Guilhèm de Balaün 

una polida amorosa rebufada, un ongle desrabat, e un "escondich"...

Guilhèm de Balaün demòra un mistèri. Sa biografia es un roman cortés fòrça curiós, escrich benlèu, aquel tanben, per Uc de Sant Circ. Una mena d'apològ sus lo prètz de la reconciliacion entre amaires, que vau sai que una ongla de det desrabada... Per Azaïs, e per Camil Chabanneau Balaün, es probable Balaruc pròche Seta. Mas los autres autors mai recents, coma o resumís C. Hershon dins sos "Trobadors de Besièrs",  i creson pas gaire. Pensan totes puslèu a Balasuc en Ardecha. Un magnific vilatge fortificat en riba de la ribieirassa Ardecha. Classificat coma "un dels pus bèus vilatges de França". Per lo visitar cliquejatz sus l'imatge çai-dejota a senèstra:

Donc Balasuc d'Ardecha puslèu que Balaruc lo vièlh en riba de l'estanh de Tau. Per Boucherie èra quasi segur per doas rasons que me semblan pas tant demonstrativas qu'aquò: Balaruc èra possession eclesiastica e aviá pas cap de senhor. Mas Guilhèm seriá pas lo prumièr trobador portant lo nom d'un endrech sens n'èsser senhor. Segonda rason: Balaruc se fai pas glòria d'aver agut un trobador. Mas Balasuc, magnific vilatge medieval gloriós de son passat, tanpauc... 

Alara perqué pas Balaruc, fin finala? coma o pensava Chabanneau (cf. infra). Balaruc lo vièlh es un ancian vilatge fortificat sus un truc au mièg dels estanhs.  Son nom s'es escrich "Balazuc" o "Baladuc". I a pas ges d'argument seriós per afortir qu'èra puslèu Balasuc, tant luònh de Montpelhièr... mentre la "vida" ditz "Guillems de Balaun fo un gentils castellas de la encontrada de Monpeslier."

La pichona mapa çai dejot fixa las idèas. Tot depend de quane Jaujac èra la bèla e amorosa Guilhelmeta. Jaujac proche Aubenàs es un bèu vilatjon provesit d'un castèl. Balasuc e Barjac son pròches. Es verai que tot sembla simple se consideram pas qu'aqueles tres luòcs...Mas de qué ven faire aquí Bernat d'Andusa? E perqué la "vida" ditz "Jaujac en Gavaudan"? Sèm en Vivarés aquí, pas en Gavaudan. 

Car Chabanneau, egrègi e menimós cercaire, pensava a Gaujac pròche dau Vigan. Un castèl. Sèm en Gavaudan, dins lo pais dels Andusa-Rocafuòlh... que frequentavan tanben la bassa comba d'Erau dins lo relarg d'Agde e de Balaruc, ni que siaguèsson pas mèstres de Balaruc... E Chabanneau cita una familha de Gaujac pro ligada amb los senhors d'Andusa  (cf infra, nòta). Lo novèl triangle seriá Balaruc - Gaujac (lo Vigan) - Andusa. E Pèire de Barjac (vengut dau Vivarés)  auriá pogut frequentar la cort dels Ròcafuòlh-Andusa e èsser l'amic de Guilhèm sens èsser forçadament son vesin pròche...

Aquel novèl triangle a pas res d'impossible. Avèm vist de trobadors viatjar fòrça mai luònh: Castelha, Aragon, Piemont Italian...S'i soscam seriosament, l'ipotèsi "Balaruc" sostenguda per Azaïs e per Chabanneau es pas absurda. 

Ne finiriam per creire qu'aquel ensag de "desmontpelhieirenquizar" lo simpatic trobador Guilhèm de Balaün es encara un còp un simptòma d'aquela sistematica depreciacion de la plaça de Montpelhièr dins la cultura occitana, depreciacion injustificada qu'aqueste siti vòu justament ficar en caire...

Malaisit de tirar de conclusions solidas... Coma que siá, per sa biografia amb aquela istòria d'ongla copada e per sa pichona cançon, aquel poèta misteriós s'ameritava de figurar aicí.  

