Los trobadors a la cort de Pèire II

 e de Maria de Montpelhièr

 

 

 

Lo rei d'Aragon Amfós II (que reinèt entre 1180 e 1196) incarna dins la literatura trobadorenca, amb quauques autres grands senhors coma Richard Còr de Lion, Raimon VI de Tolosa, Barral dels Bauç, Dalfin d'Alvèrnhe, Blacatz, etc..., lo parangon de la civilizacion trobadorenca. Sa cort èra una de las pus famadas dins aquel contèxt cultural. Lo trobador Raimon Vidal de Besalú nos a laissat una mena de "guida" d'aquelas corts que nos las rend pro viventas detràs los sègles dins sa deliciosa pichòta nòva "Mais intrava e Abril se n'issia". 

 

Lo filh d'Amfós II, Pèire II, i succedís en 1196 sus lo tròn d'Aragon. Vendrà senhor de Montpelhièr en 1204, en esposant Maria de Montpelhièr, filha de Guilhèm VIII e de l"emperairitz" Eudoxia. 

 

Antau dos fogaus màgers de la civilizacion trobadorenca s'atròban reünits. 

 

Pèire II reinarà amb magnificéncia sus Aragon, Catalonha, Rosselhon e Montpelhieirés de 1204 a sa mòrt sus lo prat batalhièr de Murèth en Setembre de 1213... "Molt fo grands lo damnatges e'l dòls e'l perdements / quand lo rei d'Aragon remàs mòrts e sagnents / e molt autres barons..." escriu la cançon de la Crosada... La rèina Maria èra mòrta a Roma quauques meses aperabans en 1213.  

 

Lo reinatge de Pèire es lo ont pren forma lo projècte d'una "granda Occitània" reüniguent Catalonha, Provença e Lengadòc. Lo trobador Pèire de Bragairac, dins un sirventés mesconegut, celèbra aquel expansionisme e aconselha a Pèire II de conquistar Montpelhièr per las armas...

 

Lo rei Catalanò-Aragonés apareis de tot segur dins l'ensèms occitan als alentorns de 1200 coma la granda fòrça qu'es en trin de s'impausar. Ni que l'arpa franchimanda s'entreveguèsse. La tençon entre Albèrt (de Sisteron?) e Monge discutís antau entre las doas supremacias: catalana o francesa...

 

Monges, causetz, segon vòstra sciença,

qual valon mais, Catalan o Francés?

E met de çai Gasconha e Proença

e Lemosin, Alvernha e Vianés,

e de lai met la tèrra dels dos reis;

e car sabètz d’els tots lor captenença,

vuelh que'm digatz en quals plus fins prètz es. 

 

29. Ed J. Boutière, «Les poésies du Troubadour Albertet», Studi medievali, n.s., 10 (1937), pp. 1-129, p. 94 : «Monge, causissetz, segon vòstre sicap, qual valon mai, Catalans o Franceses? E mete de çai Gasconha e Provença e Lemosin, Alvernha e Vianés,e de lai mete la tèrra dels dos reis [los reis de França e Englatèrra]; e per que sabètz d’eles totes lor comportament (captenença), vuòle que me digatz en qual es lo pus fin prètz. (" in quali maggiormente si trova il perfetto valore") revira  S. Asperti. 

 

 

Curiosament, se parla mens de Pèire II coma grand prince aparaire dau trobar que de son paire Amfós, passat a l'estat d'arquetip legendari dins aquel ròtle... 

 

Stefano Asperti ("I trovatori e la corona d’Aragona.Riflessioni per una cronologia di riferimento" Bull del Rialc) analisa aquela estonanta question. De tot segur lo ròtle de Pèire dins l'aparament de la cultura trobadoresca  es pas mendre qu'aquel d'Amfós. Per mai d'un signe se vei que la consciéncia culturala dau temps assimila los dos reis. 

 

Trobam a la pagina "Provençal literatura"  aquela tièira de trobadors qu'illustrèron la cort de Pèire II entre 1196 e 1213: Raimon de Miraval, Aimeric de Pegulhan, Perdigon, Ademar lo Negre, Uc de Sant Circ". 

 

