LO LENGATGE E LA LITERATURA OCCITANS A MONTPELHIER... au sègle XIX amb la renaissença mistralenca.

 

Abans Mistral:

Isolat, teosòf e engèni: Fabre d'Olivet lo ganjòu fargava los espleches d'una renaissença totala. Mas digús l'escotèt pas. Si que non benlèu l'egrègi e oblidat A.A. Touchy (1752-1814) que consagrèt a Napoleon Ier una òda triomfala dins una lenga remirablament pura, cercant l'idiomatisme fins a ne venir escura (cf. Le Félibrige latin T. VII, 1896 p 182-187).

E la pontannada 1800-1850 siaguèt la dels patesejaires. Seguidors de Tandon, Rigaud, Martin e Gaussinèl qu'avèm vistes en fin de sègle XVIII. August Guiraud (1778-1849), autor de La Font Putanella ou Jacques Coeur à Montpellier peça jogada en 1808 au teatre de Montpelhièr e publicada per Antonin Glaize dins la revue des Langues Romanes tom IV, 1873. Un curiós poligraf: Pierquin de Gemblós (1798-1863) . Lo poëta-obrièr Ipolita Ròc (1801-1872). Amfós Potingon (defuntat en 1869) e sas pèças carnavalescas . E Josèp Chauvet (1794-1875): un poëta erotic, seguidor biaissut de Rigaud e de Gaussinèl.. un pauc mai pebrat sai que... redescobèrt en fin de sègle vint per Cristian Laus... Eugèni Vianés: lo poëta de las "recreacions d'un caçaire" e dau "jòc de malhet anoblit"... Jonquet dau Plan de l'Olivièr. L'autor anonim (JR?) de "las balivèrnas de Mèstre Jan", etc... Es lo temps de la literatura carnavalesca e de las corts coculàrias. 

A Clarmont d'Erau, lo poëta obrièr J.A. Peiròtas   (1813-1858) anóncia l'ambient renaissentista ont espelirà lo felibritge.

A Agde Bautesar Floret (1791-1871), l'Anacreon Agatenc, Que repren lo biais dels fraires Rigaud e de la tièira dels patesejaires, mas conscient de la dignitat de la lenga, cercant un estil elegant e sens ges de trivialitats e una lenga idiomatica. D'Agde rai, mas en contacte amb los montpelhieirencs de sa generacion, e autor d'una peça en clapassièr. R Lafont lo compara, per la riquesa dau lengatge, a Langlada meteis. 

La volada de las Focas, poèma comic pro capitat dau Setori Eugèni Vivarés (1808-1887), dins lo biais de l'abbat Favre...

Un egrègi universitari, romanista biaissut, fin rimejaire, que se mesclèt a la renaissença mistralenca tre sa debuta: Aufret Moquin-Tandon (1804-1863). Nos laissèt de faulas deliciosas, e un estonant pastiche de cronica medievala en òc: lo Carya Magalonensis. Son ainat de dos ans, Frederic Ròcaferrièr (1801-1883), contunharà dins la meteissa vena amb una ambiciosa epopèa en vèrses medievals: "los Atges de l'Umanitat"...

E puòi ...

Frederic Mistral (1830-1914)

E puòi amb Mistral la lenga d'òc (jot sa forma provençala) renasquèt coma lenga literària vertadièira, totala... Lo Felibritge: Una granda aventura romantica, una mena de miracle que s'es perlongat d'auvari en auvari mai de 150 ans... e que fai que i aguèsse uòi d'occitan sus internet au sègle XXI...

A sa seguida, aicí, dos primadièrs, refaguèron dau montpelhieirenc tanben una lenga de literatura: Loïs-Diogènes Guiraldenc (1840-1869) e Octavian Bringuièr (1829-1875).

Après Bringuièr e Guiraldenc: los contemporanèus, seguidors, opausants... a Mistral en tèrra montpelhieirenca:

L'ainat e lo mèstre: Alexandre Langlada, de Lansargues, lo "Vergèli Lengadocian"

 

Carles de Tortolon (1836-1913): l'alargament de la renaissença provençala au Lengadòc e a la Catalonha... e la renaissença sabenta amb la Revue des Langues Romanes (1869). E mai l'òme qu'amb Octavian Bringuièr definiguèron oficialament los limits geografics de l'òc e de l'oïl (1876).

Loïs-Amfós Ròca-Ferrièr (1844-1907) lo rude, coma lo sonava Mistral que l'estimava e lo crenhissiá un pauc... e dich tanben per escais Robur-fèr per los cronicaires de la Campana de Magalona qu'èran saique pas sos amics... Un erudit d'engèni, una òbra immensa, un trabalh prigondament original sus lo lengatge e sus l'estil, una poësia refinada, sabenta, tant intelligenta coma majestosa. Una òbra ont la tissa de l'enrasigament estrèm buta a l'universau. Un dels pus grands personatges de la literatura occitana, oblidat cap e tot.