 

1. Sa presentacion per Gàbriel Azaïs ("les Troubadours de Béziers" (1869) reprint Slatkine 1973, pp 151-152)

GUlLLAUME DE BALAüN

Ce troubadour était de la contrée de Montpellier. C'est son biographe provençal qui nous l'apprend : Guillems de Balaun fo un gentils castellas de la encontrada de Monpeslier. Mout adretz cavayers fon e bon trobaires (1). Mais ce biographe ne nous fait connaître ni le nom de son château ni le lieu de sa naissance. Au nom de Guillaume de Balaun se rattache une de ces singulières aventures qu'on chercherait vainement ailleurs que dans l'histoire des troubadours. Guillaume était le chevalier avoué de la dame Guillelmette de Javiac (château du Gévaudan), pendant qu'un de ses compagnons, Pierre de Barjac, était le servant d'une dame Viernette, amie et confidente de Guillelmette. Après une longue brouillerie, Pierre de Barjac s'étant réconcilié avec sa dame par les soins de Guillaume de Balaun, vanta tellement à ce dernier les douceurs de la réconciliation qu'il voulut les goûter à son tour. Dans ce dessein il se brouilla avec sa dame, ne lui envoya plus saluts ni lettres, ne répondit plus à celles qu'elle lui adressa, et reçut fort mal un messager qu'elle lui envoya dans son désespoir. Il se montra même inexorable lorsque Guillelmette vint le trouver avec une demoiselle dans sa maison de Javiac où il était revenu, et lui demanda pardon à genoux des torts qu'elle pouvait avoir envers lui, mais qu'elle ne connaissait pas. Il se repentit bientôt de sa dureté et fut implorer la clémence de Guillelmette, qu'il avait si cruellement offensée. Celle-ci se montra impitoyable à son tour. Ce ne fut qu'après de longues démarches et sur l'insistance du seigneur Bernard d'Anduze qu'elle consentit à pardonner au coupable, mais à condition qu'il s'arracherait l'ongle du petit doigt et qu'il le lui apporterait avec une chanson qui contiendrait l'expression de son repentir. Voici le texte de la biographie (on pourrait croire que j'invente) : La donal respos que pus el o volia elal perdonaria, enaissi que per la falha quel fag avia que se traisses la ongla del del menor, e qu'el la degues portar ab un cantar reprenen se de la folia c'avia facha. Balaun se soumit à cette double condition et obtint son pardon en se jetant aux pieds de sa dame et lui présentant l'ongle qu'il s'était fait arracher. Ce troubadour vivait dans la seconde moitié du XII° siècle. Nous n'avons qu'une chanson de sa composition qui commence ainsi : Mon vers nòu mercejan ves vos. C'est un escondig, une justification.

 

2. Sa "VIDA" en occitan medieval, editada per Camil Chabanneau (in: Dom Devic & Dom Vaissette Hist Gén Languedoc, X, 1885, p 280-281). 

 Guilhem de Balaruc (ms. H R)

Guillems de Balaun (1) fo un gentils castellas e la encontrada de Monpeslier. Mout adretz cavayers fon, e bons trobaires. Et si s'enamoret d'una gentil domna de l'evesquat de Gavaudan, que avia nom madona Guilhelma de Jaujac, moiller d'en Peire, seignor de Jaujac (2). Mout l'amet e la servi en contan e en cantan; a la dona li volc tan de ben quel diz el fetz so qu'el volc en dreg d'amor. En Guillems si avia un companho que avia nom Peire de Barjac (3), valent e pros e bon e bel; & amava el castel de Jaujac una avinen dona, na Viernenca, la cal tenia Peire de Barjac per cavayer, e n'avia de leis tot cant el volia. Abdui eron drut de lor donas. Et avenc se qu'en Peire se corrosset ab la soa dona, si qu'ela li det malamen comjat ; don el s'en anet dolens e tristz plus que anc mais no fo. En Guilhems sil cofortet fort que nos desesperes, qu'el ne faria patz tan tost can tornaria a Jaujac. Mot li fon grans lo termes ans que fos tornatz lai; e si tost com en Guillems fon vengutz a Jaujac, el fetz patz d'en Peire e de sa dona, don Peire fo alegres pus que quan la conques de premier ; don el mezeis lo dis an Guilhem. En Guilhems dis qu'el o volia esproar, sil jois de recobrar amor de domna era tan grans com lo joi del gazaing premier. E feins se fort iratz com madonna Guilhelma, & estet se que nol mandet messatje ni salutz, ni no volc esser en tota l'encontrada on ela estava; don ela li mandet messatje ab letras fort amorosas, com elas meravilhava com estava tan de lieys vezer o que sos messatjes no l'agues mandat. Et el com fols amans, no volc auzir las letras, e fetz donar comjat al messatje vilanamen. El messatjes tornet s'en dolens contar a sa dona com era estat. La dona fon mout trista, & adordenet ab un cavayer del castel que sabia lo fag, que s'en anes an Guilhem de Balaun, e que saupes per que era aisi iratz contra ela, e si avia fag res encontra lui, que el s'en degues venjar, que elan venria ad esmendamen a son voler. Lo cavayers s'en anet an Guilhem, a fon mal recebutz. E can lo cavayers l'ac dic son voler, el dis que nol dissera la occaizo, car el sabia be qu'ela era tals qu'el non volia esmenda nil devia perdonar. Lo cavayers s'en tornet, e dis a madonna Guilhelma so qu'en Guilhems avia dit, don ella se mes en desesperansa, e dis que mais noil mandaria messatje ni prec ni rasonamen. Adonc elal mes en soan del tot; & en aysi ela estet un gran temps. E can venc un jorn en Guilhems se comensef pensar com per son fol sen el perdia gran joy e gran benanansa; e si montet a caval, e venc s'en a Jaujac; & alberget en la maison d'un borzes, que no vol venir en cort, disen qu'el anava en pelegrinatge. Madona Guilhelma saup qu'el era en vila; e can venc la nueg, que las gens foron a leit, & ela issi del castel ab una dona & una donzela, e venc s'en a la cambra on el jazia; e se fetz mostrar on jazia Guilhems de Balaun, e venc s'en a la cambra on jazia, e mes se de ginolh denan el, e baisset sa benda per lui bayzar, e queret li perdo del tort qu'ela non avia; & el no la volc recebre ni perdonar, ans baten e feren la casset de denan se (4) ; e la domna s'en anet trista e grama e dolenta a son alberc, ab cor que mais nol vis nil parles ; e penedet se de so qu'amors li avia fach far. Et el atressi remas iratz car avia fach tal folor; et levet se mati e venc s'en al castel, e dis que parlar volia ab ma dona Guilhelma, per querre perdo. E la dona Guilhelma, cant o auzi, fetz li donar comjat, e dis nol veiria, e fes lo gitar del castel vilanamens. En Guilhems anet s'en trist e plorans; e la dona remas dolenta e penedens de la humilitat c'avia facha. Et en aysi estet Guillems de Balaun ben un an que la dona nol volc vezer, ni auzir parlar de lui, dont el adonc fes lo vers desesperat que dis :

