SECCION

DE LENGA D’OC

DEL PEN-CLUB  INTERNACIONAL


2021: LOS ACAMPS PEN A L’ORA DE l’ENCAFORNAMENT


Acamp zoom dau 17 de Febrièr de 2021

« Lo lectorat occitan : quau son, de qué lor agrada ? »

8 presents : Joan-Frederic Brun, Sèrgi Carles, Joan-Pau Creissac, Maelle Dupon, Danielle Julien, Sara Laurens, Teiriç Òffre, Joan-Guilhèm Roqueta.

D’en primièr fasèm lo constat que cau coma dins totas las culturas destriar poesia e pròsa. Sara fai remarcar que i a un aspècte de facilitat, que benlèu es mai aisit de far de poesia, pren mens de temps.

Autra remarca per dobrir lo talh : la situacion sanitària rend pas aisit  d’espandir de literatura. Las vendas de libres an demenit de mitat amb la supression dels eveniments culturaus (JPC).

Maelle nos ditz que pasmens au Quebèc an capitat de metre en plaça una vida culturala « distanciala » fòrça dinamica…

De fach, coma nos ditz Danielle,  i a d’un costat l’escrivan e de l’autre los que crompan los libres, e sabèm pas de qué legisson los legeires…

Una informacion que nos desfauta e que cau obténer es de saupre quanes libres se vendon lo mai e quanes se vendon lo mens. De segur son los editors que nos’n poiràn assabentar. Lor cau escriure per lor demandar.

Cau joslinhar que lo succès o l’insuccès en librariá d’un libre son pas la marca de sa qualitat, e que se sap ben que mantun escrivan màger de l’istòria de las literaturas èra pas gaire legit dau temps qu’èra viu, mentre d’unes qu’èran fòrça famats de son temps an cabussant dins un oblic sovent justificat…

 

Ne sabèm pasmens un pauc.

a)       I a una sovent preferéncia per un autor local, practicant un parlar pròche. Los libres en gascon an un public mai que mai en Gasconha e los Gascons legisson pas gaire los autres parlars. Meteissa situacion en Provença amb en mai la trencadura en doas nòrmas d’escritura desseparadas (occitana e mistralenca). Los que son avesats au mistralenc legisson pas gaire çò que pareis en grafia alibertina.

b)      I a la notorietat de l’autor : per exemple los sonets de Bernat Manciet en cò de « Jorn » s’agotèron lèu, e tanben « D’aicí Mil ans de Lutz » de Max Roqueta que s’agotèt e foguèt reeditat, e s’agota a bèles paucs. Son agotats tanben de Max Roqueta «Tota la saba de la mar »  en cò dau trabucaire e Verd Paradís 2 (que Letras d’Oc lo vai tornar editar). A la rebors lo libre de Max Allier s’es quasi pas vendut. Au « Trabucaire » los libres de Joan-Ives Casanòva, que son flames mas de lectura malaisida, son pas gaire partits.  De tant que ara Joan-Ives s’autopublica, dins una colleccion tecnicament qualitadosa.

c)       I a un efièch de generacion, per exemple los libres de Silvan Chabaud an un public mai jove relativament larg.

d)      Los libres pesucs se vendon mens : S. Carles nos indica que sa traduccion occitana de « Una cadena de voses » d’André Brink (504 paginas) èra estat tirat a 600 exemplars e es pas agotat 8 ans puèi. « La Fèsta » de Robèrt Lafont siaguèt co-editat per Federòp, Le Chemin Vert e Obradors, e de segur Lafònt paguèt una bona part dau còst d’edicion…

e)      Las traduccions de tèxtes dins d’autras lengas… Los libres amb CD… sabèm pas tròp s’aquò es presat per lo public e se se crompa. Un domèni que Letras d’Òc afavorís es lo dels libres per enfants.