L'organisacion oficiala de la renaissença de l'òc a Montpelhièr: l'escòla dau Paratge ( 1875).

Le Félibrige Latin e sos escrivans:en guèrra contra la "provençalizacion arbitrària" volguda per Romieu e Arnavièla...

Joan Carles-Brun (1870-1946): nauta figura de las letras e dau mond saberut, emigrat a París ont ensenha au Licèu Enric IV, amic de Liane de Pougy e de Salomon Reinach, aparaire e primadièr afogat (a una epòca ont èra pas tròp catolic d'o far) dau "regionalisme"...

Carles Gròs (1841-1911): "le plus populaire et le plus connu des poètes montpelliérains" coma lo qualifica Ròcaferrièr. Es el que cantèt: "Tenguem nòstre eime e nòstra liga / pus naut que lo Puòg de Sant Lop (...) e que jamai la lenga maire / de Montpelhièr pòrte morrau!". E que, ni per exerçar lo mestièr de liquorista distillator, escriguèt an 1906 "Marineta o los desastres de l'Alcòl". D'el, au mitan d'una rejoncha d'ancians èrs populars, la cançon"Ma Mia".. E tanben: German Colasor (1828-1907), Josèp Dàvid-Còsta, Pepin Pagés de Balaruc, Carles de Rebolh, Leon Grotlièr (de Pinhan), Pau de l'Euse, Eugèni Montabré (1830-1895), lo poëta de la "Volada de las Focas", Xavièr Pèire de Bedarrius, Edmond Garriga : a ma polida Fineta (1890), Maurici de Laurenç, Pau Brouillet, Aimat d'Agussòl e Oscar Còsta, los de Sant Andrieu de Sangonis, Enric Boquet, Bastida de Clausèl, felibre de l'Oliu , lo poèta de Cornonterral, autor de : "Tus" (1890), de "Ma Bartassada", etc... Ipolit Messina, G. Rodièr l'excellent fabulista (e lexicograf?), Aquiles Arnaud, A. Bauquièr, Antòni Ros de Lunèl Vièlh, August Vivarés, P Cavalièr, August de Cavalièr (reviraire biaissut de l'ancian testament), A. Henry, Ciprian Dumàs, Josèp Lacrotz, August de Veyrier, Gracian de Ponç, Urban Cadilhac, Amenil, Juli de Granat, Adrian Marqués, A Maffre de Baugé, Dònadieu Braç...

Demest eles: una jove destinada prometeira trencada a 23 ans: August Gautièr (1860-1883), l'autor de la Cendroseta, retorn au mit popular originau travestit per la version literària de Perrault, coma o mòstra un prefaci saberut de Ròcaferrièr. A l'aise amb la versificacion, mèstre d'una lenga blosa e plegadissa qu'es a l'encòp autentica e literària, delicat, pro cultivat (revira los romantics alemands) e provesit d'una autentica sensibilitat poëtica...

 

... e los exilhats a París, ont los recampa amistadosament Carles-Brun: Guston de Cavalièr, Peironet de Lobriá e Rainièr de Blòc.

 

La lauseta de Xavièr e Lídia de Ricard: lo "panlatinisme revolucionari"

Loïs-Xavièr de Ricard (1843-1911): lo felibre roge, lo visionari afogat en avanças sus son temps. Un dels fondators parisencs dau Parnàs, biografiat per Verlaine meteis. E que, vengut montpelhieirenc e escrivan d'òc, comencèt una autra aventura... Una destinada brutlanta e tragica.

Lídia Wilson dicha Dulciorella son esposa, occitana e montpelhieirenca per causida, adralhada dins una aventura d'escritura totala... tròp lèu trencada per la malautiá...

Los escrivans de la Campana de Magalona

Lo jornalet popular que s'opausèt d'en primièr (1892) a l'elitisme intellectual de Ròca-Ferrièr e a las nautas vistas culturalas e geopoliticas "panlatinas" dau Felibritge Latin. E que subrevisquèt a la contèsta, venguent un extraordinari tesaur de vida montpelhieirenca tot en occitan, a posita per lo sègle XXI, sufís qu'i anèssem posar. La campana aguèt tanben sos grands escrivans: Deseuse l'Escotaire, Fornèl, Chassary... e un jovenòt nommat Max Roqueta que se'n reparlarà mai tard!

Aquestas paginas son en construccion... la matèria es abondosa que ben talament...

Retorn a l'ensenhador de la literatura montpelhieirenca d'òc
Retorn a l'ensenhador generau

literatura carnavalesca dels sègles XIX-XX

index alfabetic dels autors

cronologia

index generau