SECCION

DE LENGA D’OC

DEL PEN-CLUB  INTERNACIONAL


Los escrivans, la lenga e la nòrma : diversitats dins un « ambient d’unitat ». 

 

Dobrir aqueste talhièr nos semblava important, amòr a la constatacion que l'occitan que s'escriu correspond rarament a aquel que s'ensenha nimai  a aquel dels diccionaris o dels lexics. Los obratges pedagogics prepausan una lenga d'usatge sus la basa de consideracions linguisticas, mentre los escrivans desvolopan lor lenga d'escritura a partir de l'occitan qu'an recebut dins lor practica de la lenga orala (per natura dialectala) e/o de lors lecturas. 

  Aital la lenga literària dels escrivans d'ara es pas unificada. De linguistas (Teulat, Taupiac, Barta, Sauzet) an prepausat un occitan "referencial", "normalizat", "normat", "mejan", "general", etc... mas aquela lenga es estada causida per quasiment ges d'escrivan. D'unes l'an utilizat tot còp per de pretzfachs ancillaris de comunicacion o d'escritura tecnica mas pas per la creacion literària. JF Brun sona aquel occitan "occitan minimal" e lo considèra coma una mena de pus pichon denominator comun mai que coma una referéncia. Un torn de taula fai veire clar que totes los escrivans representats aicí son estacats a la nocion d'unicitat de la lenga d'òc, mas que per manejar una lenga viva que carregèsse d'emocion e de pensada lor cal prene per basa l'occitan qu'an recebut per oral e per escrich, e qu'es dialectal. Pasmens los escambis entre escrivans de regions diferentas e de parlars diferents abotisson a espandir d'unes biais de dire e d'escriure, e ges d'escrivan d'ara a pas la pretencion d'escriure lo parlar estrech d'un endrech dins una forma dialectalament pura. Lo fonccionament de la literatura d'Òc abotís a la mesa en plaça d'una "atmosfèra d'unitat" (coma o escriguèron Castan e Manciet) qu'es pas de ges de biais una unitat estricta. R. Jumèu prepausa d'aplicar aquí la nocion de "paratge", que significa bona entenduda entre d'egals que se respectan, per descriure aquela "atmosfèra d'unitat" dins un contèxt pluridialectal.

  Ara, ni que la lenga literària fonccionèsse jot una forma dialectala, non unificada, se vei qu'evoluís cap a de mai en mai de vocabulari comun d'un biais organic que seguís pas exactament las especificacions teoricas dels linguistas. Los escrivans presents son totes mai favorables a aquel fonccionament actual qu'a l'adopcion estricta d'un otís unificat creat sus la basa de consideracions teoricas. Reconoissèm l'interés d'una lenga mejana prepausada per los linguistas mas ne recomandam pas l'impausicion coma lenga d'usatge preferencial als escrivans. S'aquela causida se faguèsse d'un biais abrupte, riscariá fòrça d'aturar la font de la creacion.

  Reconoissèm pasmens dins la discutida que l'ensenhament d'ara basat sus una lenga mai unificada e la disparicion quasi totala de la practica orala espontanèa en mitan rural fan que las generacions que van seguir utilizaràn segurament una lenga mai unificada, mai basada sus l'occitan unificat teoric. L'adaptacion en occitan normalizat de "Joan l'an pres" de l'abat Favre o de "Verd Paradis" de Max Roqueta, que fòrça de nautres an vista amb una sentida de malaisança, es tanben l'escasença de far dintrar una rica lenga literària plena de chuc de vida e d'expressivitat dins aquel usatge que saique benlèu s'espandirà.

  Se pausa la question de la nòrma, question levada per Joan-Claudi Foret dins una letra qu'avèm legit. Joan Claudi ditz aiçò:

  "- L'escrivan occitan e la nòrma. Cada escrivan occitan se causís sa nòrma, dialectala o supradialectala, grafica o morfologica. Es una evidéncia de rapelar, e mai se dins las autras lengas la question se pausa pas gaire, essent  aquerida l'unanimitat dins la l'acceptacion d'una nòrma. Lo PEN a donc lo dever de rapelar doas causas :

1)         libertat de cada autor dins la causida de sa nòrma ;