f)        Un problèma màger es aquel de la diffusion. Los libres editats au « Trabucaire » o a « Reclams » son mens difusits en Lengadòc que los d’IDECO que benefician d’un malhum militant. I aviá au nivèl de las seccions de l’IEO un fonccionament militant que fasiá que los cèrcles afiliats a l’IEO crompavan la « plèga » e se’n servissián per lo cors d’occitan.

g)       D’unes autors an un lectorat, citam lo cas dels polars e dels libres d’anticipacion de Florian Vernet

Estrategias.

a)       Los eveniments (festenaus, presentacion de libres en librariá) – que de segur amb lo COVID se fan pas pus… èran una occasion màger per vendre quauques libres. Generalament pas gaire a cada còp… Conclusion, ne cau far mai e poiriá èsser un ròtle dau PEN trabalhar per que se’n faguèsse mai ! I a d’estrategias per rendre la cultura occitana atrasenta per un public amb una preséncia efectiva e pas solament simbolica de la lenga… Joan-Pau Creissac insistís sus lo fach que las lecturas de presentacion fan vendre e que sens aquo se vend fòrça mens. Quanes libres son melhor venduts dins aquel contèxt ? O cau espepissar de mai pròche. Li sembla que se vend un pauc de tot, pas totjorn çò que se crei que partirà primièr.  En principi per que de libres se venden cau que pòscan agradar a un public divèrs…

b)      De tot biais la plaça dau libre dins lo mond culturau d’ara es cambiada. Dins los ostaus i a de mens en mens de plaça per de libres. Dificil d’aver d’immensas bibliotècas personalas… Una plaça de mai en mai granda es presa per los e-books, per los films sus Youtube, etc… e sens fonhar lo libre que demòra per una lenga coma la nòstra un supòrt irremplaçable, es important de desvolopar tot aquò, de far circular una cultura ambiciosa en occitan sus d’autres supòrts que lo papièr. Parlam de documents audiovisuaus ont se pòt a l’encòp veire la lenga escricha e l’ausir parlada amb d’esplechas per la compreneson (jos titolatge…). Nos i cau metre. Se prepausa de documents audiovisuaus presentant cada escrivan dau PEN occitan. « Deuriam jogar la causa de l’oralitat » ditz Teiriç,  e èsser presents sus youtube, facebook, etc…

c)       « L’enregistrament es presat », nos ditz S Carles. T Offre nos parla d’un trabalh fach en Cantal per F Daval per Vermenosa, en film jostitolat, excellent… La colleccion que fasiá Patric d’autors occitans que legissián sos tèxtes èra flama mas se vendiá pas,  e arrestèt.

d)      En estent presents sus los malhums sociaus se pòt tocar mai de mond, far saber de qué se fai, de qué se publica… Mas per aiçò cau far viure las paginas, las comolar d’informacions…

Autras remarcas.

a)       I aviá una « crompa militanta », de mond que se crompavan de libres per sosténer l’occitan mas que los legissián pas. D’unes crompavan tot çò que pareissiá ! Benlèu ara se fai un pauc mens, d’abòrd que de libres ne pareis fòrça mai e puòi que lo mond an pas totjorn a son ostau la plaça per los recaptar.

b)      Sabèm pas se lo lectorat occitan aima melhor las òbras bilinguas, se se vendon mai, etc…

En practica, decidissèm de far aquò:

-          Escriure als editors per aver de donadas mai quantitativas o mièg-quantitativas sus las vendas e la difusion dels libres ;

-          Contunhar d’alargar lo grop per recampar encara mai d’autors.

-          Prene lenga en temps que PEN Òc amb l’IEO per saupre cossí fonccionan ara las edicions, quau se n’entreva, etc…

-          Preparar de documents audiovisuaus per Youtube

-          Contunhar d’editar d’e-books disponibles a gratis sus lo web


PEN-CLUB DE LENGA D’OC :  PER DUBRIR LO TALH : dicha inaugurala de Rotland Pecout  per l'acamp de Decembre 2008. 

Rendut compte dels acamps

Rendut compte dels taulièrs