Gustave THEROND

( 1866 - 1941)  

Gustave THEROND es nascut lo dètz de Decembre de 1866 a Sant Martin de Londra lo país dels enneblats, e passa son enfança dins las nautas garrigas, als pèses dau puòg de Sant Lop. 

Als alentorns de 1886, lo retrobam a Montpelhièr,  escolan a l'escòla normala d'institutors ont ensenha Pau Chassary. Qu'aremarca aquel jovent pas tròp afeccionat per las matematicas mas qu'escriu de còntes en occitan... E lo convida a dinnar au maset, l'encoratja, lo ven visitar au país de Londra ont fan ensèms l'escorreguda dau puòg de Sant Lop en prenent ben gàrdia de pas prene d'aiga per de dire que non s'escalustrèsse la fònt qu'es sus lo plan dau vilatge de Sant Martin de Londra, car l'aiga, ailamont, es la bevenda dels ases amb aquò pas mai. Eles, en cranes felibres, es quicòm mai que chimavan en escalant los pendisses rocassoses. Chassary contarà tot aquò dins lo prefaci dels “ Contes Lengadoucians ” quora sortiràn en 1906, dedicats justament a Chassary (dich per escais lo Maselièr), que Thérond considèra a bòn drech coma son mèstre en escritura d'òc... 

Thérond s'atròba regent a Sant Pargòri e puòi en 1890 a Sèta, ont se marida. A 24 ans de temps. D'aquí enlà aquel Londrés de soca vendrà mai Setòri que los setòris... A sa cabana, en bòn ciutadan dau ont Sant Clar: se ditz: "Frigoleta". Aquí se compausaràn davant d'alhòlis e de rolhas los "Armanacs Setòris" (entre 1894 e 1913). E la "Campana de Magalouna", a partir de son espelison en 1892, publicarà tanben regularament de pròsas sieunas, o de poèmas galejaires, metent sovent en scèna los Bosigauds, estatjants de Bosigas supausats nècis...

Mas es au començament dau sègle XX que lo galòi contaire s'atròba publicament remarcat e premiat. Los 24, 25 e 26 de Mai de 1900, se celèbra lo Trentenari de la Societat per l'Estudis de las Lengas Romanicas. Pau Chassary n'es vici-president... Coma de costuma, un concors literari e filologic es organizat. Vint e uòch òbras son propausadas. Thérond davera per sos còntes lo prumièr prèmi de pròsa ex-aequo amb Enric Pelisson d'Areta (Bassas Pirenèus), e lo segond prèmi de filologia (prèmi Boucherie) per un estudi titolat “ Eléments de Grammaire Languedocienne- dialecte languedocien cettois ”. Obratge remarcat e aculit favorablament maugrat quauques critiquetas dels grands romanistas que lo qualifican pasmens d'"étude... très complète, très exacte et bien faite". 

 

La parucion d'aquesta gramatica es donc anonciada dins l'Almanac Cetòri de 1902 e es marcadada coma "a mand d'èstre publicada" en 1903 dins la  "Revue des Langues Romanes", mas es pas jamai estada estampada fins au sègle XXI ont Gaston Basalgas la desrebondèt e la faguèt paréisser... A bèles uòlhs vesents los organizaires dau concors de 1900, coma o explican a la pagina LIX dau volum ("avis au lecteur"), volián publicar un segon volum amb los dos documents premiats per lo prèmi Boucherie, es a dire la monografia dau parlar de Banhèras de Luishon per Sarrieu, la gramatica dau montpelhieirenc e dau lodevés per Lamouche, prumièrs ex-aequo, e la gramatica Setòria de Thérond. De fach aquel segon tòm sortiguèt pas. Au còntra, los còntes qu'an agut lo prumièr prèmi de pròsa son estats estampats dins lo fòrt volum especial editat per la Societat per l'Estudis de las Lengas Romanicas per aquela escasença dins sa màger part en 1901 (pp 41-110), amb lo títol "CONTES LENGADOUCIANS - Dau pioch de Sant-Loup au pioch de Sant-Cla". (son represes aquí en grafia occitana)  La seguida sortirà en fulheton dins la meteissa revista las annadas que seguisson (ne donam aquí lo reculh en PDF);  Sortiràn en volum isolat en 1906 amb lo meteis títol e un prefaci de Chassary. La lenga franca, populara, expressiva, de Thérond ne fai un prosator remarcat de sa generacion. La semblança amb las pròsas de Chassary es de remarcar. Om pòt regretar una influéncia de la prosodia francesa que manten un pauc lo lengatge dins un carcan e l'empacha de delargar son ample. Mas es d'excelenta pròsa e de franca galejada que sap far rire. 