Mon vers mou mercejan ves vos.

En Bernatz d'Anduza (5), qu'era'l melher hom de la encontrada, saup lo fag d'en Guilhem e de la dona; e montet a caval e venc s'en à Balaun. E parlet ab en Guilhem, e dis li cos podia far qu'el agues tant estat de vezer sa dona. En Guilhems contet tot lo fag e la foldat que li era venguda. En Bernatz s'en parti e venc s'en a Jaujac, e contet tota la razon d'en Guilhem a la dona, e com el era mot tristz e dolens per la folia que s'avia pensada: e contet li tot l'esquern, com o fetz per esproansa. E la dona respos que mot s'en tenia per falhida, car tant s'era humiliada ad el. En Bernatz li dis que per so li era a perdonar enans, per lo dreg que era sieu el tort d'en Guilhem, e preget lan, aitan caramen co poc ni saup, que per Dieu e per merce li perdones; e qu'ela'n prezes venjansa can li plazeria. E la donal respos que pus el o volia elal perdonaria, en aisi que per la falha qu'el fag avia, que se traisses la ongla del det menor, e qu'el lay degues portar ab un cantar, reprenen se de la folia c'avia facha. En B. d'Anduza, quan vi que al res far non podia, pres comjat; et anet s'en an Guilhem e dis li la resposta de la dona. En Guilhems, quan auzi que perdon trobaria, fo molt alegres; e rendet li gracias, car tan li avia acabat ab sa dona. Tan tost mandet per un maestre, e fetz se traire la ungla ab gran dolor qu'en sofri ; e fetz son vers e venc s'en a Jaujac, el e mosenher Bernatz. Madona Guilhelma issi lor encontra ; en Guilhems gitet se de ginolhs denant ela, queren merce e perdo, e presentet li la ongla. Ela fon piatoza e levet lo sus; & intreron se totz tres en una cambra & aqui ela lo perdonet, baysan & abrassan. E retrais li son cantar, & ela l'entendet alegramen. E pueys ameron se pus fort trop que non avian fag enans.

nòtas de Chabanneau.(1) Probablement Balaruc (Balazuc, Baladuc), canton de Frontignan, arrond. de Montpellier (Hérault). (2) Gaujac, commune du Vigan, départ. du Gard. (3) Celui dont l'article suit. (4) ans... denan se, seulement dans H (5) Probablement Bernard VII. Les relations devaient être intimes entre sa famille et celle de Jaujac, puisque en 1228 nous voyons que son petit fils, Bermond d'Anduse, avait pour curateur Hugue de Jaujac, peut-être le fils du Pierre de Jaujac de notre notice (Bull de la société scientifique & littéraire d'Alais, 1880, p 190). 

3. Sa cançon: "Mon vèrs mòu mercejant vers vos" (in: Rochegude: le Parnasse Occitanien, 1819, p 50-54). Reprene lo tèxt donat per Rochegude sens i tocar res. En lo legiguent òm se pren a imaginar que la " vida" es tirada, cap e tot,  dau tèxt meteis de la cançon,  coma aveniá pro sovent.  Dins lo registre "escondich" (=excusas), aqueste tèxt, fin finala, manca pas de biais. Aquò a de bòn se ditz: "de platas excusas"... Un especialista  o volriá pas reconóisser, mas semblariá, per un pauc mai, sincèr e vertadièr dins sos regrèts... 