2)         necessitat d'una nòrma, es a dire d'una lenga normalizada. Per qu'aquela libertat de causir sa nòrma aja un sens, cal qu'una nòrma existisca. Lo plaser de la transgression implica l'existéncia de règlas o de leis. Cal donc que lo PEN apèla de sos vòts un progrès dins la normalizacion grafica e gramaticala de l'occitan, dins sas diferentas varietats, coma aquò se fa dins totas las autras lengas. Si que non, los autors occitans riscan plan d'escriure dins un patés sens forma ni contorn, movedís e labil, ont l'escart conscient per rapòrt a una nòrma serà remplaçat per de fautas d'ortografia, per d'incoëréncias insconscientas e involontàrias. Lo recors  a de formas iperdialectalas (se tala es la causida de l'autor) prendrà alara tot son sens e tot son chuc. Aquela normalizacion se pòt far jos l'egida per exemple d'una acadèmia o de tota autra instància de preconizacion, reconeguda per l'ensem del domeni e dels actors culturals, comprenent escrivans, lingüistas e ensenhaires."

  La discutida qu'avèm nuància aquela proposicion que ne reconois l'interés. De nòrmas en lenga nòstra de fach n'i a doas que fonccionan, la nòrma alibertina e la nòrma mistralenca. D'un ponch de vista estrictament d'escritura que deu èsser aquel del PEN-club, totas las doas an plena e entièira legitimitat de lengas literàrias, an donat totas doas una literatura rica qu'es l'onor de nòstra lenga. Caduna a de justificacions teoricas mas s'es impausada largament per de rasons mai que mai istoricas e particularas que n'an ara establit l'usatge. Aquelas doas normas pòdon fonccionar d'un biais estricte estent que de diccionaris ne definisson los bòns usatges ortografics. A prova : se’n fai de dictadas. Pòdon tanben, per pegar melhor a la fonologia, èstre adaptadas amb soplesa, çò que s'es fach  per de parlars un pauc particulars o per transcriure de tèxtes ancians sens los escarraunhar. Dins una amira de dignitat de nòstra lenga d'escritura, sacrificam totes mai o mens de nuàncias de prononciacions a l'usatge comun. Robèrt Lafont, aplicant al provençal la nòrma d'Alibèrt, parlava de "grafisme suport". Per exemple escriure "amb" per "amé, emé, embé, endé, etc....". De notar qu'aquela nocion es pas admesa per d'unes e que Taupiac o Teulat defendian tanben l'idèa d'una prononciacion normalizada que fariá de la grafia occitana una grafia fonetica. Aquela concepcion rendriá impossible lo fonccionament actual de la lenga literària en "atmosfèra d'unitat pluridialectala", e obligariá de facto d'adoptar l'occitan referencial, renonciant a la dialectalitat jot pena d'espetament en multituds de varietats escrichas iperlocalizadas, çò que degun de nautres volonta pas...

  Tocant la nòrma alibertina, se fai una tièira de remarcas. Primièr, aquesta a conegut dempuèi trenta ans de fluctuacions que l'an renduda flotejanta, e exprimissèm totes lo vòt que los linguistas evitèsson de cambiar tròp sovent sas preconizacions, çò qu'abotís una situacion de confusion marrida. Existís pasmens per la màger part de las varietats dialectalas de nòstra lenga una escritura "rasonablament" normalizada. Los darrièrs diccionaris del lengadocian (Laus, Rapin, Lagarda, Cantalausa, "Tot en OC") divergisson quasiment pas, si que non sus de ponchs de detalh. Lo provençau, lo gascon, lo nòrd-occitan, an tanben de diccionaris normatius.

  Lo problèma dels neologismes correspondent a  la vida modèrna es joslinhat. Sovent l'escrivan ne farga de son sicap quand cèrca un mot qu'existís pas, e adonc de multiplas solucions se meton en plaça: exemple telefonet/portable/cellular/pega-aurelha/telefonilh, etc... Cal espandir las preconizacions de las instàncias competentas, que son pas totjorn conegudas de totes, amòr a uniformizar las causidas. Lo PEN i poiriá contribuir en collaboracion amb aquelas instàncias, en rediguent als escrivans aquelas preconizacions.

  Se parla dels lexics en linha sus internet, e per exemple se joslinha l'interés del trabalh de nòstre amic e sòci P. Testà per lo provençau. A la rebors, lo sit fòrça utilizat per los debutants de Arvei Cassinhac trebola totes los escrivans e especialistas de la lenga d'òc, estent que met en circulacion de molonadas de mots inventats desconeguts e de construccion fòrça discutabla. Ne desconselham cap e tot l'usatge als qu'estudian la lenga. O alara caudriá que l'autor lo revisèsse en lo porgant de tot aquel vocabulari inventat e totalament fantasairós.

