple (=) abysse
tòrç, -rça (adj) (=) tordu
torn de cauquilhum (=) collier de coquillages
tornar (adv) (=) à nouveau
tòrol (=) tronc
tòrt, tòrta (=) tortueux
trafegar (=) parcourir un itinéraire, se faufiler, se frayer un passage
trainar (=) tirer, attirer (le regard); v. traïnar
traire (se) (=) se jetter
traire mala pensada (=) inquiéter
traitessa (=) trahison
traitós, -osa (=) traître, traîtresse
tràngol (sm) (=) houle
trantalhar (=) balancer
tras (=) au delà de
trasmudar (=) transmuer
travirar/trasvirar (=) détourner, retorner complètement
treblar (=) troubler
trebolum (=) tempête, intempérie
trelús (=) rayonnement
trelusent, -ta (=) étincelant, éblouissant
trelusissent, -ta (=) éblouissant
trementir (=) frissonner
tremolada (sf) (=) tremblement
tremolar (=) trembler
tremont (=) direction du soleil couchant
tremont (=) couchant
tremont (=) couchant
tremudar (=) transformer, métamorphoser, affiner
trepar (=) grimper
trepilh (=) piétinement
trescamp (=) étendue
treslús (=) lumière reflétée
treslusent (=) brillant
trespassar (=) dépasser
tressautar (=) trembler
trevar (=) rôder, hanter, parcourir
troçaire (=) tournant (vent), qui retourne
troçar (=) tourner, retourner, retrousser
tròn (=) tonnerre
tronada (sf) (=) tourmente
truc (=) pic
tuca (=) cervelle
tust (=) choc, coup, heurt
tusta bòrnha (a) (=) à l'aveuglette
ufanós, -osa (=) orgueilleux, -euse
ulhauçe v. ulhauç (=)
un (=) l'un d'eux
vai e ven (=) va et vient
valonada (=) fond du valon
vam (=) impulsion
vam (=) courage, énergie
vam (d'un) (=) d'un seul élan
vam de festejar (=) cœur à la fête
varalh (èstre en) (=) agitation (être dans l')
varalhar (=) s'agiter
vau (=) vallée
vèle (norm: vel) (=) voile
velheta (=) lumigon éclairant à peine, veilleuse
vena (=) fissure du rocher
vena (=) conduit souterrain des eaux ou des laves
venjadís -issa (=) rancunier, vindicatif
vertuós (=) vigoureux
vesinat (=) voisinage
vesperal, -ala (=) vespéral
vespral, -ala (=) vespéral
vira-passa (=) culbute
virar (=) brasser
virar d'uòlh (d'un) (=) clin d(œil, instant bref
viratòrça (=) tornade
viravòut (=) ronde (dance)
viravòuta (sf) (=) cyclone
viravòutada (sf) (=) tourbillon
virolet (=) tourbillon fait par une foule
virolhon (=) pirouette
vist (=) vision
vist subtièr (=) regard subtil, pénétrant
viu lugar (=) brillante étoile
vòta (=) fête
vran ! (interj.) (=) aussitôt
vringa-vranga (=) de part et d'autre (=balin-balant?)
zo (=) vlan!


La version corregida de la Fada Serranèla en grafia classsica (revista 20/8/06)

Retorn a l'ensenhador de la literatura montpelhieirenca d'òc
Retorn a l'ensenhador de la literatura dau sègle XIX
Retorn a la pagina d'Alexandres Langlada
Retorn a l'ensenhador generau