En 1902 Thérond es nommat Majorau dau Felibritge. La man de Chassary i es sai que per quicòm...

1906 es l'annada de la Santa Estèla de Sèta, ont Frederic Mistral ven presidir la fèsta. Un poèma de circonstància de l'Escotaire ne descriu l'ambient (in. "las tapèras dau maset", 1908). Se vei que lo mèstre d'òbra de la fèsta èra justament "l'amic Thérond"...

Se ditz que los "CONTES LENGADOUCIANS - Dau pioch de Sant-Loup au pioch de Sant-Cla" siaguèron dins aquela pontannada revirats en danés per los filhs d'Andersen... Qu'en cambi ofriguèron a l'autor un bèu retrach d'el. 

Sèm a l'apogèa de la renaissença culturala occitana de Sèta... La tombada seguirà. L'Armanac quita de paréisser en 1913...e puòi es la guèrra...

 Entre las doas guèrras... Gaston Basalgas dins "Ecritures populaires sétoises" nos indica un fach important. A l'endeman de la guèrra de catòrze la lenga de la carrièira quita d'èsser l'òc. Serà desenant lo francés. 

Thérond a aladonc 56 ans. Se maina que lo mond càmbia, que l'occitan que siaguèt una passion de sa joinessa es un afar dau passat. Es director d'escòla, l'escòla Aragó. Dins las annadas 20 s'engatja dins la vida politica. Ont reviuda la flama dels Xavièr de Ricard e Fourès, qu'a sai que degut costejar dins la pontannada 1886-90... En 1920 es membre dau partit socialista, e serà aladonc un dels fondadors de la seccion setòria dau Partit Comunista. S'engatja a fons dins aquela accion, se bateja el meteis "communiste enragé"... Mas prendrà sas distàncias en 1925 amb lo Partit dins la pontannada que seguirà, fàcia a la "Bolchevizacion". Au moment, tanben, de la guèrra dau Marròc. Jacme Blin analiza menimosament aquel itinerari dins son recent libre. 

De notar, en 1924, la presa de posicion per las candidaturas de femnas en politica. Es Thérond que redigiguèt l'aficha titolada: "Une femme candidate, pourquoi?". Que lo redimís d'una nòva francament pas feminista sonada "per las metre a l'òsca", que dobrís los "Còntes" de 1900, e ont fai (per galejada) l'elògi dau margue de l'escoba coma instrument domestic (e contondent) que rend las femnas domètjas. 

Dins aquela pontannada lo jove reviure dau "Novèl Lengadòc" sembla pas de l'aver interessat, au contrari d'Azemà per exemple. Escriure en òc es pas pus son afar. La pagina es virada ara. Cau dire que la galòia còla dels temps de l'Armanac Cetòri s'es esvalida. "Biscam-pas" senhoreja totjorn dins sa cabana "Frigoleta", vièlh savi barbablanc. E sai que deu contunhar de regalar sos amics amb son biais de contaire. Mas en 1936 quora publica tornarmai un reculh de còntes, es en francés qu'o fai: serà los: "Contes du gai pays de Sète". La meteissa vena que çò que fasiá en òc quaranta ans aperabans...  Ont es son estrambòrd de felibre de la pontannada 1886-1913? 

Passan las annadas.

E "Biscam_pas" defunta a Seta lo 30 de Mai de 1941 Nos demòran sos tèxtes d'Armanac, e d'unes tanben un pauc mai oblidats dins la "Campana de Magalouna", e son libre de còntes publicat en òc en 1906. Ont s'afirma escolan biaissut de Chassary. Son itinerari atipic que ne fai de segur un dels pus roges de totes los felibres que siágan estats inscriches au Cartabèu de Santa Estèla a recentament suscitat un cèrt interés. "Roge sang de buòu" per reprene una expression sieuna... Mas aquò's pas acabat e demòra de causas de descobrir... 

 

CÒNTES LENGADOCIANS Dau puòg de Sant-Lop au puòg de Sant-Clar (transcrich)

Seguida dels CÒNTES LENGADOCIANS (tèxt originau en PDF)

Sèta l'occitana!

Un essai sur Gustave THEROND dit "Biscan Pas" Félibre et membre fondateur du PCF
à Sète en 1920 per lo Setòri Jacme Blin

Retorn a l'index d'intrada

Cap a l'index alfabetic dels autors.

La cronologia 

 Cap au somari analitic de la literatura