Mon vers mou mercejan vers vos
no per so, domna, qu'entenda
que ja merce de meus prenda :
tant es lo forfaitz cabalos,
per qu'ieu si be m destrui no m planh.
Mas pos mi meteis ai perdut
e vos, que m faitz plus esperdut,
si m pert mas paraulas be s tanh.

Tant es mos afars perilhos,
Qu'ieu no sai co m'i emprenda;
que pregars qu'om no l'entenda
Val pauc ad home sofrachos,
Per qu'es dregz que malastruc s lanh,
E pois per home recrezut
Aug dir qu'anc dieus no fetz virtut:
Per qu'ieu prec ses cug de gazanh.

Be sai fallitz soi ab estros
E noi a mas qu'om me penda,
Qu'ieu no soi qu'en dreg contenda:
Pero be sai si'l premier fos,
Dretz fora no m cregues companh.
Mas si'l forfaitz fosson mort tut,
qu'om non agues merces avut,
Mort e delit en foran manh.

Mala vengues aquel sazos,
Que mot crei que car lo m venda;
Et està ben qu'ieu aprenda
en qual guiza viu besonhos,
Quar ges tan ric joi no m'atanh.
Mas no sai co m'es avengut
Las ! non avia 'l ben saubut.
Aras lo sai, per que m complanh.

Domna, si ma mort vos es pros,
Ja non er qu'ieu me defenda
ni no m'auretz major renda;
Et a'n pro qui es poderos
De celui vas qui a cor gran ,
Et a l'ops que merce l'ajut;
Quar nou es à merce tengut
Aisso en que'l poder sofranh.

Ai! las, ta mala fui iros
Quan baisset vas me sa benda ?
E m quis francamen esmenda
De so don degr' esser cochos;
E m fi pregar d'avol barganh,
Don m'a mil vetz lo cor dolgut:
Qu'era m tengr' ieu per errebut
Si m saludes com un estranh.

Domna, si tot no m tanh perdos,
No laissarai nous mi renda
E mai mas no vos estenda,
Que merces vens los mals e'ls bos.
E si pietatz tan vos franh,
So qu'ieu non esper ni no cut,
que m perdonetz tort conogut,
Si mais cai no m levetz del fanh.

Mon vèrs mòu mercejant vèrs vos,  no per çò, dòmna, qu'entenda que ja mercé de me'us prenda : tant es lo forfaits cabalós, per qu'ieu si be'm destrui no'm planh. Mas pos mi meteis ai perdut e vos, que'm faitz plus esperdut, si' m pèrd mas paraulas be's tanh.

Tant es mos afars perilhós, qu'ieu no sai com m'i emprenda; que pregars qu'òm no l'entenda val pauc ad òme sofrachós, per qu'es drechs que malastruc s' lanh, e pois per òme recresut aug dir qu'anc dieus no fetz virtut. Per qu'ieu prec sens cug de gasanh. 

Ben sai falhits soi ab estrós E no'i a mas qu'òm me penda, qu'ieu no soi qu'en drech contenda: però ben sai si'l premièr fos, drechs fora no' m cregués companh. 

Mas si'l forfaits fosson mòrt tut, qu'òm non agués mercés avut, mòrt e delit en foran manh. Mala vengués aquel sasons, que molt crei que car lo' m venda; Et està ben qu'ieu aprenda en qual guisa viu besonhós, car ges tan ric jòi no m'atanh. 

Mas no sai com m'es avengut Las ! non avia 'l ben saubut. Aras lo sai, per que m complanh. Dòmna, si ma mòrt vos es pros, ja non er qu'ieu me defenda ni no m'auretz major renda; Et a'n pro qui es poderós De celui vas qui a còr grand , Et a l'òps que mercé l'ajut; car nòu es a mercé tengut aiçò en que'l poder sofranh. 

Ai! las, tant mala fui irós quand baissèt vas me sa benda e' m quis francamen esmenda de çò dont degra èsser cochós; E'm fi pregar d'àvol barganh, dont m'a mil vetz lo còr dolgut: qu'èra'm tengra ieu per errebut si' m saludés com un estranh. 

Dòmna, si tot no'm tanh perdons, no laissarai no'us mi renda e mai mas no vos estenda, que mercés venç los mals e'ls bons. E si pietats tant vos franh, çò qu'ieu non espèr ni no cut, que' m perdonetz tòrt conogut, si mais cai no'm levetz del fanh.

Los Ròcafuòlhs e los Andusa

Los trobadors a la cort de  Guilhèm VIII e d'Eudoxia

literatura occitana medievala

retorn a l'index generau