La recenta monografia de Stefano Asperti ("I trovatori e la corona d’Aragona.Riflessioni per una cronologia di riferimento" Bull del Rialc) oblida Perdigon (lo traïdor aunit? - mas sa "vida" mençona que Pèire i faguèt pro de benfaches...) e apond :Raimon de Miraval ; Pistoleta ;Peire Vidal, Aimeric de Sarlat, Guiraut de Calanson, Guilhem Magret, Elias Fonsalada, e benlèu Pons de Capduelh. Aquí donc la lista dins son entièr: Uc de Sant Circ; Ademar lo Negre; Raimon de Miraval ; Aimeric de Peguillan; Pistoleta ;Peire Vidal, Aimeric de Sarlat, Guiraut de Calanson, Guilhem Magret, Elias Fonsalada, e benlèu Pons de Capduelh qu'i dedica sa cançon de crosada "çò qu’òm plus vòl e plus es volontós". E Pèire de Bragairac, qu'amb lo sirventés "Bèl m'es quand aug lo resson", dins lo mai pur estil de Bertrand de Bòrn, aconselha a Pèire II de conquistar Montpelhièr per las armas, e tant milhor per Guilhèm VIII que lo trobador non ne "planh l'onta (=vergonha) ni'l dam / d'En Guilhèm car es savais"...(savais=mauvais: un mot dau vocabulari de Bertran de Bòrn..) Urosament  Pèire II trobarà un mejan fòrça mai pacific de resòlver aquel afar: vendrà senhor de Montpelhièr en esposant Maria en 1204...

 

 

Retrach de Pèire II per son filh Jacme

 

«Nostre pare, lo rey En Pere, fo lo pus franch rey que anch fos en Espanya e el pus cortés e el pus avinent, sí que tant donava que ses rendes e ses terres ne valien menys»

 

(Llibre dels fets del rei en Jaume, Barcelona, Barcino, 1991)

 

 

Pèire II trobador el meteis? 

 

"On lui attribue généralement, dans la tenson avec Giraut de Borneil "Be'm plairia sénh' En reis"(BdT 242,22) une part qui revient plutôt, peut-être, à son père (=le troubadour bien connu Amfós II (1162-1196).(Chabanneau in Hist Gén Languedoc, tòm X, 1885;  p 369). Trobaretz aquela tençon a la pagina de Guiraut de Bornèlh. 

 

Es interessanta coma "jòc de ròtles" ont lo rei apara lo pont de vista "cavaleirós" e mòstra que l'aimador cavaleirós es pas forçadament una bestiassa agorrinida e desprovesida de sentiments ("Qu'eu am las bonas finamen "), mentre lo "mèstre dels trobadors" presenta la "fina amor trobadorenca" dins tot son refinament cortés ("Que trop val enan del jazer / L'afars del fin entendedor.").  

 

 Gui d'Ussèl

Pas mençonat dins la lista, Gui d'Ussèl  se ditz que  "s'enamoret d'una auta domna de Proensa, qu'avia nom na Gidas de Mondas, netsa de Guillelm de Monpeslier (=neboda de Guilhèm VIII), cosina germana de la reina d'Aragon (=Maria de Montpelhièr). Longament l'amet e la servi ; e fetz mantas bonas chansos d'ela , e la mes en gran pretz e gran lauzor... " Aquela istòria qu'es l'escasença d'una mala cançon... acusant Gida d'èsser una mala dòmna, es cançon interessanta per que i es mençonat lo rei d'Aragon.  "La mention du " Roi d'Aragon, galant et généreux ", dans une tornada de la même chanson, permet de placer la rupture entre Gidas et son soupirant, en 1203 ou 1204; c'est en 1204, en effet, que Pierre II épousa Marie de Montpellier, cousine de la mala domna, et il semble bien, comme le fait remarquer Carstens (20), que les paroles " Continuez comme vous avez commencé, " s'adressent à ce souverain, peu d'années après son avènement (1196)." ( Les poésies des quatre troubadours d'Ussel. Ed. J. Audiau. Paris, Delagrave, 1922). 

 

 

Raimon de Miraval

 

Lo trobador carit de Renat Nèlli ... e dels biografs medievals, èra onorat dins pro de corts famosas, e la d'En Pèire èra pas la pus mendra. La "vida" ditz que Raimon «si fo mout honratz e tengutz en car per lo comte de Tolosa ... et era [Raimon] seigner de lui e de son alberc, e seingner del rei Peire d’Arragon e del vescomte de Beders, e d’en Bertran de Saisac, e de totz los grans barons d’aquella encontrada» (Cfr. J. Boutière - A.-H. Schutz, Biographies des troubadours. Textes provençaux des XIIIe et XIVe siècles, ed. refondue ... par J. B. avec la collaboration d’I. M. Cluzel, Paris, Nizet, 1973, n. LVIII, 2-4, p. 375: )

 

Aqueste trobador es polidament presentat sus lo siti de D. Bombaud. De mai lo tèxt de totas las cançons de Raimon de Miraval (Ed Topsfield) es sus Rialto a la pagina Raimon de Miravalh. 

 

Elias Fonsalada

   

N'Elias Fonsalada si fo de Bragairac, del avesquat de Peiregors. Bels hom fo molt de sa persona, e fo fils d'un borges que se fetz joglar; e n'Elias fo joglars atressi. No bon trobaire mas noellaire fo; e saup benestar entre la gen. (Man: I, K, H; Ed: Chabanneau in Hist Gén Languedoc, tòm X, 1885; p 257). A la p. 346 Chabanneau apond: "de Bergerac, Dordogne. Est dans -D-. Deux chansons, adressées l'une et l'autre à un roi d'Aragon qui est peut être Pierre II. " E Chabanneau ajusta en nòta infrapaginala: "Son père, d'après sa biographie, avait lui-même été jongleur. Or un Fonsalada paraît avoir été attaché, en cette qualité, à Bernard de Ventadour. Ce pourrait fort bien être la même personne. 