  Se pausa puèi la question de la causida o non d'un vocabulari "granat" o "idiomatic", çò que Taupiac sona "lo fantasma de la distanciacion lexicala", valent a dire la tissa de causir de paraulas sistematicament e per principi diferentas de las del francés. De cops que i a aquò abotís a d'"ipercorreccions" que son de fautas de lenga (ex: situir per situar, agricòl per agricòla, etc...) mas devèm reconóisser que l'exemple es ancian e que nòstres escrivans an agut dempuèi totjorn la tissa d'afavorir l'usatge de mots idiomatics, causa logica d'abòrdi que causir l'òc coma lenga d'escritura procedís d'una enveja d'escriure diferentament de çò que fariam en francés. Godolin, Mistral, Langlada, Perbòsc, Max Roqueta, Robèrt Lafont, JY Casanòva... an utilizat o utilizan un lengatge ric en paraulas idiomaticas. D'unes coma Pèire Pessamessa nos dison qu'es d'invencion de letrats que falsifican la lenga e que se cal referir a l'usatge oral espontanèu del mitan del sègle XX (ara esvalit). Los escrivans recampats a z'Ais reconoisson qu'es important de pas partir dins l'artifici descabestrat, mas que cal tanben tenir compte de la lenga escricha e que los tèxtes de Mistral, de Max Roqueta, de Lafont, e autres autors màgers, bailan l'exemple d'una lenga literària,  de verai elaborada per d'escrivans, mas qu'a la legitimitat de son existéncia e de son eficacitat coma otís de literatura e de pensada, e representa adonc una varietat de la lenga d'òc legitima, e que pòt èstre imitada. Reconeissèm tanben que i a d'excèsses e que de còps que i a la cèrca d'un mot pas conegut rendrà lo tèxt inintelligible. L'important seriá d'en primièr, mai que mai en pròsa, que la lenga fonccionèsse, siá de bòn comprene. Per exemple lo mot "ruscós" pòt pas èsser balhat coma l'equivalent exacte de "exigent". Correspondisson pas al meteis "nivèl de lengatge", "ruscós" es metaforic e familiar e serà pas immediatament intelligible. Aquo's a l'escrivan de sentir ont es la justa mesura entre l'excès d'idiomatisme (que trai a l’incompreneson) e la lenga minimala que carreja pas gaire de vida amb ela.

  Se tracha tanben dels "nivèls de lengatge" de nòstra lenga. De segur de nivèls de lengatge l'occitan n'aviá tota una tièira quora èra lenga parlada de tota la populacion, e es pas totjorn aisit de decriptar ara s'un mot d'òc es "familiar" o argotic o s'es d'una lenga distinguida. Los repèrs an cambiat. La diglossia impausa lo fàcia a fàcia entre lo francés amb sos nivèls de lengatge  e tota una varietat d'occitans mai o mens francizats. La lenga literària - o reconquistada e parlada per d'intellectuals - ven s'ajustar a costat d'aqueles nivèls sens s'integrar dins aquela logica, es en defòra de la mecanica de la diglossia, ne desromp lo fonccionament. Sos nivèls de lengatge son pas perfiechament identificables. Se'n destria al mens dos: i a l'occitan que parlan los occitanistas (escrivans compreses), barrejadís de lenga populara e de lenga sabenta, e la lenga literària, que son de segur dos nivèls desparièrs de lenga. Aicesta darrièira aguent la particularitat d'èsser la forma mai elaborada, mai performanta per exprimir de concèptes o per descriure lo mond (amai lo rebastir en imaginacion!), e es per aquò que lo PEN club ne vòl justificar e promòure l'usança e vòl tanben n'espepissar lo fonccionament.

 

Fin finala, nos sèm estonats un pauc de l'acòrdi general ont sèm totes demorats dins aquela discutida, que lo consensus s'i es fach tant aisidament. Aqueste consensus representa per definicion pas que çò que pensan los escrivans presents, e seriá interessant d'aver l'avejaire d'unes que i èran pas, e que pensèsson diferentament. E tanben d'un linguista partidari de la lenga unificada, estent que ges d'eles èra pas aicí, e qu'avèm afortit un biais de veire qu'es probable fòrça diferent del sieu.

 

Acamp de Montpelhièr, 2008

Acamp de Tolosa, 2009

Acamp de z'Ais, 2010


PEN-CLUB DE LENGA D’OC :  PER DUBRIR LO TALH : dicha inaugurala de Rotland Pecout  per l'acamp de Decembre 2008. 

Rendut compte dels acamps

Rendut compte dels taulièrs