 

 

Ademar lo Negre

   

La "vida" ditz d'aqueste trobador que " fo ben honratz entre las bonas gens per lo rei Peire d'Aragon e per lo comte de Tolosa". Ai retrobat dos tèxtes d'aqueste trobador que presente miilhor amb sa "vida" sus una pagina especiala. 

Pistoleta

   

"Pistoleta si fo cantaire d'en Arnaut de Maruoill e fo de Proensa; e pois venc trobaire e fetz cansos com avinens sons. E fo ben grazits entre la bona gen; mais hom fo de pauc solatz, e de paubra enduta, e de pauc vaillimen. E tolc moiller a Marseilla; e fetz se mercadier e venc rics; e laisset d'anar per cortz."  (Man:  I, K, N2.  Ed: Chabanneau in Hist Gén Languedoc, tòm X, 1885; p 288). A la p. 374 Chabanneau apond: "Fut jongleur d'Arnaud de Mareuil . Vers 1180-1200. Sept ou huit pièces lyriques. " .

 

S'es Uc de sant Circ l'autor d'aquela nòta biografica, podèm ne dedusir que se son coneguts a Montpelhièr benlèu, o a la cort d'Aragon enquicòm mai, e que lo joine Uc apreciava los "avinents sons" dau vièlh joglar, qu'aviá de segur pro de mestièr, mas lo considerava coma un tissós que "traïguèt" un pauc lo trobar en virant dins lo negòci...

 

Ai trobat fins ara una cançon, interessanta e polideta, d'aqueste trobador

 

Ponç de Capduèlh

 

Aqueste trobador auvernhàs (que cantèt entre 1190 e 1237)es presentat sus lo siti de D. Bombaud. Nos acontentam de donar sa "VIDA" aicí. 

 

version dels mss. AB a b I K E R P 

   

Pons de Capduelh fo uns gentil bars del avescat del Puei Santa Maria ]don fon Guillem de S. Leidier];  e trobava e viulava e cantava be. ]]..]] E tant quan ela visquet non amet autra ; e quant ela fon morta, si fetz per leis aquest plor: 

 

De totz chaitius soi ieu aicel que plus...

 

e pois el se croset e passet outra mar, e lai moric.

 

 

mss. ERP b

 

Pons de Capduelh amet, si com avetz ausit denan, madona Azalais de Mercuer

 

Ed: Chabanneau in Hist Gén Languedoc, tòm X, 1885; p 267-268). En nòta infrapaginala: (Bernat d'Andusa) Bernard VII qui mourut vers 1233 (Dom Vaissete tome VI p 396).  A la p. 375, Chabanneau apond: "(Saint Julien - Chaptueil, arr. du Puy en Velai, Haute Loire). 1180-1190 (Diez). Une trentaine environ de  pièces lyriques.(Max von Napolsky, Leben und Werke des Troubadours Ponz de Capduoill. Halle 1880. Barbieri pp 67-124; H Litt t. 15 p 22. t. 17 p 420. 

 

A las pp 300-301 (op cit) se tòrna parlar indirectament de la biografia de Ponç a prepaus de la vida de Raimbaut d'Ièras, que, quora Sància d'Aragon dins las annadas 1181-1185, deu tornar a Catalonha, i deu anar amb dòna Audiart, benlèu la que cantèt Ponç de Capduèlh. E Raimbaut prèga lo comte de Provença que gardèsse a sa cort aquela nòbla dòna: Coms Provençals, si se'n vai dòna Sancha / no'us tendrem mais per galhard ni per pro... Raimbaut nos descriu bèlament Sància ("bèla e cortesa e francha" qu'es "de beutat bruna vermelha e blancha"... Mas nos ditz pas res de la n'Audiartz dau galant Pons de Capduelh. 

 

 

Guiraut de Bornèlh
Raimon de Miraval

Aimeric de Pegulhan

Perdigon

Ademar lo Negre

Uc de Sant Circ

Pistoleta

Peire Vidal sus lo siti d'A Llagostera; 
e sus lo de D Bombaud, en francés, 
e sus Arnaut's Babel 
e tanben quauques peças sus Rialto
Aimeric de Sarlat
Guiraut de Calanson
Guilhem Magret
Elias Fonsalada
Pons de Capduelh
Pèire de Bragairac

pichon lexic de l'occitan medieval

Los trobadors a la cort de  Guilhèm VIII e d'Eudoxia

La cort de Jacme 1°

literatura occitana medievala

retorn a l'index generau